Llínea 51: |
Llínea 51: |
| | nota1 = | | | nota1 = |
| }} | | }} |
− | La '''República de Camerun''' és una [[Estat unitari|república unitària]] en [[Àfrica central]]. Llimita al noroest en [[Nigèria]], a l'est en [[Chad]] i la [[República Centreafricana]], i al sur en [[Gabó]], [[Congo]] i [[Guinea Equatorial]]. El seu litoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). El país ha sigut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat paisagística i cultural. Entre els seus mijos naturals n'hi ha plages, deserts, montanyes, selves forestals i sabanes. El seu punt més alt és la [[Montanya Camerun]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaoundé]] i [[Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic|grups ètnics]] i llingüístics diferents. Les seues llengües oficials són l'anglés i el francés. Camerun és conegut també pels seus estils musicals autòctons, especialment el [[makossa]] i el [[bikutsi]], aixina com pels èxits de la seua [[Selecció nacional de fútbol de Camerun|selecció nacional de fútbol]]. | + | La '''República de Camerun''' és una [[Estat unitari|república unitària]] en [[Àfrica central]]. Llimita al noroest en [[Nigèria]], a l'est en [[Chad]] i la [[República Centreafricana]], i al sur en [[Gabó]], [[Congo]] i [[Guinea Equatorial]]. El seu litoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). El país ha sigut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat paisagística i cultural. Entre els seus mijos naturals n'hi ha plages, deserts, montanyes, selves forestals i sabanes. El seu punt més alt és la [[Montanya Camerun]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaoundé]] i [[Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic|grups ètnics]] i llingüístics diferents. Les seues llengües oficials són l'[[anglés]] i el [[francés]]. Camerun és conegut també pels seus estils musicals autòctons, especialment el [[makossa]] i el [[bikutsi]], aixina com pels èxits de la seua [[Selecció nacional de fútbol de Camerun|selecció nacional de fútbol]]. |
| | | |
| | | |
Llínea 59: |
Llínea 59: |
| Hi ha evidències arqueològiques que mostren que l'humanitat ha habitat el territori de Camerun des del [[neolític]]. Els pobladors que porten més temps en la zona són els grups [[pigmeu]]s, com els [[Baka (Camerun i Gabó)|baka]]. La cultura [[sao]] va aparéixer al voltant del [[llac Chad]] al voltant de l'any [[500]]<ref>DeLancey and DeLancey 2.</ref> i donà pas a l'Imperi [[Kanem-Bornu]]. També van aparéixer atres regnes i comunitats en l'oest, com els [[bamileke]], els [[bamum]] i els [[tikar]].<ref>DeLancey and DeLancey 3.</ref> | | Hi ha evidències arqueològiques que mostren que l'humanitat ha habitat el territori de Camerun des del [[neolític]]. Els pobladors que porten més temps en la zona són els grups [[pigmeu]]s, com els [[Baka (Camerun i Gabó)|baka]]. La cultura [[sao]] va aparéixer al voltant del [[llac Chad]] al voltant de l'any [[500]]<ref>DeLancey and DeLancey 2.</ref> i donà pas a l'Imperi [[Kanem-Bornu]]. També van aparéixer atres regnes i comunitats en l'oest, com els [[bamileke]], els [[bamum]] i els [[tikar]].<ref>DeLancey and DeLancey 3.</ref> |
| | | |
− | Els navegants [[Portugal|portuguesos]] van arribar a la costa camerunesa en [[1472]]. Li van posar el nom de ''Rio dos Camarões'' (''Riu dels camarons''), després de constatar l'abundància de [[camaró|camarons]] i [[carranc de riu|carrancs de riu]] de la zona; d'eixe nom es deriva l'actual denominació del país. | + | Els navegants [[Portugal|portuguesos]] varen arribar a la costa camerunesa en [[1472]]. Li van posar el nom de ''Rio dos Camarões'' (''Riu dels camarons''), després de constatar l'abundància de [[camaró|camarons]] i [[carranc de riu|carrancs de riu]] de la zona; d'eixe nom es deriva l'actual denominació del país. |
