126 635
edicions
Canvis
mLlínea 50:
Llínea 50: − + − + − + Llínea 68:
Llínea 68: − + − + − + − Tambe destacaren en la [[pintura]], la [[escultura]], la [[orfebreria]] i la [[metalurgia]] del coure, teixien el cotó i la fibra d'agave, desenrollaren el mes complet sistema de [[escritura]] en America prehispánica, entre els deports que practicaven se destaca el [[joc de pilota mesoamericano|joc de pilota]], el qual mes que un joc era una cerimonia.+ − + Llínea 91:
Llínea 91: − + − + Llínea 106:
Llínea 106: − + − + − + − + − + − + − + Llínea 131:
Llínea 131: − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 177:
Llínea 177: − + − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 1275:
Llínea 1275: + +
sense resum d'edició
|còdic_ISO = 320 / GTM / GT
|còdic_ISO = 320 / GTM / GT
|membre_de = [[ONU]], [[OEA]], [[OIM]], [[SICA]], [[MCCA]], [[CEPAL]], [[OEI]], [[Parlacen]], [[Grup de Riu]]
|membre_de = [[ONU]], [[OEA]], [[OIM]], [[SICA]], [[MCCA]], [[CEPAL]], [[OEI]], [[Parlacen]], [[Grup de Riu]]
|nota1 = L'Articul 143 de la [http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/08143063411969473087857/p0000001.htm#I_1_ Constitucio de la Republica de Guatemala de 1985] solament reconeix al [[idioma espanyol|espanyol]] com idioma oficial del païs, encara que menciona que les llengües vernacules formen part del patrimoni cultural de la nacio. No obstant, 23 ''[[Llengües de Guatemala|idiomes nacionals]]'' foren reconeguts posteriomente com llengües oficials, incloent 21 idiomes miules, [[Llengües xinca|Xinca]] i [[Idioma garífuna|Garífuna]].
|nota1 = L'Articul 143 de la [http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/08143063411969473087857/p0000001.htm#I_1_ Constitucio de la Republica de Guatemala de 1985] solament reconeix al [[idioma espanyol|espanyol]] com idioma oficial del païs, encara que menciona que les llengües vernacules formen part del patrimoni cultural de la nació. No obstant, 23 ''[[Llengües de Guatemala|idiomes nacionals]]'' foren reconeguts posteriomente com llengües oficials, incloent 21 idiomes miules, [[Llengües xinca|Xinca]] i [[Idioma garífuna|Garífuna]].
|nota2 = Segons la proyeccio del [http://www.ine.gob.gt INE].
|nota2 = Segons la proyeccio del [http://www.ine.gob.gt INE].
}}
}}
'''Guatemala''' {{etimologia|náhuatl|Quauhtlemallan|lloc de molts arbres}}<ref>{{Cita web |url=http://www.vidadiplomatica.com/origen_del_nombre_guatemala.html |título=Origen del nom Guatemala |editorial=Revista Vida Diplomatica |fechaacceso=14 de juny de 2010}}</ref> —oficialment, '''Republica de Guatemala'''— es un païs situat en [[America Central]], en el seu extrem noroccidental, en una ampla cultura autoctona producte de l'herencia [[Cultura miula|miula]] i l'influencia castellana durant la [[colonialismo espanyol|epoca colonial]].<ref>[http://www.infoiarna.org.gt/mija/file/areas/biodiversidad/legislacion/Politica-areas-protegides-Guatemala.pdf CONAP]</ref>
'''Guatemala''' {{etimologia|náhuatl|Quauhtlemallan|lloc de molts arbres}}<ref>{{Cita web |url=http://www.vidadiplomatica.com/origen_del_nombre_guatemala.html |título=Origen del nom Guatemala |editorial=Revista Vida Diplomatica |fechaacceso=14 de juny de 2010}}</ref> —oficialment, '''Republica de Guatemala'''— és un país situat en [[America Central]], en el seu extrem noroccidental, en una ampla cultura autoctona producte de l'herencia [[Cultura miula|miula]] i l'influencia castellana durant la [[colonialismo espanyol|epoca colonial]].<ref>[http://www.infoiarna.org.gt/mija/file/areas/biodiversidad/legislacion/Politica-areas-protegides-Guatemala.pdf CONAP]</ref>
A pesar de la seua relativament menuda extensio territorial, Guatemala conte en una gran varietat climatica, producte del seu relleu montanyos que va des del nivell del mar fins els 4.220 metros sobre eixe nivell.<ref>Informacio general del païs de Guatemala. [http://www.spanport.ucsb.edu/faculty/mcgovern/guatemala.html#Historia%20y%20datos Habitants, superficie, mig fisic, etc.]</ref> Aço propicia que en el païs existixquen ecosistemas tan variats que van des dels [[manglar]]es dels chapulls del Pacific fins els boscs nuvolats d'alta montanya. Llimita a l'oest i al nort en [[México]], a l'este en [[Belice]] i el [[golfo de Fondaries]], al sur en [[El Salvador]], i al surest en el [[ocea Pacific]]. El païs posseix una superficie de 108.889 [[km²]]. La seua capital es la [[Ciutat de Guatemala]], cridada oficialment ''Nova Guatemala de l'Assuncio''. La seua poblacio indigena compon un 40% del total del païs.<ref>{{Cita web |url=http://www.ine.gob.gt/np/poblacion/index.htm |título=Demografía de Guatemala segons l'Institut Nacional d'Estadistica }}</ref> L'idioma oficial es el [[Idioma espanyol|espanyol]], aixina mateixa conte en 23 [[idiomes miules]], els idiomes [[idioma xinca|xinca]] i [[idioma garifuna|garífuna]], este ultim parlat per la poblacio afrodescendiente en el departament caribeño de [[Izabal]].
A pesar de la seua relativament menuda extensió territorial, Guatemala conta en una gran varietat climatica, producte del seu relleu montanyós que va des del nivell del mar fins els 4.220 metros sobre eixe nivell.<ref>Informacio general del païs de Guatemala. [http://www.spanport.ucsb.edu/faculty/mcgovern/guatemala.html#Historia%20y%20datos Habitants, superficie, mig fisic, etc.]</ref> Açó propicia que en el païs existixquen ecosistemas tan variats que van des dels [[manglar]]es dels chapulls del Pacific fins els boscs nuvolats d'alta montanya. Llimita a l'oest i al nort en [[México]], a l'este en [[Belice]] i el [[golfo de Fondaries]], al sur en [[El Salvador]], i al surest en el [[ocea Pacific]]. El país posseix una superficie de 108.889 [[km²]]. La seua capital és la [[Ciutat de Guatemala]], cridada oficialment ''Nova Guatemala de l'Assuncio''. La seua població indigena compon un 40% del total del païs.<ref>{{Cita web |url=http://www.ine.gob.gt/np/poblacion/index.htm |título=Demografía de Guatemala segons l'Institut Nacional d'Estadistica }}</ref> L'idioma oficial és el [[Idioma espanyol|espanyol]], aixina mateixa conte en 23 [[idiomes miules]], els idiomes [[idioma xinca|xinca]] i [[idioma garifuna|garífuna]], este ultim parlat per la població afrodescendiente en el departament caribeño de [[Izabal]].
