126 643
edicions
Canvis
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + − + − + − + − + − La China té un paper molt important en el [[comerç internacional]]. És el consumidor més gran d'[[acer]] i [[formigó]], en consumir un terç de l'oferta mundial del primer, i la mitat de la segona.<ref>[http://www.cintrafor.org/CONFERENCE_TAB/China%20Conf%202006/Boardman%202006.pdf Center for International Trade in Forest Products] China’s Building Boom. Data d'accés: 2 de decembre, 2006</ref> De tots els productes, la China és el tercer importador més gran del món i el segon exportador,<ref>CIA - The World Factbook, [https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2087rank.html Rank Order - Imports].</ref> ya que es beneficia d'una [[mà d'obra]] barata i una [[moneda]] sotavaluada. + Llínea 17:
Llínea 17: − + Llínea 23:
Llínea 23: − Tot i les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de [[1979]], el mig ambient en China continua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic a sovint a costa de l'ambient. Ademés, encara que China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenroll]] no té cap llimitació per a les seues emissions de [[carbó]]. Atesa la seua ràpida industrialisació, China s'està convertint en un dels emissors més grans de gasos de carbó que contribuïxen al [[calfament global]].+ − + − + − + − + − + Llínea 73:
Llínea 73: − +
sense resum d'edició
La '''República Popular de China''' (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國; ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó''), o simplement la '''China''', és l'estat més extens de l'[[Àsia Oriental]] i el [[Llista de països per superfície|quart més extens del món]]. En una població de més de 1.300 millons d'habitants, [[Llista de països per població|és el país més poblat del món]].
La '''República Popular China''' (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國; ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó''), o simplement '''China''', és l'estat més extens d'[[Àsia Oriental]] i el [[Llista de països per superfície|quart més extens del món]]. En una població de més de 1.300 millons habitants, [[Llista de països per població|és el país més poblat del món]].
Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara el [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000 km{{mida|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a l´est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, el [[Kazahstan]], el [[Kirguizistan]] i el [[Tayikistan]]; a l'oest, l'[[Afganistan]], el [[Pakistan]] i l'[[Índia]]; al sud-oest, el [[Nepal]], el [[Butan]] i atre cop l'Índia; al sud, [[Myanmar]], [[Laos]] i el [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l´oest la [[mar Groga]] separa la China de [[Corea del Sud]], i la [[mar de China Oriental]] la separa del [[Japó]]; al sud-oest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].
Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000 km{{mida|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a l´est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, [[Kazahstan]], [[Kirguizistan]] i [[Tayikistan]]; a l'oest, [[Afganistan]], [[Pakistan]] i [[Índia]]; al sur-oest, [[Nepal]], [[Butan]] i atre cop Índia; al sur, [[Myanmar]], [[Laos]] i [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l´oest la [[mar Groga]] separa China de [[Corea del Sur]], i la [[mar de China Oriental]] la separa de [[Japó]]; al sur-oest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].
Les ciutats més importants són: [[Pequín]] (la capital) i [[Xangai]], totes dos en més de deu millons d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milló d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, [[Guangzhou]], [[Shenzhen]], [[Tianjin]], [[Chongqing]], i [[Hong Kong]]. Les antigues colònies europees en territori chinenc, [[Hong Kong]] i [[Macau]], tornen a estar sota jurisdicció de la República Popular de China.
Les ciutats més importants són: [[Pequín]] (la capital) i [[Xangai]], les dos en més de deu millons d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milló d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, [[Guangzhou]], [[Shenzhen]], [[Tianjin]], [[Chongqing]], i [[Hong Kong]]. Les antigues colònies europees en territori chinenc, [[Hong Kong]] i [[Macau]], tornen a estar baix jurisdicció de la República Popular de China.
El [[Partit Comunista de China]] (PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular de la China sota un [[sistema unipartidista]] des de l'Establiment de l'Estat [[Socialisme|socialista]] el [[1949]]. Encara que va tenir uns inicis socialistes, durant les passades tres décades s'hi ha [[privatisació|privatisat]] considerablement l'economia; ara be, l'Estat en conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari.
