Canvis

La llengua romanç més parlada és el [[Idioma espanyol|castellà]], parlat per més de 400 millons de persones.

La llengua romanç més parlada és el [[Idioma espanyol|castellà]], parlat per més de 400 millons de persones.

== Ubicació i Historia (La Romania) ==

== Ubicació i Història (La Romania) ==

[[Image:Llenguesromancesedudrodpa1.jpg|thumb|right|400px|<center>Llengües romances d'Europa.</center>]]

[[File:Romance 20c es.png|thumb|right|400px|<center>Llengües romances d'Europa.</center>]]

Estes llengües se parlaven i se seguixen parlant en un territori que rep el nom de Romania, i que cobrix en sa major part el sur [[Europa|europeu]] del antic [[imperi romà]]. Els térmens "romà/na" i "Rumania" procedixen efectivament del adjectiu llatí romanus: se considerava que els seus parlants empleaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris del antic Imperi, com el fràncit en [[França]], llengua dels francs pertanyent a la família de les [[llengües germàniques]].

Estes llengües se parlaven i se seguixen parlant en un territori que rep el nom de Romania, i que cobrix en sa major part el sur [[Europa|europeu]] del antic [[imperi romà]]. Els térmens "romà/na" i "Romania" procedixen efectivament del adjectiu llatí romanus: se considerava que els seus parlants empleaven una llengua presa de la dels romans, per oposició a atres llengües presents en els territoris del antic Imperi, com el fràncit en [[França]], llengua dels francs pertanyent a la família de les [[llengües germàniques]].

El primer escrit en que se troba el terme "romà", d'una manera o atra, se remonta al sínot de Tours, en l'any [[813]]. És a partir d'eixe sínot en que se considera que la primera llengua vulgar se separa del llatí, i se designa en efecte com a una llengua apart. Es tracta d'una forma de proto-francés, que rep el nom de romana lingua o roman. No obstant, en els Cartularis de Valposta, n'hi ha un text anterior que data del any [[804]], i està escrit en [[castellà]] antic.

La evolució del [[llatí vulgar]]  cara a les llengües romàniques se data, grosso modo, de la seguent manera:

 

La evolució del [[llatí vulgar]]  cara a les llengües romàniques se data, grosso modo, de la següent manera:

*Entre el 200 aec i el 400 aproximadament: diferents formes de llatí vulgar.

*Entre el 200 aec i el 400 aproximadament: diferents formes de llatí vulgar.

*Entre el 500 i 600: estes formes comencen a distinguir-se'n entre si.

*Entre el 500 i 600: estes formes comencen a distinguir-se'n entre si.

== Característiques comunes ==

== Característiques comunes ==

Encara que les llengües romances representen evolucions divergents del llatí, els seus rascs comuns de fet es deuen pràcticament sempre al resultat de retindre algun aspecte llingüístic que ya estava en llatí, i en molts manco casos al efecte de la influència comú de atra llengua sobre varies llengües romàniques. Les característiques principals presenten en totes les llengües romàniques són les següents:

Encara que les llengües romances representen evolucions divergents del llatí, els seus rascs comuns de fet es deuen pràcticament sempre al resultat de retindre algun aspecte llingüístic que ya estava en llatí, i en molts manco casos al efecte de la influència comú d'atra llengua sobre vàries llengües romàniques. Les característiques principals presenten en totes les llengües romàniques són les següents:

*Les llengües romances són totes llengües fusionants.

*Les llengües romances són totes llengües fusionants.

*El Alineament morfosintàtic dominant d'estes llengües es de tipo nominatiu-acusatiu.

*El Alineament morfosintàtic dominant d'estes llengües es de tipo nominatiu-acusatiu.

*El orde bàsic pareix ser SVO, tenen preposició i els determinats generalment precedixen al substantiu (encara que en [[rumà]] l'artícul es postposat).

