Llínea 1: |
Llínea 1: |
| + | {| align=right style="margin-left: 15px; text-align: center; border:1px solid #000; padding:1px; font-size: 90%; width: 190px;background-color:silver" class="box print" |
| + | |- |
| + | |<div style="text-align:center;padding:0px; background-color:#C00;font-size:14px;">'''<font color = black><small>Serie sobre el</small><br><big>[[Fascisme]]</big></font>'''</div> |
| + | <div style="margin: 2px 0px;">[[Archiu:Flag of Prime Minister of Italy (1927-1943).svg|150px]]</div> |
| + | <div style="background-color:#C00;"> |
| + | <div class="NavFrame" style="background-color:#C00;padding: 1px;"> |
| + | <div style="background-color:#FFF5EE;border:1px solid #800000;padding: 0px 0px 0px 4px; font-size: 100%; text-align:left;margin:0px;">'''<font color="#330000">[[Història del Fascisme]]</font>'''</div> |
| + | </div> |
| + | <div class="NavFrame" style="background-color:#C00;padding: 1px;"> |
| + | <div class="NavHead" style="border:1px solid #800000;padding: 0px 0px 0px 4px; font-size: 100%; text-align:left;margin:1px;color:#330000;background-color:#FFF5EE">'''Exponents'''</div> |
| + | <div class="NavContent" style="display:none; text-align:left;margin:0px 1px;border:none;text-wight:bold; "> |
| + | {| cellpadding="0" cellspacing="0" border="0" style="background-color:#C00;" |
| + | |'''<font color = silver>[[Benito Mussolini]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Adolf Hitler]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Hiroito]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Juan Domingo Perón]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Getúlio Vargas]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Saddam Hussein]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Ítalo Balbo]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Nae Ionescu]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Miguel Ezquerra]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Yoshio Kodama]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Primo de Rivera]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Idi Amin]]</font>''' |
| + | |} |
| + | </div> |
| + | </div> |
| + | <div class="NavFrame"> |
| + | <div class="NavHead" style="background-color:#FFF5EE;border:1px solid #800000;padding: 0px 0px 0px 4px; font-size: 100%; text-align:left;margin:0px;color:#330000">'''<font color="#330000">Conceptes</font>'''</div> |
| + | <div class="NavContent" style="display:none; text-align:left;margin:0px 1px;border:none;text-wight:bold;"> |
| + | {| cellpadding="0" cellspacing="0" border="0" style="background-color:#C00;" |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Dictadura]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Anticomunisme]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Benestar social]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Poder únic]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Racisme]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Antidemocràcia]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |} |
| + | <div class="NavFrame" style="background-color:#C00;padding: 1px;"> |
| + | <div class="NavHead" style="border:1px solid #800000;padding: 0px 0px 0px 4px; font-size: 100%; text-align:left;margin:1px;color:#330000;background-color:#FFF5EE">'''Escoles i organisacions'''</div> |
| + | <div class="NavContent" style="display:none; text-align:left;margin:0px 1px;border:none;text-wight:bold; "> |
| + | {| cellpadding="0" cellspacing="0" border="0" style="background-color:#C00;" |
| + | |'''<font color = silver>[[Nazisme]]</font> |
| + | |- |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Fascisme clerical]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Fascisme japonés]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Nazifascisme]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Neofascisme]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Ustaša]]</font>''' |
| + | </div> |
| + | </div> |
| + | |} |
| + | </div> |
| + | </div> |
| + | <div class="NavFrame"> |
| + | <div class="NavHead" style="background-color:#FFF5EE;border:1px solid #800000;padding: 0px 0px 0px 4px; font-size: 100%; text-align:left;margin:0px;color:#330000">'''<font color="#330000">Partits</font>'''</div> |
| + | <div class="NavContent" style="display:none; text-align:left;margin:0px 1px;border:none;text-wight:bold;"> |
| + | {| cellpadding="0" cellspacing="0" border="0" style="background-color:#C00;" |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Partit Nacional Renovador]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Partit Nacional Demócrata Alemà]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Partit Nacional Fascista]]</font>''' |
| + | |- |
| + | |'''<font color = silver>[[Partit de la Creu Flechada]]</font>''' |
| + | |} |
| + | </div> |
| + | </div> |
| + | </div> |
| + | |} |
| La '''dictadura''' (del [[idioma llatí|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment [[institució|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder. | | La '''dictadura''' (del [[idioma llatí|llatí]] ''dictatura'') és una [[forma de govern]] en la qual el [[poder absolut|poder]] es concentra entorn de la figura d'un sol individu ('''dictador'''), generalment a través de la consolidació d'un [[govern]] ''[[de facto]] '', que es caracterisa per una absència de [[divisió de poders]], una propensió a eixercitar arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, l'inexistència de [[consentiment]] alguna per part dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment [[institució|institucionalisat]] l'[[oposició]] arribe al poder. |
− | Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en cassos de [[guerra]] o [[estat d'emergència|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos cassos es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària|dictadura autoritària o totalitària]]. | + | Històricament, '''dictadura''' fa també referència a la [[magistratura romana|magistratura extraordinària]] de l'[[Antiga república romana]], d'a on cobra el seu orige. El [[Senat romà]] en casos de [[guerra]] o [[estat d'emergència|estats d'emergència]] dotava un home de poders absoluts durant un periodo de temps determinat sense que per això quedara derogat l'[[ordenament polític]] i [[ordenament jurídic|jurídic]] existent. D'esta manera hui en dia és freqüent que s'apele a una situació extraordinària per a llegitimar la duració, normalment vitalícia, d'una dictadura (guerra, confrontació, perill, crisis, etc.). Igualment sol enaltir-se al dictador com algú sacrificat capaç d'entregar la seua pròpia vida pel seu poble, i a sovint se li rodeja d'una certa sobrenaturalitat de caràcter militar i religiosa; i especialment en estos casos es pretén la successió en un atre dictador.<ref name="Ig"/> Segons les característiques que presente pot ser una [[Dictadura#Dictadura autoritària i totalitària|dictadura autoritària o totalitària]]. |
| | | |
| Algunes [[constitució|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya|alemana]] de [[constitució de Weimar|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].<ref name="Ig"/> | | Algunes [[constitució|constitucions]] democràtiques com l'[[Alemanya|alemana]] de [[constitució de Weimar|Weimar]] preveïen situacions excepcionals que la justificaven, com a excepcions a l'utilisació del terme com a forma de govern contrapost a la [[democràcia]].<ref name="Ig"/> |
Llínea 6: |
Llínea 100: |
| == Etimologia i història == | | == Etimologia i història == |
| === La dictadura romana === | | === La dictadura romana === |
− | [[Image:428px-Cincinnatus statue.jpg|thumb|240px|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]] | + | [[File:Cincinnatus.JPG|thumb|240px|[[Cincinato]], arquetip del dictador romà.]] |
− | La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els cassos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, només els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.|356 a. C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]]. | + | La dictadura romana era el govern extraordinari que conferia a una persona, el dictador, una autoritat suprema en els moments difícils, especialment en els casos de guerra; la dictadura va nàixer, segons pareix a proposta de [[Tito Larcio]], qui fon ademés el primer a eixercir el càrrec. El dictador era nomenat per un dels [[cònsul romà|cònsuls]] en virtut d'una orde del [[Senat]] que tenia la potestat de determinar quan era necessari el nomenament i qui havia d'ocupar el càrrec. En un principi, a soles els [[patrici]]s podien ser nomenats dictadors, pero l'any [[356 a. C.|356 a. C.]] se'ls va reconéixer eixe mateix dret als [[plebeus]]. |
| | | |
| El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls. | | El magistrat suprem rebia els noms de "dictador" i "senador del poble" (''dictator, magister populi'' ) i eixercia la seua autoritat per espai de sis mesos com a màxim, periodo en que quedaven en [[suspens]] tots els procediments ordinaris, els magistrats, inclús els [[Tribú de la plebe|tribuns de la plebe]] s'abstenien en l'eixercici de la seua jurisdicció. Ningú podia criticar, censurar ni discutir les órdens del dictador. Per a demostrar el seu superior magisteri, el dictador anava precedit de 24 [[lictor]]s, enfront dels 12 que acompanyaven als cònsuls. |
Llínea 13: |
Llínea 107: |
| De la traducció del títul de "magister populi" com a capità d'[[infanteria]], per analogia en el ''magister equitum'' que el dictador nomenava com el seu lloctinent per a capitanejar la [[cavalleria]], pareix inferir-se que en un principi el càrrec estava destinat a fer front a crisis militars que difícilment podien abordar-se en el comandament conjunt dels dos cònsuls anuals. No obstant, en posterioritat afirmen tant [[Ciceró]] com [[Claudi]] que la repressió de revoltes civils també va poder ser una de les causes per les quals s'instituí la dictadura, i encara que esta no estiguera en el seu orige, va arribar a ser funció del càrrec com testifica, per eixemple, el nomenament d'un dictador durant les revoltes causades per les lleis Licinias (367 a. C.). També pareix que es nomenaren dictadors per a assunts menors en ocasió, per eixemple, de la celebració de jocs o festivals o l'organisació de les eleccions al [[senat]]. | | De la traducció del títul de "magister populi" com a capità d'[[infanteria]], per analogia en el ''magister equitum'' que el dictador nomenava com el seu lloctinent per a capitanejar la [[cavalleria]], pareix inferir-se que en un principi el càrrec estava destinat a fer front a crisis militars que difícilment podien abordar-se en el comandament conjunt dels dos cònsuls anuals. No obstant, en posterioritat afirmen tant [[Ciceró]] com [[Claudi]] que la repressió de revoltes civils també va poder ser una de les causes per les quals s'instituí la dictadura, i encara que esta no estiguera en el seu orige, va arribar a ser funció del càrrec com testifica, per eixemple, el nomenament d'un dictador durant les revoltes causades per les lleis Licinias (367 a. C.). També pareix que es nomenaren dictadors per a assunts menors en ocasió, per eixemple, de la celebració de jocs o festivals o l'organisació de les eleccions al [[senat]]. |