== Historia ==
== Historia ==
| Peu = Tikal la major ciutat de l'antiga cultura miula conte en mes de 4000 edificis, es l'icon del periodo classic Miula
| Peu = Tikal la major ciutat de l'antiga cultura miula conte en mes de 4000 edificis, es l'icon del periodo classic Miula
}}
}}
Guatemala està situada dins de l'area geografica coneguda com [[Mesoamérica]]. Dins dels seus llimits territorials se desenrollaren varies cultures. Entre elles la [[Civilisacio Miula]] que fon notable per conseguir un complex desenroll social.
Guatemala està situada dins de l'area geografica coneguda com [[Mesoamérica]]. Dins dels seus llímits territorials se desenrollaren varies cultures. Entre elles la [[Civilisacio Miula]] que fon notable per conseguir un complex desenroll social.
==== [[Cultura miula|Civilisacio miula]] ====
==== [[Cultura miula|Civilisació miula]] ====
Sobreeixi en varies disciplines cientifiques tals com l'arquitectura, l'escritura, un alvançat calcul del temps per mig de les matematiques i l'astronomia. El [[calendari miula]] que segons els historiadors, era mes precis que el [[calendari gregoria]] que utilisem hui en dia.
Sobreeixi en varies disciplines cientifiques tals com l'arquitectura, l'escritura, un alvançat calcul del temps per mig de les matematiques i l'astronomia. El [[calendari miula]] que segons els historiadors, era més precís que el [[calendari gregoria]] que utilisem hui en dia.
Eren caçadors, agricultors, practicaven la [[peixca]], domesticaven animals com titos i anets; se trasportaban en canoes per a navegar pels rius i per a viajar a les illes propenques.
Eren caçadors, agricultors, practicaven la [[peixca]], domesticaven animals com titos i anets; se trasportaban en canoes per a navegar pels rius i per a viajar a les illes propenques.
També destacaren en la [[pintura]], la [[escultura]], la [[orfebreria]] i la [[metalurgia]] del coure, teixien el [[cotó]] i la fibra d'agave, desenrollaren el més complet sistema de [[escritura]] en America prehispánica, entre els deports que practicaven se destaca el [[joc de pilota mesoamericano|joc de pilota]], el qual més que un joc era una cerimonia.
El seu desenroll en ingenieria fon monumental, construiren grans metropolis des del periodo Pre-Classic tals com els llocs de [[Enrunes de Sant Bartolo|Sant Bartolo]], [[Cival]], [[Nakbé]], [[El Mirador (ciutat miula)|El Mirador]], en la [[Conca del Mirador]], [[Uaxactún]], [[Tikal]], [[Ceibal]], [[Riu Blau (jaciment)|Riu Blau]], [[Yaxhá]], [[Dos Piles]], [[Cancuén]], [[Machaquilá]], [[Aguateca]], en les terres baixes del Nort, situades en el departament de [[Petén]] i [[Kaminal Juyú]], en les terres altes de l'altiplano central, aixina com [[Takalik Abaj]] en el departament de [[Retalhuleu]], situat en la zona costera de l'Ocea Pacific.
El seu desenroll en ingenieria fon monumental, construiren grans metropolis des del periodo Pre-Classic tals com els llocs de [[Enrunes de Sant Bartolo|Sant Bartolo]], [[Cival]], [[Nakbé]], [[El Mirador (ciutat miula)|El Mirador]], en la [[Conca del Mirador]], [[Uaxactún]], [[Tikal]], [[Ceibal]], [[Riu Blau (jaciment)|Riu Blau]], [[Yaxhá]], [[Dos Piles]], [[Cancuén]], [[Machaquilá]], [[Aguateca]], en les terres baixes del Nort, situades en el departament de [[Petén]] i [[Kaminal Juyú]], en les terres altes de l'altiplano central, aixina com [[Takalik Abaj]] en el departament de [[Retalhuleu]], situat en la zona costera de l'Ocea Pacific.
A l'aplegada dels espanyols al seu territori, en 1524, els miules del [[Cultura maya#Período Classic|periodo classic]] (al voltant del 800 d. C.) havien deixat d'existir. Les seues descendents (provinents de [[Tollan-Xicocotitlan|Tul]]) se trobaven dividits en un bon numero de senyorius i/o ciutats-estat com:
A l'aplegada dels espanyols al seu territori, en [[1524]], els miules del [[Cultura maya#Período Classic|periodo classic]] (al voltant del 800 d. C.) havien deixat d'existir. Les seues descendents (provinents de [[Tollan-Xicocotitlan|Tul]]) se trobaven dividits en un bon numero de senyorius i/o ciutats-estat com:
* [[Utatlán]] o '''[[Q'umarkaj]]''' capital dels [[Quiché (etnia)|Ki'che']],
* [[Utatlán]] o '''[[Q'umarkaj]]''' capital dels [[Quiché (etnia)|Ki'che']],
Estes ciutats lluitaven entre sí, lo qual fon molt be aprofitat pels espanyols per a conseguir una conquista en relativa facilitat.
Estes ciutats lluitaven entre sí, lo qual fon molt be aprofitat pels espanyols per a conseguir una conquista en relativa facilitat.
No obstant les ciutats miules [[Tayasal]] (capital dels Miula [[Itzá]]), i [[Zacpetén]] (capital dels Miula [[Ko'woj]]), abdos en [[Petén]] no foren conquistades. ([[Ferran Cortes]] intentà moltes voltes conquistar [[Tayasal]] pero desisti en el seu cami a [[Fondaries]], degut a lo be defesa que se trobava). Resisti fins 1697, per lo que fon una de les ultimes cultures de [[America]] someses.
No obstant les ciutats miules [[Tayasal]] (capital dels Miula [[Itzá]]), i [[Zacpetén]] (capital dels Miula [[Ko'woj]]), abdos en [[Petén]] no foren conquistades. ([[Ferran Cortes]] intentà moltes voltes conquistar [[Tayasal]] pero desisti en el seu cami a [[Fondaries]], degut a lo be defesa que se trobava). Resisti fins [[1697]], per lo que fon una de les ultimes cultures de [[America]] someses.
Hui en dia a Guatemala se li coneix com el cor del mon Miula a on mes de quatre millons de descendents miules continüen parlant idiomes que descendixen del tronc miula. No obstant se considera que el castella seguix eixercint certa influencia negativa en les llengües derivades del miula al relegar-les a posicions minoritaries. Aixina mateix se mantenen costums originaries -en aquells grups no afectats per la conquista i hispanización-, vivint en la practica de l'agricultura, la ganaderia i la peixca. D'estes aproximadament [[Demografia de Guatemala|2 millons]] viuen en Guatemala.
Hui en dia a Guatemala se li coneix com el cor del mon Miula a on més de quatre millons de descendents miules continüen parlant idiomes que descendixen del tronc miula. No obstant se considera que el castellà seguix eixercint certa influencia negativa en les llengües derivades del miula al relegar-les a posicions minoritaries. Aixina mateix se mantenen costums originaries -en aquells grups no afectats per la conquista i hispanización-, vivint en la pràctica de l'agricultura, la ganaderia i la peixca. D'estes aproximadament [[Demografia de Guatemala|2 millons]] viuen en Guatemala.
