804
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{Ficha de país | nom_oficial = ''Republic of Namibia''<br/>República de Namíbia | image_bandera =800px-Flag of Namibia svg.png | image_escut = 120px-Namibia c...».
{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Republic of Namibia''<br/>República de Namíbia
| image_bandera =800px-Flag of Namibia svg.png
| image_escut = 120px-Namibia coa.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationNamibia svg.png
| lema_nacional = ''Unity - Liberty - Justice'' <br /> ([[Idioma inglés|inglés:]] ''Unitat – Llibertat - Justícia'')
| himne_nacional = ''[[Namibia, Land of the Brave]]'' (''Namíbia, terra de la valentia'')
| capital = [[Windhoek]]
| capital_població = 228.500 hab. ([[2003]])
| capital_coord. = 22°34'S17°05'E 22° 34’ S 17° 05’ E
| ciutat_principal = Windhoek
| principals ciutats=
| festa_nacional=
| idioma_oficial =[[idioma anglés|Anglés]]
| govern = [[República]]
| dirigents_títuls = [[President]]<br /> [[Primer ministre]]
| dirigents_noms = [[Hifikepunye Pohamba]] <br /> [[Nahas Angula]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =- data
| fundació_dates =de [[Suràfrica]] <br /> [[21 de març]] de [[1990]]
| superfície = 825.418
| superfície_lloc =34
| superfície_aigua = Despreciable
| fronteres = 3.824 km
| costes = 1.572 km
| població = 2.030.692
| població_any =
| població_lloc = 142
| població_densitat = 2,5
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = $15.14 billons
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 123
| PIB_per_càpita= $7,478
| IDH = 0,650
| IDH_any =
| IDH_lloc = 125
| IDH_categoria = <font color="#ffcc00">mig</font>
| moneda = [[Dólar namibi]]
| gentilici = namibi, -a
| horari = [[Tiempo Coordinado Universal|UTC]] +1
| horari_estiu = -1
| cctld= .na
| còdic_telefònic = +264
| prefix_radiofònic =
| còdic_ISO = 516 / NAD / NA
| membre_de = [[ONU]], [[UA]]
| Ciutats importants:
| Divisió administrativa:
| nota1 =
| matrícula_coche=
| matrícula_avió=
}}
La '''República de Namíbia''' és un país del suroest d'[[Àfrica]] que ocupa el territori del que fon conegut fins a la [[década de 1960]] com Àfrica del Suroest, llimitant al nort en [[Angola]], al nordest en [[Zàmbia]], a l'oest en l'oceà [[oceà Atlàntic|Atlàntic]], a l'est en [[Botsvana]], i al surest i al sur en [[Suràfrica]]. La seua capital és [[Windhoek]].
== Història ==
El primer europeu del que se te noticia que aplegà a las costes de Namíbia fon el portugués [[Diego Cao]] qui aplegà en [[1486]], desembarcant en lo que actualment és [[Cape Cross]] en la seua ruta cap a l'Índia.
Pronte quedà demostrada l'importància de Namíbia com atracador més en l'important ruta de las [[espècie]]s, aixina com base para [[ballener]]s. Estos últims establiren bases en les actuals [[Walvis Bay]] i [[Sandwich Bay]], utilisant-les durant més de dos sigles.
A principis del sigle XIX se constata la aplegada dels '''orlam nama''' (un grup de la etnia [[khoikhoi]]) al territori, creuant el riu Orange i provinents de l'interior del Continent, possiblement relacionada en els [[Mfecane]]. La procedència d'estos grups es molt difícil de determinar por les escasses excavacions.<ref name="zimbabwe"/>
Cap a [[1870]] els '''baster''' (descendents de colons holandesos i dònes africanes) aplegaren a Namíbia procedents en esta ocasió de [[El Cap]].
En [[1878]] [[Gran Bretanya]] s'anexionà Walvis Bay i la seua zona adjacent, començant un dels varis canvis de colonisadors que patí el país i els seus habitants.
Aixina mateix diversos empresaris i comerciants alemanys anaren instalant-se en la costa Namíbia i serien ells els que posteriorment pressionarien al seu país per a obtindre la regió com a colònia. Quan van esclatar les guerres tribals en la década dels 80 del sigle XIX els atacs als europeus i les seues possessions escomençaren a produir-se i estos demanaren ajuda a [[Europa]], únicament [[Alemanya]] envià soldats per a protegir als seus.
