Llínea 157: |
Llínea 157: |
| [[Fra Angelico]] supón el pont en el gòtic. La seua pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, pero les seues arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunta dels fons irreals del gòtic llineal. Els seus temes són religiosos. | | [[Fra Angelico]] supón el pont en el gòtic. La seua pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, pero les seues arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunta dels fons irreals del gòtic llineal. Els seus temes són religiosos. |
| | | |
− | Un atre corrent de la pintura del Renaiximent enllaça directament amb el refinament i l'elegància del gòtic, pero afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com atres pintors florentins, busca les llínies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seues ferramentes són el domini de la llínia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon nombre de ''Verges amb el Nen'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Tot i així, ja en aquestes obres es pot vore el món formal propi de Botticelli caracterisat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personatges que reflecteixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabdals de Botticelli són els grans quadres de tema mitològic pintats a l'ambient de la cort del Mèdici, com ''El naixement de Venus''. | + | Un atre corrent de la pintura del Renaiximent enllaça directament en el refinament i l'elegància del gòtic, pero afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com atres pintors florentins, busca les llínies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seues ferramentes són el domini de la llínia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon nombre de ''Verges en el Nen'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Tot i així, ja en aquestes obres es pot vore el món formal propi de Botticelli caracterisat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personatges que reflecteixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabdals de Botticelli són els grans quadres de tema mitològic pintats a l'ambient de la cort del Mèdici, com ''El naixement de Venus''. |
| | | |
| Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tot i que la seva pintura és essencialment religiosa. | | Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tot i que la seva pintura és essencialment religiosa. |
Llínea 174: |
Llínea 174: |
| ==== L'escola veneciana ==== | | ==== L'escola veneciana ==== |
| [[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg|thumb|300px||right|[[Ticià]] a la pintura ''Bacanal'', ret culte a l'alegria de viure veneciana, en un paisage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Converteix, doncs, un quatre de tema mitològic en un quadre social, en una festa alegre.]] | | [[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg|thumb|300px||right|[[Ticià]] a la pintura ''Bacanal'', ret culte a l'alegria de viure veneciana, en un paisage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Converteix, doncs, un quatre de tema mitològic en un quadre social, en una festa alegre.]] |
− | La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. Al [[segle XVI]] una sèrie de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobreixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumtàncies conflueixen per suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilitza la [[pupil·la]] dels [[pintor]]s per atorgar més interès a la forma que als contorns, o sigui, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament la història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països llunyans, abillats amb indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa. | + | La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. Al [[segle XVI]] una sèrie de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobreixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumtàncies conflueixen per suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilitza la [[pupil·la]] dels [[pintor]]s per atorgar més interès a la forma que als contorns, o sigui, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament la història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països llunyans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa. |
| | | |
| Aquesta escola rendirà cult al color, en preferència els colors càlits, més idòneus per plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del paisage, que s'omple de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquesa dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/> | | Aquesta escola rendirà cult al color, en preferència els colors càlits, més idòneus per plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del paisage, que s'omple de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquesa dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/> |
Llínea 180: |
Llínea 180: |
| [[Ticià]] destacarà pels seus retrats i és el mestre de les formes blanes i rodones, com ho demostra la seua predilecció pels nus femenis i infantils (''Venus d'Urbino'', ''Dànae rebent la pluja d'or''). | | [[Ticià]] destacarà pels seus retrats i és el mestre de les formes blanes i rodones, com ho demostra la seua predilecció pels nus femenis i infantils (''Venus d'Urbino'', ''Dànae rebent la pluja d'or''). |
| | | |
− | [[Il Veronese]] és el pintor del lux: les escenes es desenrollen en palaus de marbre, en columnates i balustrades, i jardins amb font; les seves figures s'embolcallen amb vestits costosos i s'adormen amb joiells (com la seva versió de ''Venus i Adonis''). | + | [[Il Veronese]] és el pintor del lux: les escenes es desenrollen en palaus de marbre, en columnates i balustrades, i jardins en font; les seves figures s'embolcallen en vestits costosos i s'adormen en joiells (com la seva versió de ''Venus i Adonis''). |
| | | |
| [[Il Tintoretto]] ja trasllueix la crisi de la pintura renaixentista: en les seues llums violentes, els contrastos de llum i ombra, els escorços, del moviment tens, inestable, del paisage romàntic, de la profunditat obtinguda mitjançant l'alternança de zones de diferent intensitat lumínica ja prefigura el [[Barroc]].<ref name="art"/> | | [[Il Tintoretto]] ja trasllueix la crisi de la pintura renaixentista: en les seues llums violentes, els contrastos de llum i ombra, els escorços, del moviment tens, inestable, del paisage romàntic, de la profunditat obtinguda mitjançant l'alternança de zones de diferent intensitat lumínica ja prefigura el [[Barroc]].<ref name="art"/> |
Llínea 186: |
Llínea 186: |
| === Música === | | === Música === |
| {{principal|Música del Renaiximent}} | | {{principal|Música del Renaiximent}} |
− | En no conèixer la música grega o romana amb tanta precisió com l'arquitectura i l'escultura, la [[Música del Renaiximent|música renaixentista]] no es produí com una restauració de l'antic. La música d'aquesta època fou una culminació de l'anterior (''Ars nova'') cercant naturalitat, proporció i harmonia entre text i melodia. | + | En no conèixer la música grega o romana en tanta precisió com l'arquitectura i l'escultura, la [[Música del Renaiximent|música renaixentista]] no es produí com una restauració de l'antic. La música d'aquesta època fou una culminació de l'anterior (''Ars nova'') cercant naturalitat, proporció i harmonia entre text i melodia. |
| | | |
| Les característiques principals foren: | | Les característiques principals foren: |