Canvis

Despuix de graduar-se de l'[[escola secundària]] en [[Cambridge]], Keller ingresà en el Radcliffe College, a on rebé una llicenciatura, convertint-se en la primera persona sordocega en obtindre un títul universitari. Durant su juventut, començà a apoyar al [[socialisme]] i en [[1905]], s'uní formalment al [[Partit Socialiste]]. A lo llarc de tota sa vida, redactà una multiplicitat de artículs i més d'una dotzena de llibres sobre les seues experiències i modos d'entendre la vida, entre ells [[L'història de ma vida]] ([[1903]]) i [[Lum en la meua oscuritat]] ([[1927]]).

Despuix de graduar-se de l'[[escola secundària]] en [[Cambridge]], Keller ingresà en el Radcliffe College, a on rebé una llicenciatura, convertint-se en la primera persona sordocega en obtindre un títul universitari. Durant su juventut, començà a apoyar al [[socialisme]] i en [[1905]], s'uní formalment al [[Partit Socialiste]]. A lo llarc de tota sa vida, redactà una multiplicitat de artículs i més d'una dotzena de llibres sobre les seues experiències i modos d'entendre la vida, entre ells [[L'història de ma vida]] ([[1903]]) i [[Lum en la meua oscuritat]] ([[1927]]).

Keller se convirtí en una activista y filántropa destacada; recaudó diners per a la [[Fundació Americana per a Cegos]], fon mebre de l'[[Industrial Workers of the World]] —a on escrigué des de [[1916]] a [[1918]]— i promogué el [[sufragi femení]], els drets dels trabajadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'[[extrema esquerra]], ademés de ser una figura activa de l'[[Unió Estadounidens per les Llibertats Civils]] en acabant de cofundar-la en [[1920]]. En 1924, se apartó de la actividad política para enfocarse en la lucha por los derechos de las personas con discapacidades y realizó viajes por todo el mundo ofreciendo conferencias hasta 1957. Por sus logros, el presidente estadounidense Lyndon Johnson le otorgó la Medalla Presidencial de la Libertad en 1964.[7] Desde 1980, por decreto de Jimmy Carter, el día de su natalicio es conmemorado como el «Día de Helen Keller».[8] Su vida ha sido objeto de variadas representaciones artísticas, tanto en cine, teatro y televisión, destacándose particularmente The Miracle Worker.

Keller se convirtí en una activista y filántropa destacada; recaudó diners per a la [[Fundació Americana per a Cegos]], fon mebre de l'[[Industrial Workers of the World]] —a on escrigué des de [[1916]] a [[1918]]— i promogué el [[sufragi femení]], els drets dels trabajadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'[[extrema esquerra]], ademés de ser una figura activa de l'[[Unió Estadounidens per les Llibertats Civils]] en acabant de cofundar-la en [[1920]]. En 1924, s'apartà de l'activitat política per a enfocar-se en la lluita pels drets de les persones en discapacitats i realiçà viages per tot lo [[Terra|món]] oferint conferèncias fins a [[1957]]. Per lo que havia conseguit, el president estadounidens [[Lyndon Johnson]] li atorgà la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] en [[1964]]. Des de 1980, por decreto de Jimmy Carter, el día de su natalicio es conmemorado como el «Día de Helen Keller».[8] Su vida ha sido objeto de variadas representacions artístices, tant en [[cine]], [[teatre]] i [[televisió]], destacant-se particularment [[The Miracle Worker]].