| <ref>Fanso 90.</ref> En els sigles següents els europeus comerciaren en els pobles costers mentres els [[missioner]]s es varen establir en l'interior. | | <ref>Fanso 90.</ref> En els sigles següents els europeus comerciaren en els pobles costers mentres els [[missioner]]s es varen establir en l'interior. |
| | | |
− | A principis del [[sigle XIX]], [[Modibo Adama]] liderà als soldats [[fulani]] en una [[jihad]] en el nort contra els pobles ''kirdi'' (no musulmans) i els musulmans que encara conservaven elements pagans. Els adama fundaren l'[[emirat Adamawa]], vassall del califat de [[Sokoto]] d'[[Usman dan fodio]].<ref>DeLancey and DeLancey 13.</ref> Els grups que fugien dels guerrers [[fulani]] van desplaçar a la seua vegada a atres, lo qual supongué una important redistribució de la població.<ref>Fanso 84.</ref> | + | A principis del [[sigle XIX]], [[Modibo Adama]] liderà als soldats [[fulani]] en una [[jihad]] en el nort contra els pobles ''kirdi'' (no musulmans) i els musulmans que encara conservaven elements pagans. Els adama fundaren l'[[emirat Adamawa]], vassall del califat de [[Sokoto]] d'[[Usman dan fodio]].<ref>DeLancey and DeLancey 13.</ref> Els grups que fugien dels guerrers [[fulani]] varen desplaçar a la seua vegada a atres, lo qual supongué una important redistribució de la població.<ref>Fanso 84.</ref> |
| | | |
| En [[1884]], l'[[Imperi alemà]] va començar a erigir factories en la regió i implantà el règim colonial, pero després de la derrota patida per [[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], el territori fon dividit en dos mandats, un corresponent a [[França]] (el de major extensió) i un atre a [[Regne Unit]]. El Camerun francés accedí a l'autonomia interna en [[1959]] i l'any següent va proclamar la seua total independència com a República. En [[1961]] la part sur del Camerun britànic va decidir unir-se a la República del Camerun, mentres que el Nort va preferir adherir-se a [[Nigèria]]. | | En [[1884]], l'[[Imperi alemà]] va començar a erigir factories en la regió i implantà el règim colonial, pero després de la derrota patida per [[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], el territori fon dividit en dos mandats, un corresponent a [[França]] (el de major extensió) i un atre a [[Regne Unit]]. El Camerun francés accedí a l'autonomia interna en [[1959]] i l'any següent va proclamar la seua total independència com a República. En [[1961]] la part sur del Camerun britànic va decidir unir-se a la República del Camerun, mentres que el Nort va preferir adherir-se a [[Nigèria]]. |
Llínea 71: |
Llínea 71: |
| Després que l'[[Imperi Alemany]] reclamara el territori com a propi en [[1884]], passà a ser la [[colonialisme|colonia]] de Camerun.<ref>DeLancey i DeLancey 3–4.</ref> Els alemanys es van introduir en l'interior del país, trencant el monopoli sobre el comerç que eixercien els pobles costers com els [[duala]] i intensificaren el seu control sobre la regió. També iniciaren plantacions a lo llarc de la costa.<ref name="DeLancey 4">DeLancey i DeLancey 4.</ref> Van realisar quantioses inversions en l'infraestructura de la colònia: construcció de vies férrees, carreteres i hospitals. No obstant, els pobles indígenes es mostraren poc inclinats a treballar en estos proyectes, aixina que el govern va instigar un sever sistema de [[treball forçat]].<ref name="DeLancey 125">DeLancey i DeLancey 125.