En [[1840]] van arribar els [[Alemanya|alemans]], els que [[Repartició d'África|prengueren possessió del territori]] i el colonisaren en el nom d'[[Àfrica del Suroest Alemanya]], nom acabat de posar en [[1884]], perdent esta possessió després de la seua derrota en la [[Primera Guerra Mundial]]. La [[Societat de nacions]] llegà a [[Suràfrica]] la seua administració temporal en la forma d'un [[Mandat de la Societat de Nacions|mandat]], la qual ocupà Namíbia com una província de facto. Anys més tart l' [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i la [[Cort Internacional de Justícia]] van declarar en numeroses ocasions illegal l'ocupació surafricana.
[[Image:250px-Kirche denkmal nam.jpg|250px|left|thumb|Iglésia Luterana Evangèlica, Windhoek, Namíbia]]
Durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]], s'impongué el sistema de segregació racial ([[apartheid]]) i es van dur a terme movilisacions forçades de persones. Enormes granges foren assignades a grangers d'ascendència europea, mentres que els natius africans foren relegats als territoris més pobres. En resposta ad açò, es van crear diverses forces opositores al règim de l'apartheid, sent la més important [[SWAPO]] que es convertiria a la fi en el representant oficial del poble de Namíbia en la [[ONU]] durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]]. [[Suràfrica]] utilisà Namíbia per a atacar atres països, particularment [[Angola]], a fi d'impedir que el [[comunisme]] s'estenguera pel sur del continent.
Després de molts anys de [[guerra]] i davall la pressió internacional, [[Suràfrica]] va acordar abandonar el territori i supervisar la transició a la seua independència, que en [[1989]] trià el seu primer president en la persona de [[Sam Nujoma]], líder de [[SWAPO]]. [[Sam Nujoma]] fon reelegit en [[1994]] i [[1999]], ademés en abdós eleccions va conseguir la majoria parlamentària. En el [[2004]], [[Hifikepunye Pohamba]] (candidat de [[SWAPO]]) fon triat president, conseguint 55 de 72 bancs en el congrés.[[Image:Heroes Acre 1.jpg|150px|right|thumb|Monument als Héroes, Namíbia]]
== Geografia ==
Ciutats principals: [[Windhoek]] (250.000 habitants), [[Swakopmund]], [[Walvis Bay]], [[Okahandja]], [[Otjiwarongo]], [[Katima Mulilo]].
Cimes: Spitzkope, Burnt Mountain, Brandberg.
Namíbia es localisa en una zona desèrtica dominada pel desert del [[Namib]], que li dona el seu nom al país, i excepte la zona nort, és un lloc sec i desèrtic en escassa precipitació pluvial. En la dita zona del nort es troba el [[parc Nacional d'Etosha]], un dels més grans del món i destacable per la seua gran diversitat vegetal i animal d'espècies característiques de la [[sabana]] africana. El [[desert del Kalahari]] s'estén per l'est de Namíbia.
*Punt més alt: [[Konigstein]] (2.606 m)
*Punt més baix: [[oceà Atlàntic]] (0 m)
== Govern i política ==
El cap d'estat és el [[president]], triat per [[sufragi universal]] cada cinc anys. El govern és dirigit pel [[Primer ministre]], que junt en el seu gabinet de ministres, és designat pel president. El partit polític en major pes electoral després de l'independència ha sigut el [[SWAPO]] (''South-West Àfrica People's Organisation'', en valencià Organisació Popular del Suroest d'Àfrica) que eixercix el govern des del 1989 i que en 2004 va obtindre el 75% dels vots (55 bancs de 78 en l'Assamblea Nacional).
El [[parlament]] de Namíbia és bicameral, compost pel Consell Nacional (''National Council''), que té 26 bancs, ocupats per dos membres triats de cada consell regional en [[llegislature]]s de sis anys; i l'Assamblea Nacional (''National Assembly''), en 78 bancs, dels que 72 membres es trien per sufragi popular i els restants són designats directament pel president, en llegislatures de cinc anys.
