Canvis

54 bytes afegits ,  23:03 21 març 2009
sense resum d'edició
Llínea 8: Llínea 8:     
Encara que el llatí en sa forma clàsica actualment no és la llengua nativa de ningún grup i, per tant, és una llengua morta, éste donà orige a un gran número de llengües europees, denominades llengües romances, com el [[Idioma espanyol|castellà]], el [[Idioma francés|francés]], el [[Idioma italià|italià]], el [[idioma portugués|portugués]], el [[idioma català|català]], el [[idioma gallec|gallec]], el [[idioma valencià|valencià]], el [[idima rumà|rumà]], i atres d emenor difusió (el [[Idioma asturlleonés|asturlleonés]], [[Idioma aragonés|aragonés]], el [[idioma occità|occità]], el [[llengua balear|balear]], etc.), i també ha influit en les paraules de les llengües modernes, com a conseqüència de que durant molts sigles, després de la caiguda del Imperi Romà, continuà usant-se en tota Europa, com lingua franca per a les ciències i la política, sense ser seriament amenaçada en eixa funció per atres llengües en auge (com el castellà en el sigle XVII o el francés en el sigle XVIII) hasda pràcticament el sigle XIX.
 
Encara que el llatí en sa forma clàsica actualment no és la llengua nativa de ningún grup i, per tant, és una llengua morta, éste donà orige a un gran número de llengües europees, denominades llengües romances, com el [[Idioma espanyol|castellà]], el [[Idioma francés|francés]], el [[Idioma italià|italià]], el [[idioma portugués|portugués]], el [[idioma català|català]], el [[idioma gallec|gallec]], el [[idioma valencià|valencià]], el [[idima rumà|rumà]], i atres d emenor difusió (el [[Idioma asturlleonés|asturlleonés]], [[Idioma aragonés|aragonés]], el [[idioma occità|occità]], el [[llengua balear|balear]], etc.), i també ha influit en les paraules de les llengües modernes, com a conseqüència de que durant molts sigles, després de la caiguda del Imperi Romà, continuà usant-se en tota Europa, com lingua franca per a les ciències i la política, sense ser seriament amenaçada en eixa funció per atres llengües en auge (com el castellà en el sigle XVII o el francés en el sigle XVIII) hasda pràcticament el sigle XIX.
 +
 +
[[Categoria:Llengües]]
 +
[[Categoria:Llingüística]]