Canvis

=== Monuments ===

=== Monuments ===

*'''Iglésia Archiprestal de l'Assunció de Nostra Senyora'''. Espectacular edifici religiós d'estil gòtic valencià, construït entre [[1592]] i [[1621]] i restaurat en [[1830]]. Lo que més destaca d'ella és l'altíssim i vistós campanariu de planta quadrada que s'utilisà com torre de vigilància fins a que s'afegí el remat amijanat del [[segle XIX]].

*'''Iglésia Archiprestal de l'Assunció de Nostra Senyora'''. Espectacular edifici religiós d'estil gòtic valencià, construït entre [[1592]] i [[1621]] i restaurat en [[1830]]. Lo que més destaca d'ella és l'altíssim i vistós campanariu de planta quadrada que s'utilisà com torre de vigilància fins a que s'afegí el remat amijanat del [[sigle XIX]].

L'iglésia actual fon edificada en substitució de la vella iglésia de Nostra Senyora de l'Assunció, construïda en el [[segle XIII]]. Presenta una nau única en capelles entre els contraforts.  

L'iglésia actual fon edificada en substitució de la vella iglésia de Nostra Senyora de l'Assunció, construïda en el [[sigle XIII]]. Presenta una nau única en capelles entre els contraforts.  

La frontera mostra com característiques principals la seua senzillea i les seues dos portalades renaixentistes. La campana més antiga (la major) és de l'any [[1786]]. Hui en dia, degut a problemes de fissures en l'estructura, el campanariu i les campanes han sigut restaurats.  

La frontera mostra com característiques principals la seua senzillea i les seues dos portalades renaixentistes. La campana més antiga (la major) és de l'any [[1786]]. Hui en dia, degut a problemes de fissures en l'estructura, el campanari i les campanes han segut restaurats.  

En l'interior, hi ha que destacar, en les capelles, les escultures neobarroques de Gallarza, el llit imperial de Nostra Senyora d'Agost ([[segle XVII]]) i la pila batismal de marbre ([[segle XVIII]]).  

En l'interior, hi ha que destacar, en les capelles, les escultures neobarroques de Gallarza, el llit imperial de Nostra Senyora d'Agost ([[sigle XVII]]) i la pila batismal de marbre ([[segle XVIII]]).  

En l'altar major ([[segle XVII]]) hi ha un conjunt de olis de J. Segrelles. D'este pintor albaidí també son les pintures en escenes religioses d'Albaida que hi ha entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, aixina com els llenços emplaçats en la capella Real de la Comunió, edifici adjacent del [[segle XIX]]. La sacrista conserva varios ornaments de lux dels [[segle XV|sigles XV]] al [[segle XX|XX]], destacant la Verdadera Creu, un reliquiari de plateria gòtica que pareix obra del segle XV i l'única peça valenciana, segons els especialistes, conservada entre totes les que foren elaborades en or massiç en aquella época.

En l'altar major ([[sigle XVII]]) hi ha un conjunt de olis de J. Segrelles. D'este pintor albaidí també són les pintures en escenes religioses d'Albaida que hi ha entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, aixina com els llenços emplaçats en la capella Real de la Comunió, edifici adjacent del [[sigle XIX]]. La sacrista conserva varios ornaments de lux dels [[sigle XV|sigles XV]] al [[sigle XX|XX]], destacant la Verdadera Creu, un reliquiari de plateria gòtica que pareix obra del sigle XV i l'única peça valenciana, segons els especialistes, conservada entre totes les que foren elaborades en [[or]] massiç en aquella época.

*'''Palau dels Milà i Aragó, Marquesos d'Albaida'''.

*'''Palau dels Milà i Aragó, Marquesos d'Albaida'''.

Sòlida construcció en tres torres quadrades que fon residencia dels marquesos titulars de la població, i que en data [[27 de giner]] de [[2008]] ha sofrit un incendi que ha afectat a una part del mateix.