{{VT|Utatlán}}
{{VT|Utatlán}}
| Image = GT056-Antiga Arch-low.jpeg
| Image = GT056-Antiga Arch-low.jpeg
| Tamany = 250
| Tamany = 250
| Peu = Santiago dels Cavallers de Guatemala, hui Antiga Guatemala, maxim exponent de la cultura espanyola en el païs. En el seu moment se la considerà la ciutat mes bella del Nou Mon i fon la capital de la Capitania General de Guatemala
| Peu = Santiago dels Cavallers de Guatemala, hui Antiga Guatemala, maxim exponent de la cultura espanyola en el país. En el seu moment se la considerà la ciutat més bella del Nou Mon i fon la capital de la Capitania General de Guatemala
}}
}}
En [[1523]] els conquistadors espanyols aplegaren per l'oest, provinents de [[México]], baix l'envie del capitán [[Pere d'Alvarado]], en l'intencio d'explorar i colonisar els territoris de l'actual Guatemala. S'enfrontaren primer en els k'iches, i despres s'aliaren breument en els kaqchikeles, fundant el seu primer assentament el [[25 de juliol]] de [[1524]] en les rodalies d'Iximché, capital dels kaqchikeles, vila que rebe per nom ''Santiago dels Cavallers de Guatemala'' en honor a l'apostol major.
En [[1523]] els conquistadors espanyols aplegaren per l'oest, provinents de [[Méxic]], baix l'envie del capitán [[Pere d'Alvarado]], en l'intenció d'explorar i colonisar els territoris de l'actual Guatemala. S'enfrontaren primer en els k'iches, i despres s'aliaren breument en els kaqchikeles, fundant el seu primer assentament el [[25 de juliol]] de [[1524]] en les rodalies d'Iximché, capital dels kaqchikeles, vila que rebe per nom ''Santiago dels Cavallers de Guatemala'' en honor a l'apostol major.
El [[22 de novembre]] de [[1527]] esta ciutat fon traslladada a la Vall d'Almolonga (hui el barri de Sant Miquel Escobar en [[Ciutat Vella (Guatemala)|Ciutat Vella]], [[Sacatepéquez]]), degut al constant sege que patia pels atacs dels natius. Esta fon destruida en la matinada del [[11 de setembre]] de [[1541]] per un allau de tarquim i pedres que provingue del cim del [[Volca d'Aigua]] (Volca Hunahpú, com ho coneixien els indigenes), sepultant a la llavors capital de la regio i enterrant a la ciutat en la majoria de les seues habitants. Entre ells estigue la governadora doña Beatriu de la Cova, viuda de don [[Pere d'Alvarado]]. Aço obligà a que la ciutat fora de nou traslladada a la propenca Vall de Panchoy, uns 6 km aigües avall, en lo que actualment es la ciutat de [[Antiga Guatemala]].
El [[22 de novembre]] de [[1527]] esta ciutat fon traslladada a la Vall d'Almolonga (hui el barri de Sant Miquel Escobar en [[Ciutat Vella (Guatemala)|Ciutat Vella]], [[Sacatepéquez]]), degut al constant sege que patia pels atacs dels natius. Esta fon destruida en la matinada del [[11 de setembre]] de [[1541]] per un allau de tarquim i pedres que provingue del cim del [[Volca d'Aigua]] (Volca Hunahpú, com ho coneixien els indigenes), sepultant a la llavors capital de la regió i enterrant a la ciutat en la majoria dels seus habitants. Entre ells estigué la governadora doña Beatriu de la Cova, viuda de don [[Pere d'Alvarado]]. Açó obligà a que la ciutat fora de nou traslladada a la propenca Vall de Panchoy, uns 6 km aigües avall, en lo que actualment és la ciutat de [[Antiga Guatemala]].
=== Segle XVII ===
=== Segle XVII ===
El [[31 de giner]] de [[1676]] per Real Cedula de Carles II se funda La [[Universitat de Sant Carles de Guatemala]],<ref>[http://www.usac.edu.gt/archius/acercadeculturaorganizacionalusac.pdf Document d'informacio general sobre la ''Universitat de Sant Carles'']</ref> la tercera universitat fundada en America, a on estudiaren moltes figures importants del païs, entre ells Fray Francesc Ximénez, descobridor del manuscrit [[Popol Vuh]], qui ademes ho tradui al castella. En l'art del [[segle XVII]] sobreixen el mestre pintor Pere de Liendo i Quirio Cataño.
El [[31 de giner]] de [[1676]] per Real Cedula de Carles II se funda La [[Universitat de Sant Carles de Guatemala]],<ref>[http://www.usac.edu.gt/archius/acercadeculturaorganizacionalusac.pdf Document d'informació general sobre la ''Universitat de Sant Carles'']</ref> la tercera universitat fundada en America, a on estudiaren moltes figures importants del país, entre ells Fray Francesc Ximénez, descobridor del manuscrit [[Popol Vuh]], qui ademes ho tradui al castellà. En l'art del [[segle XVII]] sobreixen el mestre pintor Pere de Liendo i Quirio Cataño.
=== Segle XVIII ===
=== Segle XVIII ===
En [[Antiga Guatemala|Santiago dels Cavallers]] estaria ubicada la capital del [[Regne de Guatemala]], fins el seu trasllat en 1775 a la Vall de l'Ermita, actual ubicacio de la capital. El rei [[Felip II d'Espanya]] i [[Portugal]] li otorgà el titul de «Molt noble i molt lleal Ciutat de Santiago dels Cavallers de Goathemala».
En [[Antiga Guatemala|Santiago dels Cavallers]] estaria ubicada la capital del [[Regne de Guatemala]], fins el seu trasllat en [[1775]] a la Vall de l'Ermita, actual ubicació de la capital. El rei [[Felip II d'Espanya]] i [[Portugal]] li otorgà el titul de «Molt noble i molt lleal Ciutat de Santiago dels Cavallers de Goathemala».
Durant la dominacio espanyola, que durà casi 300 anys, Guatemala fon una regio de caracter estrategic (Capitania General del Regne de Guatemala), formant part del [[Virregnat de la Nova Espanya]]. La Capitania General de Guatemala s'estenia des de la regio de [[Chiapas]] (en l'actualitat pertanyent a [[México]]) fins l'actual [[Costa Rica]]. Les seues divisions politiques variarien en freqüencia, lo mateix que les fronteres entre les diverses provincies. A amijanats del segle XVII, el regne en el seu conjunt tenia 32 provincies, de les quals 12 estaven en el territori que hui constituix la Republica de Guatemala: la vall de Guatemala, a on se trobava la ciutat de [[Santiago dels Cavallers de Guatemala]], seu de la Real Audiencia; les Alcaldies Majors de [[Amatique]], [[Suchitepéquez]] i [[Verapaz (Guatemala)|Verapaz]], els Corregiments de [[Acasaguastlán]], [[Santiago Atitlán|Atitlán]], [[Chiquimula]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Guazacapán]], [[Quetzaltenango]], [[Sololá]] (Tecpán-Atitlán]) i [[Totonicapán]].
