Canvis

Hi ha evidències arqueològiques que mostren que l'humanitat ha habitat el territori de Camerun des del [[neolític]]. Els pobladors que porten més temps en la zona són els grups [[pigmeu]]s, com els [[Baka (Camerun i Gabó)|baka]]. La cultura [[sao]] va aparéixer al voltant del [[llac Chad]] al voltant de l'any [[500]]<ref>DeLancey and DeLancey 2.</ref> i donà pas a l'Imperi [[Kanem-Bornu]]. També van aparéixer atres regnes i comunitats en l'oest, com els [[bamileke]], els [[bamum]] i els [[tikar]].<ref>DeLancey and DeLancey 3.</ref>

Hi ha evidències arqueològiques que mostren que l'humanitat ha habitat el territori de Camerun des del [[neolític]]. Els pobladors que porten més temps en la zona són els grups [[pigmeu]]s, com els [[Baka (Camerun i Gabó)|baka]]. La cultura [[sao]] va aparéixer al voltant del [[llac Chad]] al voltant de l'any [[500]]<ref>DeLancey and DeLancey 2.</ref> i donà pas a l'Imperi [[Kanem-Bornu]]. També van aparéixer atres regnes i comunitats en l'oest, com els [[bamileke]], els [[bamum]] i els [[tikar]].<ref>DeLancey and DeLancey 3.</ref>

Els navegants [[Portugal|portuguesos]] varen arribar a la costa camerunesa en [[1472]]. Li van posar el nom de ''Rio dos Camarões'' (''Riu dels camarons''), després de constatar l'abundància de [[camaró|camarons]] i [[carranc de riu|carrancs de riu]] de la zona; d'eixe nom es deriva l'actual denominació del país.  

Els navegants [[Portugal|portuguesos]] varen arribar a la costa camerunesa en [[1472]]. Li van posar el nom de ''Rio dos Camarões'' (''Riu dels camarons''), despuix de constatar l'abundància de [[camaró|camarons]] i [[carranc de riu|carrancs de riu]] de la zona; d'eixe nom es deriva l'actual denominació del país.  

<ref>Fanso 90.</ref> En els sigles següents els europeus comerciaren en els pobles costers mentres els [[missioner]]s es varen establir en l'interior.

<ref>Fanso 90.</ref> En els sigles següents els europeus comerciaren en els pobles costers mentres els [[missioner]]s es varen establir en l'interior.

A principis del [[sigle XIX]], [[Modibo Adama]] liderà als soldats [[fulani]] en una [[jihad]] en el nort contra els pobles ''kirdi'' (no musulmans) i els musulmans que encara conservaven elements pagans. Els adama fundaren l'[[emirat Adamawa]], vassall del califat de [[Sokoto]] d'[[Usman dan fodio]].<ref>DeLancey and DeLancey 13.</ref> Els grups que fugien dels guerrers [[fulani]] varen desplaçar a la seua vegada a atres, lo qual supongué una important redistribució de la població.<ref>Fanso 84.</ref>

A principis del [[sigle XIX]], [[Modibo Adama]] liderà als soldats [[fulani]] en una [[jihad]] en el nort contra els pobles ''kirdi'' (no musulmans) i els musulmans que encara conservaven elements pagans. Els adama fundaren l'[[emirat Adamawa]], vassall del califat de [[Sokoto]] d'[[Usman dan fodio]].<ref>DeLancey and DeLancey 13.</ref> Els grups que fugien dels guerrers [[fulani]] varen desplaçar a la seua vegada a atres, lo qual supongué una important redistribució de la població.<ref>Fanso 84.</ref>

En [[1884]], l'[[Imperi alemà]] va començar a erigir factories en la regió i implantà el règim colonial, pero després de la derrota patida per [[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], el territori fon dividit en dos mandats, un corresponent a [[França]] (el de major extensió) i un atre a [[Regne Unit]]. El Camerun francés accedí a l'autonomia interna en [[1959]] i l'any següent va proclamar la seua total independència com a República. En [[1961]] la part sur del Camerun britànic va decidir unir-se a la República del Camerun, mentres que el Nort va preferir adherir-se a [[Nigèria]].

En [[1884]], l'[[Imperi alemà]] va començar a erigir factories en la regió i implantà el règim colonial, pero despuix de la derrota patida per [[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], el territori fon dividit en dos mandats, un corresponent a [[França]] (el de major extensió) i un atre a [[Regne Unit]]. El Camerun francés accedí a l'autonomia interna en [[1959]] i l'any següent va proclamar la seua total independència com a República. En [[1961]] la part sur del Camerun britànic va decidir unir-se a la República del Camerun, mentres que el Nort va preferir adherir-se a [[Nigèria]].

