Canvis

El '''Renaiximent''' és un nom que s'aplica a l'época artística, i per extensió cultural, que dona començament a l'[[Edat Moderna]] i en qué es reflectixen els ideals del moviment [[humaniste]] que va desenrollar-se en [[Europa]] en el [[segle XVI]]. El terme procedix de l'obra de [[Giorgio Vasari]] ''Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos'', publicada en l'any [[1570]], pero fins al [[segle XIX]] este concepte no rep una àmplia interpretació històric-artística.  

El '''Renaiximent''' és un nom que s'aplica a l'época artística, i per extensió cultural, que dona començament a l'[[Edat Moderna]] i en qué es reflectixen els ideals del moviment [[humaniste]] que va desenrollar-se en [[Europa]] en el [[segle XVI]]. El terme procedix de l'obra de [[Giorgio Vasari]] ''Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos'', publicada en l'any [[1570]], pero fins al [[segle XIX]] este concepte no rep una àmplia interpretació històric-artística.  

El nom "renaiximent" s'utilisà perqué esta corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolisa la reactivació del coneiximent i el progrés després de segles de predomini d'un tipo de mentalitat dogmàtica establida en l'Europa de l'[[Edat Mija]]. Esta nova etapa plantejà una nova forma de vore el món i el ser humà, l'interés per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme.

El nom "renaiximent" s'utilisà perqué esta corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolisa la reactivació del coneiximent i el progrés despuix de segles de predomini d'un tipo de mentalitat dogmàtica establida en l'Europa de l'[[Edat Mija]]. Esta nova etapa plantejà una nova forma de vore el món i el ser humà, l'interés per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme.

== Entorn històric ==

== Entorn històric ==

{{principal|Arquitectura del Renaiximent}}

{{principal|Arquitectura del Renaiximent}}

[[Archiu:Santa Maria Novella.jpg|thumb|left|L'església de Santa Maria Novella, [[Florència]], la frontera fon dissenyada per [[Leon Battista Alberti]]]]

[[Archiu:Santa Maria Novella.jpg|thumb|left|L'església de Santa Maria Novella, [[Florència]], la frontera fon dissenyada per [[Leon Battista Alberti]]]]

Des de Vasari, s'acostuma a prendre la construcció de la cúpula de la Catedral de Santa Maria de les Flors a Florència, de l'arquitecte [[Filippo Brunelleschi]], com l'inici del Renaiximent. No tant des del punt de vista estilístic, perqué seguix encara alguns patrons formals gòtics, sino pel que va representar d'afirmació del valor de l'artista i el tècnic individual enfront dels gremis medievals. S'explica que Brunelleschi, després d'estar-hi treballant uns anys, va trobar la solució per a la cúpula i va voler ser recompensat en conseqüència. En negar-se els gremis a acceptar un tracte diferenciat, Brunelleschi va abandonar l'obra. Incapaços de seguir la construcció, tècnicament molt complexa, van haver de tornar a cridar Brunelleschi, qui va aumentar les seues exigències.

Des de Vasari, s'acostuma a prendre la construcció de la cúpula de la Catedral de Santa Maria de les Flors a Florència, de l'arquitecte [[Filippo Brunelleschi]], com l'inici del Renaiximent. No tant des del punt de vista estilístic, perqué seguix encara alguns patrons formals gòtics, sino pel que va representar d'afirmació del valor de l'artista i el tècnic individual enfront dels gremis medievals. S'explica que Brunelleschi, despuix d'estar-hi treballant uns anys, va trobar la solució per a la cúpula i va voler ser recompensat en conseqüència. En negar-se els gremis a acceptar un tracte diferenciat, Brunelleschi va abandonar l'obra. Incapaços de seguir la construcció, tècnicament molt complexa, van haver de tornar a cridar Brunelleschi, qui va aumentar les seues exigències.

{{vore també|Cupola del Brunelleschi}}

{{vore també|Cupola del Brunelleschi}}