Durant la dominació espanyola, que durà casi 300 anys, Guatemala fon una regió de caracter estrategic (Capitania General del Regne de Guatemala), formant part del [[Virregnat de la Nova Espanya]]. La Capitania General de Guatemala s'estenia des de la regió de [[Chiapas]] (en l'actualitat pertanyent a [[México]]) fins l'actual [[Costa Rica]]. Les seues divisions politiques variarien en freqüencia, lo mateix que les fronteres entre les diverses provincies. A amijanats del segle XVII, el regne en el seu conjunt tenia 32 provincies, de les quals 12 estaven en el territori que hui constituix la Republica de Guatemala: la vall de Guatemala, a on se trobava la ciutat de [[Santiago dels Cavallers de Guatemala]], seu de la Real Audiencia; les Alcaldies Majors de [[Amatique]], [[Suchitepéquez]] i [[Verapaz (Guatemala)|Verapaz]], els Corregiments de [[Acasaguastlán]], [[Santiago Atitlán|Atitlán]], [[Chiquimula]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Guazacapán]], [[Quetzaltenango]], [[Sololá]] (Tecpán-Atitlán]) i [[Totonicapán]].
Esta regio fon tan rica en minerals i metals com [[México]], [[Bolivia]] i [[Perú]]. No obstant, els colóns explotaren principalment la produccio agricola. Els seus principals recursos foren la canya de sucre, el cacauer, les fustes precioses i la tinta anyil per a textils. La ciutat de Santiago de Guatemala vixque un desenroll notable en la seua arquitectura, caracterisada com «barroc sismic», en l'imagineria religiosa, la pintura i la musica. Les festivitats de l'any lliturgic i del santoral definien la vida de les seues habitants. La Seu era el centre de tota l'activitat religiosa, i pel seu ranc catedralici posseia una vida musical de gran intensitat. El [[21 de juliol]] de [[1775]] fon necessari el trasllat d'Antiga Guatemala, sempre vulnerable a erupcions volcaniques, inundacions, i terremots, despres de ser destruit per dos terremots. Les seues enrunes han segut conservades com un monument nacional. La [[Ciutat de Guatemala]] fon fundada oficialment el [[2 de giner]] de [[1776]], i consegui convertir-se en els anys en la ciutat mes gran, important i populosa de tot l'istme centroamericano i el Caribe.
Esta regió fon tan rica en minerals i metals com [[México]], [[Bolivia]] i [[Perú]]. No obstant, els colóns explotaren principalment la produccio agricola. Els seus principals recursos foren la canya de sucre, el cacauer, les fustes precioses i la tinta anyil per a textils. La ciutat de Santiago de Guatemala vixqué un desenroll notable en la seua arquitectura, caracterisada com «barroc sismic», en l'imagineria religiosa, la pintura i la musica. Les festivitats de l'any lliturgic i del santoral definien la vida de les seues habitants. La Seu era el centre de tota l'activitat religiosa, i pel seu ranc catedralici posseia una vida musical de gran intensitat. El [[21 de juliol]] de [[1775]] fon necessari el trasllat d'Antiga Guatemala, sempre vulnerable a erupcions volcaniques, inundacions, i terremots, despres de ser destruit per dos terremots. Les seues enrunes han segut conservades com un monument nacional. La [[Ciutat de Guatemala]] fon fundada oficialment el [[2 de giner]] de [[1776]], i consegui convertir-se en els anys en la ciutat mes gran, important i populosa de tot l'istme centroamericano i el Caribe.
A finals del segle XVIII, quan el reformisme ilustrat dels Borbones implantà el regim d'Intendencies en algunes regions de l'Imperi Espanyol, el numero de provincies de la Capitania General de Guatemala se redui a 15, de les quals 9 estaven en l'actual territori de Guatemala: les Alcaldies Majors de [[Chimaltenango]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Sacatepéquez]], [[Sololá]], [[Suchitepéquez]], [[Totonicapán]] i Verapaz, i els Corregiments de [[Chiquimula]] i [[Quetzaltenango]].
A finals del segle XVIII, quan el reformisme ilustrat dels Borbones implantà el regim d'Intendencies en algunes regions de l'Imperi Espanyol, el numero de provincies de la Capitania General de Guatemala se redui a 15, de les quals 9 estaven en l'actual territori de Guatemala: les Alcaldies Majors de [[Chimaltenango]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Sacatepéquez]], [[Sololá]], [[Suchitepéquez]], [[Totonicapán]] i Verapaz, i els Corregiments de [[Chiquimula]] i [[Quetzaltenango]].
=== Segle XIX ===
=== Segle XIX ===
Al promulgar-se en 1812 la [[Constitucio de Cadis]], el regne de Guatemala desapareixque com unitat, i fon substituit per dos provincies, sense subordinacio entre sí: la Provincia de Guatemala, que comprenia el territori de [[Chiapas]], [[El Salvador]], Guatemala i [[Fondaries]], i la [[Provincia de Nicaragua i Costa Rica]]. En [[1821]], durant el [[Trieni Lliberal]] en [[Espanya]] entrà de nou en vigencia dita Constitucio, segregant-se de la [[Provincia de Guatemala]] les Provincies de Comayagua ([[Fondaries]]), [[Chiapas]] i [[El Salvador]].
Al promulgar-se en [[1812]] la [[Constitucio de Cadis]], el regne de Guatemala desapareixqué com unitat, i fon substituit per dos provincies, sense subordinacio entre sí: la Provincia de Guatemala, que comprenia el territori de [[Chiapas]], [[El Salvador]], Guatemala i [[Fondaries]], i la [[Provincia de Nicaragua i Costa Rica]]. En [[1821]], durant el [[Trieni Lliberal]] en [[Espanya]] entrà de nou en vigencia dita Constitucio, segregant-se de la [[Provincia de Guatemala]] les Provincies de Comayagua ([[Fondaries]]), [[Chiapas]] i [[El Salvador]].
==== Independencia ====
==== Independencia ====
{{VT|Conjuracio de Belem}}
{{VT|Conjuracio de Belem}}
En la regio seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], creando grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[segle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademes de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidi [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independencia]], tant politica com economica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que se vivia en Espanya. Com en la majoria dels països iberoamericanos, l'independencia de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongue una millor immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per la élite economica de la regio per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separacio politica en sí.
En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], creando grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[segle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademes de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidi [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independencia]], tant politica com economica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que se vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericanos, l'independencia de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongue una millor immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per la élite economica de la regio per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí.
