Canvis

=== L'alquímia en l'Imperi Romà ===

=== L'alquímia en l'Imperi Romà ===

Els [[Antiga Roma|romans]] van adoptar l'alquímia i la metafísica gregues, igual que van adoptar gran part del seu coneixement i filosofia. Al final de l'[[Imperi Romà]] la filosofia alquímica s'havia unit a les filosofies dels egipcis creant el culte de l'[[hermetisme]].<ref name=Lindsay/>

Els [[Antiga Roma|romans]] van adoptar l'alquímia i la metafísica gregues, igual que van adoptar gran part del seu coneiximent i filosofia. Al final de l'[[Imperi Romà]] la filosofia alquímica s'havia unit a les filosofies dels egipcis creant el cult de l'[[hermetisme]].<ref name=Lindsay/>

No obstant això, del desenvolupament del [[cristianisme]] en l'Imperi va portar una línia oposada de pensament, provinent d'[[Agustí d'Hipona]] (354-430), un filòsof cristià primerenc que va escriure sobre les seves creences poc abans de la [[caiguda de l'Imperi Romà]]. En essència, Agustí sentia que la [[raó]] i la [[fe]] podien ser usades per entendre a Déu, però que la [[filosofia experimental]] era nociva: «Hi ha també present en l'ànima, pels mitjans d'aquests mateixos sentits corporals, una espècie de buit anhel i curiositat que pretén no aconseguir el plaer de la carn sinó adquirir experiència a través d'aquesta, i aquesta buida curiositat es dignifica amb els noms de coneixement i ciència.» <ref>Agustín, p. 245</ref>

No obstant això, del desenroll del [[cristianisme]] en l'Imperi va portar una llínia oposta de pensament, provinent d'[[Agustí d'Hipona]] (354-430), un filòsof cristià primerenc que va escriure sobre les seues creences poc abans de la [[caiguda de l'Imperi Romà]]. En essència, Agustí sentia que la [[raó]] i la [[fe]] podien ser usades per entendre a Deu, pero que la [[filosofia experimental]] era nociva: «Hi ha també present en l'ànima, pels mijos d'estos mateixos sentits corporals, una espècie de buit anhel i curiositat que pretén no conseguir el plaer de la carn sino adquirir experiència a través d'esta, i esta buida curiositat es dignifica en els noms de coneiximent i ciència.» <ref>Agustín, p. 245</ref>

Les idees agustinianes eren decididament antiexperimentals, si bé les tècniques experimentals aristotèliques no van ser rebutjades quan van estar disponibles a Occident. Així i tot, el pensament agustinià va tenir fort arrelament en la [[societat medieval]] i es va usar per mostrar l'alquímia com a contrària a Déu.

Les idees agustinianes eren decididament antiexperimentals, si be les tècniques experimentals aristotèliques no van ser rebujades quan van estar disponibles a Occident. Així i tot, el pensament agustinià va tenir fort arrelament en la [[societat medieval]] i es va usar per mostrar l'alquímia com a contrària a Deu.

Bona part del coneixement alquímic romà, com el dels grecs i els egipcis, s'ha perdut. A Alexandria, el centre dels estudis alquímics en l'Imperi Romà, l'art era principalment oral i en interès del secret poc es confiava al paper. (D'aquí l'ús de «hermètic» per indicar "reservat").<ref>Lindsay, p. 155</ref> És possible que alguna obra anés escrita a Alexandria i que subsegüentment es perdés o cremés en els turbulents períodes següents.

Bona part del coneiximent alquímic romà, com el dels grecs i els egipcis, s'ha perdut. A Aleixandria, el centre dels estudis alquímics en l'Imperi Romà, l'art era principalment oral i en interés del secret poc es confiava al paper. (D'aquí l'us de «hermètic» per indicar "reservat").<ref>Lindsay, p. 155</ref> És possible que alguna obra anara escrita a Aleixandria i que subsegüentment es perdera o cremara en els turbulents periodos següents.

=== Alquímia al món islàmic ===

=== Alquímia al món islàmic ===