Canvis

6 bytes eliminats ,  19:20 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 26: Llínea 26:  
== Revolució de Febrer ==
 
== Revolució de Febrer ==
 
{{AP|Revolució de Febrer}}
 
{{AP|Revolució de Febrer}}
[[Archiu:Nikolaus II. (Russland).jpg|thumb|[[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]] en març de [[1917]], poc després d'haver abdicat.]]
+
[[Archiu:Nikolaus II. (Russland).jpg|thumb|[[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]] en març de [[1917]], poc despuix d'haver abdicat.]]
 
La Revolució de Febrer va nàixer d'una forma pràcticament esporàdica, es va produir en l'any 1917 quan la gent va eixir a protestar contra el règim sarista, per la simple raó de la manca d'aliments, la carestia, la fam que passaven. Este no va ser, naturalment, l'únic factor, ya que, com hem expost, d'entre totes les causes hi ha també el descontentament de la població en la participació en la [[Primera Guerra Mundial]].  
 
La Revolució de Febrer va nàixer d'una forma pràcticament esporàdica, es va produir en l'any 1917 quan la gent va eixir a protestar contra el règim sarista, per la simple raó de la manca d'aliments, la carestia, la fam que passaven. Este no va ser, naturalment, l'únic factor, ya que, com hem expost, d'entre totes les causes hi ha també el descontentament de la població en la participació en la [[Primera Guerra Mundial]].  
   −
Des de [[giner]] hi havia hagut vagues diverses per tot [[Petrograt]] (nom russificat del germanòfil [[Sant Petersburc]], i vigent de [[1914]] fins a [[1924]]) això va fer créixer les protestes de [[febrer]]. Durant este mes l'esquerra radical i els lliberals es varen coordinar per estendre la revolta i dur a terme diverses activitats. La revolució va començar després del [[23 de febrer]].
+
Des de [[giner]] hi havia hagut vagues diverses per tot [[Petrograt]] (nom russificat del germanòfil [[Sant Petersburc]], i vigent de [[1914]] fins a [[1924]]) això va fer créixer les protestes de [[febrer]]. Durant este mes l'esquerra radical i els lliberals es varen coordinar per estendre la revolta i dur a terme diverses activitats. La revolució va començar despuix del [[23 de febrer]].
 
El [[24 de febrer]] les protestes s'havien tornat molt violentes, les tensions cada vegada anaven aumentant més, i un llarc número de residents de les ciutats varen mantindre disturbis i enfrontaments contra les forces policials i els soldats. Quan el gruix dels soldats va guarnir la capital Russa, [[Sant Petersburc]], van agregar-se a les protestes, en contraposició a lo que havia passat en [[1905]], i llavors la protesta va agafar un atre aire més revolucionari conseguint que el [[2 de març]], el [[Nicolau II de Rússia|sar Nicolau II]] abdicara, este fet va supondre que la revolució fora tot un èxit i sobretot varen conseguir la caiguda del règim sarista, això significava el final de la dinastia Romanov, que portava governant a Rússia des de fa 300 anys.  
 
El [[24 de febrer]] les protestes s'havien tornat molt violentes, les tensions cada vegada anaven aumentant més, i un llarc número de residents de les ciutats varen mantindre disturbis i enfrontaments contra les forces policials i els soldats. Quan el gruix dels soldats va guarnir la capital Russa, [[Sant Petersburc]], van agregar-se a les protestes, en contraposició a lo que havia passat en [[1905]], i llavors la protesta va agafar un atre aire més revolucionari conseguint que el [[2 de març]], el [[Nicolau II de Rússia|sar Nicolau II]] abdicara, este fet va supondre que la revolució fora tot un èxit i sobretot varen conseguir la caiguda del règim sarista, això significava el final de la dinastia Romanov, que portava governant a Rússia des de fa 300 anys.  
 
Se'ls havia demanat que a base de foc, aixafessin les revoltes dels protestants, més els desertors de les seues pròpies files, que anaven en aument. La presó, les estacions policials i els jutjats, varen ser fortament atacats i saquejades pels revoltats.
 
Se'ls havia demanat que a base de foc, aixafessin les revoltes dels protestants, més els desertors de les seues pròpies files, que anaven en aument. La presó, les estacions policials i els jutjats, varen ser fortament atacats i saquejades pels revoltats.
Llínea 41: Llínea 41:     
== Periodo Interrevolucionari ==
 
