Canvis

Fon desig del rei Jaume I el ser soterrat en el Monasteri de Poblet. Jaume I, des de la seua mort, el 27 de juliol de 1276, en [[Valéncia]], estigueren les seues restes soterrades, en caixa de fusta d'anouer, en el presbiteri de la [[Catedral de Valéncia]], fins a l'any 1278 (maig), quan foren traslladades per mar a [[Tarragona]], fon soterrat en una tomba de pedra, fins que es construïren les tombes reals (1378 a 1479), en el presbiteri del [[Monasteri de Poblet]], per a la ceremonia, aplegaren els reis d'[[Aragó]], la reina de Castella, Donya [[Violant]], filla del difunt, i prelats del regne i gran comitiva d'hòmens rics. [[Pere el Ceremoniós]], també va elegir en 1340 el Monasteri de Poblet per al repós de les seues restes mortals, manifestant el seu desig a l'[[Abat de Poblet]], Ponç de Copons. Les tombes reals es concluiren en 1377 i en un íntim acte religiós, solemne i emotiu, presidit per l'Abat de Poblet, Guillem d'Agulló i en representació de la Casa Real i l'assistència de tota la comunitat cistercenc es procederia a la colocació dels ferétres.

Fon desig del rei Jaume I el ser soterrat en el Monasteri de Poblet. Jaume I, des de la seua mort, el 27 de juliol de 1276, en [[Valéncia]], estigueren les seues restes soterrades, en caixa de fusta d'anouer, en el presbiteri de la [[Catedral de Valéncia]], fins a l'any 1278 (maig), quan foren traslladades per mar a [[Tarragona]], fon soterrat en una tomba de pedra, fins que es construïren les tombes reals (1378 a 1479), en el presbiteri del [[Monasteri de Poblet]], per a la ceremonia, aplegaren els reis d'[[Aragó]], la reina de Castella, Donya [[Violant]], filla del difunt, i prelats del regne i gran comitiva d'hòmens rics. [[Pere el Ceremoniós]], també va elegir en 1340 el Monasteri de Poblet per al repós de les seues restes mortals, manifestant el seu desig a l'[[Abat de Poblet]], Ponç de Copons. Les tombes reals es concluiren en 1377 i en un íntim acte religiós, solemne i emotiu, presidit per l'Abat de Poblet, Guillem d'Agulló i en representació de la Casa Real i l'assistència de tota la comunitat cistercenc es procederia a la colocació dels ferétres.

Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia vingué atra pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i demés obres d´art i objectes de valor.

Durant la I Guerra [[Carlista]], el Monasteri de Poblet fon saquejat, incendiat i destruït, mantenint-se les tombes. Pero despuix de la desgracia vingué atra pijor, la [[Llei de Desamortisació dels Bens Religiosos]] (1835) per obra del ministre Juan Álvarez Mendizábal de tràgiques conseqüències: eixida dels llibres i documents de la biblioteca, quadros de pintura i demés obres d'art i objectes de valor.

En 1836 les tombes foren profanades i saquejades en l´afany de trobar tesors, trencades i obertes els sarcòfecs. Tirades per en terra les restes de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. L´any 1837, el capellà de l´Iglesia de L´Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d´abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar les restes reals a l´Iglésia de L´Espluga, depositant-los en una recambra, baix l´escala del cor, i tabicant-la per a protegir-los. En 1841 va fer lo mateix en les restes dels reis [[Ferràn I d´Antequera]] i d´[[Alfons I el Cast]].

En 1836 les tombes foren profanades i saquejades en l'afany de trobar tesors, trencades i obertes els sarcòfecs. Tirades per en terra les restes de Jaume I, [[Pere III]] i [[Joan I]]. L'any 1837, el capellà de l'Iglesia de L'Espluga de Francolí, mossén Antoni Serrer i Ribé, al vore el seu estat d'abandó demanà permís al Comandant Militar de Tarragona per a arreplegar i traslladar les restes reals a l'Iglésia de L'Espluga, depositant-los en una recambra, baix l'escala del cor, i tabicant-la per a protegir-los. En 1841 va fer lo mateix en les restes dels reis [[Ferràn I d'Antequera]] i d'[[Alfons I el Cast]].

L´any 1843 el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat de les restes des de l´Iglésia de l´Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s´encarregaren de relacionar els ossos, només identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que la resta de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.

L'any 1843 el Governador Civil de Tarragona, Ciril Franquet, concedí permís per al trasllat de les restes des de l'Iglésia de l'Espluga a Tarragona. Tots els ossos es colocaren en una estora i un mege i un cirugià s'encarregaren de relacionar els ossos, només identificables els de Jaume I pel seu gran tamany (era un pam i mig més alt que la resta de persones), despuix foren entregats oficialment al Capítul de la Catedral de Tarragona per a la seua custodia, permaneixent en la Capella del Corpus Christi de la Catedral de Tarragona, fins que acabaren les obres del Monasteri de Poblet.

Per Decret del 11 de maig de l´any 1942 es dispongué els trasllat de les restes dels reis de l´antiga [[Corona d´Arago]] de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon l´any 1952 despuix d´atre decret quan realment es portà a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de Barcelona, Valencia, Saragossa, Girona, Balears, Alacant, Hosca, Castello de la Plana, Lleida i Terol i una comissio de la Foral de Navarra, aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l´antiga Corona d´Arago, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El 4 de juny de 1952 es traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l´Estat en uniforme de Capità General, Francisco Franco Bahamonde, acompanyat de la seua dona i seguit de varios ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i atres autoritats militars junt a l´Abat General de l´[[Orde del Císter]], vingut expressament de Roma per a la solemne i històrica ceremonia. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, seu de la Comunitat del Císter, i Panteó dels [[Reis d´Aragó]].

Per Decret del 11 de maig de l'any 1942 es dispongué els trasllat de les restes dels reis de l'antiga [[Corona d'Arago]] de la Catedral de Tarragona al Monasteri de Poblet, despuix de huit anys de meticulosos treballs de restauració. Pero fon l'any 1952 despuix d'atre decret quan realment es portà a terme el seu trasllat: Autoritats nacionals i provincials, les corporacions, les diputacions provincials de Barcelona, Valencia, Saragossa, Girona, Balears, Alacant, Hosca, Castello de la Plana, Lleida i Terol i una comissio de la Foral de Navarra, aixina com representants de corporacions locals de capitals de província dels regnes de l'antiga Corona d'Arago, nobles, bisbes... Els ferétres foren trasportats en tres camions militars al Monasteri de Poblet. El 4 de juny de 1952 es traslladaren els ferétres a Poblet i cap a les onze hores del matí el Cap de l'Estat en uniforme de Capità General, Francisco Franco Bahamonde, acompanyat de la seua dona i seguit de varios ministres del Govern i els Caps Civil i Militar i atres autoritats militars junt a l'Abat General de l'[[Orde del Císter]], vingut expressament de Roma per a la solemne i històrica ceremonia. Dia històric que tornà a Poblet com a monument artístic, seu de la Comunitat del Císter, i Panteó dels [[Reis d'Aragó]].

== Font ==

== Font ==