Canvis

La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'[[Aragó]], de [[1164]] a [[1707]].

La '''Corona d'Aragó''' englobava al conjunt de territoris que estigueren somesos a la jurisdicció del rei d'[[Aragó]], de [[1164]] a [[1707]].

El 13 de novembre de [[1137]], [[Ramiro II el Monge]], rei d'Aragó, deposità en el seu gendre [[Ramón Berenguer]] el regne (encara que no la dignitat de rei), firmant este cara avant com ''Comte de Barcelona'' i ''Príncip d'Aragó''.

El [[13 de novembre]] de [[1137]], [[Ramiro II el Monge]], rei d'Aragó, deposità en el seu gendre [[Ramón Berenguer]] el regne (encara que no la dignitat de rei), firmant este cara avant com ''Comte de Barcelona'' i ''Príncip d'Aragó''.

Petronila va prendre el títul de "Reina d'Aragó" i Ramon Berenguer va prendre el nom de príncip i dominador de Aragó al fer-se el matrimoni baix la forma de Matrimoni en casa (açò supon que, al no haver hereu varó, el espós complix la funció de govern, pero no la de cap de la casa, que sols s'otorgarà al hereu). En [[1164]], [[Alfons II d'Aragó]] heretaria el patrimoni conjunt.

Petronila va prendre el títul de "Reina d'Aragó" i Ramon Berenguer va prendre el nom de príncip i dominador de Aragó al fer-se el matrimoni baix la forma de Matrimoni en casa (açò supon que, al no haver hereu varó, el espós complix la funció de govern, pero no la de cap de la casa, que sols s'otorgarà al hereu). En [[1164]], [[Alfons II d'Aragó]] heretaria el patrimoni conjunt.

Després de la mort sense descendència d'Alfons el Batallador l'any [[1134]], durant el lloc de [[Fraga]], el seu testament cedia els seus reines a les órdens militars del [[Sant Sepulcre]], del [[Hospital de Jerusalem]] i de els [[Templaris]]. Davant d'este fet insòlit, els habitants de [[Navarra]], que en aquell moment formava part de les possessions del rei d'Aragó, proclamaren rei a Garcia V Ramirez i se separaren definitivament d'Aragó. En este context, els nobles aragonesos tampoc acceptaren el testament i nomenaren nou rei a [[Ramir II el Monge]], germà de Alfons i que era llavors bisbe de Roda-Barbastre. Front a esta situació, [[Alfons VII]] de Castella aprofità per a reclamar drets successoris sobre el tro de Aragó, mentres que Garcia V manifestava les seues aspiracions i el Papa exigia el compliment del testament.

Després de la mort sense descendència d'Alfons el Batallador l'any [[1134]], durant el lloc de [[Fraga]], el seu testament cedia els seus reines a les órdens militars del [[Sant Sepulcre]], del [[Hospital de Jerusalem]] i de els [[Templaris]]. Davant d'este fet insòlit, els habitants de [[Navarra]], que en aquell moment formava part de les possessions del rei d'Aragó, proclamaren rei a Garcia V Ramirez i se separaren definitivament d'Aragó. En este context, els nobles aragonesos tampoc acceptaren el testament i nomenaren nou rei a [[Ramir II el Monge]], germà de Alfons i que era llavors bisbe de Roda-Barbastre. Front a esta situació, [[Alfons VII]] de Castella aprofità per a reclamar drets successoris sobre el tro de Aragó, mentres que Garcia V manifestava les seues aspiracions i el Papa exigia el compliment del testament.

Les pretensions de Castella creaven un problema per al comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], pues coincidien en la rivalitat entre el comtat i el regne d'Aragó per la conquista de les terres musulmanes de la taifa de [[Lleida]]. El rei de [[Castella]] [[Alfons VII]] deixà clares ses intencions quan en decembre de 1134 penetrà en una audaç expedició en [[Saragossa]] i va fer fugir a Ramir. En tot i això, eixos fets no acabaren sent favorables a les aspiracions del rei castellà, qui finalment hauria de renunciar a ses pretensions sobre el regne aragonés. Per sa part, [[Ramiro II]], a pesar de la seua condició de eclesiàstic, es casà en Inés de Pitiers, matrimoni del que tingueren una filla, [[Petronila]]. en [[1136]]. Allò obligava a planejar el futur matrimoni de la chiqueta, el que suponia triar entre la dinastia castellana o la barcelonesa.

Les pretensions de Castella creaven un problema per al comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], pues coincidien en la rivalitat entre el comtat i el regne d'Aragó per la conquista de les terres musulmanes de la taifa de [[Lleida]]. El rei de [[Castella]] [[Alfons VII]] deixà clares ses intencions quan en decembre de 1134 penetrà en una audaç expedició en [[Saragossa]] i va fer fugir a Ramir. En tot i això, eixos fets no acabaren sent favorables a les aspiracions del rei castellà, qui finalment hauria de renunciar a ses pretensions sobre el regne aragonés. Per la seua part, [[Ramiro II]], a pesar de la seua condició de eclesiàstic, es casà en Inés de Pitiers, matrimoni del que tingueren una filla, [[Petronila]]. en [[1136]]. Allò obligava a planejar el futur matrimoni de la chiqueta, el que suponia triar entre la dinastia castellana o la barcelonesa.

El comtat de [[Barcelona]], en aquella época, estava en mans de [[Ramon Berenguer IV]]. Anteriorment, ya havia consolidat la seua supremacia sobre atres comtats catalans com [[Osona]], [[Girona]] o [[Besalú]]. Al mateix temps, s'havia posat en manifesta la potencialitat de la flota catalana, en fets com la conquista momentànea de [[Mallorca]] (1114) o les expedicions portades a cap pels comtes barcelonins en terres mores de [[Valéncia]], sent frustrades per ses intencions per la intervenció de Castella personificà per [[Alfons VI]] i el [[Cid]] (derrota de Berenguer Ramon el Fraticida en Tevar). Al mateix temps, s'iniciava una política d'aliances ultrapirenaiques que culminarien en l'unió de Barcelona i Provença pel casament de [[Ramon Berenguer III]] en [[Dolç de Provença]].

El comtat de [[Barcelona]], en aquella época, estava en mans de [[Ramon Berenguer IV]]. Anteriorment, ya havia consolidat la seua supremacia sobre atres comtats catalans com [[Osona]], [[Girona]] o [[Besalú]]. Al mateix temps, s'havia posat en manifesta la potencialitat de la flota catalana, en fets com la conquista momentànea de [[Mallorca]] (1114) o les expedicions portades a cap pels comtes barcelonins en terres mores de [[Valéncia]], sent frustrades per ses intencions per la intervenció de Castella personificà per [[Alfons VI]] i el [[Cid]] (derrota de Berenguer Ramon el Fraticida en Tevar). Al mateix temps, s'iniciava una política d'aliances ultrapirenaiques que culminarien en l'unió de Barcelona i Provença pel casament de [[Ramon Berenguer III]] en [[Dolç de Provença]].