*El orde bàsic pareix ser SVO, tenen preposició i els determinats generalment precedixen al substantiu (encara que en [[rumà]] l'artícul es postposat).

*Presència d'un sistema de flexió verbal en numeroses formes i ple de irregularitats. El verp inclou les categories de persona, número, temps i modo gramatical, variant en general la forma flexiva d'acort a quins valors de dita categoria està expresant la forma verbal conjugà.

*Presència d'un sistema de flexió verbal en numeroses formes i ple d'irregularitats. El verp inclou les categories de persona, número, temps i modo gramatical, variant en general la forma flexiva d'acort a quins valors de dita categoria està expresant la forma verbal conjugà.

*Presència de al manco dos possibilitats per al gènere gramatical (masculí / femení), dos possibilitats per al número gramatical (singular /plural).

*Presència d'al manco dos possibilitats per al gènere gramatical (masculí / femení), dos possibilitats per al número gramatical (singular /plural).

*Presència de concordàncies gramaticals de gènere entre el sustantiu i el adjectiu, i entre el número del subjecte i el número expresat en el verp.

*Presència de concordàncies gramaticals de gènere entre el sustantiu i el adjectiu, i entre el número del subjecte i el número expresat en el verp.

*Presència d'artículs desenrollats a partir de demostratius del llatí.

*Presència d'artículs desenrollats a partir de demostratius del llatí.

== Llista de llengües romàniques ==

== Llista de llengües romàniques ==

Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificà i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. En tot i això, tradicionalment se les agrupa segons els territoris a on evolucionàren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ de orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos rames formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'Itàlia, incluint també el italià estàndart.

Front a tot convé aclarar que fins el moment no existix una classificació unificada i científica respecte als grups i subgrups d'estes varietats llingüístiques. Encara que, tradicionalment se'ls agrupa segons els territoris a on evolucionàren, tenint en conte també rascs distintius fonètics i gramàtics. D'acort en estos criteris, se considera llengua romànica oriental aquella que formen el plural per mig de vocals (generalment -i o -e= i no sonorisen les oclusives sordes intervocàliques /p, t, k/ d'orige llatí; mentres que pertanyen a la Romania Occidental aquelles varietats que sonorisen /p, t, k/ intervocàliques o formen el plural en -s. Entre estes dos branques formarien un grup de transició els dialectes centrals i meridionals d'Itàlia, incloent també l'italià estàndart.

Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola lelngua en tres dialectes principals). Cap notar que la elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obeir a raons polítiques. Es dificil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga,. estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues son en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral. encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un hispanoparlant (parlant de castellà) pot comendre de la siguient manera:

Per atra part, ha de tindre's en conte que al referir-se a una "llengua romànica", en esta se pot al mateix temps comprendre varis dialectes (per eixemple les llengües retorromàniques tradicionalment se les considera una sola llengua en tres dialectes principals). Cap notar que l'elecció de u d'estos dialectes com a llengua oficial sol obedir a raons polítiques. Es difícil jujar pel fet de ser impossible definir científica i llingüísticament qué és exactament un dialecte i qué és una llengua. Siga com siga,. estes varietats romàniques formen un continuum dialectal de les quals les seues diferències mútues son en ocasions mínimes, arribant a ser inteligibles entre si en la majoria de casos (més de manera escrita que de manera oral, encara que fàcilment inteligibles), per eixemple un hispanoparlant (parlant de castellà) pot comprendre de la següent manera:

(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]].

(Tant escrit com oral): [[Gallec]], [[valencià]], [[italià]], [[asturià]].

(Escrit només): [[francés]], [[portugués]], [[rumà]], [[català]], [[occità]] i [[mallorquí]].

(Escrit a soles): [[francés]], [[portugués]], [[rumà]], [[català]], [[occità]] i [[mallorquí]].

