124 521
edicions
Canvis
mLlínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 9:
Llínea 9: − + − +
sense resum d'edició
[[Image:Monasteriodelamurtaalzira.jpg|thumb|350px|Monasteri de Santa María de la Murta d'Alzira]]
[[Image:Monasteriodelamurtaalzira.jpg|thumb|350px|Monasteri de Santa María de la Murta d'Alzira]]
'''El Monasteri de Santa Maria de la Murta''' (segles [[segle XIV|XIV]] - [[segle XV|XV]]), és un antic cenobi de l'orde dels [[jerònims]] situat en la Vall de La Murta, en [[Alzira]].
'''El Monasteri de Santa Maria de la Murta''' (segles [[sigle XIV|XIV]] - [[sigle XV|XV]]), és un antic cenobi de l'orde dels [[jerònims]] situat en la Vall de La Murta, en [[Alzira]].
A lo llarc de la seua historia fon un important empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de la realea, l'aristocràcia i d'influents personages religiosos. Fon adquirit per l'Ajuntament d'Alzira en [[1989]], i, des de [[1995]], se troba en fase de recuperació i restauració tant el convent-fortalea com el seu entorn i [[La Murta i la Casella|reserva natural protegida]].
A lo llarc de la seua historia fon un important empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de la realea, l'aristocràcia i d'influents personages religiosos. Fon adquirit per l'Ajuntament d'Alzira en [[1989]], i, des de [[1995]], se troba en fase de recuperació i restauració tant el convent-fortalea com el seu entorn i [[La Murta i la Casella|reserva natural protegida]].
En [[568]], baix el regnat de [[Leovigildo]], [[Sant Donat]] i les seues eremites fugides de [[Àfrica]] fundaren en la vall, cridat llavors vall de ''Miralles'', un monasteri servetà. L'invasió àrap en [[711]] ho deixà assorrat i les eremites s'escamparen, morint el fundador i sent soterrat en el monasteri.
En [[568]], baix el regnat de [[Leovigildo]], [[Sant Donat]] i les seues eremites fugides de [[Àfrica]] fundaren en la vall, cridat llavors vall de ''Miralles'', un monasteri servetà. L'invasió àrap en [[711]] ho deixà assorrat i les eremites s'escamparen, morint el fundador i sent soterrat en el monasteri.
No obstant els seus orígens estan documentats en el manuscrit de [[1773]] del Pare J.B. Morera, estudiós de l'archiu del monasteri, a partir del [[segle XIV]], quan el cavaller alzireny Arnalt de Serra, senyor de les terres de La Murta, previa autorisació del rei [[Pere el Cerimoniós]], les donà a un grup d'eremites establits en la vall en la condició de fundar una comunitat religiosa, que vixquera baix la regla de [[Sant Jeroni]]. Després de professar en [[Xàbia]] com monges d'esta [[Orde de Sant Jeroni|orde]], el [[Papa]] [[Gregori XI]] els concedí la bula per a fundar un monasteri en [[1376]].
No obstant els seus orígens estan documentats en el manuscrit de [[1773]] del Pare J.B. Morera, estudiós de l'archiu del monasteri, a partir del [[sigle XIV]], quan el cavaller alzireny Arnalt de Serra, senyor de les terres de La Murta, previa autorisació del rei [[Pere el Cerimoniós]], les donà a un grup d'eremites establits en la vall en la condició de fundar una comunitat religiosa, que vixquera baix la regla de [[Sant Jeroni]]. Després de professar en [[Xàbia]] com monges d'esta [[Orde de Sant Jeroni|orde]], el [[Papa]] [[Gregori XI]] els concedí la bula per a fundar un monasteri en [[1376]].
== Construcció i periodo d'esplendor ==
== Construcció i periodo d'esplendor ==
[[Image:Ferrer.jpg|150px|thumb|left|<center>[[Sant Vicent Ferrer]]</center>]]
[[Image:Ferrer.jpg|150px|thumb|left|<center>[[Sant Vicent Ferrer]]</center>]]
El nou cenobi naixqué baix la protecció de l'important [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], del qual el seu prior, Fray Dumenge Lloret, i un grup de monges foren enviats a [[Alzira]] en [[1401]]. Eixe mateix any, el dia 11 de febrer, s'iniciaren les obres de construcció segons la norma benedictina, realçant l'edifici destinat a iglésia i situant el restant d'edificis en torn al claustre. En esta primera etapa, en l'any [[1410]], el monasteri rebé la visita de [[Sant Vicent Ferrer]]. La construcció de l'iglésia s'estima a mitat del [[segle XV]], moment en el que escomençaren a succeir-se les donacions.
El nou cenobi naixqué baix la protecció de l'important [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], del qual el seu prior, Fray Dumenge Lloret, i un grup de monges foren enviats a [[Alzira]] en [[1401]]. Eixe mateix any, el dia 11 de febrer, s'iniciaren les obres de construcció segons la norma benedictina, realçant l'edifici destinat a iglésia i situant el restant d'edificis en torn al claustre. En esta primera etapa, en l'any [[1410]], el monasteri rebé la visita de [[Sant Vicent Ferrer]]. La construcció de l'iglésia s'estima a mitat del [[sigle XV]], moment en el que escomençaren a succeir-se les donacions.
L'autoria de l'obra inicial està atribuïda a Jaume Gallent, mestre d'obres de la ciutat de [[Valéncia]], ya que el [[Archiu Històric Nacional]] arreplega una visita dels jurats de [[Valéncia]] al monasteri en la que apareix el seu nom. El mestre Gallent participà en obres com el Portal de Quart i el de la Trinitat i també en la construcció del palau real de [[Valéncia]].
L'autoria de l'obra inicial està atribuïda a Jaume Gallent, mestre d'obres de la ciutat de [[Valéncia]], ya que el [[Archiu Històric Nacional]] arreplega una visita dels jurats de [[Valéncia]] al monasteri en la que apareix el seu nom. El mestre Gallent participà en obres com el Portal de Quart i el de la Trinitat i també en la construcció del palau real de [[Valéncia]].