</ref> Després de la derrota d'[[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], Camerun va quedar baix el [[mandat de la Societat de nacions]], i es va dividir en el ''Cameroun'' francés i el ''Cameroons'' britànic en [[1919]].<ref name="DeLancey 4"/> | | Després que l'[[Imperi Alemany]] reclamara el territori com a propi en [[1884]], passà a ser la [[colonialisme|colonia]] de Camerun.<ref>DeLancey i DeLancey 3–4.</ref> Els alemanys es van introduir en l'interior del país, trencant el monopoli sobre el comerç que eixercien els pobles costers com els [[duala]] i intensificaren el seu control sobre la regió. També iniciaren plantacions a lo llarc de la costa.<ref name="DeLancey 4">DeLancey i DeLancey 4.</ref> Van realisar quantioses inversions en l'infraestructura de la colònia: construcció de vies férrees, carreteres i hospitals. No obstant, els pobles indígenes es mostraren poc inclinats a treballar en estos proyectes, aixina que el govern va instigar un sever sistema de [[treball forçat]].<ref name="DeLancey 125">DeLancey i DeLancey 125.</ref> Després de la derrota d'[[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], Camerun va quedar baix el [[mandat de la Societat de nacions]], i es va dividir en el ''Cameroun'' francés i el ''Cameroons'' britànic en [[1919]].<ref name="DeLancey 4"/> |
| | | |
− | Els territoris adquirits per Alemanya en [[1911]], cridats en el seu conjunt [[Neukamerun]] (en [[idioma valencià|valencià]] "Nou Camerun"), van passar a formar part de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]].<ref>DeLancey i DeLancey 200.</ref> | + | Els territoris adquirits per [[Alemanya]] en [[1911]], cridats en el seu conjunt [[Neukamerun]] (en [[idioma valencià|valencià]] "Nou Camerun"), van passar a formar part de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]].<ref>DeLancey i DeLancey 200.</ref> |
| | | |
− | [[França]] millorà l'infraestructura del seu territori per mig de grans inversions, treballadors capacitats i treballs forçats continuats.<ref name="DeLancey 125"/> El Camerun francés va superar al britànic en producte nacional brut, educació i facilitats sanitàries. No obstant, estes millores arribaren només a [[Douala]], [[Foumban]], [[Yaoundé]], [[Kribi]] i el territori entre elles. L'economia va quedar molt lligada a la francesa; les matèries primeres enviades a Europa es tornaven a vendre a la colònia una vegada manufacturades.<ref name="DeLancey 5">DeLancey i DeLancey 5.</ref> | + | [[França]] millorà l'infraestructura del seu territori per mig de grans inversions, treballadors capacitats i treballs forçats continuats.<ref name="DeLancey 125"/> El Camerun francés va superar al britànic en producte nacional brut, educació i facilitats sanitàries. No obstant, estes millores arribaren només a [[Douala]], [[Foumban]], [[Yaoundé]], [[Kribi]] i el territori entre elles. L'economia va quedar molt lligada a la francesa; les matèries primeres enviades a [[Europa]] es tornaven a vendre a la colònia una vegada manufacturades.<ref name="DeLancey 5">DeLancey i DeLancey 5.</ref> |
| | | |
| [[Gran Bretanya]] administrà el seu territori des de la veïna [[Nigèria]]. Els natius es queixaren que açò els fea “colònia d'una colònia”. Es va produir un moviment de treballadors de procedència nigeriana cap al sur de Camerun, lo qual eliminà la necessitat dels treballs forçats pero va causar malestar als pobles indígenes. Els britànics li prestaren poca atenció al Camerun del nort.<ref name="DeLancey 4"/> | | [[Gran Bretanya]] administrà el seu territori des de la veïna [[Nigèria]]. Els natius es queixaren que açò els fea “colònia d'una colònia”. Es va produir un moviment de treballadors de procedència nigeriana cap al sur de Camerun, lo qual eliminà la necessitat dels treballs forçats pero va causar malestar als pobles indígenes. Els britànics li prestaren poca atenció al Camerun del nort.<ref name="DeLancey 4"/> |
