Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{esbos}} | | {{esbos}} |
− | [[Image:Roig_Corella.jpg|right|thumb|Roig de Corella]] | + | [[Image:Roiç_Corella.jpg|right|thumb|Roiç de Corella]] |
| | | |
| | | |
− | '''En Joan Roig de Corella'''(Valéncia, [[1435]] - [[1497]]) pertanygué ad una família noble, aristócrata. | + | '''En Joan Roiç de Corella'''(Valéncia, [[1435]] - [[1497]]) pertanygué ad una família noble, aristócrata. |
| | | |
| En l'any [[1445]] ajudà en el [[Convent de la Santíssima Trinitat|convent de la Santíssima Trinitat de Valéncia]], lo que havia refundat la mateixa regina Maria. L'any següent el [[Papa Eugeni IV]] otorgà diverses gràcies espirituals als que colaboraren en les obres de refundació, Joan Roig de Corella estava entre ells. | | En l'any [[1445]] ajudà en el [[Convent de la Santíssima Trinitat|convent de la Santíssima Trinitat de Valéncia]], lo que havia refundat la mateixa regina Maria. L'any següent el [[Papa Eugeni IV]] otorgà diverses gràcies espirituals als que colaboraren en les obres de refundació, Joan Roig de Corella estava entre ells. |
| | | |
− | Joan Roig de Corella tenia parents entre els monges que convivien en el [[Convent de la Santíssima Trinitat|convent de la Santíssima Trinitat]] junt a [[Sor Isabel de Villena]], per lo que és molt possible que entre abdós hagueren freqüents relacions personals. | + | Joan Roiç de Corella tenia parents entre els monges que convivien en el [[Convent de la Santíssima Trinitat|convent de la Santíssima Trinitat]] junt a [[Sor Isabel de Villena]], per lo que és molt possible que entre abdós hagueren freqüents relacions personals. |
| | | |
− | L'alta societat valenciana solia celebrar lo que nomenaven, [[El Parlament]], en casa de [[Berdaguer Mercader]], a on queden reflectides unes sessions lliteràries dels senyors de l'alta societat valenciana. En les reunions de [[El Parlament]], cada participant exponia una faula, [[Ovidi]] era l'escritor preferit de Joan Roig de Corella, el qual gustava escriure sobre l'[[amor]], pero sobre amors desgraciats, tortuosos, inclòs sobre les més diverses perversions. És més, arriba a imaginar amors entre els amants després de les seues morts. | + | L'alta societat valenciana solia celebrar lo que nomenaven, [[El Parlament]], en casa de [[Berdaguer Mercader]], a on queden reflectides unes sessions lliteràries dels senyors de l'alta societat valenciana. En les reunions de [[El Parlament]], cada participant exponia una faula, [[Ovidi]] era l'escritor preferit de Joan Roiç de Corella, el qual gustava escriure sobre l'[[amor]], pero sobre amors desgraciats, tortuosos, inclòs sobre les més diverses perversions. És més, arriba a imaginar amors entre els amants després de les seues morts. |
| | | |
− | L'obra de Joan Roig de Corella comprén un gran número de gèneros. Escrigué en vers i en prosa. També hem de dir que escrigué originals i realisà traduccions, a més també escrigué obres profanes i religioses. | + | L'obra de Joan Roiç de Corella comprén un gran número de gèneros. Escrigué en vers i en prosa. També hem de dir que escrigué originals i realisà traduccions, a més també escrigué obres profanes i religioses. |
| | | |
− | Joan Roig de Corella, traduí "Vida de Jesuchrist" de [[Ludolf de Sajónia]], 1486, traduïda de llatí en [[Llengua Valenciana|valenciana llengua]]. | + | Joan Roiç de Corella, traduí "Vida de Jesuchrist" de [[Ludolf de Sajónia]], 1486, traduïda de llatí en [[Llengua Valenciana|valenciana llengua]]. |
| | | |
| La seua obra en vers consta de dèneu poemes tres dels quals són religiosos, i setze profans. En quant a la seua obra en prosa, ademés de les traduccions del Psalteri i de la Vita Christi de [[Ludolf de Sajónia]], trobem composicions narratives breus, que també poden separar-se en profanes i religioses. Dins de les proses hi ha mitològiques i hagiogràfiques. | | La seua obra en vers consta de dèneu poemes tres dels quals són religiosos, i setze profans. En quant a la seua obra en prosa, ademés de les traduccions del Psalteri i de la Vita Christi de [[Ludolf de Sajónia]], trobem composicions narratives breus, que també poden separar-se en profanes i religioses. Dins de les proses hi ha mitològiques i hagiogràfiques. |
Llínea 19: |
Llínea 19: |
| La seua prosa era elegant i els seus poemes versaven sobre temes Marians. | | La seua prosa era elegant i els seus poemes versaven sobre temes Marians. |
| En diverses obres seues posa a la dona com protagonista en un primer pla. | | En diverses obres seues posa a la dona com protagonista en un primer pla. |
− | L'obra de Roig de Corella s'ha considerat molt a sovint com el colofó de l'esplendor de la [[Lliteratura Valenciana|lliteratura valenciana]] en el [[Sigle d'Or Valencià|Sigle d'Or]]. | + | L'obra de Roiç de Corella s'ha considerat molt a sovint com el colofó de l'esplendor de la [[Lliteratura Valenciana|lliteratura valenciana]] en el [[Sigle d'Or Valencià|Sigle d'Or]]. |
| | | |
− | [[Pasqual Boronat]], baix el seudònim de ''[[Pasqual Boronat|L. d'Ontalville]]'', en els texts dirigits a [[Menéndez i Pelayo]], coloca a Roig de Corella a l'altura d'[[Ausias March]] i [[Jaume Roig]], i fa menció de les seues obres inèdites de Corella llegides en el [[Cançoner de Mayans]]: «lo desconegut de Corella és indubtablement millor que lo publicat» | + | [[Pasqual Boronat]], baix el seudònim de ''[[Pasqual Boronat|L. d'Ontalville]]'', en els texts dirigits a [[Menéndez i Pelayo]], coloca a Roiç de Corella a l'altura d'[[Ausias March]] i [[Jaume Roig]], i fa menció de les seues obres inèdites de Corella llegides en el [[Cançoner de Mayans]]: «lo desconegut de Corella és indubtablement millor que lo publicat» |
| | | |
− | [[Fra Pere Martines]], [[Sor Isabel de Villena]] i Joan Roig de Corella, en les seues obres sacres, són els més destacats representants de la prosa religiosa del sigle XV. | + | [[Fra Pere Martines]], [[Sor Isabel de Villena]] i Joan Roiç de Corella, en les seues obres sacres, són els més destacats representants de la prosa religiosa del sigle XV. |
| | | |
| | | |