Per al 5 de giner de 1822, a pesar de que el [[Acta d'Independencia d'America Central|Acta d'Independencia]] establia la formacio d'un Congrés que decidiria l'independencia general i absoluta,<ref>[http://www.grupoese.com.ni/2001/bn/09/13/op1MN0913.htm Pere Molina, promotor de l'Independencia de Centroamérica]</ref> el president de la Junta Provisional Consultiva, [[Gabi Gaínza]], decretà l'anexio de les provincies centroamericanas al [[Primer Imperi Mexicano|Imperi Mexicano]], que incloïa a la [[Provincia de Guatemala]], mediant acta que recaptà la decisio majoritaria dels ajuntaments. L'unio durà fins l'abdicacio d'Agusti d'Iturbide en març de 1823.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:2Qk4mlG-I60J:www.sica.int/cdoc/publicacions/union/act05011822.pdf+5+de+enero+de+1822&hl=es&gl=sv&pid=bl&srcid=ADGEESi2vwazZZ2WjCWgSORY6xJqRhJDvIJhQk5d5JAFpBDRzCF4CRhmLzwXL1Ag6Q2MsN94KTZTqg85Ux-1Fqo4Kwh2Z91gDBP2yE7B_-mgKPkAxgw634XbHnPBYsYarRHBekFyw8S&sig=AHIEtbTqIfTxteCPauDs5sDJi6qDu7q7OQ Acta de l'Unio de les Provincies de Centre America a l'Imperi Mexicano]</ref>
Per al 5 de giner de [[1822]], a pesar de que el [[Acta d'Independencia d'America Central|Acta d'Independencia]] establia la formacio d'un Congrés que decidiria l'independencia general i absoluta,<ref>[http://www.grupoese.com.ni/2001/bn/09/13/op1MN0913.htm Pere Molina, promotor de l'Independencia de Centroamérica]</ref> el president de la Junta Provisional Consultiva, [[Gabi Gaínza]], decretà l'anexio de les provincies centroamericanas al [[Primer Imperi Mexicano|Imperi Mexicano]], que incloïa a la [[Provincia de Guatemala]], mediant acta que recaptà la decisio majoritaria dels ajuntaments. L'unio durà fins l'abdicacio d'Agusti d'Iturbide en març de 1823.<ref>[http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:2Qk4mlG-I60J:www.sica.int/cdoc/publicacions/union/act05011822.pdf+5+de+enero+de+1822&hl=es&gl=sv&pid=bl&srcid=ADGEESi2vwazZZ2WjCWgSORY6xJqRhJDvIJhQk5d5JAFpBDRzCF4CRhmLzwXL1Ag6Q2MsN94KTZTqg85Ux-1Fqo4Kwh2Z91gDBP2yE7B_-mgKPkAxgw634XbHnPBYsYarRHBekFyw8S&sig=AHIEtbTqIfTxteCPauDs5sDJi6qDu7q7OQ Acta de l'Unio de les Provincies de Centre America a l'Imperi Mexicano]</ref>
=== Creacio de la Republica de Guatemala ===
=== Creació de la Republica de Guatemala ===
La Republica de Guatemala fon creada durant el govern com Cap d'Estat del general Rafael Carrera i Turcios<ref>General Rafael Carrera i Turcios http://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Carrera_y_Turcios</ref> el 21 de març de 1847 mediant la Llei 13<ref>Llei 13 Creacio de la Republica de Guatemala http://es.wikisource.org/wiki/Ley_13_creaci%C3%B3n_de_la_Rep%C3%BAblica_de_Guatemala</ref>, decret governamental mediant el qual s'elevà a l'estat al ranc de republica lliure, sobirana i independent.
La Republica de Guatemala fon creada durant el govern com Cap d'Estat del general Rafael Carrera i Turcios<ref>General Rafael Carrera i Turcios http://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Carrera_y_Turcios</ref> el 21 de març de [[1847]] mediant la Llei 13<ref>Llei 13 Creacio de la Republica de Guatemala http://es.wikisource.org/wiki/Ley_13_creaci%C3%B3n_de_la_Rep%C3%BAblica_de_Guatemala</ref>, decret governamental mediant el qual s'elevà a l'estat al ranc de republica lliure, sobirana i independent.
=== Segle XX ===
=== Segle XX ===
Per a [[1901]] la [[United Fruit Company]] (actualment [[Companyia de Desenroll Bananero de Guatemala, S.A.]], coneguda en Guatemala com Bandegua) escomençà a tornar-se la força principal en Guatemala (tant politica, com economica), durant la llarga presidencia dictatorial de [[Manuel Estrada Cabrera]]. El [[govern]] se subordinava sovint a interesses de la Companyia (una dels principals de Centroamérica i que en ajuda de [[Estats Units]] tenia poder per a canviar governs democratics per titaros al seu servici). Mentres que la companyia tambe obstaculisava el comerç local, s'opongue a la construccio de carreteres perque aço competiria en el seu monopoli del ferrocarril. L'UFC controlà mes del 40% de la terra del païs i d'atres països centroamericanos i les instalacions dels ports. El periodo de dictadura lliberal acabaria en [[1944]].
Per a [[1901]] la [[United Fruit Company]] (actualment [[Companyia de Desenroll Bananero de Guatemala, S.A.]], coneguda en Guatemala com Bandegua) escomençà a tornar-se la força principal en Guatemala (tant política, com económica), durant la llarga presidencia dictatorial de [[Manuel Estrada Cabrera]]. El [[govern]] se subordinava sovint a interesses de la Companyia (una dels principals de Centroamérica i que en ajuda de [[Estats Units]] tenia poder per a canviar governs democratics per titaros al seu servici). Mentres que la companyia també obstaculisava el comerç local, s'opongue a la construccio de carreteres perque aço competiria en el seu monopoli del ferrocarril. L'UFC controlà més del 40% de la terra del païs i d'atres països centroamericanos i les instalacions dels ports. El periodo de dictadura lliberal acabaria en [[1944]].
==== La revolucio de 1944 ====
==== La revolució de 1944 ====
{{AP|Revolucio de 1944 en Guatemala}}
{{AP|Revolucio de 1944 en Guatemala}}
[[Archiu:1920UnitedFruitCompanyEntrance.jpg|thumb|Entrada de la seu d'United Fruit Company. La multinacional fruitera impulsà el colp davant la repartiment de terres baldías.]]
[[Archiu:1920UnitedFruitCompanyEntrance.jpg|thumb|Entrada de la seu d'United Fruit Company. La multinacional fruitera impulsà el colp davant la repartiment de terres baldías.]]
En [[1944]], un grup d'oficials militars dissidents, estudiants, i professionals lliberals, cridats els "Revolucionaris d'Octubre", derrocaren al govern de [[Federic Ponce Vaides]], substituint-ho per una junta composta pel Major [[Francesc Xavier Arana]], el Capitán [[Jacobo Arbenz]] i el Sr. [[Jordi Toriello Garrit]], que poc despres convocà eleccions lliures i democratiques que foren guanyades pel professor i escritor Dr. [[Joan Josep Arévalo Vermell]], que acabava de retornar d'Argentina, a on se trobava exiliat. Fon el primer president elegit en Guatemala despres de la tirania ubiquista (Jordi Ubique). L'objectiu d'Arévalo era, segons les seues memories, establir a Guatemala com un païs capitaliste, pero per a aixo decidi proveir del principal mig productiu (la terra) als que no ho tenien. Aço fon interpretat com socialisme, si be fon inspirat en el New Deal america. Fon molt criticat per la classe alta i els terratinents com comuniste.