La llista següent se llimitarà a mostrar les llengües més conegudes (entre paréntesis, el nom de la propia llengua):

La llista següent se llimitarà a mostrar les llengües més conegudes (entre paréntesis, el nom de la pròpia llengua):

=== Llengües galorromàniques ===

=== Llengües galorromàniques ===

=== Dialectes retrorromànics ===

=== Dialectes retrorromànics ===

Son varietats llingüístiques galorromàniques molt properes parlaes en el sur de [[Suissa]] i nort-est d'[[Itàlia]]. Llingüísticament compartixen rascs en les llengües occitanoromàniques.

Son varietats llingüístiques galorromàniques molt pròximes parlaes en el sur de [[Suïssa]] i nort-est d'[[Itàlia]]. Llingüísticament compartixen rascs en les llengües occitanoromàniques.

*Dialectes romanches.

*Dialectes romanches.

*Dialectes ladins.

*Dialectes ladins.

=== Llengües occitano-romàniques ===

=== Llengües occitano-romàniques ===

[[Image:Llengues-occitano-romàniques.png|thumbnail|right|300px|Llengües occitano-romàniques]]

[[File:Ibero orientales.PNG|thumbnail|right|300px|Llengües occitano-romàniques e iberoromàniques orientals]]

Llengües que formen un continuum dialectal estés per les [[Illes Balears]], la ciutat de [[l'Alguer]], i el terci sur de [[França]]. A voltes se consideren part del grup ibero-romànic, a voltes galo-romànic i a voltes les llengües occitanes del galo-romànic i les espanyoles del ibero-romànic. Les llengües occitanes (Occità) a diferència de les atres tres llengües, està en perill d'extinció.

Llengües que formen un continuum dialectal estés per les [[Illes Balears]], la ciutat de [[l'Alguer]], i el terci sur de [[França]]. A voltes se consideren part del grup ibero-romànic, a voltes galo-romànic i a voltes les llengües occitanes del galo-romànic i les espanyoles de l'ibero-romànic. Les llengües occitanes (Occità) a diferència de les atres tres llengües, estan en perill d'extinció.

*[[Occità]]:

*[[Occità]]:

**[[Provençal]]

**[[Provençal]]

**[[Gascó]]

**[[Gascó]]

***[[Aranés]]

***[[Aranés]]

*[[Valencià]]:

*[[Valencià]], iberoromànica oriental:

**[[Valencià Apichat]]

**[[Valencià Apichat]]

**[[Valencià Septentrional]]

**[[Valencià Septentrional]]

**[[Menorquí]]

**[[Menorquí]]

**[[Eivissenc]]

**[[Eivissenc]]

=== Llengües iberorromàniques ===

=== Llengües iberorromàniques ===

*[[Mirandés]]

*[[Mirandés]]

*[[Llengües mossàraps]]:

*[[Llengües mossàraps]]:

** [[Valencià]]

** [[Valencià]], iberoromànica oriental

** [[Aragonés]]

** [[Aragonés]]

** [[Lleonés]]

** [[Lleonés]]

! [[idioma espanyol|Espanyol]]

! [[idioma espanyol|Espanyol]]

! [[Idioma valencià|Valencià]]

! [[Idioma valencià|Valencià]]

|-

|-

|-

|-

|| áltu(m) || alto || alt || haut || alto || alto ||  altu || haut || alto<ref>Alto: arcaico ''outo''</ref> || aut || înalt || altu || autu || alto || alt

|| {{versalita|altvm}} || alto || alt || haut || alto || alto ||  altu || haut || alto<ref>Alto: arcaico ''outo''</ref> || aut || înalt || altu || autu || alto || alt || alt

|-

|-

|| árbor(em) || árbol || arbre || arbre || árbore || albero || árbol || bouais || árvore || arbre || arbore / pom<ref>''Pom:'' ver también ''poamă''</ref>/ copac<ref><''Copac:'' sustrato romance oriental</ref> || àrvure || àrvuru || árbol || abre