El [[Partit Comunista de China]] (PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular China baix un [[sistema unipartidista]] des de l'Establiment de l'Estat [[Socialisme|socialista]] en [[1949]]. Encara que va tindre uns inicis socialistes, durant les passades tres décades s'hi ha [[privatisació|privatisat]] considerablement l'economia; ara be, l'Estat conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari.
La República Popular de China disputa, des de la fi de la revolució, la sobirania de [[Taiwan]]. El rival del PCCh, durant la [[Guerra Civil Chinenca]], el [[Kuomintang]] (KMT), es va refugiar a Taiwan i a les illes propenques, després de la seua derrota en el 1949, reivindicant la llegitimitat del seu govern sobre la China continental, [[Mongòlia]] i [[Tuva]], com a [[República de China]]. El terme ''la [[Chin Continental]]'', s'utilisa en freqüència per designar les àrees sota el control del PCCh, pero sovint n'exclou les dos [[regions administratives especials de la República Popular de la China|regions administratives especials]] de [[Hong Kong]] i [[Macau]]. La República Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la seua 23a província i no reconeix la llegitimitat de la República de China, coneguda també com la "China nacionalista", en contraposició en la "China comunista", també nomenada la "China roja".
La República Popular China disputa, des de el fi de la revolució, la soberania de [[Taiwan]]. El rival del PCCh, durant la [[Guerra Civil Chinenca]], el [[Kuomintang]] (KMT), es va refugiar en Taiwan i en les illes propenques, després de la seua derrota en l'any [[1949]], reivindicant la llegitimitat del seu govern sobre China continental, [[Mongòlia]] i [[Tuva]], com a [[República de China]]. El terme '' [[China Continental]]'', s'utilisa en freqüència per designar les àrees baix el control del PCCh, pero a sovint n'exclou les dos [[regions administratives especials de la República Popular de China|regions administratives especials]] de [[Hong Kong]] i [[Macau]]. La República Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la seua 23a província i no reconeix la llegitimitat de la República de China, coneguda també com la "China nacionalista", en contraposició en la "China comunista", també nomenada la "China roja".
Atesa la seua gran població, la seua economia creixent, i les inversions en [[investigació i desenroll]], China és considerada com una "[[superpotència emergent]]". Té el [[Llista de països per PIB (nominal)|tercer Producte interior brut més gran del món]] en termes nominals (el segon més gran en [[paritat de poder adquisitiu]]). La China és [[membre permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides|membre permanent]] del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i membre de la [[Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic]]. Tanmateix, la China s'enfronta a numerosos problemes econòmics, com ara una creixent població envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions [[població rural|rural]] i [[població urbana|urbana]], i la ràpida degradació ambiental.<ref>[http://www.nytimes.com/2007/12/29/world/asia/29china.html?_r=1&oref=slogin Beijing’s Olympic Quest: Turn Smoggy Sky Blue - New York Times]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6247119.stm BBC NEWS|Asia-Pacific|China fails environment targets]</ref>
Atesa la seua gran població, la seua economia creixent, i les inversions en [[investigació i desenroll]], China és considerada com una "[[superpotència emergent]]". Té el [[Llista de països per PIB (nominal)|tercer Producte interior brut més gran del món]] en termes nominals (el segon més gran en [[paritat de poder adquisitiu]]). China és [[membre permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides|membre permanent]] del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i membre de la [[Cooperació Econòmica d'Àsia-Pacífic]]. Al mateix temps, China s'enfronta a numerosos problemes econòmics, com ara una creixent població envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions [[població rural|rural]] i [[població urbana|urbana]], i la ràpida degradació ambiental.<ref>[http://www.nytimes.com/2007/12/29/world/asia/29china.html?_r=1&oref=slogin Beijing’s Olympic Quest: Turn Smoggy Sky Blue - New York Times]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6247119.stm BBC NEWS|Asia-Pacific|China fails environment targets]</ref>
China té un paper molt important en el [[comerç internacional]]. És el consumidor més gran d'[[acer]] i [[formigó]], consumix un terç de l'oferta mundial del primer, i la mitat de la segona.<ref>[http://www.cintrafor.org/CONFERENCE_TAB/China%20Conf%202006/Boardman%202006.pdf Center for International Trade in Forest Products] China’s Building Boom. Data d'accés: 2 de decembre, 2006</ref> De tots els productes, China és el tercer importador més gran del món i el segon exportador,<ref>CIA - The World Factbook, [https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2087rank.html Rank Order - Imports].</ref> ya que es beneficia d'una [[mà d'obra]] barata i una [[moneda]] sotavaluada.