| | | |
− | Encara que a lo llarc del temps les atribucions del dictador se varen anar ampliant, entre elles es trobaven el fer la pau i la guerra i condenar a mort sense possibilitat d'[[apelació]]. No podia, no obstant, dispondre del [[Tesor Públic]] sense l'autorisació prèvia del poble, ni abandonar [[Itàlia]], i estava obligat a retre contes dels seus actes tan pronte acabava en l'eixercici de la seua autoritat. Ademés, durant el seu mandat es trobava davall la vigilància dels [[tribuns de la plebe]] que conservaven tota la seua autoritat i que, com podríem esperar, s'ocuparien en cura i escrupulositat en la faena de posar llímit a l'ambició i prepotència dels tribuns, especialment quan un d'ells concentrara en les seues mans tots els poders. | + | Encara que a lo llarc del temps les atribucions del dictador se varen anar ampliant, entre elles es trobaven el fer la pau i la guerra i condenar a mort sense possibilitat d'[[apelació]]. No podia, no obstant, dispondre del [[Tesor Públic]] sense l'autorisació prèvia del poble, ni abandonar [[Itàlia]], i estava obligat a retre contes dels seus actes tan pronte acabava en l'eixercici de la seua autoritat. Ademés, durant el seu mandat es trobava devall la vigilància dels [[tribuns de la plebe]] que conservaven tota la seua autoritat i que, com podríem esperar, s'ocuparien en cura i escrupulositat en la faena de posar llímit a l'ambició i prepotència dels tribuns, especialment quan un d'ells concentrara en les seues mans tots els poders. |
| | | |
| Atés que la dictadura representava l'autoritat suprema de [[Roma]], era el mecanisme natural per mig del que es podien fundar les monarquies. En l'ostensible propòsit d'evitar-ho, [[Marco Antonio]] promulgà una llei abolint esta [[forma de govern]]. | | Atés que la dictadura representava l'autoritat suprema de [[Roma]], era el mecanisme natural per mig del que es podien fundar les monarquies. En l'ostensible propòsit d'evitar-ho, [[Marco Antonio]] promulgà una llei abolint esta [[forma de govern]]. |
Llínea 23: |
Llínea 117: |
| El terme ''autoritarisme'' es consolida com opost a ''totalitarisme'' (que és el que reivindicava per a si el [[fascisme]]), en l'anàlisis posterior al periodo d'entreguerres, sobretot el de [[Juan José Linz]] | | El terme ''autoritarisme'' es consolida com opost a ''totalitarisme'' (que és el que reivindicava per a si el [[fascisme]]), en l'anàlisis posterior al periodo d'entreguerres, sobretot el de [[Juan José Linz]] |
| *No té una [[ideologia]] tan elaborada, l'exalçament del [[líder]] es fa de forma merament [[propaganda|propagandística]]. | | *No té una [[ideologia]] tan elaborada, l'exalçament del [[líder]] es fa de forma merament [[propaganda|propagandística]]. |
− | *No busca l'[[oclocràcia|apoyo de les masses]], només sometre-les. | + | *No busca l'[[oclocràcia|apoyo de les masses]], a soles sometre-les. |
| *La seua meta última no és realisar grans canvis en la [[societat]] sino únicament impondre el seu poder sobre la mateixa. | | *La seua meta última no és realisar grans canvis en la [[societat]] sino únicament impondre el seu poder sobre la mateixa. |
| El totalitarisme es diferencia de l'[[autoritarisme]] en el grau d'intensitat en que es manifesten alguns dels seus elements comuns: | | El totalitarisme es diferencia de l'[[autoritarisme]] en el grau d'intensitat en que es manifesten alguns dels seus elements comuns: |
Llínea 36: |
Llínea 130: |
| === Dictadura fascista === | | === Dictadura fascista === |
| | | |
− | El concepte de ''règim fascista'' pot aplicar-se a alguns [[règim polític|règims polítics]] dictatorials, ya foren [[totalitari]]s o [[autoritari]]s de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es van impondre per les [[potències de l'Eix]] durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacada i en primer lloc a l'[[Itàlia]] de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per l'[[Alemanya]] d'[[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, l'[[Espanya]] de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més de temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables. | + | El concepte de ''règim fascista'' pot aplicar-se a alguns [[règim polític|règims polítics]] dictatorials, ya foren [[totalitari]]s o [[autoritari]]s de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es varen impondre per les [[potències de l'Eix]] durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacada i en primer lloc a l'[[Itàlia]] de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per l'[[Alemanya]] d'[[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, l'[[Espanya]] de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més de temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables. |
| | | |
| == La dictadura moderna == | | == La dictadura moderna == |