3843
edicions
Canvis
→Valéncia una de les primeres potències mundials
[[File:Aragonese Empire 1443.svg|thumb|left|190px||Mapa de la [[Corona d'Aragó]] en [[1443]]]]
[[File:Aragonese Empire 1443.svg|thumb|left|190px||Mapa de la [[Corona d'Aragó]] en [[1443]]]]
El fill de [[Jaume I]], [[Pere III d'Aragó]] natal de [[Valéncia]] inicià l'extensió de la [[Corona d'Aragó|Corona]] pel [[Mediterràneu]]. El seu objectiu era conseguir controlar el comerç en orient que arribava a l'[[Imperi Bizantí]] per la [[Ruta de la Seda]] que replegava les riquees de tota [[Àsia]]. La seua esposa tenia el dret de poseir al [[Regne de Sicília]]. El rei Pere III conquistà este regne clau. [[Jaume II d'Aragó]] també conquistà les illes de [[Còrcega]] i [[Sadenya]] punts estratègics i necesaris per a les rutes marítimes ademés de les [[Província d'Alacant|terres alacantines]]. [[Alfons V d'Aragó]] i [[Fernando II d'Aragó]] conquistaren el [[Regne de Nàpols]], també se conquistaren els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopatria]]. Els valencians finaçaren totes estes campanyes, especialment els judeus valencians. També donaren molts hòmens a la causa militar que tant de poder i riquea li conferiren.
El fill de [[Jaume I]], [[Pere III d'Aragó]] natal de [[Valéncia]] inicià l'extensió de la [[Corona d'Aragó|Corona]] pel [[Mediterràneu]]. El seu objectiu era conseguir controlar el comerç en orient que arribava a l'[[Imperi Bizantí]] per la [[Ruta de la Seda]] que replegava les riquees de tota [[Àsia]]. La seua esposa tenia el dret de poseir al [[Regne de Sicília]]. El rei Pere III conquistà este regne clau. [[Jaume II d'Aragó]] també conquistà les illes de [[Còrcega]] i [[Sadenya]] punts estratègics i necesaris per a les rutes marítimes ademés de les [[Província d'Alacant|terres alacantines]]. [[Alfons V d'Aragó]] i [[Fernando II d'Aragó]] conquistaren el [[Regne de Nàpols]], també se conquistaren els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopatria]]. Els valencians finaçaren totes estes campanyes, especialment els judeus valencians. També donaren molts hòmens a la causa militar que tant de poder i riquea li conferiren.
====L'unitat del regne====
En la primera mitat del [[sigle IV]] s'intentà desfer el [[Regne de Valéncia]] pero ningú fon capaç de conseguir-ho. [[Alfons I de Valéncia]] vullgué impondre els furs d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] per a llevar-li la autonomia a Veléncia. Per això feu una consulta en el regne en la que els valencians votaren tots en contra exepte quatre municipis feus de nobles aragonesos. [[Alfons II de Valéncia]] estava casat en [[Leonor de Castella]] la qual demanà la ciutat de [[Castelló]] i la seua comarca com a propietat del seu fill Fernendo. El rei volgué saber l'opinió de les [[corts de Valéncia]]. En elles parlà [[Francesc de Vinatea]] que sabé mostrar que els valencians jamai acceptarien pedre els privilegis que el rei en [[Jaume I|Jaume]] el havia concedit. Al contrari que en [[Corona de Castella|Castella]] els reis aragonesos no governaven com dictadors sino que d'una forma molt més democràtica.
== Edat Moderna ==
== Edat Moderna ==