L'Assamblea és el principal cos llegislatiu del país, tenint al Consell com a orgue de soport en la presa de decisions. La constitució vigent de [[1990]] és destacable per ser una de les primeres en incorporar la protecció migambiental en el seu text. El major cos judicial és La Cort Suprema (''Supreme Court''), els juges de la qual són designats pel president baix la recomanació de la Comissió del Servici Judicial (''Judicial Service Comission'').
== Organisació politicoadministrativa ==
[[Image:Namibia Regions numbered.png|right|Mapa de Namíbia]]
Namíbia està dividida en 13 regions:
#[[Caprivi (Namíbia)|Caprivi]]
#[[Erongo (Namíbia)|Erongo]]
#[[Hardap (Namíbia)|Hardap]]
#[[Karas (Namíbia)|Karas]]
#[[Kavango (Namíbia)|Kavango]]
#[[Khomas (Namíbia)|Khomas]]
#[[Kunene (Namíbia)|Kunene]]
#[[Ohangwena (Namíbia)|Ohangwena]]
#[[Omaheke (Namíbia)|Omaheke]]
#[[Omusati (Namíbia)|Omusati]]
#[[Oshana (Namíbia)|Oshana]]
#[[Oshikoto (Namíbia)|Oshikoto]]
#[[Otjozondjupa (Namíbia)|Otjozondjupa]]
[[Image:Namibia map-es.png|thumb|Mapa de '''Namíbia''']]
[[Image:180px-Namib sand dunes.jpg|thumb|Dunes d'arena en el desert de '''Namíbia'''.]]
== Ecologia ==
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Namíbia es repartix entre dotze [[Ecorregions]]:
* [[Sabana arborada de tec del Zeneze]], en el nordest
* [[Praderia inundada del Zeneze]], en diverses àrees de la [[Caprivi (Namíbia)|Franja de Caprivi]]
* [[Sabana arborada de mopane del Zeneze]], en l'extrem oriental de la Franja de Caprivi
* [[Sabana arborada de mopane d'Angola]], en el nort
* [[Salobrar de la depressió d'Etosha]], en la depressió de [[parc Nacional d'Etosha|Etosha]]
* [[Desert de Kaoko]], en la costa nort
* [[Sabana arborada de Namíbia]], en una franja des del noroest fins al sur
* [[Sabana arborada del Kalahari]], en l'est
* [[Sabana xeròfila del Kalahari]], en el centre i surest
* [[Desert del Namib (ecorregió)|Desert del Namib]], en la costa central
* [[Karoo suculent]], en la costa sur
* [[Karoo nama]], en el sur
== Economia ==
L'economia de Namíbia tradicionalment ha depés de la mineria, principalment explotant [[diamant]]s i [[urani]]; encara que hi ha chicotets jaciments de [[coure]], [[estany]] i [[plom]]. La [[peixca]] és important, encara que han disminuït les captures a partir dels anys setanta. En anys recents el [[turisme]] s'ha tornat molt més important donada la bellea natural del país i la interessant fauna nativa, tradicionalment africana, pero en un ambient diferent del comunament associat en la sabana africana.
El principal soci de Namíbia és la [[Unió Europea]], en la que manté una favorable [[balança comercial]].
Namíbia té un 30-40% de taxa de desocupació i en [[2004]] va aprovar una Llei de Treball per a protegir a les persones de la possible discriminació en l'ocupació derivada de l'embaràs i el [[sida|VIH/SIDA]]. L'economia de Namíbia està vinculada estretament en [[Suràfrica]] a causa de la seua història compartida. L'altiplà central servix com un corredor de transport dels més densament poblats al nort de Suràfrica, la font de les quatre quintes parts de les importacions de Namíbia. Namíbia és el quart major exportador de minerals no combustibles en [[Àfrica]] i el quint major productor de [[urani]] del món. S'ha produït una important inversió en la mineria de l'urani i Namíbia es preveu que es va a convertir en el major exportador d'urani per a l'any [[2015]]. Namíbia també produïx grans quantitats de [[plom]], [[zinc]], [[estany]], [[plata]], i [[tungsté]]. Al voltant de la mitat de la població depén de l'agricultura (principalment [[agricultura de subsistència]]) per al seu soport, pero encara ha d'importar alguns dels seus aliments. Namíbia té una de les taxes més altes de [[Distribució de la renta|desigualtat d'ingressos]] en el món, degut en part al fet que hi ha una economia urbana i una rural. S'ha conseguit un acort sobre la privatisació d'unes quantes empreses més en els pròxims anys, en l'esperança de que estimule l'inversió estrangera. Una de les àrees de més ràpit creiximent del desenroll econòmic en Namíbia és el creiximent de conservació de vida silvestre.
