Llínea 153: |
Llínea 153: |
| | | |
| === Atres llocs d'interés === | | === Atres llocs d'interés === |
− | Encara que en '''Albaida''' trobem numerosos llocs que poden interessar al visitant com fonts de pedra, ermites, fronteres antigues, portals..., el conjunt històric-monumental de la part més antiga de la ciutat és espectacular, únic i acollidor. Este està format pel palau dels Milà i Aragó, l'iglésia archiprestal, el museu de belems, la casa museu José Segrelles, el museu de títaros, la plaça de la vila i tots aquells carrers estrets, cases encalades i senyorials dels [[segle XVIII|sigles XVIII]]-[[segle XIX|XIX]] que ho rodegen. | + | Encara que en '''Albaida''' trobem numerosos llocs que poden interessar al visitant com fonts de pedra, ermites, fronteres antigues, portals..., el conjunt històric-monumental de la part més antiga de la ciutat és espectacular, únic i acollidor. Este està format pel palau dels Milà i Aragó, l'iglésia archiprestal, el museu de belems, la casa museu José Segrelles, el museu de títaros, la plaça de la vila i tots aquells carrers estrets, cases encalades i senyorials dels [[sigle XVIII|sigles XVIII]]-[[sigle XIX|XIX]] que ho rodegen. |
| | | |
− | *'''Plaça de la Vila''': és part del recint amurallat del [[segle XV]] al que s'accedix encara per la porta de la Vila. En la plaça se troba l'iglésia de Santa Maria de l'Assunció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l'accés a la casa museu de José Segrelles, la casa dels Valcaneda (casa del [[segle XVI]] en que el [[1903]] estava ubicat l'antic ajuntament), el museu de belems, el museu internacional de títaros i la casa Abadia ([[segle XVIII]]). | + | *'''Plaça de la Vila''': és part del recint amurallat del [[sigle XV]] al que s'accedix encara per la porta de la Vila. En la plaça se troba l'iglésia de Santa Maria de l'Assunció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l'accés a la casa museu de José Segrelles, la casa dels Valcaneda (casa del [[sigle XVI]] en que el [[1903]] estava ubicat l'antic ajuntament), el museu de belems, el museu internacional de títaros i la casa Abadia ([[segle XVIII]]). |
| | | |
− | *'''Porta d'Aljorfa''': localisada entre la vila i el barri de Aljorfa. Se tracta d'una de les portes d'accés al recint amurallat del [[segle XIII]], i permetia l'accés a la part més baixa del poble. A lo llarc del [[segle XX]] la part baixa de la porta se feu més ampla per a que pogueren passar els vehículs sense dificultat. | + | *'''Porta d'Aljorfa''': localisada entre la vila i el barri de Aljorfa. Se tracta d'una de les portes d'accés al recint amurallat del [[sigle XIII]], i permetia l'accés a la part més baixa del poble. A lo llarc del [[sigle XX]] la part baixa de la porta se feu més ampla per a que pogueren passar els vehículs sense dificultat. |
| | | |
| *'''Fonts de pedra''': en la ciutat hi han diferents i rellevants fonts de pedra. | | *'''Fonts de pedra''': en la ciutat hi han diferents i rellevants fonts de pedra. |
Llínea 165: |
Llínea 165: |
| *'''Sala d'Exposicions Francisco Ridaura''': La Sala d'Exposicions Francisco Ridaura està ubicada en el carrer Eduardo Torres n/ 6, i en ella pot visitar-se una exposició permanent del famós pintor albaidí Francisco Ridaura. Este pintor de la terra té una obra molt extensa en la que predominen els paisages i vistes de la seua població natal. El propi pintor creà en vida el ''Concurs de Pintura i Dibuix Infantil i Jovenil Francisco Ridaura'', esposant en la Sala Ridaura durant les festes locals de cada any les obres presentades pels chiquets i chiquetes d'Albaida. | | *'''Sala d'Exposicions Francisco Ridaura''': La Sala d'Exposicions Francisco Ridaura està ubicada en el carrer Eduardo Torres n/ 6, i en ella pot visitar-se una exposició permanent del famós pintor albaidí Francisco Ridaura. Este pintor de la terra té una obra molt extensa en la que predominen els paisages i vistes de la seua població natal. El propi pintor creà en vida el ''Concurs de Pintura i Dibuix Infantil i Jovenil Francisco Ridaura'', esposant en la Sala Ridaura durant les festes locals de cada any les obres presentades pels chiquets i chiquetes d'Albaida. |
| | | |
− | * De la ciutat hi ha que destacar també les '''[[ermita|Ermites]]''' que hi han, en una gran senzillea i de les que destacaríem els plafons ceràmics. Fetes o refetes en el [[segle XIX]], prenen el nom del carrer on estan: ermita de Sant Joan, ermita de Sant Miquel, ermita de Sant Antoni Abat, ermita de Sant Josep. En Aljorfa trobarem l'iglésia parroquial de la Nativitat (del [[segle XVIII]], té un campanariu de planta quadrada, en dos cossos sense remate), i l'ermita del Roser (ermita de les denominades de Reconquista). Fon reedificada en el [[segle XIX]] i presentava un plafó ceràmic devocionari en l'image de la titular de l'ermita. | + | * De la ciutat hi ha que destacar també les '''[[ermita|Ermites]]''' que hi han, en una gran senzillea i de les que destacaríem els plafons ceràmics. Fetes o refetes en el [[sigle XIX]], prenen el nom del carrer on estan: ermita de Sant Joan, ermita de Sant Miquel, ermita de Sant Antoni Abat, ermita de Sant Josep. En Aljorfa trobarem l'iglésia parroquial de la Nativitat (del [[segle XVIII]], té un campanariu de planta quadrada, en dos cossos sense remate), i l'ermita del Roser (ermita de les denominades de Reconquista). Fon reedificada en el [[sigle XIX]] i presentava un plafó ceràmic devocionari en l'image de la titular de l'ermita. |
| | | |
| === Excursions pel terme municipal === | | === Excursions pel terme municipal === |