Canvis

La Revolució Russa va ser un dels més importants fets ocorreguts en l'época contemporànea. El seu impacte va ser palpable tant en [[Amèrica]] com en [[Europa]]. Encara que la Revolució no feu expandir el comunisme immediatament, donà a atres països convulsos del tercer món un eixemple a seguir. Décades més tart, el model filosòfic-governamental prendria renovada notorietat a mesura que Rússia, convertida en un estat socialista i en una superpotència econòmica i militar, s'enfrontara als [[USA|Estats Units]] en la Guerra Freda.

La Revolució Russa va ser un dels més importants fets ocorreguts en l'época contemporànea. El seu impacte va ser palpable tant en [[Amèrica]] com en [[Europa]]. Encara que la Revolució no feu expandir el comunisme immediatament, donà a atres països convulsos del tercer món un eixemple a seguir. Décades més tart, el model filosòfic-governamental prendria renovada notorietat a mesura que Rússia, convertida en un estat socialista i en una superpotència econòmica i militar, s'enfrontara als [[USA|Estats Units]] en la Guerra Freda.

En qualsevol cas, les dos revolucions de 1917 se dividiren en dos grans parts: la caiguda del règim sarista (Revolució de Febrer) i la creació del primer estat comuniste del món (Revolució d'Octubre). Les causes d'estes dos revolucions abasten les situacions polítiques, socials i econòmiques de Rússia en l'época. No hi ha una causa detonant de la revolució, sino que la suma de causes de curta, mijana i llarga duració desembocaren en la insurrecció definitiva.

En qualsevol cas, les dos revolucions de [[1917]] se dividiren en dos grans parts: la caiguda del règim sarista (Revolució de Febrer) i la creació del primer estat comuniste del món (Revolució d'Octubre). Les causes d'estes dos revolucions abasten les situacions polítiques, socials i econòmiques de Rússia en l'época. No hi ha una causa detonant de la revolució, sino que la suma de causes de curta, mijana i llarga duració desembocaren en l'insurrecció definitiva.

=== Causes polítiques ===

=== Causes polítiques ===

=== Causes socials ===  

=== Causes socials ===  

Les causes socials de la Revolució tenen l'orige en segles d'opressió del règim sarista sobre les classes baixes, ademés dels excessos de Nicolau en la I Guerra Mundial. Aproximadament un 85% del poble rus formava part dels llauradors, oprimit per les classes superiors i el mateix règim. El vassallage, associat comunament en l'edat mijana, descriu en precisió la situació social de la Rússia de Nicolau: Una chicoteta classe de nobles terratinents controlaven una vasta quantitat de serfs. En [[1861]], el sar Aleixandre II de Rússia va emancipar a estos llauradors no per raons morals sino perqué impedia l'avanç social de Rússia. No obstant això, esta nova llibertat va ser de caràcter llimitat, ya que no tenien cap terra per conrear. Com a resultat, el govern elaborà noves lleis que els otorgaven chicotetes parceles de treball. Pero la quantitat de terra que se'ls cedí fon insuficient, de manera que es  desencadenaren enormes revoltes. La Primera Guerra Mundial soles va aumentar el caos. La ingent demanda de producció industrial d'artículs de guerra i obrers va causar moltes més insurreccions i folgues. Ademés, com que es necessitaven a molts treballadors en les fàbriques, els llanuradors emigraren a les ciutats, que pronte es veren superpoblades, vivint baix condicions que ràpidament empijoraren mentres que la quantitat d'aliments requerida per l'eixèrcit era cada volta major, l'abastiment enacabant del front s'empobria més i més. En [[1917]], la fam amenaçava a la majoria de les grans ciutats. La suma de tots els factors anteriors contribuí a un creixent descontentament entre els ciutadans russos, que posteriorment desembocaria en la Revolució.

