6408
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Vista general de l'edifici El '''Palau Moja''' és una casa senyorial d'estil neoclàssic que e...».
[[Archiu:Palau Moja- Edifici.JPG|thumb|Vista general de l'edifici]]
El '''Palau Moja''' és una [[casa]] senyorial d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]] que es troba al carrer Portaferrissa núm. 1 de [[Barcelona]], cantonada en [[la Rambla]]. Fon feta construir el [[1774]] pel marqués de [[Moja]] i la seua esposa Maria Lluïsa de Copons a l'endret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla medieval de la ciutat de [[Barcelona]]. L'arquitecte encarregat del proyecte fon [[Josep Mas i Dordal]], autor de l'[[església de la Mercè]], de [[Sant Vicenç de Sarrià]] i del palau episcopal de Barcelona. Les obres van durar 10 anys i finalment va ser inaugurat el [[1784]].<ref name="pc">poblesdecatalunya.cat, [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1896 Ficha del Palau Moja al web pobles de Catalunya]</ref>
En morir sense descendència Josepa de Sarriera i de Copons l'any 1865, el [[Palau (arquitectura)|palau]] fon comprat pel comerciant d'esclaus i navier [[Antonio López y López]], primer marqués de Comillas, que s'hi va instalar el [[1875]],<ref name="pc"/> i aquell any s'hi allojà [[Alfons XII d'Espanya]] en la seua visita a [[Barcelona]].
Al Palau també hi va residir el poeta [[Jacint Verdaguer]],<ref name="pc"/> protegit del marqués de Comillas i capellà de la família. També hi han fet estada visitants ilustres com [[Sant Joan Bosco]], [[Alfons XII]] o l'actual rei [[Joan Carles I]], quan era príncep.
Part dels seus jardins van ser usats per construir els [[magatzems SEPU]].<ref name="pc"/>
Actualment és la seu de la [[Direcció General del Patrimoni Cultural]] de la [[Generalitat de Catalunya]]<ref>Generalitat de Catalunya, [http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=2284 Direcció General del Patrimoni Cultural]</ref> i en els seus baixos hi ha una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del mes de decembre de 2010 se nomena Sala [[Max Cahner]] en honor del primer [[Conseller de Cultura]] de l'etapa [[Jordi Pujol|Pujol]].<ref>Cultura21, ''[http://cultura21.comunicacio21.cat/2010/12/22/la-generalitat-ret-homenatge-a-l%E2%80%99exconseller-de-cultura-max-cahner/ La Generalitat ret homenage a l’exconseller de Cultura Max Cahner]''</ref>
== Vínculs externs ==
* [http://www.mhcat.cat/monuments/palau_moja Museu d'Història de Catalunya: Palau Moja]
* [http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=2284 Direcció General del Patrimoni Cultural, ubicada al Palau Moja]
* [http://w3.bcn.es/ab/asia/equipament/controller/0,2317,1653_71861_2,00.html?accio=fitxa_eq&idEquip=92086008776 Sala d'Exposicions Max Cahner, al Palau Moja]
== Referències ==
<references/>
[[Categoria:La Rambla]]
[[Categoria:Palaus de Barcelona|Moja]]
[[Categoria:Palaus neoclàssics|Moja]]
[[Categoria:Monuments històrics de Barcelona]]
[[Categoria:Barri de Santa Anna]]
[[Categoria:Museu d'Història de Catalunya]]
El '''Palau Moja''' és una [[casa]] senyorial d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]] que es troba al carrer Portaferrissa núm. 1 de [[Barcelona]], cantonada en [[la Rambla]]. Fon feta construir el [[1774]] pel marqués de [[Moja]] i la seua esposa Maria Lluïsa de Copons a l'endret que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa de l'antiga muralla medieval de la ciutat de [[Barcelona]]. L'arquitecte encarregat del proyecte fon [[Josep Mas i Dordal]], autor de l'[[església de la Mercè]], de [[Sant Vicenç de Sarrià]] i del palau episcopal de Barcelona. Les obres van durar 10 anys i finalment va ser inaugurat el [[1784]].<ref name="pc">poblesdecatalunya.cat, [http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1896 Ficha del Palau Moja al web pobles de Catalunya]</ref>
En morir sense descendència Josepa de Sarriera i de Copons l'any 1865, el [[Palau (arquitectura)|palau]] fon comprat pel comerciant d'esclaus i navier [[Antonio López y López]], primer marqués de Comillas, que s'hi va instalar el [[1875]],<ref name="pc"/> i aquell any s'hi allojà [[Alfons XII d'Espanya]] en la seua visita a [[Barcelona]].
Al Palau també hi va residir el poeta [[Jacint Verdaguer]],<ref name="pc"/> protegit del marqués de Comillas i capellà de la família. També hi han fet estada visitants ilustres com [[Sant Joan Bosco]], [[Alfons XII]] o l'actual rei [[Joan Carles I]], quan era príncep.
Part dels seus jardins van ser usats per construir els [[magatzems SEPU]].<ref name="pc"/>
Actualment és la seu de la [[Direcció General del Patrimoni Cultural]] de la [[Generalitat de Catalunya]]<ref>Generalitat de Catalunya, [http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=2284 Direcció General del Patrimoni Cultural]</ref> i en els seus baixos hi ha una de les llibreries de la Generalitat i una sala d'exposicions, que des del mes de decembre de 2010 se nomena Sala [[Max Cahner]] en honor del primer [[Conseller de Cultura]] de l'etapa [[Jordi Pujol|Pujol]].<ref>Cultura21, ''[http://cultura21.comunicacio21.cat/2010/12/22/la-generalitat-ret-homenatge-a-l%E2%80%99exconseller-de-cultura-max-cahner/ La Generalitat ret homenage a l’exconseller de Cultura Max Cahner]''</ref>
== Vínculs externs ==
* [http://www.mhcat.cat/monuments/palau_moja Museu d'Història de Catalunya: Palau Moja]
* [http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=2284 Direcció General del Patrimoni Cultural, ubicada al Palau Moja]
* [http://w3.bcn.es/ab/asia/equipament/controller/0,2317,1653_71861_2,00.html?accio=fitxa_eq&idEquip=92086008776 Sala d'Exposicions Max Cahner, al Palau Moja]
== Referències ==
<references/>
[[Categoria:La Rambla]]
[[Categoria:Palaus de Barcelona|Moja]]
[[Categoria:Palaus neoclàssics|Moja]]
[[Categoria:Monuments històrics de Barcelona]]
[[Categoria:Barri de Santa Anna]]
[[Categoria:Museu d'Història de Catalunya]]