Canvis

{{destacat}}

{{destacat}}

La '''Cultura Valenciana''' té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península a lo llarc dels sigles. Ademés, l'història, la geografia i la presència del [[Mar Mediterràneu]] ha contribuït significativament en la formació de la cultura actual.

La '''Cultura Valenciana''' té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat despuix del seu pas per la península a lo llarc dels sigles. Ademés, l'història, la geografia i la presència del [[Mar Mediterràneu]] ha contribuït significativament en la formació de la cultura actual.

Encara que n'hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les nostres regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals a lo llarc del territori. Eixes manifestacions han tingut reflex en tots els camps: La llengua, la música, la gastronomia, el folclor, etc.

Encara que n'hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les nostres regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals a lo llarc del territori. Eixes manifestacions han tingut reflex en tots els camps: La llengua, la música, la gastronomia, el folclor, etc.

Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials de la ciutat d'[[Alacant]] ([[L'Alacantí]]) i estan declarades d'Interés Turístic Internacional. Els seus orígens son remots pero és en [[1928]] quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py.

Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials de la ciutat d'[[Alacant]] ([[L'Alacantí]]) i estan declarades d'Interés Turístic Internacional. Els seus orígens son remots pero és en [[1928]] quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py.

En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de [[juny]] se planten les fogueres que son monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen després de llançar-se una monumental palmera de focs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.

En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de [[juny]] se planten les fogueres que son monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen despuix de llançar-se una monumental palmera de focs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.

Durant els dies de festa n'hi ha una extensa programació d'acte en passacarrers, despertades, cavalcates, Ofrena de flors, bous al carrer, mascletades, actuacions musicals, campeonats deportius, etc- La festa se viu en el carrer, a on la gent pot menjar i ballar en les Barraques i Racons i degustar la tradicional coca en tonyina i les bacores. La festa conta en la seua regna, la Bellea del Foc, triada entre les que el any anterior foren Bellees de cada un dels 91 districtes foguerils.  

Durant els dies de festa n'hi ha una extensa programació d'acte en passacarrers, despertades, cavalcates, Ofrena de flors, bous al carrer, mascletades, actuacions musicals, campeonats deportius, etc- La festa se viu en el carrer, a on la gent pot menjar i ballar en les Barraques i Racons i degustar la tradicional coca en tonyina i les bacores. La festa conta en la seua regna, la Bellea del Foc, triada entre les que el any anterior foren Bellees de cada un dels 91 districtes foguerils.