Les causes socials de la Revolució tenen l'orige en segles d'opressió del règim sarista sobre les classes baixes, ademés dels excessos de Nicolau en la I Guerra Mundial. Aproximadament un 85% del poble rus formava part dels llauradors, oprimit per les classes superiors i el mateix règim. El vassallage, associat comunament en l'edat mijana, descriu en precisió la situació social de la Rússia de Nicolau: Una chicoteta classe de nobles terratinents controlaven una vasta quantitat de serfs. En [[1861]], el sar Aleixandre II de Rússia va emancipar a estos llauradors no per raons morals sino perqué impedia l'avanç social de Rússia. No obstant això, esta nova llibertat va ser de caràcter llimitat, ya que no tenien cap terra per conrear. Com a resultat, el govern elaborà noves lleis que els otorgaven chicotetes parceles de treball. Pero la quantitat de terra que se'ls cedí fon insuficient, de manera que es  desencadenaren enormes revoltes. La Primera Guerra Mundial soles va aumentar el caos. La ingent demanda de producció industrial d'artículs de guerra i obrers va causar moltes més insurreccions i folgues. Ademés, com que es necessitaven a molts treballadors en les fàbriques, els llanuradors emigraren a les ciutats, que pronte es veren superpoblades, vivint baix condicions que ràpidament empijoraren mentres que la quantitat d'aliments requerida per l'eixèrcit era cada volta major, l'abastiment enacabant del front s'empobria més i més. En 1917, la fam amenaçava a la majoria de les grans ciutats. La suma de tots els factors anteriors contribuí a un creixent descontentament entre els ciutadans russos, que posteriorment desembocaria en la Revolució.

== Revolució de 1905 ==

== Revolució de 1905 ==

La Revolució de Febrer va nàixer d'una forma pràcticament esporàdica, es va produir en l'any 1917 quan la gent va eixir a protestar contra el règim sarista, per la simple raó de la manca d'aliments, la carestia, la fam que passaven. Este no va ser, naturalment, l'únic factor, ya que, com hem expost, d'entre totes les causes hi ha també el descontentament de la població en la participació en la [[Primera Guerra Mundial]].  

La Revolució de Febrer va nàixer d'una forma pràcticament esporàdica, es va produir en l'any 1917 quan la gent va eixir a protestar contra el règim sarista, per la simple raó de la manca d'aliments, la carestia, la fam que passaven. Este no va ser, naturalment, l'únic factor, ya que, com hem expost, d'entre totes les causes hi ha també el descontentament de la població en la participació en la [[Primera Guerra Mundial]].  

Des de giner hi havia hagut vagues diverses per tot [[Petrograt]] (nom russificat del germanòfil [[Sant Petersburc]], i vigent de [[1914]] fins a [[1924]]) això va fer créixer les protestes de [[febrer]]. Durant este mes l'esquerra radical i els lliberals es varen coordinar per estendre la revolta i dur a terme diverses activitats. La revolució va començar després del [[23 de febrer]].

Des de [[giner]] hi havia hagut vagues diverses per tot [[Petrograt]] (nom russificat del germanòfil [[Sant Petersburc]], i vigent de [[1914]] fins a [[1924]]) això va fer créixer les protestes de [[febrer]]. Durant este mes l'esquerra radical i els lliberals es varen coordinar per estendre la revolta i dur a terme diverses activitats. La revolució va començar després del [[23 de febrer]].

El [[24 de febrer]] les protestes s'havien tornat molt violentes, les tensions cada vegada anaven aumentant més, i un llarc número de residents de les ciutats varen mantindre disturbis i enfrontaments contra les forces policials i els soldats. Quan el gruix dels soldats va guarnir la capital Russa, [[Sant Petersburc]], van agregar-se a les protestes, en contraposició a lo que havia passat en [[1905]], i llavors la protesta va agafar un atre aire més revolucionari conseguint que el [[2 de març]], el [[Nicolau II de Rússia|sar Nicolau II]] abdicara, este fet va supondre que la revolució fora tot un èxit i sobretot varen conseguir la caiguda del règim sarista, això significava el final de la dinastia Romanov, que portava governant a Rússia des de fa 300 anys.  

El [[24 de febrer]] les protestes s'havien tornat molt violentes, les tensions cada vegada anaven aumentant més, i un llarc número de residents de les ciutats varen mantindre disturbis i enfrontaments contra les forces policials i els soldats. Quan el gruix dels soldats va guarnir la capital Russa, [[Sant Petersburc]], van agregar-se a les protestes, en contraposició a lo que havia passat en [[1905]], i llavors la protesta va agafar un atre aire més revolucionari conseguint que el [[2 de març]], el [[Nicolau II de Rússia|sar Nicolau II]] abdicara, este fet va supondre que la revolució fora tot un èxit i sobretot varen conseguir la caiguda del règim sarista, això significava el final de la dinastia Romanov, que portava governant a Rússia des de fa 300 anys.  

