En la primera mitat del [[sigle IV]] s'intentà desfer el [[Regne de Valéncia]] pero ningú fon capaç de conseguir-ho. [[Alfons I de Valéncia]] vullgué impondre els furs d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] per a llevar-li la autonomia a Veléncia. Per això feu una consulta en el regne en la que els valencians votaren tots en contra exepte quatre municipis feus de nobles aragonesos. [[Alfons II de Valéncia]] estava casat en [[Leonor de Castella]] la qual demanà la ciutat de [[Castelló]] i la seua comarca com a propietat del seu fill Fernendo. El rei volgué saber l'opinió de les [[corts de Valéncia]]. En elles parlà [[Francesc de Vinatea]] que sabé mostrar que els valencians jamai acceptarien pedre els privilegis que el rei en [[Jaume I|Jaume]] el havia concedit. Al contrari que en [[Corona de Castella|Castella]] els reis aragonesos no governaven com dictadors sino que d'una forma molt més democràtica.
+
En la primera mitat del [[sigle IV]] s'intentà desfer el [[Regne de Valéncia]] pero ningú fon capaç de conseguir-ho. [[Alfons I de Valéncia]] vullgué impondre els furs d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] per a llevar-li la autonomia a Valéncia. Per això feu una consulta en el regne en la que els valencians votaren tots en contra exepte quatre municipis feus de nobles aragonesos. [[Alfons II de Valéncia]] estava casat en [[Leonor de Castella, reina d'Aragó] la qual demanà la ciutat de [[Castelló]] i la seua comarca com a propietat del seu fill [[Infant Fernando d'Aragó|Fernendo]]. El rei volgué saber l'opinió de les [[corts de Valéncia]]. En elles parlà [[Francesc de Vinatea]] que sabé mostrar que els valencians jamai acceptarien pedre els privilegis que el rei en [[Jaume I|Jaume]] el havia concedit. Al contrari que en [[Corona de Castella|Castella]] els reis aragonesos no governaven com dictadors sino que d'una forma molt més democràtica.