|| {{versalita|arborem}} || árbol || arbre || arbre || árbore || albero || árbol || bouais || árvore || arbre || arbore / pom<ref>''Pom:'' ver también ''poamă''</ref>/ copac<ref><''Copac:'' sustrato romance oriental</ref> || àrvure || àrvuru || árbol || arbre  || abre

|-

|-

|| áuru(m) || oro || or || or || ouro || oro || ouru || or || ouro || aur || aur || òro || oru || oro || or

|| {{versalita|avrvm}} || oro || or || or || ouro || oro || ouru || or || ouro || aur || aur || òro || oru || oro || or  || or

|-

|-

|| brácchiu(m) || brazu || braç || bras || brazo ||  braccio || brazu || bras || braço || braç || braţ || bràtzu || vrazzu || brazo || braç

|| {{versalita|bracchivm}} || brazu || braç || bras || brazo ||  braccio || brazu || bras || braço || braç || braţ || bràtzu || vrazzu || brazo || braç || bras

|-

|-

||cǽlu(m) ||cielu|| cel|| ciel|| ceo ||  cielo|| cielo|| || ||ceu || || || || cielo || cel

||{{versalita|caelvm}} ||cielu|| cel|| ciel|| ceo ||  cielo|| cielo|| || ||cèl|| || || || cielo || cel  || cel

|-

|-

|| cláve(m) || llave || clau || clef || chave || chiave || chave || clié || chave || clau || cheie || jàe || chiavi || llave || clau

|| {{versalita|clavem}} || llave || clau || clef || chave || chiave || chave || clié || chave || clau || cheie || jàe || chiavi || llave || clau  || cllau / clau

|-

|-

|| díe(m) || día || dia / jorn || jour<ref>''Jour'', del latín ''diurnus''</ref> || día || giorno || día || jour || dia || jorn || zi || díe || jornu || día || dia

|| {{versalita|diem}} || día || dia / jorn || jour<ref>''Jour'', del latín ''diurnus''</ref> || día || giorno || día || jour || dia || jorn || zi || díe || jornu || día || dia  || dia

|-

|-

|| dígitu(m) || deu || dit || doigt || dedo || dito || díxitu || dé || dedo || det || deget || dídu o pòddighe || jitu || dedo || dit

|| {{versalita|digitvm}} || deu || dit || doigt || dedo || dito || díxitu || dé || dedo || det/dit || deget || dídu o pòddighe || jitu || dedo || dit  || dit

|-

|-

|| dúōs || dos || dues || deux || dous/dúas || due || dous (m) /dúas (f) || deux || dois / duas || dos || doi/două || dúos / duus / duas || dui || dos || dos

|| {{versalita|dvos/dvas}}  || dos || dos/dues || deux || dous/dúas ||due||dous/dúas||deux||dois/duas||dos/doas||doi/două||dúos/duus/duas||dui||dos||dos||dos

|-

|-

|| hómo o<br>hómine(m) || home || home || homme || home || uomo || home || houmme || homem || òme || om || ómine || omu || hombre || home

|| {{versalita|hominem}} || home || home || homme || home || uomo || home || houmme || homem || òme || om || ómine || omu || hombre || home || ome

|-

|-

|| líbru(m) || llibru || llibre || livre || libro || libro || llibru || livre || livro || libre || carte<ref><''Carta''</ref> || líberu || libbru || libro || llibre

|| {{versalita|librvm}} || llibru || llibre || livre || libro || libro || llibru || livre || livro || libre || carte<ref><''Carta''</ref> || líberu || libbru || libro || llibre || llibre

|-

|-

|| lūna(m) || lluna || lluna || lune || lúa || luna || lluna || leune || lua || luna || lună || lúna || luna || luna || lluna

|| {{versalita|lvnam}} || lluna || lluna || lune || lúa || luna || lluna || leune || lua || luna || lună || lúna || luna || luna || lluna || lluna