Se'ls havia demanat que a base de foc, aixafessin les revoltes dels protestants, més els desertors de les seues pròpies files, que anaven en aument. La presó, les estacions policials i els jutjats, varen ser fortament atacats i saquejades pels revoltats.

Se'ls havia demanat que a base de foc, aixafessin les revoltes dels protestants, més els desertors de les seues pròpies files, que anaven en aument. La presó, les estacions policials i els jutjats, varen ser fortament atacats i saquejades pels revoltats.

Veritablement, la seua desgràcia, va ser precisament que esta vegada la punta de llança que tenia, l'[[Eixèrcit]], per reprimir, se li va girar en contra, se l'hi havia politisat i no a favor. La insurrecció de l'[[Eixèrcit]], sense la qual no s'hauria liderat en suficient força el moviment per expulsar el [[sar]], fon el [[27 de febrer]]. Un dia abans, varen morir assessinats 50 manifestants en la [[plaça de Znamenskaya]] en un cicle de vagues i manifestacions del 23 al [[26 de febrer]]. Aixina, el mateix [[27 de febrer]], la insurrecció de les tropes van dur a l'incendi dels edificis [[Okhranka]] (la policia secreta de l'Eixèrcit Rus), fent que la guarnició de la capital s'adherira als revolucionaris, i també la creació del [[sòviet]] de [[Petrograt]].

Veritablement, la seua desgràcia, va ser precisament que esta vegada la punta de llança que tenia, l'[[Eixèrcit]], per reprimir, se li va girar en contra, se l'hi havia politisat i no a favor. La insurrecció de l'[[Eixèrcit]], sense la qual no s'hauria liderat en suficient força el moviment per expulsar el [[sar]], fon el [[27 de febrer]]. Un dia abans, varen morir assessinats 50 manifestants en la [[plaça de Znamenskaya]] en un cicle de vagues i manifestacions del 23 al [[26 de febrer]]. Aixina, el mateix [[27 de febrer]], la insurrecció de les tropes varen dur a l'incendi dels edificis [[Okhranka]] (la policia secreta de l'Eixèrcit Rus), fent que la guarnició de la capital s'adherira als revolucionaris, i també la creació del [[sòviet]] de [[Petrograt]].

Cal destacar que durant estos dies de revolucions constants, el sar Nicolau II es va vore obligat a dissoldre la Duma i nomenar un comité interí, ya que es va quedar sense mijos per governar.  

Cal destacar que durant estos dies de revolucions constants, el sar Nicolau II es va vore obligat a dissoldre la Duma i nomenar un comité interí, ya que es va quedar sense mijos per governar.  

== Periodo Interrevolucionari ==

== Periodo Interrevolucionari ==

Després de la Revolució de Febrer, el [[2 de març]], el [[sar]] ha d'abdicar, ya no pot fer res més, li han pres el govern. Llavors, un mes i un dia després, torna [[Lenin]], el [[3 d'abril]] de [[1917]], quan va publicar les famoses "[[Tesis d'abril]]". Van ser publicades en el diari [[Pravda]]. En estes, va fer una anàlisis de com s'haurien de desenrollar el polítics, ara que s'iniciava una nova etapa. A més a més, parla de conseguir una revolució socialista favorint el repartiment de terres i rebujant la guerra. L'experiment, pero, acaba aquí, ya que el 30 del mateix mes, s'anuncia en una nota de [[Miliukov]], que el govern es trenca. El 5 de maig, puix, se'n forma un de nou on [[Kérenski]] torna a obtindre el ministeri de guerra i el de la flota.

Després de la Revolució de Febrer, el [[2 de març]], el [[sar]] ha d'abdicar, ya no pot fer res més, li han pres el govern. Llavors, un mes i un dia després, torna [[Lenin]], el [[3 d'abril]] de [[1917]], quan va publicar les famoses "[[Tesis d'abril]]". Varen ser publicades en el diari [[Pravda]]. En estes, va fer una anàlisis de com s'haurien de desenrollar el polítics, ara que s'iniciava una nova etapa. Ademés, parla de conseguir una revolució socialista favorint el repartiment de terres i rebujant la guerra. L'experiment, acaba aquí, ya que el 30 del mateix mes, s'anuncia en una nota de [[Miliukov]], que el govern es trenca. El [[5 de maig]], puix, se'n forma un de nou on [[Kérenski]] torna a obtindre el ministeri de guerra i el de la flota.