En [[1944]], un grup d'oficials militars dissidents, estudiants, i professionals lliberals, cridats els "Revolucionaris d'Octubre", derrocaren al govern de [[Federic Ponce Vaides]], substituint-ho per una junta composta pel Major [[Francesc Xavier Arana]], el Capitán [[Jacobo Arbenz]] i el Sr. [[Jordi Toriello Garrit]], que poc despres convocà eleccions lliures i democratiques que foren guanyades pel professor i escritor Dr. [[Joan Josep Arévalo Vermell]], que acabava de retornar d'[[Argentina]], a on se trobava exiliat. Fon el primer president elegit en Guatemala despres de la tirania ubiquista (Jordi Ubique). L'objectiu d'Arévalo era, segons les seues memories, establir a Guatemala com un païs capitaliste, pero per a aixo decidi proveir del principal mig productiu (la terra) als que no ho tenien. Açó fon interpretat com socialisme, si be fon inspirat en el New Deal america. Fon molt criticat per la classe alta i els terratinents com comuniste.
Arévalo impulsà moltes reformes i la creacio de numeroses institucions. Entre elles se troba el "Codic de Treball", el [[Institut Guatemaltec de Seguritat Social|Institut Guatemaltec de Seguritat Social (IGSS)]], el [[Ministeri d'Economia de Guatemala|Ministeri d'Economia]], la [[Junta Monetaria]], la [[Superintendencia de Bancs de Guatemala|Superintendencia de Bancs]], i el [[Banc de Guatemala]] entre atres.
Arévalo impulsà moltes reformes i la creació de numeroses institucions. Entre elles se troba el "Codic de Treball", el [[Institut Guatemaltec de Seguritat Social|Institut Guatemaltec de Seguritat Social (IGSS)]], el [[Ministeri d'Economia de Guatemala|Ministeri d'Economia]], la [[Junta Monetaria]], la [[Superintendencia de Bancs de Guatemala|Superintendencia de Bancs]], i el [[Banc de Guatemala]] entre atres.
Les reformes iniciades per Arévalo foren continuades pel seu successor, [[Jacobo Arbenz Guzmán]], guanyador de les eleccions següents.
Les reformes iniciades per Arévalo foren continuades pel seu successor, [[Jacobo Arbenz Guzmán]], guanyador de les eleccions següents.
El seu proyecte, una [[reforma agraria]] que buscaria aumentar la productivitat de les terres i el nivell de vida dels llauradors pero fracassà. Arbenz proponia l'expropiacio de les terres improductives i la seua aparent cessio en usufructe a llauradors, atacant de forma frontal i en base a expropiacions a l'United Fruit Company.
El seu proyecte, una [[reforma agraria]] que buscaria aumentar la productivitat de les terres i el nivell de vida dels llauradors pero fracassà. Arbenz proponia l'expropiacio de les terres improductives i la seua aparent cessió en usufructe a llauradors, atacant de forma frontal i en base a expropiacions a l'United Fruit Company.
L'United Fruit Company buscà l'ajuda del president Eisenhower, argumentant que Arbenz havia llegalisat el [[Partit Guatemaltec del Treball]]. En [[1952]] se li presentà com un comuniste perillos. En resposta, la CIA, organisà la "[[Operacio PBSUCCESS]]", que consistia en l'entrenament i finançacio d'un eixercit rebel paramilitar ([[Moviment de Lliberacio Nacional (Guatemala)|Moviment de Lliberacio]]). Este Moviment ingressà per la Republica de Fondaries i donà el [[Colp d'Estat de 1954 (Guatemala)|Colp d'Estat de 1954]] derrocant al coronel [[Árbenz]], qui huyo exiliat a Cuba, El Salvador i finalment a México a on mor. Consumat el colp, assumi la Jefatura d'Estat el Coronel Carles Castell Armes.
L'United Fruit Company buscà l'ajuda del president Eisenhower, argumentant que Arbenz havia llegalisat el [[Partit Guatemaltec del Treball]]. En [[1952]] se li presentà com un comuniste perillos. En resposta, la CIA, organisà la "[[Operacio PBSUCCESS]]", que consistia en l'entrenament i finançacio d'un eixercit rebel paramilitar ([[Moviment de Lliberacio Nacional (Guatemala)|Moviment de Lliberacio]]). Este Moviment ingressà per la Republica de Fondaries i donà el [[Colp d'Estat de 1954 (Guatemala)|Colp d'Estat de 1954]] derrocant al coronel [[Árbenz]], qui huyo exiliat a Cuba, El Salvador i finalment a Méxic a on mor. Consumat el colp, assumi la Jefatura d'Estat el Coronel Carles Castell Armes.
==== Guerra civil ====
==== Guerra civil ====
{{AP|Genocidi miula}}
{{AP|Genocidi miula}}
El coronel [[Carles Castell Armes]] reverti molts dels canvis realisats pel coronel Arbenz en anterioritat, portant una politica que s'abanderava com anticomunista. Fon assessinat en [[1957]], per lo que el Congrés de la Republica hague de nomenar a presidents interins successivament per a omplir el buit de poder deixat. Dins d'ells se nomenà el General [[Miquel Ydígoras Fonts]], anterior Ministre d'Obres Publiques en la dictadura ubiquista i detractor de les politiques d'Arévalo i Arbenz. Ydigoras formà en Guatemala als activistas que intentaren la fallida [[Invasio de Baïa de Porquerols]]. Les boines verdes (United States Army Special Forces) s'instalaren en el païs, i entrenaren al seu eixercit fins convertir-ho en la força repressiva mes poderosa de Centroamérica. Organisacions com la Ma Blanca o l'Eixercit Secret Anticomunista realisaren una activitat violenta que tingue el seu paralelisme en els cruents assessinats i seqüestres realisats pels radicals comandos de l'ORPA (Organisacio del Poble en Armes). Dits guerrillers izquierdistas foren patrocinats pel govern sovietic i cuba. Dita epoca fon caracterisada per les massacres comesos per les [[Forces Armades de Guatemala]], finançades pel govern dels [[Estats Units]], que recién en l'actualitat s'estan començant a investigar.
El coronel [[Carles Castell Armes]] reverti molts dels canvis realisats pel coronel Arbenz en anterioritat, portant una politica que s'abanderava com anticomunista. Fon assessinat en [[1957]], per lo que el Congrés de la Republica hague de nomenar a presidents interins successivament per a omplir el buit de poder deixat. Dins d'ells se nomenà el General [[Miquel Ydígoras Fonts]], anterior Ministre d'Obres Publiques en la dictadura ubiquista i detractor de les politiques d'Arévalo i Arbenz. Ydigoras formà en Guatemala als activistas que intentaren la fallida [[Invasio de Baïa de Porquerols]]. Les boines verdes (United States Army Special Forces) s'instalaren en el païs, i entrenaren al seu eixercit fins convertir-ho en la força repressiva més poderosa de Centroamérica. Organisacions com la Ma Blanca o l'Eixercit Secret Anticomunista realisaren una activitat violenta que tingue el seu paralelisme en els cruents assessinats i seqüestres realisats pels radicals comandos de l'ORPA (Organisacio del Poble en Armes). Dits guerrillers izquierdistas foren patrocinats pel govern sovietic i cuba. Dita epoca fon caracterisada per les massacres comesos per les [[Forces Armades de Guatemala]], finançades pel govern dels [[Estats Units]], que recién en l'actualitat s'estan començant a investigar.