[[Image:Namibia-demography.png|thumb|Evolució de la població entre 1961 i 2003.]]
== Demografia ==
A pesar de lo reduït de la població (2.055.080 habitants), Namíbia conta en molts grups ètnics diferents. El grup més gran és el dels [[ovambo]]s, que han controlat políticament al país. Atres grups són [[herero]]s, [[himba]]s, [[sant]] o nama, [[baster]], alemanys, [[mestíç]]os i [[afrikaner]]s entre atres. Es calcula que la població blanca suma el 6% del total, i una sifra semblant la població mestiça (6,5%).
La mitat dels namibis té com a llengua materna el [[owambo]], mentres que els idiomes més parlats i entesos són l'[[afrikaans]] i l'[[idioma alemà|alemà]], oficials fins a l' independència de Namíbia en [[1990]]. Entre les generacions més jóvens, l'idioma que més s'entén és l'anglés. Tant l'afrikaans com l'anglés s'usen en l'esfera pública, com a segon idioma, encara que queden chicotets grups per tot el país que els tenen com a llengua principal. El portugués es parla entre les persones d'orige angoleny.
La religió principal és el [[cristianisme]], encapçalada en primer lloc per l' [[Luteranisme|Iglésia Luterana]] i seguida pel [[catolicisme]]. Segons el govern, el número de persones que practiquen l'[[islam]] en Namíbia és d'uns 70.000, açò és, un 3% de la població. Gran part dels estrangers residents en el país conformen el grup principal de la comunitat musulmana del país.
A causa del [[SIDA]], l'esperança de vida s'ha reduït dràsticament en els últims anys, hui cada namibi viu un mija de tan sols 43 anys. Es calcula que el 21,3% de la població esta infectada en el virus de VIH (SIDA).
La mija de fills per dòna és de 2.94 (una de les taxes més baixes d'Àfrica). El 84% de la població està alfabetisada.
==Lliteratura==
Es poden reconéixer dos vetes en la lliteratura namíbia, primerament la tradició oral que relata contes i llegendes dels diferents grups ètnics, en segon terme està la lliteratura d'autors d'orige europeu, majoritàriament en llengua alemanya, que normalment relaten les seues experiències. El clàssic namibi en esta veta és "The sheltering desert" que és el diari de dos alemanys que eludixen a les forces britàniques durant la [[Segona Guerra Mundial]] anant-se a viure al desert.
== Turisme ==
Namíbia és un destí popular del [[ecoturisme]] pels seus diferents climes i paisages com el gran desert oriental i les planes.
La més visitada de les regions inclouen, encara que no es llimiten a, els Sossosvlei, [[parc Nacional Etosha]] i l'activitat de les zones costeres de [[Swakopmund]] i [[Walvis Bay]].
== Deports ==
El deport més popular en Namíbia és el [[fútbol]]. El [[Rugby]] i el [[criquet]] també són populars. Namíbia fon participant en la [[Copa del món de Rugby]] en el [[1999]], [[2003]] i [[2007]]. També el país s'eixercità en el [[2003]] en la [[Copa Mundial de Criquet]].
ATLETES DE BEIJING 2008:
Gaby Diana Ahrens Shooting,
Johannes Frederick Heymans Cycling,
Erik Hoffmann Cycling,
Julius Munyelele Indongo Boxing,
Helalia Johannes Track & Field,
Mujandjae Kasuto Boxing,
Stephan Louw Track & Field,
Beata Naigambo Track & Field,
Agnes Samaria Track & Field,
Jàfet Uutoni Boxing.