Llínea 85: |
Llínea 85: |
| Econòmicament, Ahidjo va mamprendre una política de [[lliberalisme]].<ref name="DeLancey 6"/> L'agricultura fon la prioritat inicial, pero el descobriment de jaciments [[petròleu|petrolífers]] en [[1970]] va canviar la situació. Els diners del petròleu s'utilisà per a crear una reserva financera, pagar als cultivadors i finançar [[Proyecte de desenroll|proyectes de desenroll]]. Es van expandir principalment els sectors de comunicacions, educació, transport i infraestructura hidroelèctrica. No obstant, Ahidjo va donar els llocs de responsabilitat en les noves indústries als seus aliats com a recompensa. Molts fracassaren per incompetència.<ref>DeLancey i DeLancey 7.</ref> | | Econòmicament, Ahidjo va mamprendre una política de [[lliberalisme]].<ref name="DeLancey 6"/> L'agricultura fon la prioritat inicial, pero el descobriment de jaciments [[petròleu|petrolífers]] en [[1970]] va canviar la situació. Els diners del petròleu s'utilisà per a crear una reserva financera, pagar als cultivadors i finançar [[Proyecte de desenroll|proyectes de desenroll]]. Es van expandir principalment els sectors de comunicacions, educació, transport i infraestructura hidroelèctrica. No obstant, Ahidjo va donar els llocs de responsabilitat en les noves indústries als seus aliats com a recompensa. Molts fracassaren per incompetència.<ref>DeLancey i DeLancey 7.</ref> |
| | | |
− | Ahidjo va dimitir el [[4 de novembre]] de [[1982]], deixant el poder en mans del successor segons la constitució, [[Paul Biya]]. No obstant, Ahidjo continuà eixercint el control de la CNU, lo qual va comportar una lluita de poder entre abdós presidents. Quan Ahidjo tractà d'establir el dret del partit a triar el president Biya i els seus aliats li van pressionar per a dimitir. Biya va celebrar eleccions per als oficials del partit i per a l'[[Assamblea Nacional de Camerun]]. No obstant, després d'un [[colp d'estat]] fallit el [[6 d'abril]] de [[1984]], optà per seguir l'estil de govern del seu predecessor.<ref>DeLancey i DeLancey 8.</ref> Camerun va obtindre l'atenció internacional el [[21 d'agost]] de [[1986]] quan el [[Llac Nyos]] expelí gasos tòxics i va matar entre 1.700 i 2.000 persones<ref>DeLancey i DeLancey 161 afirmen que van ser 1 700; Hudgens i Trillo 1 054 diuen "almenys 2.000"; West 10 diu "més de 2.000".</ref> | + | Ahidjo va dimitir el [[4 de novembre]] de [[1982]], deixant el poder en mans del successor segons la constitució, [[Paul Biya]]. No obstant, Ahidjo continuà eixercint el control de la CNU, lo qual va comportar una lluita de poder entre abdós presidents. Quan Ahidjo tractà d'establir el dret del partit a triar el president Biya i els seus aliats li van pressionar per a dimitir. Biya va celebrar eleccions per als oficials del partit i per a l'[[Assamblea Nacional de Camerun]]. No obstant, després d'un [[colp d'estat]] fallit el [[6 d'abril]] de [[1984]], optà per seguir l'estil de govern del seu predecessor.<ref>DeLancey i DeLancey 8.</ref> Camerun va obtindre l'atenció internacional el [[21 d'agost]] de [[1986]] quan el [[Llac Nyos]] expelí gasos tòxics i va matar entre 1.700 i 2.000 persones<ref>DeLancey i DeLancey 161 afirmen que varen ser 1 700; Hudgens i Trillo 1 054 diuen "almenys 2.000"; West 10 diu "més de 2.000".</ref> |