Sòlida construcció en tres torres quadrades que fon residencia dels marquesos titulars de la població, i que en data [[27 de giner]] de [[2008]] ha sofrit un incendi que ha afectat a una part del mateix.

Junt a l'iglésia, és sense dubte l'edifici més monumental i emblemàtic de la ciutat d'Albaida. A partir de les primeres muralles que els musulmans construïren en el [[segle XIII]], naix el primitiu palau, aprofitant tres de les torres de defensa: la de Ponent, la central i la torre palacial.

Junt a l'iglésia, és sense dubte l'edifici més monumental i emblemàtic de la ciutat d'Albaida. A partir de les primeres muralles que els musulmans construïren en el [[sigle XIII]], naix el primitiu palau, aprofitant tres de les torres de defensa: la de Ponent, la central i la torre palacial.

Construït al final del [[segle XV]] ([[1471]]-[[1477]]) tenia apariència de residencia nobiliària i tenia adossada el principal accés a l'espai emmurallat, la porta de la Vila (construïda en [[1460]] en sellars calcàreus i arc de mig punt en teulada de teula àrap. La dovella central encara conserva els restos de l'escut en armes del primer comte d'Albaida).

Construït al final del [[sigle XV]] ([[1471]]-[[1477]]) tenia apariència de residencia nobiliària i tenia adossada el principal accés a l'espai emmurallat, la porta de la Vila (construïda en [[1460]] en sellars calcàreus i arc de mig punt en teulada de teula àrap. La dovella central encara conserva els restos de l'escut en armes del primer comte d'Albaida).

En els últims anys del [[segle XVI]] i principis del [[segle XVII]], se derribà per motiu d'espai l'iglésia vella (del segle XIII). La nova iglésia que se pretenia edificar requeria molt terreny i fon necessari derruir part del Palau i alguna casa.

En els últims anys del [[sigle XVI]] i principis del [[sigle XVII]], se derribà per motiu d'espai l'iglésia vella (del sigle XIII). La nova iglésia que se pretenia edificar requeria molt terreny i fon necessari derruir part del Palau i alguna casa.

Durant uns quants anys seguiren les obres i reformes trencant en el secular aïllament. L'última obra destacable, ya del segle XIX, és la de l'actual entrada principal des de la plaça Major. En el material extret se reforçà la base de les torres. A destacar, en les diferents fronteres del palau, els escuts heràldics de distintes époques.  

Durant uns quants anys seguiren les obres i reformes trencant en el secular aïllament. L'última obra destacable, ya del sigle XIX, és la de l'actual entrada principal des de la plaça Major. En el material extret se reforçà la base de les torres. A destacar, en les diferents fronteres del palau, els escuts heràldics de distintes époques.  

En l'interior trobem sales decorades en coloristes pintures barroques de l'albaidí Bertomeu Albert (final del [[segle XVII]]). Son especialment rellevants les sales del Tro, de la Música, del Crist, la Blanca i el dormitori i la sala del marqués. En la part ya rehabilitada del palau, i en accés des de dins, s'ha instalat el Museu Internacional de Títaros d'Albaida.  

En l'interior trobem sales decorades en coloristes pintures barroques de l'albaidí Bertomeu Albert (final del [[sigle XVII]]). Son especialment rellevants les sales del Tro, de la Música, del Crist, la Blanca i el dormitori i la sala del marqués. En la part ya rehabilitada del palau, i en accés des de dins, s'ha instalat el Museu Internacional de Títaros d'Albaida.  

En el palau se troba també una maqueta de grans dimensions (escala 1:100 i de vora 20 m2 de superfície) en la reconstrucció de la vila d''''Albaida''' del [[segle XV]], a través d'una elaboració molt pormenorisada i documentada.

En el palau se troba també una maqueta de grans dimensions (escala 1:100 i de vora 20 m2 de superfície) en la reconstrucció de la vila d''''Albaida''' del [[sigle XV]], a través d'una elaboració molt pormenorisada i documentada.

*'''Casa Museu del Pintor [[José Segrelles]] - Museu Segrelles'''.