En resposta al seu govern cada volta mes [[autocratic]], un grup d'oficials militars de menor ranc, entre els que estava [[Marc Antoni Yon Moixa]], se rebeló, intentant derrocar-ho en [[1960]]. Quan fracassaren, varis huyeron i establiren llaços estrets en [[Cuba]]. Este grup se convertiria en el nucleu de les forces armades de [[insurgencia]] que lluitarien contra els governs militars durant els 36 anys següents. Els seus quatre grups principals guerrillers de [[esquerra]] realisaren sabotages economics i atacs armats contra els membres de les forces de seguritat estatal. Estes organisacions se combinarien per a formar la [[Unitat Revolucionaria Nacional Guatemalteca]] (URNG) en [[1982]].
En resposta al seu govern cada volta més [[autocratic]], un grup d'oficials militars de menor ranc, entre els que estava [[Marc Antoni Yon Moixa]], se rebelà, intentant derrocar-ho en [[1960]]. Quan fracassaren, varis huyeron i establiren llaços estrets en [[Cuba]]. Este grup se convertiria en el nucleu de les forces armades de [[insurgencia]] que lluitarien contra els governs militars durant els 36 anys següents. Els seus quatre grups principals guerrillers de [[esquerra]] realisaren sabotages economics i atacs armats contra els membres de les forces de seguritat estatal. Estes organisacions se combinarien per a formar la [[Unitat Revolucionaria Nacional Guatemalteca]] (URNG) en [[1982]].
El govern de [[Miquel Ydígoras Fonts]] acabaria en març de [[1963]] bruscament a mans del Coronel [[Enric Peralta Azurdia]].
El govern de [[Miquel Ydígoras Fonts]] acabaria en març de [[1963]] bruscament a mans del Coronel [[Enric Peralta Azurdia]].
Poc temps despres hague eleccions democratiques i resultà President electe [[Juliol Cesar Méndez Montenegro]] en [[1966]]. Encara que en un principi semblava haver-se conseguit una democracia transparent, el [[eixercit]], que tuteló el govern, llançà una forta campanya contra la [[insurgencia]] que trencà en gran part el moviment guerriller en el camp i escomençà el conflicte civil que hauria de causar centenars de mils de victimes.
Poc temps despres hague eleccions democratiques i resultà President electe [[Juliol Cesar Méndez Montenegro]] en [[1966]]. Encara que en un principi semblava haver-se conseguit una democracia transparent, el [[eixercit]], que tuteló el govern, llançà una forta campanya contra la [[insurgencia]] que trencà en gran part el moviment guerriller en el camp i escomençà el conflicte civil que hauria de causar centenars de mils de victimes.
El [[coronel]] [[Carles Manuel Arana Osorio]] (1970-1974) fon el primer d'una llarga serie de caps de Govern militars, que en motiu de detindre l'accio insurgent mamprengueren sendes campanyes contraterroristas, iniciant aixina una successio de militars en el poder que escomençà des de 1954 en l'intervencio estadounidenc. Posteriorment, Arana Osorio alcançà el grau de General de Divisio. Fon conegut per la seua crueltat com El Chacal.
El [[coronel]] [[Carles Manuel Arana Osorio]] (1970-1974) fon el primer d'una llarga serie de caps de Govern militars, que en motiu de detindre l'accio insurgent mamprengueren sendes campanyes contraterroristas, iniciant aixina una successió de militars en el poder que escomençà des de [[1954]] en l'intervenció estadounidenc. Posteriorment, Arana Osorio alcançà el grau de General de Divisió. Fon conegut per la seua crueltat com El Chacal.
En [[1974]], el general [[Kjell Lauguerud Garcia]] derrotà al general [[Efraín Rius Montt]], en eleccions presidencials fraudulentes. En [[1978]], el general Romeo Lluc-Garcia assumi el poder. En [[1970]] dos nous grups guerrillers patrocinats per la [[Unio Sovietica]] i [[Fidel Castre]], l'EGP i l'ORPA, intensificaren l'insurgencia contra els governs militars. En [[1979]], el president estadounidenc [[Jimmy Carter]] discontinuà l'ajuda militar i el sosteniment economic provinent de la [[CIA]] estadounidenc a les [[Forces Armades de Guatemala]], a causa dels sistematics abuss d'este contra els [[drets humans]] de la poblacio.
En [[1974]], el general [[Kjell Lauguerud Garcia]] derrotà al general [[Efraín Rius Montt]], en eleccions presidencials fraudulentes. En [[1978]], el general Romeo Lluc-Garcia assumí el poder. En [[1970]] dos nous grups guerrillers patrocinats per la [[Unió Sovietica]] i [[Fidel Castre]], l'EGP i l'ORPA, intensificaren l'insurgencia contra els governs militars. En [[1979]], el president estadounidenc [[Jimmy Carter]] discontinuà l'ajuda militar i el sosteniment economic provinent de la [[CIA]] estadounidenc a les [[Forces Armades de Guatemala]], a causa dels sistematics abuss d'este contra els [[drets humans]] de la població.
==== Decada de 1980 ====
==== Decada de 1980 ====
Els governs de [[1978]]-[[1982]] ([[Ferrando Romeo Lluc Garcia]]), [[1982]]-[[1983]] ([[Efraín Rius Montt]]), [[1983]]-[[1986]] ([[Óscar Humberto Mejía Vitors]]), en l'excusa d'una «amenaça comunista», acabaren en tots els moviments socials i indigenes de protesta. L'atac governamental, que perpetrà 667 massacres i feu desapareixer 443 llogarets, provocà el desplaçament d'aproximadament 450,000 llauradors, que se veren obligats a refugiar-se en México.
Els governs de [[1978]]-[[1982]] ([[Ferrando Romeo Lluc Garcia]]), [[1982]]-[[1983]] ([[Efraín Rius Montt]]), [[1983]]-[[1986]] ([[Óscar Humberto Mejía Vitors]]), en l'excusa d'una «amenaça comunista», acabaren en tots els moviments socials i indigenes de protesta. L'atac governamental, que perpetrà 667 massacres i feu desapareixer 443 llogarets, provocà el desplaçament d'aproximadament 450,000 llauradors, que se veren obligats a refugiar-se en Méxic.
A partir de l'assuncio del [[general]] [[Lluc Garcia]], Guatemala entrà en un nou cicle de lluita contrainsurgente. Durant 1979 i 1980 se registraren varies massacres en l'interior del païs, d'escaso reso mediático. El 31 de giner de 1980 la situacio en Guatemala passà a ser objecte d'atencio mundial per la [[Matança en l'embaixada espanyola de Guatemala]] perpetrada per les forces de l'Eixercit, en un saldo de 37 persones fallides, pertanyents a un grup d'indigenes que havia pres l'embaixada per a cridar l'atencio mediática mundial al voltant del [[genocidi miula]]. Durant el periodo en el que el general Lluc estigue en el poder se construiren en el païs les obres mes importants d'infraestructura en l'historia moderna del mateix, tals com l'hidroelectrica de Chixoy, el Port Quetzal, la franja Transversal del Nort, hospitals com el Sant Joan de Deu i se millorà l'infraestructura de les principals carreteres del païs.