|-

|-

|| mānu(m) || manu || mà || main || man || mano || manu || main || mão || man || mână || mànu || manu || mano || mà

|| {{versalita|manvm}} || manu || mà || main || man || mano || manu || main || mão || man || mână || mànu || manu || mano || mà || ma

|-

|-

|| nígru(m) || prietu || negre || noir || negro || nero || ñegru || nièr || preto<ref><''Appectoratu''</ref> / negro || negre || negru || niéddu || nivuru || negro || negre

|| {{versalita|nigrvm}} || prietu || negre || noir || negro || nero || ñegru || nièr || preto<ref><''Appectoratu''</ref> / negro || negre || negru || niéddu || nivuru || negro || negre || negre

|-

|-

|| níve(m) || ñeve || neu || neige || neve || neve || ñeve || né || neve || nèu || nea / zăpadă<ref>''Zăpadă:'' del eslávico</ref> || níe || nivi || nieve || nèu

|| {{versalita|nivem}} || ñeve || neu || neige || neve || neve || ñeve || né || neve || nèu || nea / zăpadă<ref>''Zăpadă:'' del eslávico</ref> || níe || nivi || nieve || neu || neu

|-

|-

|| nócte(m) || nueche || nit || nuit || noite || notte || nueche || niet || noite || nuèch || noapte || note || notti || noche || nit

|| {{versalita|noctem}} || nueche || nit || nuit || noite || notte || nueche || niet || noite || nuèch / nuèit / nuòch || noapte || note || notti || noche || nit || nit

|-

|-

|| péctu(m) || pechu || pit || poitrine || peito || petto || pechu || estonma || peito || || piept || pétus || pettu || pecho || pit

|| {{versalita|pectvm}} || pechu || pit || poitrine || peito || petto || pechu || estonma || peito || pitre || piept || pétus || pettu || pecho || pit || pit

|-

|-

|| quī / quem || quien || qui || qui || quen || chi || quien || tchi || quem || quau || cine || kie / kini || cu || quien || qui

|| {{versalita|qvem}} || quien || qui || qui || quen || chi || quien || tchi || quem || qual || cine || kie / kini || cu || quien || qui || qui

|-

|-

|| súcu(m) || zumu || suc || jus || zume || succo || zumu || jus || suco / sumo || suc || suc || sutzu || sucu || jugo / zumo || suc/zumo

|| {{versalita|svcvm}} || zumu || suc || jus || zume || succo || zumu || jus || suco / sumo || suc || suc / chuc || sutzu || sucu || jugo / zumo || suc || suc

|-

|-

|| trēs || tres || tres || trois || tres || tre || || || três || || trei|| ||  || tres || tres

||{{versalita|vniversitatem}} || universidá || universitat ||  université  || universidade || università  ||  ||   universidade || || universitat ||   universitate ||||||  universidad || universitat || unibersidat

|-

|-

||universitāte(m) || universidá || universitat || université  || universidade || università  || ||   universidade || || ||   universitate |||||| universidad || universitat

|| {{versalita|vnvm}} || ún/unu || un || un || un || uno || unu || ieune || um || un || unu || unu || unu || un / uno || u/un || u/un

|-

|-

|| ūnu(m) || ún/unu || un || un || un || uno || unu || ieune || um || un || unu || unu || unu || un / uno || uno/un/u

|| {{versalita|vaccam}} || vaca || vaca || vache || vaca || mucca<ref>''Mucca'' (italiano): ¿''muggire + vacca''?</ref> / vacca || vaca || vaque || vaca || vaca || vacă || baca || vacca || vaca || vaca || baca

|-

|-

|| vácca(m) || vaca || vaca || vache || vaca || mucca<ref>''Mucca'' (italiano): ¿''muggire + vacca''?</ref> / vacca || vaca || vaque || vaca || vaca || vacă || baca || vacca || vaca || vaca

