Canvis

{{història universal}}

{{història universal}}

Des del [[segle XIII]] es produïx a [[Europa]] un seguit de transformacions que anuncien la fi de l'[[edat mijana]] i l'aparició d'una nova era. Estes transformacions prenen un ritme accelerat al llarc del [[segle XV]]. El pas de l'edat mijana a la modernitat s'anuncia per:

Des del [[segle XIII]] es produïx a [[Europa]] un seguit de transformacions que anuncien la fi de l'[[edat mijana]] i l'aparició d'una nova era. Estes transformacions prenen un ritme accelerat al llarc del [[segle XV]]. El pas de l'edat mijana a la modernitat s'anuncia per:

* El resorgiment del [[comerç]] i de la [[ciutat|vida urbana]], especialment a [[Flandes]] i a [[Itàlia]]. La [[ciutat]] es convertix en centre econòmic i polític, així com cultural i artístic.

* El resorgiment del [[comerç]] i de la [[ciutat|vida urbana]], especialment a [[Flandes]] i a [[Itàlia]]. La [[ciutat]] es convertix en centre econòmic i polític, aixina com cultural i artístic.

* L'aparició de la burguesia com a classe social ascendent.

* L'aparició de la burguesia com a classe social ascendent.

* L'aparició de poders monàrquics forts.

* L'aparició de poders monàrquics forts.

De forma genèrica se pot establir les característiques artístiques del Renaiximent en tres:

De forma genèrica se pot establir les característiques artístiques del Renaiximent en tres:

:# La '''tornada a l'Antiguetat'''. Resorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els [[ordes clàssics]], la utilisació de motius formals i plàstics antics, la incorporació d'antigues creences, els temes de [[mitologia]], d'[[història]], així com l'adopció d'antics elements simbòlics. Alhora hi ha una voluntat d'estudi dels monuments antics i de teorisació sobre els sistemes de proporcions per captar l'esperit del classicisme i no només les seues formes. Per tant no en serà una còpia servil, sino la penetració i el coneiximent de les lleis que sustenten l'art clàssic.

:# La '''tornada a l'Antiguetat'''. Resorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els [[ordes clàssics]], la utilisació de motius formals i plàstics antics, la incorporació d'antigues creences, els temes de [[mitologia]], d'[[història]], aixina com l'adopció d'antics elements simbòlics. Alhora hi ha una voluntat d'estudi dels monuments antics i de teorisació sobre els sistemes de proporcions per captar l'esperit del classicisme i no només les seues formes. Per tant no en serà una còpia servil, sino la penetració i el coneiximent de les lleis que sustenten l'art clàssic.

:# Resorgiment d'una '''nova relació en la [[Naturalea]] '''com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que s'assembla més al natural i esta imitació no és incompatible en la investigació de la bellea ideal en el sentit [[Plató|platònic]], ya que l'artista ha de seleccionar les formes per captar la bellea. En conseqüència esta nova relació en la naturalea va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La [[matemàtica]] es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellea. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalea, com en l'Antiguetat, no s'orienta a fer el coneiximent de fenomen casual, sino a fer la penetració de la idea.

:# Resorgiment d'una '''nova relació en la [[Naturalea]] '''com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que s'assembla més al natural i esta imitació no és incompatible en la investigació de la bellea ideal en el sentit [[Plató|platònic]], ya que l'artista ha de seleccionar les formes per captar la bellea. En conseqüència esta nova relació en la naturalea va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La [[matemàtica]] es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellea. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalea, com en l'Antiguetat, no s'orienta a fer el coneiximent de fenomen casual, sino a fer la penetració de la idea.

:# L''''actitut antropocèntrica''': «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva llineal, tant per a proyectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Esta nova predisposició artística és essencialment cultural i presupon en l'artista una formació científica que, a l'hora, li permet lliberar-se d'actituts medievals.

:# L''''actitut antropocèntrica''': «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva llineal, tant per a proyectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Esta nova predisposició artística és essencialment cultural i presupon en l'artista una formació científica que, a l'hora, li permet lliberar-se d'actituts medievals.

Es va caracterisar per l'us de proporcions modulars, superposició d'órdens, us de cúpules i introducció de l'orde colossal.

Es va caracterisar per l'us de proporcions modulars, superposició d'órdens, us de cúpules i introducció de l'orde colossal.

En el Quattrocento fon freqüent recórrer a columnes i pilastres adossades, als capitells clàssics (en preferència el corinti, tot i que substituint els caulicles per figures fantàstiques o d'animals), els fusts llisos i l'[[arc de mig punt]], a la volta de canó i d'aresta, així com a cobertes de fusta en cassetons.  

En el Quattrocento fon freqüent recórrer a columnes i pilastres adossades, als capitells clàssics (en preferència el corinti, tot i que substituint els caulicles per figures fantàstiques o d'animals), els fusts llisos i l'[[arc de mig punt]], a la volta de canó i d'aresta, aixina com a cobertes de fusta en cassetons.  

==== Els arquitectes del Quatrocentto (segle XV) ====

==== Els arquitectes del Quatrocentto (segle XV) ====

[[Fra Angelico]] supón el pont en el gòtic. La seua pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, pero les seues arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunta dels fons irreals del gòtic llineal. Els seus temes són religiosos.

[[Fra Angelico]] supón el pont en el gòtic. La seua pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, pero les seues arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunta dels fons irreals del gòtic llineal. Els seus temes són religiosos.

Un atre corrent de la pintura del Renaiximent enllaça directament en el refinament i l'elegància del gòtic, pero afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com atres pintors florentins, busca les llínies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seues ferramentes són el domini de la llínia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon nombre de ''Verges en el Nen'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Tot i així, ja en aquestes obres es pot vore el món formal propi de Botticelli caracterisat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personatges que reflecteixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabdals de Botticelli són els grans quadres de tema mitològic pintats a l'ambient de la cort del Mèdici, com ''El naixement de Venus''.

Un atre corrent de la pintura del Renaiximent enllaça directament en el refinament i l'elegància del gòtic, pero afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com atres pintors florentins, busca les llínies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seues ferramentes són el domini de la llínia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon nombre de ''Verges en el Nen'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Tot i aixina, ja en aquestes obres es pot vore el món formal propi de Botticelli caracterisat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personatges que reflecteixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabdals de Botticelli són els grans quadres de tema mitològic pintats a l'ambient de la cort del Mèdici, com ''El naixement de Venus''.

Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tot i que la seva pintura és essencialment religiosa.

Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tot i que la seva pintura és essencialment religiosa.