Canvis

5 bytes afegits ,  17:19 12 set 2015
m
Llínea 145: Llínea 145:  
[[Image:ConstCATMonso1535.png|thumb|right|Constitucions catalanes basades en els antics [[Usatges de Barcelona]].]]
 
[[Image:ConstCATMonso1535.png|thumb|right|Constitucions catalanes basades en els antics [[Usatges de Barcelona]].]]
   −
L'integració dels territoris de la Corona d'Aragó en la nova monarquia estigué marcada pel poder hegemònic de [[Castella]] en l'interior de la Corona. La seua articulació tingué lloc fonamentalment a través de dos institucions: el Consell d'Aragó i el virrei. El Consell Suprem d'Aragó era un orgue consultiu de la corona creat en [[1494]], a arrel d'una reforma en la Cancilleria Real realisada per [[Ferrando el Catòlic]], que des de [[1522]] estaria integrada per un vicecanciller i sis regents, dos per a el regne d'Aragó, des per al [[Regne de Valéncia]] i dos per als comtats Catalans, [[Mallorca]] i [[Sardenya]]. Per sa part, els virreis assumiren funcions militars, administratives, judicials i financeres.
+
L'integració dels territoris de la Corona d'Aragó en la nova monarquia estigué marcada pel poder hegemònic de [[Castella]] en l'interior de la Corona. La seua articulació tingué lloc fonamentalment a través de dos institucions: el Consell d'Aragó i el virrei. El Consell Suprem d'Aragó era un orgue consultiu de la corona creat en [[1494]], a arrel d'una reforma en la Cancilleria Real realisada per [[Ferrando el Catòlic]], que des de [[1522]] estaria integrada per un vicecanciller i sis regents, dos per a el regne d'Aragó, des per al [[Regne de Valéncia]] i dos per als comtats Catalans, [[Mallorca]] i [[Sardenya]]. Per la seua part, els virreis assumiren funcions militars, administratives, judicials i financeres.
    
Els conflictes que varen succeir a lo llarc dels sigles moderns, fins a la [[Guerra de Successió]]. En [[1521]] tenien lloc les [[Germanies]], un moviment sorgit en Valéncia entre la incipient burguesia que se va estendre fins a l'any [[1523]]. En Mallorca tingué lloc en els mateixos anys atre moviment similar, dirigit per [[Joanot Colom]]. La derrota final dels agermanats supongué una forta repressió i la reafirmació del domini senyorial. Ya durant el regnat de [[Felip II]], tingué lloc la prohibició dels súbdits de la Corona d'Aragó d'estudiar en el estranger, front al risc de contagi calviniste. Aixina mateix, en [[1569]], tots els diputats de la [[Generalitat de Catalunya]] eren empresonats baix la acusació d'heregia, en el marc de la disputa pel pagament de l'impost de l'excusat. En [[1591]], tingueren lloc les [[Alteracions d'Aragó]], produïdes quan l'ex-secretari del rei, Antonio Pérez, condenat per la mort del secretari d'En [[Joan d'Àustria]], se refugià en Aragó i el monarca va transgredir tots els privilegis aragonesos per a apressa-ho i inclús va fer eixecutar al [[Justícia Major d'Aragó]].
 
Els conflictes que varen succeir a lo llarc dels sigles moderns, fins a la [[Guerra de Successió]]. En [[1521]] tenien lloc les [[Germanies]], un moviment sorgit en Valéncia entre la incipient burguesia que se va estendre fins a l'any [[1523]]. En Mallorca tingué lloc en els mateixos anys atre moviment similar, dirigit per [[Joanot Colom]]. La derrota final dels agermanats supongué una forta repressió i la reafirmació del domini senyorial. Ya durant el regnat de [[Felip II]], tingué lloc la prohibició dels súbdits de la Corona d'Aragó d'estudiar en el estranger, front al risc de contagi calviniste. Aixina mateix, en [[1569]], tots els diputats de la [[Generalitat de Catalunya]] eren empresonats baix la acusació d'heregia, en el marc de la disputa pel pagament de l'impost de l'excusat. En [[1591]], tingueren lloc les [[Alteracions d'Aragó]], produïdes quan l'ex-secretari del rei, Antonio Pérez, condenat per la mort del secretari d'En [[Joan d'Àustria]], se refugià en Aragó i el monarca va transgredir tots els privilegis aragonesos per a apressa-ho i inclús va fer eixecutar al [[Justícia Major d'Aragó]].
124 373

edicions