[[Archiu:Bolshevikki_juliste-It%C3%A4-Karjala.jpg|thumb|Cartell de [[propaganda]] [[Rússia|rus]]-[[bolchevic]] on apareix [[Finlàndia]], territori que se tornà independent arran la revolució: "''No volem lluitar, pero defendrem els sòviets''"]]

[[Archiu:Bolshevikki_juliste-It%C3%A4-Karjala.jpg|thumb|Cartell de [[propaganda]] [[Rússia|rus]]-[[bolchevic]] on apareix [[Finlàndia]], territori que se tornà independent arran la revolució: "''No volem lluitar, pero defendrem els sòviets''"]]

Així, del [[3 de juny]] al 24, es dona el [[Primer Congrés dels Sòviets russos]] a [[Petrograt]]; mentrestant, [[Kérenski]] farà les seues primeres maniobres militars: es decidix el [[16 de juny]] a atacar les forces austrohongareses, una aventura que acabarà el [[2 de juliol]], casualment, dia en el que [[Trotski]] es fa [[Bolchevic]]. [[Kérenski]], a banda de no traure'n res, es guanya un enfrontament en el sector conservador de l'[[Eixèrcit]], liderat per [[Lavr Kornilov]]. Dos dies després, hi haurà protestes i manifestacions en contra del govern a [[Petrograt]]. Pero destaca que, avançant dos dies més en el calendari, L'[[Imperi Austrohongarés]], juntament en els [[Alemanya|alemanys]], contraataquen [[Rússia]], que estarà en un estat de pànic i saquejarà la ciutat ucraïnesa de [[Tarnopol]]. Així, s'ordena l'arrest de líders [[bolchevics]].

Aixina, del [[3 de juny]] al 24, es dona el [[Primer Congrés dels Sòviets russos]] en [[Petrograt]]; mentrestant, [[Kérenski]] farà les seues primeres maniobres militars: es decidix el [[16 de juny]] a atacar les forces austrohongareses, una aventura que acabarà el [[2 de juliol]], casualment, dia en el que [[Trotski]] es fa [[Bolchevic]]. [[Kérenski]], a banda de no traure'n res, es guanya un enfrontament en el sector conservador de l'[[Eixèrcit]], liderat per [[Lavr Kornilov]]. Dos dies després, hi haurà protestes i manifestacions en contra del govern en [[Petrograt]]. Pero destaca que, avançant dos dies més en el calendari, L'[[Imperi Austrohongarés]], juntament en els [[Alemanya|alemanys]], contraataquen [[Rússia]], que estarà en un estat de pànic i saquejarà la ciutat ucraïnesa de [[Tarnopol]]. Aixina, s'ordena l'arrest de líders [[bolchevics]].

El [[7 de juliol]], el [[Príncep Lvov]], dimitix, després de ser el primer ministre de dos governs. És l'hora de [[Kérenski]], que el substituïx. Pel que fa a Trotski, en vint dies d'afiliació, ya va conseguir ser detingut, juntament en [[Lunacharskii]] ([[22 de juliol]]).  

El [[7 de juliol]], el [[Príncep Lvov]], dimitix, després de ser el primer ministre de dos governs. És l'hora de [[Kérenski]], que el substituïx. Pel que fa a Trotski, en vint dies d'afiliació, ya va conseguir ser detingut, juntament en [[Lunacharskii]] ([[22 de juliol]]).  

[[Archiu:Anarkistimatruuseja.jpg|thumb|left|180px|right|Mariners [[anarquisme|anarquistes]] a [[Hèlsinki]], l'estiu de [[1917]].]]

[[Archiu:Anarkistimatruuseja.jpg|thumb|left|180px|right|Mariners [[anarquisme|anarquistes]] en [[Hèlsinki]], en l'[[estiu]] de [[1917]].]]

El mes d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de cop d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional a Petrograd per instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Així s'arriba al mes previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies després, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en la resta, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.

 

El mes d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de cop d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al mes previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies després, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Revolució Russa| ]]

[[Categoria:Revolució Russa| ]]