2012
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Paterna''', municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, està situat al nort-oest de la comarca ...».
'''Paterna''', [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], està situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[l'Horta de Valéncia]] a 5 km al nort-oest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del [[riu Túria]]. La seua població, a l'1 de gener del 2008, va ser de 61.941 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]].
== Geografia ==
El seu clima és [[clima mediterràneu]] àrit en unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscilen entre els 12 al giner i els 27 ºC al juliol, conseguint-se tots els estius màximes per damunt dels 35 ºC.
Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de [[MetroValencia]].
=== Barris i pedanies ===
Els núcleus de població del municipi són: Centre, Alborgí, Campament, La Canal (La Plantació, Montecañada, La Vallesa), Mes del Rosari (La Coma), Santa Gemma, Santa Rita, [[Terramelar]], Lloma Llarga (Valterna), i Creu de Gràcia.
== Història ==
Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al [[Neolític]] i [[Edat de Bronze]] i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu [[Túria]] que permetia l'abastiment d'aigua. També en La Vallesa i Despeñaperros van deixar vestigi els [[iber]]s, on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes.
La documentació relativa a l'arribada dels [[Imperi romà|romans]] es llimita a referències lliteràries d'acontenyiments pròxims en [[Valéncia|Valentia]], [[Lliria|Edeta]] i [[Sagunt|Saguntum]]. Es creu que fon en esta época quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se supon que faria referència al vocable llatí “paternus” o pertanyent al pare, alusiu a l'estatus social o jurídic del predi. En el seu terme municipal, s'han trobat restes d'una ret d'aqüeductes que s'estén fins a [[Massamagrell]], per la qual cosa es pensa que podria arribar fins a [[Sagunt]], antiga seu romana.
Al febrer del 2009 l'excavació d'una parcela on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[segle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que dòna un bolcada total a la història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de València fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html]
En época musulmana, es desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els segles XIII i XV, moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el segle XVI s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En 1436 [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.
La [[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]]. En el segle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de [[1888]]), formant part de la llínea [[València]]-[[Llíria]], que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.
La creació del Polígon Font del Piter, ya en el [[segle XX]], va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.
== Demografia ==
Paterna en al voltant de 3.505 habitants en 1900. La creació del Polígon Font del Piter va favorir l'immigració entre els anys 1950 i 1970 en els que Paterna va experimentar un important canvi social i urbanístic, arribant-se a triplicar la població.
El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. Al decembre del 2007, el número d'habitants era de 59.043 (29.454 dones i 29.589 hòmens)
La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones.
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]]
|-
| align=center| 3.509 || align=center| 3.781 || align=center| 5.042 || align=center| 6.353 || align=center| 10.008 || align=center| 11.724 || align=center| 16.951 || align=center| 22.944 || align=center| 34.425 || align=center| 42.855 || align=center| 47.498 || align=center| 54.560 || align=center| 57.343 || align=center| 59.043 || align=center| 61.941
|}
=== Estadística demogràfica 2004 ===
*Ritme de creiximent mig anual de la població 2000-2004: 1,9 %
*Variació població 2000-2004: 7,7%
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Immigració per continents a Paterna
! Lloc !! Total !! %
|-
| align=left| [[Europa]] || align=center| 965 || align=center| 44,8
|-
| align=left| [[Àfrica]] || align=center| 414 || align=center| 19,2
|-
| align=left| [[Amèrica]] || align=center| 663 || align=center| 30,8
|-
| align=left| [[Àsia]] || align=center| 108 || align=center| 5,0
|-
| align=left| [[Oceania]] || align=center| 3 || align=center| 0,1
|-
| align=left| '''Total''' || align=center| 2.153 || align=center| 4,6
|}
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Població per nuclis urbans
! Nucli !! Hòmens !! Dones !! Total
|-
| align=left| Núcleu Urbà || align=center| 17.965 || align=center| 17.983 || align=center| 35.948
|-
| align=left| La Canyada || align=center| 5.316 || align=center| 5.179 || align=center| 10.495
|-
| align=left| La Coma || align=center| 2.758 || align=center| 2.816 || align=center| 5.574
|-
| align=left| Valterna || align=center| 1.591 || align=center| 1.509 || align=center| 3.100
|-
| align=left| [[Terramelar]] || align=center| 1.307 || align=center| 1.358 || align=center| 2.665
|-
| align=left| Creu de Gràcia || align=center| 58 || align=center| 66 || align=center| 124
|-
| align=left| '''Total''' || align=center| 28.995 || align=center| 28.911 || align=center| 57.906
|}
== Economia ==
El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. La indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%.
Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Piter, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademús, la ciutat dels negocis Tàctica i el parc Tecnològic de València.
La producció industrial és molt diversificada: alimentació, textil, fusta, pell, metal, químiques, plàstic, transport, electricitat...
=== Estadística econòmica 2004 ===
*Nivell econòmic: 7
*Oficines bancàries: 37
*Activitats industrials: 1.101
*Supermercats: 15
*Centres comercials: 2
*Índex industrial: 223
*Índex comercial: 144
=== Principals vies de comunicació ===
*Autopista [[A-7]] que comunica l'eix mediterràneu
*Autovia [[A-3]] que comunica en [[Madrit]]
*Autovia [[V-30]] que comunica en el [[Port de València]]
*[[CV-35]] que es dirigix a l'interior de la província de Valéncia (Autovia [[Valéncia]] - [[Llíria]] - [[Ademús]])
*[[Aeroport de Valéncia]] en [[Manises]] ([[província de Valéncia|Valéncia]])
Paterna conta en llínees d'autobús urbanes i interurbanes i estacions de ferrocarril en les llínees 1 i T4 de [[MetroValencia]], en els noms de:
* La Vallesa
* La Canyada
* Font del Piter
* Santa Rita
* Paterna
* Campament
* TVV
* Lloma Llarga-[[Terramelar]]
* Santa Gema
* Tomàs i Valent
* La Coma
* Mas del Rosari
=== Ceràmica de Paterna ===
En la [[Edat Mijana]] i el [[Renaiximent]], Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica d'Espanya competint en notables centres com [[Terol]] o [[Manises]], arribant a distribuir-se per tot el [[Mediterràneu]]. Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, bots de farmàcia pintades en blau i dorat i les decorades en vert i manganés. Els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals o heràldiques.
El socarrat (sigle XV) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres.
Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el [[Museu Arqueològic Nacional]] ([[Madrit]]) i en atres de [[Valéncia]], [[Barcelona]], [[Paris]], [[Londres]] o [[Nova York]].
== Gastronomia ==
Ademés de la gastronomia típica de la zona de València: [[paella]], arrosos i verdures, destaca el '''cachap''': dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.
== Festes ==
Març: [[Falles]]
Agost: Festes Majors en desfilades de [[Moros i Cristians]] i la Cordà.
=== [[Cordà|La Cordà de Paterna]] ===
És la culminació de les Festes Majors, que se celebra la matinada següent a l'últim dumenge d'agost. És un acontenyiment pirotècnic que destaca per la seua magnitut i espectacularitat i que es desenrolla en el carrer Major. Els tiradors, dirigits pel Pirotècnic Major, cremen 50000
Coets en una intensitat de 2.000 coets per minut.
Els tiradors professionals i els aficionats poden disparar coets en un espai habilitat, el "'cohetòdrom'", durant el desenroll de les Festes Majors.
== Enllaços externs ==
* [http://www.paterna.Es Pàgina web de l'Ajuntament de Paterna]
* [http://www.policialocalpaterna.Com Policia Local Paterna]
* [http://www.adlpaterna.Com Agència de Desenroll Local]
* [http://paterna.comunitatvalenciana.Com Web de Turisme de Paterna realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
* [http://www.ov.paterna.S'Oficina Virtual de l'Ajuntament de Paterna]
[[Categoria:Localitats de Valéncia]]
[[Categoria:Municipis de Valéncia]]
== Geografia ==
El seu clima és [[clima mediterràneu]] àrit en unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscilen entre els 12 al giner i els 27 ºC al juliol, conseguint-se tots els estius màximes per damunt dels 35 ºC.
Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de [[MetroValencia]].
=== Barris i pedanies ===
Els núcleus de població del municipi són: Centre, Alborgí, Campament, La Canal (La Plantació, Montecañada, La Vallesa), Mes del Rosari (La Coma), Santa Gemma, Santa Rita, [[Terramelar]], Lloma Llarga (Valterna), i Creu de Gràcia.
== Història ==
Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al [[Neolític]] i [[Edat de Bronze]] i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu [[Túria]] que permetia l'abastiment d'aigua. També en La Vallesa i Despeñaperros van deixar vestigi els [[iber]]s, on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes.
La documentació relativa a l'arribada dels [[Imperi romà|romans]] es llimita a referències lliteràries d'acontenyiments pròxims en [[Valéncia|Valentia]], [[Lliria|Edeta]] i [[Sagunt|Saguntum]]. Es creu que fon en esta época quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se supon que faria referència al vocable llatí “paternus” o pertanyent al pare, alusiu a l'estatus social o jurídic del predi. En el seu terme municipal, s'han trobat restes d'una ret d'aqüeductes que s'estén fins a [[Massamagrell]], per la qual cosa es pensa que podria arribar fins a [[Sagunt]], antiga seu romana.
Al febrer del 2009 l'excavació d'una parcela on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[segle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que dòna un bolcada total a la història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de València fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html]
En época musulmana, es desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els segles XIII i XV, moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el segle XVI s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En 1436 [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.
La [[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]]. En el segle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix segle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de [[1888]]), formant part de la llínea [[València]]-[[Llíria]], que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.
La creació del Polígon Font del Piter, ya en el [[segle XX]], va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.
== Demografia ==
Paterna en al voltant de 3.505 habitants en 1900. La creació del Polígon Font del Piter va favorir l'immigració entre els anys 1950 i 1970 en els que Paterna va experimentar un important canvi social i urbanístic, arribant-se a triplicar la població.
El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. Al decembre del 2007, el número d'habitants era de 59.043 (29.454 dones i 29.589 hòmens)
La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones.
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]]
|-
| align=center| 3.509 || align=center| 3.781 || align=center| 5.042 || align=center| 6.353 || align=center| 10.008 || align=center| 11.724 || align=center| 16.951 || align=center| 22.944 || align=center| 34.425 || align=center| 42.855 || align=center| 47.498 || align=center| 54.560 || align=center| 57.343 || align=center| 59.043 || align=center| 61.941
|}
=== Estadística demogràfica 2004 ===
*Ritme de creiximent mig anual de la població 2000-2004: 1,9 %
*Variació població 2000-2004: 7,7%
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Immigració per continents a Paterna
! Lloc !! Total !! %
|-
| align=left| [[Europa]] || align=center| 965 || align=center| 44,8
|-
| align=left| [[Àfrica]] || align=center| 414 || align=center| 19,2
|-
| align=left| [[Amèrica]] || align=center| 663 || align=center| 30,8
|-
| align=left| [[Àsia]] || align=center| 108 || align=center| 5,0
|-
| align=left| [[Oceania]] || align=center| 3 || align=center| 0,1
|-
| align=left| '''Total''' || align=center| 2.153 || align=center| 4,6
|}
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Població per nuclis urbans
! Nucli !! Hòmens !! Dones !! Total
|-
| align=left| Núcleu Urbà || align=center| 17.965 || align=center| 17.983 || align=center| 35.948
|-
| align=left| La Canyada || align=center| 5.316 || align=center| 5.179 || align=center| 10.495
|-
| align=left| La Coma || align=center| 2.758 || align=center| 2.816 || align=center| 5.574
|-
| align=left| Valterna || align=center| 1.591 || align=center| 1.509 || align=center| 3.100
|-
| align=left| [[Terramelar]] || align=center| 1.307 || align=center| 1.358 || align=center| 2.665
|-
| align=left| Creu de Gràcia || align=center| 58 || align=center| 66 || align=center| 124
|-
| align=left| '''Total''' || align=center| 28.995 || align=center| 28.911 || align=center| 57.906
|}
== Economia ==
El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. La indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%.
Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Piter, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademús, la ciutat dels negocis Tàctica i el parc Tecnològic de València.
La producció industrial és molt diversificada: alimentació, textil, fusta, pell, metal, químiques, plàstic, transport, electricitat...
=== Estadística econòmica 2004 ===
*Nivell econòmic: 7
*Oficines bancàries: 37
*Activitats industrials: 1.101
*Supermercats: 15
*Centres comercials: 2
*Índex industrial: 223
*Índex comercial: 144
=== Principals vies de comunicació ===
*Autopista [[A-7]] que comunica l'eix mediterràneu
*Autovia [[A-3]] que comunica en [[Madrit]]
*Autovia [[V-30]] que comunica en el [[Port de València]]
*[[CV-35]] que es dirigix a l'interior de la província de Valéncia (Autovia [[Valéncia]] - [[Llíria]] - [[Ademús]])
*[[Aeroport de Valéncia]] en [[Manises]] ([[província de Valéncia|Valéncia]])
Paterna conta en llínees d'autobús urbanes i interurbanes i estacions de ferrocarril en les llínees 1 i T4 de [[MetroValencia]], en els noms de:
* La Vallesa
* La Canyada
* Font del Piter
* Santa Rita
* Paterna
* Campament
* TVV
* Lloma Llarga-[[Terramelar]]
* Santa Gema
* Tomàs i Valent
* La Coma
* Mas del Rosari
=== Ceràmica de Paterna ===
En la [[Edat Mijana]] i el [[Renaiximent]], Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica d'Espanya competint en notables centres com [[Terol]] o [[Manises]], arribant a distribuir-se per tot el [[Mediterràneu]]. Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, bots de farmàcia pintades en blau i dorat i les decorades en vert i manganés. Els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals o heràldiques.
El socarrat (sigle XV) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres.
Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el [[Museu Arqueològic Nacional]] ([[Madrit]]) i en atres de [[Valéncia]], [[Barcelona]], [[Paris]], [[Londres]] o [[Nova York]].
== Gastronomia ==
Ademés de la gastronomia típica de la zona de València: [[paella]], arrosos i verdures, destaca el '''cachap''': dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.
== Festes ==
Març: [[Falles]]
Agost: Festes Majors en desfilades de [[Moros i Cristians]] i la Cordà.
=== [[Cordà|La Cordà de Paterna]] ===
És la culminació de les Festes Majors, que se celebra la matinada següent a l'últim dumenge d'agost. És un acontenyiment pirotècnic que destaca per la seua magnitut i espectacularitat i que es desenrolla en el carrer Major. Els tiradors, dirigits pel Pirotècnic Major, cremen 50000
Coets en una intensitat de 2.000 coets per minut.
Els tiradors professionals i els aficionats poden disparar coets en un espai habilitat, el "'cohetòdrom'", durant el desenroll de les Festes Majors.
== Enllaços externs ==
* [http://www.paterna.Es Pàgina web de l'Ajuntament de Paterna]
* [http://www.policialocalpaterna.Com Policia Local Paterna]
* [http://www.adlpaterna.Com Agència de Desenroll Local]
* [http://paterna.comunitatvalenciana.Com Web de Turisme de Paterna realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
* [http://www.ov.paterna.S'Oficina Virtual de l'Ajuntament de Paterna]
[[Categoria:Localitats de Valéncia]]
[[Categoria:Municipis de Valéncia]]