La seua economia, és una de les considerades internacionalment com [[BRIC]].
La seua economia, és una de les considerades internacionalment com [[BRIC]].
== Geografia física ==
== Geografia física ==
{{AP|Geografia de la China}}
{{AP|Geografia de la China}}
La República Popular de China és el segon país més extens d'[[Àsia]], després de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Bhutan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguizistan]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]].
La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], després de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Bhutan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguizistan]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]].
[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumbnail|Foto de satèlit de China]]
[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumbnail|Foto de satèlit de China]]
Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]].
Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]].
A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el de [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, i fins i tot a [[Corea]] i a [[Japó]].
A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el de [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, i fins i tot a [[Corea]] i a [[Japó]].
A pesar de les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de [[1979]], el mig ambient en China continua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic a sovint a costa de l'ambient. Ademés, encara que China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenroll]] no té cap llimitació per a les seues emissions de [[carbó]]. Atesa la seua ràpida industrialisació, China s'està convertint en un dels emissors més grans de gasos de carbó que contribuïxen al [[calfament global]].
== Política i govern ==
== Política i govern ==
=== Estructura política ===
=== Estructura política ===
[[Archiu:Hu Jintao Bush.jpg|thumbnail|El president chinenc Hu Jintao i l'expresident estatunidenc George W. Bush]]
[[Archiu:Hu Jintao Bush.jpg|thumbnail|El president chinenc Hu Jintao i l'expresident estatunidenc George W. Bush]]
El govern de la República Popular de la China ha estat descrit per diversos politòlecs com a autoritari en restriccions severes en moltes àrees sobretot en la llibertat d'expressió, la llibertat d'assamblea, els drets reproductius i la llibertat de religió. Tot i així, i entorn de les reformes de finals de la década de 1970 que van posar fi a les polítiques de "portes tancades", l'ambient polític i social és molt menys restrictiu, pero no pot ser considerat democràtic.
El govern de la República Popular China ha segut descrit per diversos politòlecs com a autoritari en restriccions severes en moltes àrees sobretot en la llibertat d'expressió, la llibertat d'assamblea, els drets reproductius i la llibertat de religió. A pesar de les reformes de finals de la década de [[1970]] que varen posar fi a les polítiques de "portes tancades", l'ambient polític i social és molt menys restrictiu, pero no pot ser considerat democràtic.
La [[constitució de la República Popular de la China |quarta constitució de la República Popular de China]], vigent des de [[1982]], otorga tot el [[poder llegislatiu]] al [[Congrés Nacional Popular]], integrat per més de 3.000 membres, elegits indirectament per periodos de cinc anys per les províncies, les regions autònomes i els municipis, i al [[Comité Permanent del Congrés Nacional Popular|Comité Permanent]] El [[poder eixecutiu]] és eixercit per un [[Consell d'Estat]], integrat pel [[primer ministre de la República Popular de la China|primer ministre]] i els ministres de govern. El Congrés Nacional també designa el [[president de la República Popular de la China|president de la República]]. Tot i així, tot el poder polític residix en el [[Partit Comunista Chinenc]] (PCCh), garantisat per la pròpia constitució. El PCCh és l'única organisació política permesa, tot i que en l'actualitat n'hi ha d'atres, molt chicotetes, conegudes com a "partits democràtics" a la , que participen en la Conferència Consultiva Política Popular. El Comité Central, del PCCh, elegix un politburó de vint-i-dos membres i designa els candidats a les eleccions locals.
