Llínea 22: |
Llínea 22: |
| === Els Vich === | | === Els Vich === |
| [[Image:Vichpic.gif|100px|thumb|left|Escut nobiliari de la família Vich.]] | | [[Image:Vichpic.gif|100px|thumb|left|Escut nobiliari de la família Vich.]] |
− | En el [[segle XV]], la família Vich havia efectuat donacions per a la construcció del monasteri i tenien capella en el claustre, en la qual fon soterrat [[Lluís Vich i de Corbera]], ''Mestre Racional'' de [[Regne de Valéncia|Valéncia]]. Pero fon el cardenal [[Guillén Ramón Vich i Valterra]] ([[1460]]/[[1470]]-[[1525]]), embaixador del cabilt de [[Valéncia]] en [[Roma]], llavors arciaca de [[Xàtiva]] i [[canonge]] de [[Valéncia]], qui pretengué donar al monasteri una nova iglésia. Les obres foren finançades per [[Jeroni Vich i Valterra]] ([[1459]]-[[1535]]), embaixador en [[Itàlia]] de [[Ferrando el Catòlic]] i de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]]. Foren estes realisades per Joan d'Alacant i Agustí Muñoz, que havia realisat treballs en els principals edificis de Valéncia, com la [[Seu de Valéncia|seu]] o el [[Consulat del Mar]]. De [[1528]] és la torre dels Coloms. | + | En el [[sigle XV]], la família Vich havia efectuat donacions per a la construcció del monasteri i tenien capella en el claustre, en la qual fon soterrat [[Lluís Vich i de Corbera]], ''Mestre Racional'' de [[Regne de Valéncia|Valéncia]]. Pero fon el cardenal [[Guillén Ramón Vich i Valterra]] ([[1460]]/[[1470]]-[[1525]]), embaixador del cabilt de [[Valéncia]] en [[Roma]], llavors arciaca de [[Xàtiva]] i [[canonge]] de [[Valéncia]], qui pretengué donar al monasteri una nova iglésia. Les obres foren finançades per [[Jeroni Vich i Valterra]] ([[1459]]-[[1535]]), embaixador en [[Itàlia]] de [[Ferrando el Catòlic]] i de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]]. Foren estes realisades per Joan d'Alacant i Agustí Muñoz, que havia realisat treballs en els principals edificis de Valéncia, com la [[Seu de Valéncia|seu]] o el [[Consulat del Mar]]. De [[1528]] és la torre dels Coloms. |
| | | |
| Fallits [[Guillén Ramon Vich i Valterra|Guillén Ramón]] i [[Jeroni Vich i Valterra|Jeronim Vich]], els seus successors mantingueren el víncul i la seua soterrament, pero principalment dedicaren els seus recursos a atres obres. | | Fallits [[Guillén Ramon Vich i Valterra|Guillén Ramón]] i [[Jeroni Vich i Valterra|Jeronim Vich]], els seus successors mantingueren el víncul i la seua soterrament, pero principalment dedicaren els seus recursos a atres obres. |
Llínea 30: |
Llínea 30: |
| En [[1586]], el monasteri rebé la visita del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]] acompanyat pel príncip [[Felip III d'Espanya|Felip]] i l'Infanta Isabel Clara Eugenia. El rei inaugurà el nou pont d'accés al clos monacal, sobre el barranc de la Murta, que fon batejat en el seu nom. | | En [[1586]], el monasteri rebé la visita del rei [[Felip II d'Espanya|Felip II]] acompanyat pel príncip [[Felip III d'Espanya|Felip]] i l'Infanta Isabel Clara Eugenia. El rei inaugurà el nou pont d'accés al clos monacal, sobre el barranc de la Murta, que fon batejat en el seu nom. |
| | | |
− | Fon en els últims anys del [[segle XVI]] quan començà el màxim esplendor del monasteri de La Murta de la ma de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], embaixador d'Espanya en la [[Santa Seu]], bisbe de [[Mallorca]] i arquebisbe de [[Tarragona]], que promogué infinitat d'obres de millor i crea la biblioteca. El monasteri atesorà un important patrimoni frut de les donacions de la família Vich i d'atres notables famílies a canvi de rebre soterrament. Aixina ho feu atre ilustre membre dels Vich, Lluís Vich, virrei de [[Mallorca]] i cavaller de la [[orde de Santiago]]. Do [[Joan Vich i Manrique de Lara|Joan Vich]], germà de l'anterior, alçà nova iglésia cuya capella major seria la nova soterrament familiar. L'obra, realisada per l'arquitecte de Valencia Francesc Figuerola fon supervisada per Dídac Vich, i terminada en [[1623]]. Dídac Vich, últim membre de la dinastia, fon un dels més importants protectors de Santa María de La Murta. Ell encomanà el retaule major en [[1631]] a Joan Miquel Orliens, autor del retaule major dels [[Iglésia dels Sants Joans (Valéncia)|Sants Joans]] i del [[monasteri de Sant Miquel dels Reis]] de [[Valéncia]]. Pintat i rossejat per [[Pere d'Orrente]], fon acabat en [[1634]]. El monasteri se convertí durant esta etapa en un destacat centre religiós i cultural. | + | Fon en els últims anys del [[sigle XVI]] quan començà el màxim esplendor del monasteri de La Murta de la ma de [[Joan Vich i Manrique de Lara]], embaixador d'Espanya en la [[Santa Seu]], bisbe de [[Mallorca]] i arquebisbe de [[Tarragona]], que promogué infinitat d'obres de millor i crea la biblioteca. El monasteri atesorà un important patrimoni frut de les donacions de la família Vich i d'atres notables famílies a canvi de rebre soterrament. Aixina ho feu atre ilustre membre dels Vich, Lluís Vich, virrei de [[Mallorca]] i cavaller de la [[orde de Santiago]]. Do [[Joan Vich i Manrique de Lara|Joan Vich]], germà de l'anterior, alçà nova iglésia cuya capella major seria la nova soterrament familiar. L'obra, realisada per l'arquitecte de Valencia Francesc Figuerola fon supervisada per Dídac Vich, i terminada en [[1623]]. Dídac Vich, últim membre de la dinastia, fon un dels més importants protectors de Santa María de La Murta. Ell encomanà el retaule major en [[1631]] a Joan Miquel Orliens, autor del retaule major dels [[Iglésia dels Sants Joans (Valéncia)|Sants Joans]] i del [[monasteri de Sant Miquel dels Reis]] de [[Valéncia]]. Pintat i rossejat per [[Pere d'Orrente]], fon acabat en [[1634]]. El monasteri se convertí durant esta etapa en un destacat centre religiós i cultural. |
| | | |
| === Segles XVII i XVIII === | | === Segles XVII i XVIII === |