* [http://www.holiday-namibia.com/ Namíbia - L'Últim Safari Africà]
== Enllaços externs ==
*[http://www.grnnet.gov.na/ Lloc oficial]
*[http://www.manbos.com/vergalsitio.asp?galeria=Namíbia Fotos de Namíbia]
*[http://www.natmus.cul.na/ Museu Nacional de Namíbia]
*[http://www.viajejet.com/category/viajes-extrajero/viajes-africa/viajes-namibia/ artícul Namíbia] delta del riu Okavango, Fotos de Namíbia en Castellà
| nom_oficial = ''Republic of Namibia''<br/>República de Namíbia
| image_bandera =800px-Flag of Namibia svg.png
| image_escut = 120px-Namibia coa.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationNamibia svg.png
| lema_nacional = ''Unity - Liberty - Justice'' <br /> ([[Idioma inglés|inglés:]] ''Unitat – Llibertat - Justícia'')
| himne_nacional = ''[[Namibia, Land of the Brave]]'' (''Namíbia, terra de la valentia'')
| capital = [[Windhoek]]
| capital_població = 228.500 hab. ([[2003]])
| capital_coord. = 22°34'S17°05'E 22° 34’ S 17° 05’ E
| ciutat_principal = Windhoek
| principals ciutats=
| festa_nacional=
| idioma_oficial =[[idioma anglés|Anglés]]
| govern = [[República]]
| dirigents_títuls = [[President]]<br /> [[Primer ministre]]
| dirigents_noms = [[Hifikepunye Pohamba]] <br /> [[Nahas Angula]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =- data
| fundació_dates =de [[Suràfrica]] <br /> [[21 de març]] de [[1990]]
| superfície = 825.418
| superfície_lloc =34
| superfície_aigua = Despreciable
| fronteres = 3.824 km
| costes = 1.572 km
| població = 2.030.692
| població_any =
| població_lloc = 142
| població_densitat = 2,5
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = $15.14 billons
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 123
| PIB_per_càpita= $7,478
| IDH = 0,650
| IDH_any =
| IDH_lloc = 125
| IDH_categoria = <font color="#ffcc00">mig</font>
| moneda = [[Dólar namibi]]
| gentilici = namibi, -a
| horari = [[Tiempo Coordinado Universal|UTC]] +1
| horari_estiu = -1
| cctld= .na
| còdic_telefònic = +264
| prefix_radiofònic =
| còdic_ISO = 516 / NAD / NA
| membre_de = [[ONU]], [[UA]]
| Ciutats importants:
| Divisió administrativa:
| nota1 =
| matrícula_coche=
| matrícula_avió=
}}
La '''República de Namíbia''' és un país del suroest d'[[Àfrica]] que ocupa el territori del que fon conegut fins a la [[década de 1960]] com Àfrica del Suroest, llimitant al nort en [[Angola]], al nordest en [[Zàmbia]], a l'oest en l'oceà [[oceà Atlàntic|Atlàntic]], a l'est en [[Botsvana]], i al surest i al sur en [[Suràfrica]]. La seua capital és [[Windhoek]].
== Història ==
El primer europeu del que se te noticia que aplegà a las costes de Namíbia fon el portugués [[Diego Cao]] qui aplegà en [[1486]], desembarcant en lo que actualment és [[Cape Cross]] en la seua ruta cap a l'Índia.
Pronte quedà demostrada l'importància de Namíbia com atracador més en l'important ruta de las [[espècie]]s, aixina com base para [[ballener]]s. Estos últims establiren bases en les actuals [[Walvis Bay]] i [[Sandwich Bay]], utilisant-les durant més de dos sigles.
A principis del sigle XIX se constata la aplegada dels '''orlam nama''' (un grup de la etnia [[khoikhoi]]) al territori, creuant el riu Orange i provinents de l'interior del Continent, possiblement relacionada en els [[Mfecane]]. La procedència d'estos grups es molt difícil de determinar por les escasses excavacions.<ref name="zimbabwe"/>
Cap a [[1870]] els '''baster''' (descendents de colons holandesos i dònes africanes) aplegaren a Namíbia procedents en esta ocasió de [[El Cap]].
En [[1878]] [[Gran Bretanya]] s'anexionà Walvis Bay i la seua zona adjacent, començant un dels varis canvis de colonisadors que patí el país i els seus habitants.
Aixina mateix diversos empresaris i comerciants alemanys anaren instalant-se en la costa Namíbia i serien ells els que posteriorment pressionarien al seu país per a obtindre la regió com a colònia. Quan van esclatar les guerres tribals en la década dels 80 del sigle XIX els atacs als europeus i les seues possessions escomençaren a produir-se i estos demanaren ajuda a [[Europa]], únicament [[Alemanya]] envià soldats per a protegir als seus.