== Periodo Interrevolucionari ==
Després de la Revolució de Febrer, el [[2 de març]], el [[sar]] ha d'abdicar, ya no pot fer res més, li han pres el govern. Llavors, un mes i un dia després, torna [[Lenin]], el [[3 d'abril]] de [[1917]], quan va publicar les famoses "[[Tesis d'abril]]". Varen ser publicades en el diari [[Pravda]]. En estes, va fer una anàlisis de com s'haurien de desenrollar el polítics, ara que s'iniciava una nova etapa. Ademés, parla de conseguir una revolució socialista favorint el repartiment de terres i rebujant la guerra. L'experiment, acaba aquí, ya que el 30 del mateix mes, s'anuncia en una nota de [[Miliukov]], que el govern es trenca. El [[5 de maig]], puix, se'n forma un de nou on [[Kérenski]] torna a obtindre el ministeri de guerra i el de la flota.
+
Després de la Revolució de Febrer, el [[2 de març]], el [[sar]] ha d'abdicar, ya no pot fer res més, li han pres el govern. Llavors, un mes i un dia despuix, torna [[Lenin]], el [[3 d'abril]] de [[1917]], quan va publicar les famoses "[[Tesis d'abril]]". Varen ser publicades en el diari [[Pravda]]. En estes, va fer una anàlisis de com s'haurien de desenrollar el polítics, ara que s'iniciava una nova etapa. Ademés, parla de conseguir una revolució socialista favorint el repartiment de terres i rebujant la guerra. L'experiment, acaba aquí, ya que el 30 del mateix mes, s'anuncia en una nota de [[Miliukov]], que el govern es trenca. El [[5 de maig]], puix, se'n forma un de nou on [[Kérenski]] torna a obtindre el ministeri de guerra i el de la flota.
 
[[Archiu:Bolshevikki_juliste-It%C3%A4-Karjala.jpg|thumb|Cartell de [[propaganda]] [[Rússia|rus]]-[[bolchevic]] on apareix [[Finlàndia]], territori que se tornà independent arran la revolució: "''No volem lluitar, pero defendrem els sòviets''"]]
 
[[Archiu:Bolshevikki_juliste-It%C3%A4-Karjala.jpg|thumb|Cartell de [[propaganda]] [[Rússia|rus]]-[[bolchevic]] on apareix [[Finlàndia]], territori que se tornà independent arran la revolució: "''No volem lluitar, pero defendrem els sòviets''"]]
   −
Aixina, del [[3 de juny]] al 24, es dona el [[Primer Congrés dels Sòviets russos]] en [[Petrograt]]; mentrestant, [[Kérenski]] farà les seues primeres maniobres militars: es decidix el [[16 de juny]] a atacar les forces austrohongareses, una aventura que acabarà el [[2 de juliol]], casualment, dia en el que [[Trotski]] es fa [[Bolchevic]]. [[Kérenski]], a banda de no traure'n res, es guanya un enfrontament en el sector conservador de l'[[Eixèrcit]], liderat per [[Lavr Kornilov]]. Dos dies després, hi haurà protestes i manifestacions en contra del govern en [[Petrograt]]. Pero destaca que, avançant dos dies més en el calendari, L'[[Imperi Austrohongarés]], juntament en els [[Alemanya|alemanys]], contraataquen [[Rússia]], que estarà en un estat de pànic i saquejarà la ciutat ucraïnesa de [[Tarnopol]]. Aixina, s'ordena l'arrest de líders [[bolchevics]].
+
Aixina, del [[3 de juny]] al 24, es dona el [[Primer Congrés dels Sòviets russos]] en [[Petrograt]]; mentrestant, [[Kérenski]] farà les seues primeres maniobres militars: es decidix el [[16 de juny]] a atacar les forces austrohongareses, una aventura que acabarà el [[2 de juliol]], casualment, dia en el que [[Trotski]] es fa [[Bolchevic]]. [[Kérenski]], a banda de no traure'n res, es guanya un enfrontament en el sector conservador de l'[[Eixèrcit]], liderat per [[Lavr Kornilov]]. Dos dies despuix, hi haurà protestes i manifestacions en contra del govern en [[Petrograt]]. Pero destaca que, avançant dos dies més en el calendari, L'[[Imperi Austrohongarés]], juntament en els [[Alemanya|alemanys]], contraataquen [[Rússia]], que estarà en un estat de pànic i saquejarà la ciutat ucraïnesa de [[Tarnopol]]. Aixina, s'ordena l'arrest de líders [[bolchevics]].
   −
El [[7 de juliol]], el [[Príncep Lvov]], dimitix, després de ser el primer ministre de dos governs. És l'hora de [[Kérenski]], que el substituïx. Pel que fa a Trotski, en vint dies d'afiliació, ya va conseguir ser detingut, juntament en [[Lunacharskii]] ([[22 de juliol]]).  
+
El [[7 de juliol]], el [[Príncep Lvov]], dimitix, despuix de ser el primer ministre de dos governs. És l'hora de [[Kérenski]], que el substituïx. Pel que fa a Trotski, en vint dies d'afiliació, ya va conseguir ser detingut, juntament en [[Lunacharskii]] ([[22 de juliol]]).  
 
[[Archiu:Anarkistimatruuseja.jpg|thumb|left|180px|right|Mariners [[anarquisme|anarquistes]] en [[Hèlsinki]], en l'[[estiu]] de [[1917]].]]
 
[[Archiu:Anarkistimatruuseja.jpg|thumb|left|180px|right|Mariners [[anarquisme|anarquistes]] en [[Hèlsinki]], en l'[[estiu]] de [[1917]].]]
   −
El mes d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de cop d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al mes previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies després, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.
+
El mes d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de cop d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al mes previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies despuix, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.
    
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Revolució Russa| ]]
 
[[Categoria:Revolució Russa| ]]