| | | |
| El primer desafiament important de Biya fon la [[crisis econòmica de Camerun|crisis econòmica]] que assotà el país des de mitat dels [[década de 1980|huitanta]] fins a finals dels [[década de 1990|noranta]], resultat de la conjuntura econòmica internacional, la sequia, la caiguda dels preus del petròleu, la corrupció política i la mala gestió. Camerun va demanar l'ajuda estrangera, reduí els fondo per a l'educació, el govern i la salut pública, i va privatisar indústries.<ref>DeLancey and DeLancey 9–10.</ref> Açò va produir el descontent de la part anglòfona del país. | | El primer desafiament important de Biya fon la [[crisis econòmica de Camerun|crisis econòmica]] que assotà el país des de mitat dels [[década de 1980|huitanta]] fins a finals dels [[década de 1990|noranta]], resultat de la conjuntura econòmica internacional, la sequia, la caiguda dels preus del petròleu, la corrupció política i la mala gestió. Camerun va demanar l'ajuda estrangera, reduí els fondo per a l'educació, el govern i la salut pública, i va privatisar indústries.<ref>DeLancey and DeLancey 9–10.</ref> Açò va produir el descontent de la part anglòfona del país. |
Llínea 142: |
Llínea 142: |
| == Economia == | | == Economia == |
| | | |
− | La paritat de [[poder adquisitiu]] per càpita de Camerun és de 2.088 US$, un dels deu més alts en l'[[Àfrica Subsahariana]]. Els mercats d'exportació més significatius són [[França]], [[Itàlia]], [[Corea del Sur]], [[Espanya]] i el [[Regne Unit]]. Camerun és part del Banc dels Estats d'Àfrica central (del qual este és l'economia dominant) i de l'Unió dels Estats d'[[Àfrica]] central (UDEAC). La seua moneda oficial és el [[Franc CFA]]. | + | La paritat de [[poder adquisitiu]] per càpita de Camerun és de 2.088 US$, un dels deu més alts en l'[[Àfrica Subsahariana]]. Els mercats d'exportació més significatius són [[França]], [[Itàlia]], [[Corea del Sur]], [[Espanya]] i el [[Regne Unit]]. Camerun és part del Banc dels Estats d'Àfrica central (del qual este és l'economia dominant) i de l'Unió dels Estats d'[[Àfrica]] central (UDEAC). La seua [[moneda]] oficial és el [[Franc CFA]]. |
| | | |
− | Les regles i regulacions excessives, alts imposts i corrupció endèmica han impedit el creiximent del sector privat.{{cita requerida}} La desocupació fon estimada en un 30% en [[2001]], i prop de 48% de la població va estar vivint en el llindar de la pobrea en 2000. Des de finals dels anys 1980, Camerun ha estat seguint programes del [[Banc Mundial]] i el [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) per a reduir la pobrea, privatisar les indústries i incrementar el creiximent econòmic. | + | Les regles i regulacions excessives, alts imposts i corrupció endèmica han impedit el creiximent del sector privat.{{cita requerida}} La desocupació fon estimada en un 30% en [[2001]], i prop de 48% de la població va estar vivint en el llindar de la pobrea en 2000. Des de finals dels anys [[1980]], Camerun ha estat seguint programes del [[Banc Mundial]] i el [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) per a reduir la pobrea, privatisar les indústries i incrementar el creiximent econòmic. |
| | | |
| [[Image:800px-Billet de banque cameroun.jpg|thumb|250px|<center> Billet camerunés de 1000 francs CFA.</center>]] | | [[Image:800px-Billet de banque cameroun.jpg|thumb|250px|<center> Billet camerunés de 1000 francs CFA.</center>]] |
Llínea 213: |
Llínea 213: |
| | | |
| {{Traduït de|es|Camerun}} | | {{Traduït de|es|Camerun}} |
| + | |
| + | [[Categoria:Països]] |
| [[Categoria:Països d'Àfrica]] | | [[Categoria:Països d'Àfrica]] |