En [[1840]] van arribar els [[Alemanya|alemans]], els que [[Repartició d'África|prengueren possessió del territori]] i el colonisaren en el nom d'[[Àfrica del Suroest Alemanya]], nom acabat de posar en [[1884]], perdent esta possessió després de la seua derrota en la [[Primera Guerra Mundial]]. La [[Societat de nacions]] llegà a [[Suràfrica]] la seua administració temporal en la forma d'un [[Mandat de la Societat de Nacions|mandat]], la qual ocupà Namíbia com una província de facto. Anys més tart l' [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i la [[Cort Internacional de Justícia]] van declarar en numeroses ocasions illegal l'ocupació surafricana.
[[Image:250px-Kirche denkmal nam.jpg|250px|left|thumb|Iglésia Luterana Evangèlica, Windhoek, Namíbia]]
Durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]], s'impongué el sistema de segregació racial ([[apartheid]]) i es van dur a terme movilisacions forçades de persones. Enormes granges foren assignades a grangers d'ascendència europea, mentres que els natius africans foren relegats als territoris més pobres. En resposta ad açò, es van crear diverses forces opositores al règim de l'apartheid, sent la més important [[SWAPO]] que es convertiria a la fi en el representant oficial del poble de Namíbia en la [[ONU]] durant l'ocupació [[Suràfrica|surafricana]]. [[Suràfrica]] utilisà Namíbia per a atacar atres països, particularment [[Angola]], a fi d'impedir que el [[comunisme]] s'estenguera pel sur del continent.
Després de molts anys de [[guerra]] i davall la pressió internacional, [[Suràfrica]] va acordar abandonar el territori i supervisar la transició a la seua independència, que en [[1989]] trià el seu primer president en la persona de [[Sam Nujoma]], líder de [[SWAPO]]. [[Sam Nujoma]] fon reelegit en [[1994]] i [[1999]], ademés en abdós eleccions va conseguir la majoria parlamentària. En el [[2004]], [[Hifikepunye Pohamba]] (candidat de [[SWAPO]]) fon triat president, conseguint 55 de 72 bancs en el congrés.[[Image:Heroes Acre 1.jpg|150px|right|thumb|Monument als Héroes, Namíbia]]
== Geografia ==
Ciutats principals: [[Windhoek]] (250.000 habitants), [[Swakopmund]], [[Walvis Bay]], [[Okahandja]], [[Otjiwarongo]], [[Katima Mulilo]].
Cimes: Spitzkope, Burnt Mountain, Brandberg.
Namíbia es localisa en una zona desèrtica dominada pel desert del [[Namib]], que li dona el seu nom al país, i excepte la zona nort, és un lloc sec i desèrtic en escassa precipitació pluvial. En la dita zona del nort es troba el [[parc Nacional d'Etosha]], un dels més grans del món i destacable per la seua gran diversitat vegetal i animal d'espècies característiques de la [[sabana]] africana. El [[desert del Kalahari]] s'estén per l'est de Namíbia.
*Punt més alt: [[Konigstein]] (2.606 m)
*Punt més baix: [[oceà Atlàntic]] (0 m)
== Govern i política ==
El cap d'estat és el [[president]], triat per [[sufragi universal]] cada cinc anys. El govern és dirigit pel [[Primer ministre]], que junt en el seu gabinet de ministres, és designat pel president. El partit polític en major pes electoral després de l'independència ha sigut el [[SWAPO]] (''South-West Àfrica People's Organisation'', en valencià Organisació Popular del Suroest d'Àfrica) que eixercix el govern des del 1989 i que en 2004 va obtindre el 75% dels vots (55 bancs de 78 en l'Assamblea Nacional).
El [[parlament]] de Namíbia és bicameral, compost pel Consell Nacional (''National Council''), que té 26 bancs, ocupats per dos membres triats de cada consell regional en [[llegislature]]s de sis anys; i l'Assamblea Nacional (''National Assembly''), en 78 bancs, dels que 72 membres es trien per sufragi popular i els restants són designats directament pel president, en llegislatures de cinc anys.
L'Assamblea és el principal cos llegislatiu del país, tenint al Consell com a orgue de soport en la presa de decisions. La constitució vigent de [[1990]] és destacable per ser una de les primeres en incorporar la protecció migambiental en el seu text. El major cos judicial és La Cort Suprema (''Supreme Court''), els juges de la qual són designats pel president baix la recomanació de la Comissió del Servici Judicial (''Judicial Service Comission'').