|| {{versalita|vetvlvm}} || vieyu || vell || vieux<ref><''Vétulus''</ref> || vello || vecchio || vieyu || vyi || velho || vièlh || vechi<ref>''Vechi'' (rumano): para objetos (referido al tiempo)</ref> / bătrân<ref><''Veteranus''</ref> || bètzu<ref><''Vetustus''</ref> || vecchiu || viejo || vell || bell

|| vétulu(m) || vieyu || vell || vieux<ref><''Vétulus''</ref> || vello || vecchio || vieyu || vyi || velho || vièlh || vechi<ref>''Vechi'' (rumano): para objetos (referido al tiempo)</ref> / bătrân<ref><''Veteranus''</ref> || bètzu<ref><''Vetustus''</ref> || vecchiu || viejo

|-

|-

!width="75"!|[[Latín]]

!width="75"!|[[Llatí]]

! [[idioma asturià|Asturià]]

! [[idioma asturià|Asturià]]

! [[idioma espanyol|Espanyol]]

! [[idioma espanyol|Espanyol]]

! [[Idioma valencià|Valencià]]

! [[Idioma valencià|Valencià]]

|}

|}

== Eixemples ==

== Eixemples ==

* Aragonés: “Toz los sers humanos naixen libres e iguals en dignidat e dreitos. Són dotaus de raçon e de consciència, e han a comportar-se fraternalment los uns con los altros”

* Aragonés: “Toz los sers humanos naixen libres e iguals en dignidat e dreitos. Són dotaus de raçon e de consciència, e han a comportar-se fraternalment los uns con los altros”

* Aranés: “Toti es èssers umans nèishen liures e parièrs en dignitat e drets e, dotadi coma son d'arrason e consciència, an de comportar-se fraternalmente es òm damb es auti”

* Aranés: “Toti es èssers umans nèishen liures e parièrs en dignitat e drets e, dotadi coma son d'arrason e consciència, an de comportar-se fraternalmente es òm damb es auti”

* Auvergnat Estandar: “Tas las prossonas neisson lieuras moé pariras par dignessa mai dret. Son charjadas de rason moé de consciença mai lhur fau argir entremei lha 'bei n'eime de freiressa.  

* Auvergnat Estandar: “Tas las prossonas neisson lieuras moé pariras par dignessa mai dret. Son charjadas de rason moé de consciença mai lhur fau argir entremei lha 'bei n'eime de freiressa.  

* Cabo Verdiano: “Túdu alguêm tâ nacê lívri í iguál nâ dignidádi cú nâ dirêtus. Ês ê dotádu cú razõ í cú consciência, í ês devê agí pâ cumpanhêru cú sprítu dí fraternidádi”

* Cabo Verdiano: “Túdu alguêm tâ nacê lívri í iguál nâ dignidádi cú nâ dirêtus. Ês ê dotádu cú razõ í cú consciência, í ês devê agí pâ cumpanhêru cú sprítu dí fraternidádi”

* Català: “Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Son dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns en els altres”

* Català: “Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”

* Chabacà: “Todo el mga genti ya naci libre y igual na dignidad y derecho. Tieni ilos rason y conciencia y debi ilos trata cun uno y otro comu mga hermano”

* Chabacà: “Todo el mga genti ya naci libre y igual na dignidad y derecho. Tieni ilos rason y conciencia y debi ilos trata cun uno y otro comu mga hermano”

* Lleonés: “Tolos seres humanos nacen llibres y iguales en dinidá y dreitos y, dotaos comu tán de razon y conciencia, débense comportare los unos colos outros dientru d'un espíritu de fraternidá”

* Lleonés: “Tolos seres humanos nacen llibres y iguales en dinidá y dreitos y, dotaos comu tán de razon y conciencia, débense comportare los unos colos outros dientru d'un espíritu de fraternidá”

* Moldau: “Toate fiincele umane se nask libere ši egale yn demnitate ši yn dreptur'. Ele synt ynzestrate ku raciune ši konštiince ši trebye sè se komporte unele facè de altele yn spirityl fraternitècij”

