Llínea 162: |
Llínea 162: |
| | | |
| ==== Mestres del segle XVI ==== | | ==== Mestres del segle XVI ==== |
− | [[Fitxer:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg|thumb|300px||right|Detall de la [[Capella Sixtina]] de [[Michelangelo Buonarroti]].]] | + | [[Archiu:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg|thumb|300px||right|Detall de la [[Capella Sixtina]] de [[Michelangelo Buonarroti]].]] |
| [[Florència]] continua al [[segle XVI]] sent la capital de l'[[art]], però les seves figures màximes es traslladen a [[Roma]], on la cort pontifícia constituïx el mecenage d'una época nova, o viagen per diverses ciutats. En general els pintors educats a Florència concedixen al dibuix una importància més gran que al | | [[Florència]] continua al [[segle XVI]] sent la capital de l'[[art]], però les seves figures màximes es traslladen a [[Roma]], on la cort pontifícia constituïx el mecenage d'una época nova, o viagen per diverses ciutats. En general els pintors educats a Florència concedixen al dibuix una importància més gran que al |
| tres escoles en un segle en qué la llínia pert el seu perfil de delimitadora de les formes. L'escola de pintura del ''Cinc-cents'' aporta tres jagants: [[Leonardo da Vinci]], [[Miquel Àngel]] i [[Rafael]]. | | tres escoles en un segle en qué la llínia pert el seu perfil de delimitadora de les formes. L'escola de pintura del ''Cinc-cents'' aporta tres jagants: [[Leonardo da Vinci]], [[Miquel Àngel]] i [[Rafael]]. |
| | | |
− | [[Leonardo Da Vinci]] és el gran arquetip de l'home renaixentista, igualment dotat per a la creació estètica que per a la ciència. Dos de les seues pintures, la ''Sant Cena'' i ''[[La Gioconda]]'', són eixemples culminants de la història de la pintura. Ya a [[La Verge de les Roques (National Gallery)]] Leonardo s'havia mostrat com un gran mestre de la composició triangular i de les llums. | + | [[Leonardo da Vinci]] és el gran arquetip de l'home renaixentista, igualment dotat per a la creació estètica que per a la ciència. Dos de les seues pintures, la ''Sant Cena'' i ''[[La Gioconda]]'', són eixemples culminants de la història de la pintura. Ya a [[La Verge de les Roques (National Gallery)]] Leonardo s'havia mostrat com un gran mestre de la composició triangular i de les llums. |
| | | |
| [[Miquel Àngel]] és fonamentalment escultor, i en conseqüència, conserva l'energia del dibuix i el desig de moviment i força. A [[volta de la Capella Sixtina]] el dinamisme arriba a la seua plenitud: obra vasta i colossal. A la seua obra hi trobem totes les arrels del [[manierisme]]: és un món dramàtic, ben diferenciat de l'equilibri i l'optimisme de l'home del primer Renaiximent. | | [[Miquel Àngel]] és fonamentalment escultor, i en conseqüència, conserva l'energia del dibuix i el desig de moviment i força. A [[volta de la Capella Sixtina]] el dinamisme arriba a la seua plenitud: obra vasta i colossal. A la seua obra hi trobem totes les arrels del [[manierisme]]: és un món dramàtic, ben diferenciat de l'equilibri i l'optimisme de l'home del primer Renaiximent. |