=== Periodo colonial ===

=== Periodo colonial ===

Econòmicament, Ahidjo va mamprendre una política de [[lliberalisme]].<ref name="DeLancey 6"/> L'agricultura fon la prioritat inicial, pero el descobriment de jaciments [[petròleu|petrolífers]] en [[1970]] va canviar la situació. Els diners del petròleu s'utilisà per a crear una reserva financera, pagar als cultivadors i finançar [[Proyecte de desenroll|proyectes de desenroll]]. Es van expandir principalment els sectors de comunicacions, educació, transport i infraestructura hidroelèctrica. No obstant, Ahidjo va donar els llocs de responsabilitat en les noves indústries als seus aliats com a recompensa. Molts fracassaren per incompetència.<ref>DeLancey i DeLancey 7.</ref>

Econòmicament, Ahidjo va mamprendre una política de [[lliberalisme]].<ref name="DeLancey 6"/> L'agricultura fon la prioritat inicial, pero el descobriment de jaciments [[petròleu|petrolífers]] en [[1970]] va canviar la situació. Els diners del petròleu s'utilisà per a crear una reserva financera, pagar als cultivadors i finançar [[Proyecte de desenroll|proyectes de desenroll]]. Es van expandir principalment els sectors de comunicacions, educació, transport i infraestructura hidroelèctrica. No obstant, Ahidjo va donar els llocs de responsabilitat en les noves indústries als seus aliats com a recompensa. Molts fracassaren per incompetència.<ref>DeLancey i DeLancey 7.</ref>

Ahidjo va dimitir el [[4 de novembre]] de [[1982]], deixant el poder en mans del successor segons la constitució, [[Paul Biya]]. No obstant, Ahidjo continuà eixercint el control de la CNU, lo qual va comportar una lluita de poder entre abdós presidents. Quan Ahidjo tractà d'establir el dret del partit a triar el president Biya  i els seus aliats li van pressionar per a dimitir. Biya va celebrar eleccions per als oficials del partit i per a l'[[Assamblea Nacional de Camerun]]. No obstant, després d'un [[colp d'estat]] fallit el [[6 d'abril]] de [[1984]], optà per seguir l'estil de govern del seu predecessor.<ref>DeLancey i DeLancey 8.</ref> Camerun va obtindre l'atenció internacional el [[21 d'agost]] de [[1986]] quan el [[Llac Nyos]] expelí gasos tòxics i va matar entre 1.700 i 2.000 persones<ref>DeLancey i DeLancey 161 afirmen que varen ser 1 700; Hudgens i Trillo 1 054 diuen "almenys 2.000"; West 10 diu "més de 2.000".</ref>

Ahidjo va dimitir el [[4 de novembre]] de [[1982]], deixant el poder en mans del successor segons la constitució, [[Paul Biya]]. No obstant, Ahidjo continuà eixercint el control de la CNU, lo qual va comportar una lluita de poder entre abdós presidents. Quan Ahidjo tractà d'establir el dret del partit a triar el president Biya  i els seus aliats li van pressionar per a dimitir. Biya va celebrar eleccions per als oficials del partit i per a l'[[Assamblea Nacional de Camerun]]. No obstant, despuix d'un [[colp d'estat]] fallit el [[6 d'abril]] de [[1984]], optà per seguir l'estil de govern del seu predecessor.<ref>DeLancey i DeLancey 8.</ref> Camerun va obtindre l'atenció internacional el [[21 d'agost]] de [[1986]] quan el [[Llac Nyos]] expelí gasos tòxics i va matar entre 1.700 i 2.000 persones<ref>DeLancey i DeLancey 161 afirmen que varen ser 1 700; Hudgens i Trillo 1 054 diuen "almenys 2.000"; West 10 diu "més de 2.000".</ref>

El primer desafiament important de Biya fon la [[crisis econòmica de Camerun|crisis econòmica]] que assotà el país des de mitat dels [[década de 1980|huitanta]] fins a finals dels [[década de 1990|noranta]], resultat de la conjuntura econòmica internacional, la sequia, la caiguda dels preus del petròleu, la corrupció política i la mala gestió. Camerun va demanar l'ajuda estrangera, reduí els fondo per a l'educació, el govern i la salut pública, i va privatisar indústries.<ref>DeLancey and DeLancey 9–10.</ref> Açò va produir el descontent de la part anglòfona del país.  

El primer desafiament important de Biya fon la [[crisis econòmica de Camerun|crisis econòmica]] que assotà el país des de mitat dels [[década de 1980|huitanta]] fins a finals dels [[década de 1990|noranta]], resultat de la conjuntura econòmica internacional, la sequia, la caiguda dels preus del petròleu, la corrupció política i la mala gestió. Camerun va demanar l'ajuda estrangera, reduí els fondo per a l'educació, el govern i la salut pública, i va privatisar indústries.<ref>DeLancey and DeLancey 9–10.</ref> Açò va produir el descontent de la part anglòfona del país.