== Organisació politicoadministrativa ==
[[Image:Namibia Regions numbered.png|right|Mapa de Namíbia]]
Namíbia està dividida en 13 regions:
#[[Caprivi (Namíbia)|Caprivi]]
#[[Erongo (Namíbia)|Erongo]]
#[[Hardap (Namíbia)|Hardap]]
#[[Karas (Namíbia)|Karas]]
#[[Kavango (Namíbia)|Kavango]]
#[[Khomas (Namíbia)|Khomas]]
#[[Kunene (Namíbia)|Kunene]]
#[[Ohangwena (Namíbia)|Ohangwena]]
#[[Omaheke (Namíbia)|Omaheke]]
#[[Omusati (Namíbia)|Omusati]]
#[[Oshana (Namíbia)|Oshana]]
#[[Oshikoto (Namíbia)|Oshikoto]]
#[[Otjozondjupa (Namíbia)|Otjozondjupa]]
[[Image:Namibia map-es.png|thumb|Mapa de '''Namíbia''']]
[[Image:180px-Namib sand dunes.jpg|thumb|Dunes d'arena en el desert de '''Namíbia'''.]]
== Ecologia ==
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Namíbia es repartix entre dotze [[Ecorregions]]:
* [[Sabana arborada de tec del Zeneze]], en el nordest
* [[Praderia inundada del Zeneze]], en diverses àrees de la [[Caprivi (Namíbia)|Franja de Caprivi]]
* [[Sabana arborada de mopane del Zeneze]], en l'extrem oriental de la Franja de Caprivi
* [[Sabana arborada de mopane d'Angola]], en el nort
* [[Salobrar de la depressió d'Etosha]], en la depressió de [[parc Nacional d'Etosha|Etosha]]
* [[Desert de Kaoko]], en la costa nort
* [[Sabana arborada de Namíbia]], en una franja des del noroest fins al sur
* [[Sabana arborada del Kalahari]], en l'est
* [[Sabana xeròfila del Kalahari]], en el centre i surest
* [[Desert del Namib (ecorregió)|Desert del Namib]], en la costa central
* [[Karoo suculent]], en la costa sur
* [[Karoo nama]], en el sur
== Economia ==
L'economia de Namíbia tradicionalment ha depés de la mineria, principalment explotant [[diamant]]s i [[urani]]; encara que hi ha chicotets jaciments de [[coure]], [[estany]] i [[plom]]. La [[peixca]] és important, encara que han disminuït les captures a partir dels anys setanta. En anys recents el [[turisme]] s'ha tornat molt més important donada la bellea natural del país i la interessant fauna nativa, tradicionalment africana, pero en un ambient diferent del comunament associat en la sabana africana.
El principal soci de Namíbia és la [[Unió Europea]], en la que manté una favorable [[balança comercial]].
Namíbia té un 30-40% de taxa de desocupació i en [[2004]] va aprovar una Llei de Treball per a protegir a les persones de la possible discriminació en l'ocupació derivada de l'embaràs i el [[sida|VIH/SIDA]]. L'economia de Namíbia està vinculada estretament en [[Suràfrica]] a causa de la seua història compartida. L'altiplà central servix com un corredor de transport dels més densament poblats al nort de Suràfrica, la font de les quatre quintes parts de les importacions de Namíbia. Namíbia és el quart major exportador de minerals no combustibles en [[Àfrica]] i el quint major productor de [[urani]] del món. S'ha produït una important inversió en la mineria de l'urani i Namíbia es preveu que es va a convertir en el major exportador d'urani per a l'any [[2015]]. Namíbia també produïx grans quantitats de [[plom]], [[zinc]], [[estany]], [[plata]], i [[tungsté]]. Al voltant de la mitat de la població depén de l'agricultura (principalment [[agricultura de subsistència]]) per al seu soport, pero encara ha d'importar alguns dels seus aliments. Namíbia té una de les taxes més altes de [[Distribució de la renta|desigualtat d'ingressos]] en el món, degut en part al fet que hi ha una economia urbana i una rural. S'ha conseguit un acort sobre la privatisació d'unes quantes empreses més en els pròxims anys, en l'esperança de que estimule l'inversió estrangera. Una de les àrees de més ràpit creiximent del desenroll econòmic en Namíbia és el creiximent de conservació de vida silvestre.
