Canvis

'''Julio Cortázar''' ([[Brusseles]], [[26 d'agost]] de [[1914]] - [[París]], [[12 de febrer]] de [[1984]]) escritor i traductor [[Argentina|argentí]].  

'''Julio Cortázar''' ([[Brusseles]], [[26 d'agost]] de [[1914]] - [[París]], [[12 de febrer]] de [[1984]]) escritor i traductor [[Argentina|argentí]].  

Quan tenia quatre anys, se'n va anar a [[Buenos Aires]] en la seua família i, després de completar els seus estudis a la [[Universitat de Buenos Aires]], va ser professor a la [[Universitat de Cuyo]]. El [[1951]], es va exiliar a [[França]] per a fugir del règim del [[Juan Perón|Perón]], on va treballar per a la [[UNESCO]] com a traductor. Més tart es va interessar per la política anti-feixista de l'[[Amèrica llatina]], declarant-se a favor de la revolució cubana i el moviment [[sandinisme|sandinista]].  

Quan tenia quatre anys, se'n va anar a [[Buenos Aires]] en la seua família i, després de completar els seus estudis en l'[[Universitat de Buenos Aires]], va ser professor en l'[[Universitat de Cuyo]]. En l'any [[1951]], es va exiliar a [[França]] per a fugir del règim del [[Juan Perón|Perón]], a on va treballar per a la [[UNESCO]] com a traductor. Més tart es va interessar per la política anti-feixista de l'[[Amèrica llatina]], declarant-se a favor de la revolució cubana i el moviment [[sandinisme|sandinista]].  

Es va casar tres vegades i es va nacionalisar francés. Va morir després de cures mèdiques que van incloure una transfusió de sanc.

Es va casar tres vegades i es va nacionalisar francés. Va morir després de cures mèdiques que varen incloure una transfusió de [[sanc]].

Les seues noveles més conegudes, [[Rayuela]], [[Libro de Manuel]], [[Los Premios]] (potser la més "narrativa"), i especialment, "[[62, Modelo para armar]]", van ser, i són encara, un trencament com el provocat per [[James Joyce]] en el seu "Ulisses", com hi ha hagut atres trencaments en lliteratura; la seua és una narrativa narrada, en el seu fil, i a l'hora un conjunt estructurat de ''flashs'' que conformen un micro-univers que engancha el llector -espectador o actiu, segons el seu diàlec en l'autor-. Un llector que ell volia actiu, com el capaç, per eixemple, de deixar a la mitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no "engancha".

Les seues noveles més conegudes, [[Rayuela]], [[Libro de Manuel]], [[Los Premios]] (potser la més "narrativa"), i especialment, "[[62, Modelo para armar]]", varen ser, i són encara, un trencament com el provocat per [[James Joyce]] en el seu "Ulisses", com hi ha hagut atres trencaments en lliteratura; la seua és una narrativa narrada, en el seu fil, i a l'hora un conjunt estructurat de ''flashs'' que conformen un micro-univers que engancha al llector -espectador o actiu, segons el seu diàlec en l'autor-. Un llector que ell volia actiu, com el capaç, per eixemple, de deixar a la mitat un llibre qualsevol, en qualsevol pàgina, si no "engancha".

Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cascun una novela "en 10 pàgines". Les seues incursions en atres formats -"[[La vuelta al dia en 80 mundos]]", o "[[Un tal Lucas]]", per eixemple-, són atres grans propostes lliteràries. En la llista següent falta alguna peça com ara "[[Argentina, años de alambradas culturales]]", en la llínia de "Nicaragua, tan violentamente dulce". També va escriure lletres per [[tangos]]. I una "crònica de viage", "[[Los autonautas de la cosmopista]]", un diari novelat, crònica de París a Marsella per la nomenada "Autopista del Sur", escrit en la seua dona [[Carol Dunlop]].

Els seus contes són com estructures circulars, espirals o no-geomètriques, contes que contenen cadascun una novela "en 10 pàgines". Les seues incursions en atres formats -"[[La vuelta al dia en 80 mundos]]", o "[[Un tal Lucas]]", per eixemple-, són atres grans propostes lliteràries. En la llista següent falta alguna peça com ara "[[Argentina, años de alambradas culturales]]", en la llínea de "Nicaragua, tan violentamente dulce". També va escriure lletres per [[tangos]]. I una "crònica de viage", "[[Los autonautas de la cosmopista]]", un diari novelat, crònica de París a Marsella per la nomenada "Autopista del Sur", escrit en la seua dona [[Carol Dunlop]].

El 2009, Ed. [[Alfaguara]] publica "[[Papeles inesperados]]" que, no per inesperats, consistixen un retrobament de nous o antics llectors, en l'escritor "europeu-americà". Sur i Centre - Americà per decisió i europeu per naiximent i també per elecció, donat el seu exili francés i el seu cosmopolitisme. "Papeles inesperados" és una recopilació de la seua última esposa, contes nous, poemes, versions de contes ya publicats... Un títul "inesperat" que, com hem dit, és o be una troballa o be un retrobament, en funció del llector.

En l'any [[2009]], Ed. [[Alfaguara]] publica "[[Papeles inesperados]]" que, no per inesperats, consistixen un retrobament de nous o antics llectors, en l'escritor "europeu-americà". Sur i Centre - Americà per decisió i europeu per naiximent i també per elecció, donat el seu exili francés i el seu cosmopolitisme. "Papeles inesperados" és una recopilació de la seua última esposa, contes nous, poemes, versions de contes ya publicats... Un títul "inesperat" que, com hem dit, és o be una troballa o be un retrobament, en funció del llector.

== Obres ==

== Obres ==