La [[constitució de la República Popular China |quarta constitució de la República Popular China]], vigent des de [[1982]], otorga tot el [[poder llegislatiu]] al [[Congrés Nacional Popular]], integrat per més de 3.000 membres, elegits indirectament per periodos de cinc anys per les províncies, les regions autònomes i els municipis, i al [[Comité Permanent del Congrés Nacional Popular|Comité Permanent]] El [[poder eixecutiu]] és eixercit per un [[Consell d'Estat]], integrat pel [[primer ministre de la República Popular de la China|primer ministre]] i els ministres de govern. El Congrés Nacional també designa el [[president de la República Popular de la China|president de la República]]. Tot i així, tot el poder polític residix en el [[Partit Comunista Chinenc]] (PCCh), garantisat per la pròpia constitució. El PCCh és l'única organisació política permesa, tot i que en l'actualitat n'hi ha d'atres, molt chicotetes, conegudes com a "partits democràtics" a la , que participen en la Conferència Consultiva Política Popular. El Comité Central, del PCCh, elegix un politburó de vint-i-dos membres i designa els candidats a les eleccions locals.
Totes les eleccions chinenques es realisen per sufragi directe, permés a tots els ciutadans majors de 18 anys i que no han estat privats dels seus drets polítics.
Totes les eleccions chinenques es realisen per sufragi directe, permés a tots els ciutadans majors de 18 anys i que no han estat privats dels seus drets polítics.
=== Divisió administrativa ===
=== Divisió administrativa ===
[[Archiu:Regions de la Xina.png|thumbnail|400px|Mapa administratiu de la República Popular de China]]
[[Archiu:Regions de la Xina.png|thumbnail|400px|Mapa administratiu de la República Popular China]]
La República Popular de la China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou [[Taiwan]]), cinc regions autònomes, quatre municipalitats sota administració directa del Govern central i dos regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades en les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els [[Tibet|tibetans]], els [[uigur]]s, els [[Mongol (poble)|mongols]], els [[hui]] i els [[zhuang]]. Les àrees metropolitanes de les quatre ciutats de Pequín, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les nomenades municipalitats sota administració directa del Govern central.
La República Popular China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou [[Taiwan]]), cinc regions autònomes, quatre municipalitats sota administració directa del Govern central i dos regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades en les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els [[Tibet|tibetans]], els [[uigur]]s, els [[Mongol (poble)|mongols]], els [[hui]] i els [[zhuang]]. Les àrees metropolitanes de les quatre ciutats de Pequín, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les nomenades municipalitats baix administració directa del Govern central.
Finalment, les antigues colònies europees de [[Hong Kong]] i [[Macau]] mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, a més de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seua pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular de la China considera també a [[Taiwan]] com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba sota la sobirania del règim de la [[República de China]], Estat reconegut de manera oficial per només 24 països del món que no reconeixen a la República Popular de China.
Finalment, les antigues colònies europees de [[Hong Kong]] i [[Macau]] mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, ademés de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seua pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular China considera també a [[Taiwan]] com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba baix la soberania del règim de la [[República China]], Estat reconegut de manera oficial per només 24 països del món que no reconeixen a la República Popular China.
A continuació hi ha les províncies, regions autònomes, municipalitats i regions administratives especials de la República Popular Chinenca, al costat dels noms chinencs en caràcters simplificats.
A continuació hi ha les províncies, regions autònomes, municipalitats i regions administratives especials de la República Popular Chinenca, al costat dels noms chinencs en caràcters simplificats.
* [[Zhejiang]] (浙江)
* [[Zhejiang]] (浙江)
|}
|}
{{mida|1=(*) Reivindicada; independent ''de facto'' sota el règim de la República de China.}}
{{mida|1=(*) Reivindicada; independent ''de facto'' baix el règim de la República China.}}
'''Regions autònomes'''
'''Regions autònomes'''