[[Image:Namibia-demography.png|thumb|Evolució de la població entre 1961 i 2003.]]
== Demografia ==
A pesar de lo reduït de la població (2.055.080 habitants), Namíbia conta en molts grups ètnics diferents. El grup més gran és el dels [[ovambo]]s, que han controlat políticament al país. Atres grups són [[herero]]s, [[himba]]s, [[sant]] o nama, [[baster]], alemanys, [[mestíç]]os i [[afrikaner]]s entre atres. Es calcula que la població blanca suma el 6% del total, i una sifra semblant la població mestiça (6,5%).
La mitat dels namibis té com a llengua materna el [[owambo]], mentres que els idiomes més parlats i entesos són l'[[afrikaans]] i l'[[idioma alemà|alemà]], oficials fins a l' independència de Namíbia en [[1990]]. Entre les generacions més jóvens, l'idioma que més s'entén és l'anglés. Tant l'afrikaans com l'anglés s'usen en l'esfera pública, com a segon idioma, encara que queden chicotets grups per tot el país que els tenen com a llengua principal. El portugués es parla entre les persones d'orige angoleny.
La religió principal és el [[cristianisme]], encapçalada en primer lloc per l' [[Luteranisme|Iglésia Luterana]] i seguida pel [[catolicisme]]. Segons el govern, el número de persones que practiquen l'[[islam]] en Namíbia és d'uns 70.000, açò és, un 3% de la població. Gran part dels estrangers residents en el país conformen el grup principal de la comunitat musulmana del país.
A causa del [[SIDA]], l'esperança de vida s'ha reduït dràsticament en els últims anys, hui cada namibi viu un mija de tan sols 43 anys. Es calcula que el 21,3% de la població esta infectada en el virus de VIH (SIDA).
La mija de fills per dòna és de 2.94 (una de les taxes més baixes d'Àfrica). El 84% de la població està alfabetisada.
==Lliteratura==
Es poden reconéixer dos vetes en la lliteratura namíbia, primerament la tradició oral que relata contes i llegendes dels diferents grups ètnics, en segon terme està la lliteratura d'autors d'orige europeu, majoritàriament en llengua alemanya, que normalment relaten les seues experiències. El clàssic namibi en esta veta és "The sheltering desert" que és el diari de dos alemanys que eludixen a les forces britàniques durant la [[Segona Guerra Mundial]] anant-se a viure al desert.
== Turisme ==
Namíbia és un destí popular del [[ecoturisme]] pels seus diferents climes i paisages com el gran desert oriental i les planes.
La més visitada de les regions inclouen, encara que no es llimiten a, els Sossosvlei, [[parc Nacional Etosha]] i l'activitat de les zones costeres de [[Swakopmund]] i [[Walvis Bay]].
== Deports ==
El deport més popular en Namíbia és el [[fútbol]]. El [[Rugby]] i el [[criquet]] també són populars. Namíbia fon participant en la [[Copa del món de Rugby]] en el [[1999]], [[2003]] i [[2007]]. També el país s'eixercità en el [[2003]] en la [[Copa Mundial de Criquet]].
ATLETES DE BEIJING 2008:
Gaby Diana Ahrens Shooting,
Johannes Frederick Heymans Cycling,
Erik Hoffmann Cycling,
Julius Munyelele Indongo Boxing,
Helalia Johannes Track & Field,
Mujandjae Kasuto Boxing,
Stephan Louw Track & Field,
Beata Naigambo Track & Field,
Agnes Samaria Track & Field,
Jàfet Uutoni Boxing.
* [http://www.holiday-namibia.com/ Namíbia - L'Últim Safari Africà]
== Enllaços externs ==
*[http://www.grnnet.gov.na/ Lloc oficial]
*[http://www.manbos.com/vergalsitio.asp?galeria=Namíbia Fotos de Namíbia]
*[http://www.natmus.cul.na/ Museu Nacional de Namíbia]
*[http://www.viajejet.com/category/viajes-extrajero/viajes-africa/viajes-namibia/ artícul Namíbia] delta del riu Okavango, Fotos de Namíbia en Castellà