Canvis

Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia vingué atra pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i demés obres d'art i objectes de valor.

Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia vingué atra pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i demés obres d'art i objectes de valor.

En 1836 les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencades i obertes els sarcòfecs. Tirades per en terra les restes de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. L'any 1837, el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar les restes reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-los en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-los. En 1841 va fer lo mateix en les restes dels reis [[Ferràn I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]].

En 1836 les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencades i obertes els sarcòfecs. Tirades per terra les restes de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. L'any 1837, el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar les restes reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-los en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-los. En 1841 va fer lo mateix en les restes dels reis [[Ferràn I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]].

L'any 1843 el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat de les restes des de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, només identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que la resta de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.

L'any 1843 el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat de les restes des de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, només identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que la resta de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.