78 832
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|Retrat de Tzara fet per [[Lajos Tihanyi.]] '''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de Moineşti, comarc...».
[[Archiu:Tzara by Tihanyi.jpg|thumb|right|Retrat de Tzara fet per [[Lajos Tihanyi]].]]
'''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de [[Moineşti]], comarca de [[Bacau]] ([[Romania]]) el 16 d'abril de [[1896]], fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en [[França]]. És conegut principalment per ser el fundador del moviment [[dadaisme|dadaista]], escrivint primer en [[Zurich]] i més tart en [[París]] els primers manifestos del moviment.
==Biografia==
Tzara vixqué quasi tota la seua vida en França. Fou un dels autors més importants del moviment ''[[dadaisme|Dada]]'', que fundà junt en atres artistes com [[Hans Arp]] o [[Hugo Ball]], una corrent revolucionaria en lliteratura que anticipà les actituts del [[surrealisme]].
El moviment dadaista s'originà en [[Zurich]], durant la [[I Guerra Mundial]]; Tzara escribí els primers textos Dadá — ''La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine'' ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", [[1916]]) i ''Vingt-cinq poèmes'' ([http://sdrc.lib.uiowa.edu/dada/Vingt_Cinq/index.htm "Vint-i-cinc Poemes"], [[1918]]), aixina com els manifests del moviment: ''Sept manifestes Dada'' ("Set manifests Dadà", [[1924]]). En [[París]] organisà, en els seus companyers de moviment, espectaculs en el carrer plens d'absurt en tal d'''épater le bourgeois'', "escandalisar a la burgesia", donant un poderós impuls a l'escena dadaista.
Cap a finals de [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta època data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]).
A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; després d'obtindre la ciutadania en [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta època és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).
Faltà en decembre de [[1963]] en París, i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en Paris.
==Obres==
* ''La primera aventura celestial del senyor Antipirina'' [[1916]]
* ''Vint-i-cinc poemes'' [[1918]]
* ''Primer manifest dadà'' [[1918]]
* ''L'antología dadà''. Obra col·lectiva [[1919]]
* ''Set manifestos dadà'' [[1924]]
* ''Sobre els nostres pardals'' [[1929]]
* ''L'home aproximat'' [[1931]], publicat en valencià com a: ''L'home aproximatiu'', traducció de [[Vicent Alonso i Catalina|Vicent Alonso]], Gregal Llibres, Valencia, 1986
* ''A on beuen els llops'' [[1933]]
* ''Migdies guanyats'' [[1939]]
* ''El surrealisme i la posguerra''. Conferèncias sobre el surrealisme
* ''A l'ínterin'' [[1946]]
* ''La fugida'' [[1947]]
* ''El fruit permés'' [[1947]]
* ''La rosa i el gos'' [[1958]]
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Tristan Tzara}}
* [http://members.fortunecity.co.uk/unnilhexium/7mdada.html Siete Set manifestos dadà] {{es}}
[[Categoria:Escriptors romanesos|Tzara, Tristan]]
[[Categoria:Escriptors en francès|Tzara, Tristán]]
[[Categoria:Dadaistes]]
[[Categoria:Comunistes francesos]]
[[Categoria:Traductors romanesos]]
'''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de [[Moineşti]], comarca de [[Bacau]] ([[Romania]]) el 16 d'abril de [[1896]], fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en [[França]]. És conegut principalment per ser el fundador del moviment [[dadaisme|dadaista]], escrivint primer en [[Zurich]] i més tart en [[París]] els primers manifestos del moviment.
==Biografia==
Tzara vixqué quasi tota la seua vida en França. Fou un dels autors més importants del moviment ''[[dadaisme|Dada]]'', que fundà junt en atres artistes com [[Hans Arp]] o [[Hugo Ball]], una corrent revolucionaria en lliteratura que anticipà les actituts del [[surrealisme]].
El moviment dadaista s'originà en [[Zurich]], durant la [[I Guerra Mundial]]; Tzara escribí els primers textos Dadá — ''La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine'' ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", [[1916]]) i ''Vingt-cinq poèmes'' ([http://sdrc.lib.uiowa.edu/dada/Vingt_Cinq/index.htm "Vint-i-cinc Poemes"], [[1918]]), aixina com els manifests del moviment: ''Sept manifestes Dada'' ("Set manifests Dadà", [[1924]]). En [[París]] organisà, en els seus companyers de moviment, espectaculs en el carrer plens d'absurt en tal d'''épater le bourgeois'', "escandalisar a la burgesia", donant un poderós impuls a l'escena dadaista.
Cap a finals de [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta època data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]).
A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; després d'obtindre la ciutadania en [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta època és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).
Faltà en decembre de [[1963]] en París, i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en Paris.
==Obres==
* ''La primera aventura celestial del senyor Antipirina'' [[1916]]
* ''Vint-i-cinc poemes'' [[1918]]
* ''Primer manifest dadà'' [[1918]]
* ''L'antología dadà''. Obra col·lectiva [[1919]]
* ''Set manifestos dadà'' [[1924]]
* ''Sobre els nostres pardals'' [[1929]]
* ''L'home aproximat'' [[1931]], publicat en valencià com a: ''L'home aproximatiu'', traducció de [[Vicent Alonso i Catalina|Vicent Alonso]], Gregal Llibres, Valencia, 1986
* ''A on beuen els llops'' [[1933]]
* ''Migdies guanyats'' [[1939]]
* ''El surrealisme i la posguerra''. Conferèncias sobre el surrealisme
* ''A l'ínterin'' [[1946]]
* ''La fugida'' [[1947]]
* ''El fruit permés'' [[1947]]
* ''La rosa i el gos'' [[1958]]
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Tristan Tzara}}
* [http://members.fortunecity.co.uk/unnilhexium/7mdada.html Siete Set manifestos dadà] {{es}}
[[Categoria:Escriptors romanesos|Tzara, Tristan]]
[[Categoria:Escriptors en francès|Tzara, Tristán]]
[[Categoria:Dadaistes]]
[[Categoria:Comunistes francesos]]
[[Categoria:Traductors romanesos]]