* Moldau: “Toate fiincele umane se nask libere ši egale yn demnitate ši yn dreptur'. Ele synt ynzestrate ku raciune ši konštiince ši trebye sè se komporte unele facè d'altele yn spirityl fraternitècij”

* Normant: “Touos l's houmes nâquissent libes et parels dauns lus taête et en dreit. Il ount byin de l'obiche et de l'ingamo et deivent faire d'aveu leus prochan coume si ch'tait pou yeus”

* Normant: “Touos l's houmes nâquissent libes et parels dauns lus taête et en dreit. Il ount byin de l'obiche et de l'ingamo et deivent faire d'aveu leus prochan coume si ch'tait pou yeus”

* Picart: “Tos lès-omes vinèt å monde lîbes èt égåls po çou qu'èst d' leû dignité èt d' leûs dreûts. Leû re°zon èt leû consyince elzî fe°t on d'vwér di s'kidûre inte di zèle come dès frès”

* Picart: “Tos lès-omes vinèt å monde lîbes èt égåls po çou qu'èst d' leû dignité èt d' leûs dreûts. Leû re°zon èt leû consyince elzî fe°t on d'vwér di s'kidûre inte di zèle come dès frès”

* Piemontés: “Tuij j'esser uman a nasso liber e uguaj an dignità e dirit. A l'han ëd rasonament e 'd cossienssa e a l'han da comportesse j'un con j'aotri an spirit ëd fradlanssa”

* Piemontés: “Tuij j'esser uman a nasso liber e uguaj an dignità e dirit. A l'han ëd rasonament e 'd cossienssa e a l'han da comportesse j'un con j'aotri an spirit ëd fradlanssa”

* Poetevin-Séntunjhaes: “Le munde trtouts avant naeçhu libres trtouts parélls den la dégnetai é den lés dréts. L´avant de l´aeme é de la cunsience é le devant coméyàe trtouts fratrnaument”

* Poetevin-Séntunjhaes: “Le munde trtouts avant naeçhu libres trtouts parélls den la dégnetai é den lés dréts. L´avant de l'aeme é de la cunsience é le devant coméyàe trtouts fratrnaument”

* Portugués: “Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade e em direitos. Dotados de razão e de consciência, devem agir uns para com os outros em espírito de fraternidade”

* Portugués: “Todos os seres humanos nascem livres e iguais em dignidade e em direitos. Dotados de razão e de consciência, devem agir uns para com os outros em espírito de fraternidade”

* Romance Estandar: “Tou ı ser umanı nasc lıbre ı egal n dıgnıte ı drets ı, dotar ca tan dı rao ı coscıenza, ande comportar fraternalmente ı om cu ı altrı”

* Romance Estandar: “Tou ı ser umanı nasc lıbre ı egal n dıgnıte ı drets ı, dotar ca tan dı rao ı coscıenza, ande comportar fraternalmente ı om cu ı altrı”

* Rumà: “Toate fiinţele umane se nasc libere şi egale în demnitate şi în drepturi. Ele sunt înzestrate cu raţiune şi conştiinţă şi trebuie să se comporte unele faţă de altele în spiritul fraternităţii”

* Rumà: “Toate fiinţele umane se nasc libere şi egale în demnitate şi în drepturi. Ele sunt înzestrate cu raţiune şi conştiinţă şi trebuie să se comporte unele faţă d'altele în spiritul fraternităţii”

* Sart: “Totu sos èsseres umanos naschint lìberos e eguales in dinnidade e in deretos. Issos tenent sa resone e sa cussèntzia e depent operare s'unu cun s'àteru cun ispìritu de fraternidade”

* Sart: “Totu sos èsseres umanos naschint lìberos e eguales in dinnidade e in deretos. Issos tenent sa resone e sa cussèntzia e depent operare s'unu cun s'àteru cun ispìritu de fraternidade”