Canvis

{{En desenroll}}

{{En desenroll}}

'''Helen Adams Keller''' ([[Alabama]], [[27 de juny]] de [[1880]] - [[Connecticut]], [[1 de juny]] de [[1968]] en 87 anys) fon una [[escritor|escritora]], [[orador|oradora]] i activista política [[sordocega]] [[Estats Units|estadounidens]]. A l'edat de 19 mesos, patí una greu enfermetat que li provocà la pèrdua total de la visió i l'audició. La seua incapacitat per a comunicar-se des de temprana edat fon molt traumàtica per a Helen i la seua família, per lo que estigué pràcticament incontrolable durant un temps. Quan cumplí set anys, sos pares decidiren buscar una instructora i fon axina com l'Institut Perkins per a Cegos els enviaren a una jove especialista, [[Anne Sullivan]], que s'encargà de la seua formació i logrà un avanç en l'[[educació especial]] fent que Helen fora capaç de comunicar-se. Continà vivixquent al costat de Sullivan fins a la seua mort en [[1936]].

'''Helen Adams Keller''' ([[Alabama]], [[27 de juny]] de [[1880]] - [[Connecticut]], [[1 de juny]] de [[1968]] en 87 anys) fon una [[escritor|escritora]], [[orador|oradora]] i activista política [[sordocega]] [[Estats Units|estadounidens]]. A l'edat de 19 mesos, patí una greu enfermetat que li provocà la pèrdua total de la visió i l'audició. La seua incapacitat per a comunicar-se des de temprana edat fon molt traumàtica per a Helen i la seua família, per lo que estigué pràcticament incontrolable durant un temps. Quan cumplí set anys, sos pares decidiren buscar una instructora i fon axina com l'Institut Perkins per a Cegos els enviaren a una jove especialista, [[Anne Sullivan]], que s'encargà de la seua formació i logrà un avanç en l'[[educació especial]] fent que Helen fora capaç de comunicar-se. Continà vixquent al costat de Sullivan fins a la seua mort en [[1936]].

Despuix de graduar-se de l'[[escola secundària]] en [[Cambridge]], Keller ingresà en el Radcliffe College, a on rebé una llicenciatura, convertint-se en la primera persona sordocega en obtindre un títul universitari. Durant su juventut, començà a apoyar al [[socialisme]] i en [[1905]], s'uní formalment al [[Partit Socialiste]]. A lo llarc de tota sa vida, redactà una multiplicitat de artículs i més d'una dotzena de llibres sobre les seues experiències i modos d'entendre la vida, entre ells [[L'història de ma vida]] ([[1903]]) i [[Lum en la meua oscuritat]] ([[1927]]).

Despuix de graduar-se de l'[[escola secundària]] en [[Cambridge]], Hellen Keller ingresà en el Radcliffe College, a on rebé una llicenciatura, convertint-se en la primera persona sordocega en obtindre un títul universitari. Durant la seua juventut, començà a apoyar al [[socialisme]] i en [[1905]], s'uní formalment al [[Partit Socialiste]]. A lo llarc de tota sa vida, redactà una multiplicitat d'artículs i més d'una dotzena de llibres sobre les seues experiències i modos d'entendre la vida, entre ells [[L'història de ma vida]] ([[1903]]) i [[Lum en la meua oscuritat]] ([[1927]]).

Keller se convirtí en una activista y filántropa destacada; recaudó diners per a la [[Fundació Americana per a Cegos]], fon mebre de l'[[Industrial Workers of the World]] —a on escrigué des de [[1916]] a [[1918]]— i promogué el [[sufragi femení]], els drets dels trabajadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'[[extrema esquerra]], ademés de ser una figura activa de l'[[Unió Estadounidens per les Llibertats Civils]] en acabant de cofundar-la en [[1920]]. En 1924, s'apartà de l'activitat política per a enfocar-se en la lluita pels drets de les persones en discapacitats i realiçà viages per tot lo [[Terra|món]] oferint conferèncias fins a [[1957]]. Per lo que havia conseguit, el president estadounidens [[Lyndon Johnson]] li atorgà la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] en [[1964]]. Des de 1980, por decreto de Jimmy Carter, el día de su natalicio es conmemorado como el «Día de Helen Keller».[8] Su vida ha sido objeto de variadas representacions artístices, tant en [[cine]], [[teatre]] i [[televisió]], destacant-se particularment [[The Miracle Worker]].

Keller se convirtí en una activista y filántropa destacada; recaudó diners per a la [[Fundació Americana per a Cegos]], fon mebre de l'[[Industrial Workers of the World]] —a on escrigué des de [[1916]] a [[1918]]— i promogué el [[sufragi femení]], els drets dels trabajadors, el socialisme i atres causes relacionades en l'[[extrema esquerra]], ademés de ser una figura activa de l'[[Unió Estadounidens per les Llibertats Civils]] en acabant de cofundar-la en [[1920]]. En [[1924]], s'apartà de l'activitat política per a enfocar-se en la lluita pels drets de les persones en discapacitats i realiçà viages per tot lo [[Terra|món]] oferint conferèncias fins a [[1957]]. Per lo que havia conseguit, el president estadounidens [[Lyndon Johnson]] li atorgà la [[Medalla Presidencial de la Llibertat]] en [[1964]]. Des de [[1980]], per decret de [[Jimmy Carter]], el dia del seu natalici es conmemorat com el «[[Día de Helen Keller]]». Sa vida ha segut objecte de variades representacions artístices, tant en [[cine]], [[teatre]] i [[televisió]], destacant-se particularment [[The Miracle Worker]].