A partir de l'assunció del [[general]] [[Lluc Garcia]], Guatemala entrà en un nou cicle de lluita contrainsurgente. Durant 1979 i 1980 se registraren varies massacres en l'interior del país, d'escaso reso mediático. El 31 de giner de [[1980]] la situació en Guatemala passà a ser objecte d'atencio mundial per la [[Matança en l'embaixada espanyola de Guatemala]] perpetrada per les forces de l'Eixercit, en un saldo de 37 persones fallides, pertanyents a un grup d'indigenes que havia pres l'embaixada per a cridar l'atencio mediática mundial al voltant del [[genocidi miula]]. Durant el periodo en el que el general Lluc estigue en el poder se construiren en el païs les obres mes importants d'infraestructura en l'historia moderna del mateix, tals com l'hidroelectrica de Chixoy, el Port Quetzal, la franja Transversal del Nort, hospitals com el Sant Joan de Deu i se millorà l'infraestructura de les principals carreteres del païs.
El problema institucional relacionat en els fraus en les eleccions en [[1982]] sorgi de nou. El [[9 de març]] de 1982 l'eixercit era l'encarregat de velar pel bon desenroll de les eleccions. Varis dels "jovens oficials" i, entre ells, l'actual president de la Republica [[Otto Pérez Molina]], eren els encarregats de vigilar la transparencia de dites eleccions directament en les urnes; donant-se conte del frau, el [[23 de març]] de [[1982]] donaren un colp d'Estat per a evitar la presa de possessio del recién electe president coronel [[Angel Aníbal Guevara]].
El problema institucional relacionat en els fraus en les eleccions en [[1982]] sorgi de nou. El [[9 de març]] de 1982 l'eixercit era l'encarregat de velar pel bon desenroll de les eleccions. Varis dels "jovens oficials" i, entre ells, l'actual president de la Republica [[Otto Pérez Molina]], eren els encarregats de vigilar la transparencia de dites eleccions directament en les urnes; donant-se conte del frau, el [[23 de març]] de [[1982]] donaren un colp d'Estat per a evitar la presa de possessió del recién electe president coronel [[Angel Aníbal Guevara]].
El general [[Rius Montt]] formà una junta militar de tres membres que anulà la constitucio de 1965, disolvió el [[Congrés]], suspengue els partits politics i anulà la llei electoral. Despres d'uns mesos, Rius Montt despedi a les seues colegas de junta i assumi de facto el titul de “President de la Republica” governant en solitari.
El general [[Rius Montt]] formà una junta militar de tres membres que anulà la constitució de 1965, disolvió el [[Congrés]], suspengue els partits politics i anulà la llei electoral. Després d'uns mesos, Rius Montt despedi a les seues colegas de junta i assumí de facto el titul de “President de la Republica” governant en solitari.
Rius Montt intensificà la seua politica repressiva contra els activistas populars de tot tipo. En maig de [[1982]], la Conferencia de Bisbes Catolics acusà a [[Rius Montt]] (de declarada religio [[evangelismo cristia (religio)|evangelica cristiana]]) de la responsabilitat de conrear la militarisacio del païs i continuar les massacres de civils per mijos militars.
Rius Montt intensificà la seua politica repressiva contra els activistas populars de tot tipo. En maig de [[1982]], la Conferencia de Bisbes Catolics acusà a [[Rius Montt]] (de declarada religio [[evangelismo cristia (religió)|evangelica cristiana]]) de la responsabilitat de conrear la militarisació del país i continuar les massacres de civils per mijos militars.
Les [[Forces Armades de Guatemala]], a l'envie de Rius Montt, i les [[Patrulles d'Autodefensa Civil]] (PAC) realisaren atentats terroristes en tot el territori, en l'excusa de la «amenaça subversiva»; l'activitat guerrillera disminui i fon en gran part llimitada a operacions de batre i huir. Rius Montt guanyà esta victoria militar casi total contra l'insurgencia que se vio obligada a llimitar les seues accions en arees fronterices en México (principalment el Nort del Departamenro de El Quiche).
Les [[Forces Armades de Guatemala]], a l'envie de Rius Montt, i les [[Patrulles d'Autodefensa Civil]] (PAC) realisaren atentats terroristes en tot el territori, en l'excusa de la «amenaça subversiva»; l'activitat guerrillera disminui i fon en gran part llimitada a operacions de batre i huir. Rius Montt guanyà esta victoria militar casi total contra l'insurgencia que es va vorer obligada a llimitar les seues accions en arees fronterices en Méxic (principalment el Nort del Departamenro de El Quiche).
La breu presidencia de [[Rius Montt]] fon provablement el periodo mes violent del conflicte de 36 anys, que resultà en aproximadament 30.000 morts de civils, en la seua majoria indigenes. L'immensa majoria de les violacions de drets humans s'atribuixen a les Forces Armades i les PAC que ells controlaven.
La breu presidencia de [[Rius Montt]] fon provablement el periodo més violent del conflicte de 36 anys, que resultà en aproximadament 30.000 morts de civils, en la seua majoria indigenes. L'immensa majoria de les violacions de drets humans s'atribuixen a les Forces Armades i les PAC que ells controlaven.
El 8 d'agost de [[1983]], Rius Montt fon depost per la seua propi ministre de Defensa, General [[Oscar Humberto Mejía Vitors|Óscar Mejía Vitors]], qui ho succei com cap de Govern de facto de Guatemala (Rius Montt sobreviuria per a fundar un partit politic, FRG). El general Mejía permete un regres controlat de la democracia en Guatemala, escomençant en una eleccio el 1 de juliol de [[1984]] per a una Assamblea Constituent per a redactar una constitucio democratica. El 30 de maig de [[1985]], despres de 9 mesos de debat, l'Assamblea Constituent terminà de redactar una nova constitucio, que entrà en vigor immediatament. El Lic. [[Vinicio Cirerer]], un politic civil en ample recort, fon candidat a president per la Democracia Cristiana, guanyà la primera eleccio sostinguda baix la nova constitucio en casi el 70 % dels vots, i prengue possessio del carrec el 14 de giner de [[1986]].
El 8 d'agost de [[1983]], Rius Montt fon depost per la seua propi ministre de Defensa, General [[Oscar Humberto Mejía Vitors|Óscar Mejía Vitors]], qui ho succei com cap de Govern de facto de Guatemala (Rius Montt sobreviuria per a fundar un partit politic, FRG). El general Mejía permete un regres controlat de la democracia en Guatemala, escomençant en una eleccio el 1 de juliol de [[1984]] per a una Assamblea Constituent per a redactar una constitucio democratica. El 30 de maig de [[1985]], despres de 9 mesos de debat, l'Assamblea Constituent terminà de redactar una nova constitucio, que entrà en vigor immediatament. El Lic. [[Vinicio Cirerer]], un politic civil en ample recort, fon candidat a president per la Democracia Cristiana, guanyà la primera eleccio sostinguda baix la nova constitucio en casi el 70 % dels vots, i prengue possessio del carrec el 14 de giner de [[1986]].
[[Categoria:Guatemala]]
[[Categoria:Guatemala]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Amèrica]]
[[Categoria:Països d'America Central]]
[[Categoria:Països d'America Central]]
{{Destacat|bs}}
{{Destacat|bs}}