*'''Casa Museu del Pintor [[José Segrelles]] - Museu Segrelles'''.

Creat pels hereus d'este pintor en la casa on residia i tenia el seu estudi, i en on també instalà una biblioteca pública.

Creat pels hereus d'este pintor en la casa on residia i tenia el seu estudi, i en a on també instalà una biblioteca pública.

Està localisada en un estret carrer que dona a la plaça del Pintor Segrelles, en l'entorn del palau i de l'iglésia archiprestal. La casa fon dissenyada i construïda per ell mateix en [[1943]]. Tota la decoració en motius àraps, de gran part de la casa, és idea del pintor i permaneix igual que quant ell vivia. Anirem descobrint a lo llarc de la casa la manera de viure i la forma de ser del pintor [[José Segrelles]] ([[1885]]-[[1969]]). Nos arrimarem al seu univers: com pintava, que és lo que fea quotidianament, que és lo que llegia, que música escoltava.  

Està localisada en un estret carrer que dona a la plaça del Pintor Segrelles, en l'entorn del palau i de l'iglésia archiprestal. La casa fon dissenyada i construïda per ell mateix en [[1943]]. Tota la decoració en motius àraps, de gran part de la casa, és idea del pintor i permaneix igual que quant ell vivia. Anirem descobrint a lo llarc de la casa la manera de viure i la forma de ser del pintor [[José Segrelles]] ([[1885]]-[[1969]]). Nos arrimarem al seu univers: com pintava, que és lo que fea quotidianament, que és lo que llegia, que música escoltava.  

En estes estàncies hi ha més de 150 obres originals del pintor, a destacar entre elles, ilustracions per a noveles de [[Vicente Blasco Ibáñez]], per als contes de ''Las mil y una noches'', per a ''El Quijote'' i la seua obra pòstuma ''El Pentecostés''. També és d'extraordinària importància la biblioteca en uns 11.000 eixemplars.

En estes estàncies hi ha més de 150 obres originals del pintor, a destacar entre elles, ilustracions per a noveles de [[Vicente Blasco Ibáñez]], per als contes de ''Las mil y una noches'', per a ''El Quijote'' i la seua obra pòstuma ''El Pentecostés''. També és d'extraordinària importància la biblioteca en uns 11.000 eixemplars.

*'''Museu Internacional de Títaros d'Albaida (MITA)'''.

*'''Museu Internacional de Títaros d'Albaida (MITA)'''.

Ubicat en el Palau dels Marquesos, exhibix una important colecció internacional de títaros.

Ubicat en el Palau dels Marquesos, exhibix una important colecció internacional de títaros.

En ell se podrà gojar d'una més que interessant i extensa exposició que mostra títaros de diferents països de tot el mon. El museu s'inaugurà en decembre de [[1997]] i l'iniciativa naixqué del grup ''Bambalina Títelles'', d'orige albaidí, com complement de la Mostra de Títaros de la Vall d'Albaida que s'organisa anualment en decembre. Este grup ha proporcionat la majoria de les peces que componen la colecció. El museu té diverses sales d'exposició, un chicotet taller didàctic per a que els visitants puguen manipular els títaros aixina com un centre de documentació i sala de proyeccions. Se troba situat dins del conjunt monumental del Palau dels Marquesos, edifici del [[segle XV]].

En ell se podrà gojar d'una més que interessant i extensa exposició que mostra títaros de diferents països de tot el mon. El museu s'inaugurà en decembre de [[1997]] i l'iniciativa naixqué del grup ''Bambalina Títelles'', d'orige albaidí, com complement de la Mostra de Títaros de la Vall d'Albaida que s'organisa anualment en decembre. Este grup ha proporcionat la majoria de les peces que componen la colecció. El museu té diverses sales d'exposició, un chicotet taller didàctic per a que els visitants puguen manipular els títaros aixina com un centre de documentació i sala de proyeccions. Se troba situat dins del conjunt monumental del Palau dels Marquesos, edifici del [[sigle XV]].

=== Música ===

=== Música ===