L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Canvis

Mauritània (edita)

Revisió de 15:55 14 nov 2022

155 bytes afegits ,  15:55 14 nov 2022
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Ficha de país
 
{{Ficha de país
 
| nom_oficial = الجمهورية الإسلامية الموريتانية<br />''Al-Yumhūriyya al-Islāmiyya al-Mawrītāniyya''<br />''République Islamique de Mauritanie¹''<br />República Islàmica de Mauritània
 
| nom_oficial = الجمهورية الإسلامية الموريتانية<br />''Al-Yumhūriyya al-Islāmiyya al-Mawrītāniyya''<br />''République Islamique de Mauritanie¹''<br />República Islàmica de Mauritània
−
| image_bandera = 125px-Flag of Mauritania svg.png
+
| image_bandera = Flag of Mauritania.svg
−
| image_escut = 100px-MauritaniaSeal svg.png
+
| image_escut = Seal of Mauritania (2018).svg
 
| image_escut_tamany = 125px
 
| image_escut_tamany = 125px
−
| image_mapa = 250px-Location Mauritania AW.png
+
| image_mapa = Mauritania (orthographic projection).svg
 
| lema_nacional = "Honneur, Fraternité, Justice"<br />([[Idioma francés|Francés]]: “Honor, Fraternitat, Justícia”)¹
 
| lema_nacional = "Honneur, Fraternité, Justice"<br />([[Idioma francés|Francés]]: “Honor, Fraternitat, Justícia”)¹
 
| himne_nacional =''[[Himne Nacional de Mauritània]] ''
 
| himne_nacional =''[[Himne Nacional de Mauritània]] ''
−
| capital = [[Nuakchott]]
+
| capital = [[Nouakchott]]
 
| capital_població = 881.000 ([[1999]])
 
| capital_població = 881.000 ([[1999]])
 
| capital_coord. = 18_7_N_16_2_O_ 18°7′ N 16°2′ O
 
| capital_coord. = 18_7_N_16_2_O_ 18°7′ N 16°2′ O
−
| ciutat_principal =[[Nuakchott]]
+
| ciutat_principal =[[Nouakchott]]
 
| principals ciutats=  
 
| principals ciutats=  
 
| festa_nacional=  
 
| festa_nacional=  
Llínea 56: Llínea 56:  
| matrícula_avió=  
 
| matrícula_avió=  
 
}}
 
}}
−
[[Image:Mauritanie carte.gif|<center>Mapa de Mauritanie</center>|thumb|right|300px]]
+
[[File:MapaBásicoDeMauritania.svg|<center>Mapa de Mauritanie</center>|thumb|right|300px]]
   −
'''Mauritània''', oficialment  '''República Islàmica de Mauritània''' (''Yumhuriya Islamiya Mauritaniya''), és un país en el noroest d'[[Àfrica]]. Té una extensa costa en l'[[oceà Atlàntic]], entre [[Sàhara Occidental]] en el nort i [[Senegal]] en el sur.
+
'''Mauritània'''<ref>{{Països RACV}}</ref>, oficialment  '''República Islàmica de Mauritània''' (''Yumhuriya Islamiya Mauritaniya''), és un país en el noroest d'[[Àfrica]]. Té una extensa costa en l'[[oceà Atlàntic]], entre [[Sàhara Occidental]] en el nort i [[Senegal]] en el sur.
    
== Història ==
 
== Història ==
 +
Des dels [[sigle III|sigles III]] i [[Sigle IV|IV]], la migració de [[tribu]]s berebers des del nort d' [[Àfrica]] desplaçà als [[Bafour]]s, els habitants originaris de l'actual Mauritània i els antepassats dels [[Soninké]]. Els Bafours eren gent principalment agrícola, entre els primers pobles [[Sàhara|saharians]] en abandonar el seu estil de vida històricament [[nómada]]. En la dessecació gradual del Sàhara, es varen dirigir cap al sur. Seguint-los vingué una migració, no sols de Saharians en l'oest d'Àfrica, sino també de [[Ètnia bereber|berebers]] i [[Poble àrap|àraps]]. Ya en el [[sigle XI a. C.|sigle XI&nbsp;a.&nbsp;C.]], l'una vegada chicotet poble Bafour havia creixcut en un gran imperi Soninké, ric i poderós. Igualment, en el nort, la població àrap-bereber havia conseguit un impressionant imperi propi, el territori del qual s'estenia creuant el [[Mediterràneu]] cap a [[Espanya]] i [[Portugal]]. D'atra banda, les tribus berebers locals, encara que influents, permaneixqueren llunt del poder, havent segut conquistats pels Soninké.
   −
Des dels sigles III i [[Sigle IV|IV]], la migració de [[tribu]]s berebers des del nort d' [[Àfrica]] desplaçà als [[Bafour]]s, els habitants originaris de l'actual Mauritània i els antepassats dels [[Soninké]]. Els Bafours eren gent principalment agrícola, entre els primers pobles [[Sàhara|saharians]] en abandonar el seu estil de vida històricament [[nómada]]. En la dessecació gradual del Sàhara, es van dirigir cap al sur. Seguint-los vingué una migració, no sols de Saharians en l'oest d'Àfrica, sino també de [[Ètnia bereber|berebers]] i [[Poble àrap|àraps]]. Ya en el [[sigle XI a. C.|sigle XI&nbsp;a.&nbsp;C.]], l'una vegada chicotet poble Bafour havia creixcut en un gran imperi Soninké, ric i poderós. Igualment, en el nort, la població àrap-bereber havia conseguit un impressionant imperi propi, el territori del qual s'estenia creuant el [[Mediterràneu]] cap a [[Espanya]] i [[Portugal]]. D'atra banda, les tribus berebers locals, encara que influents, permaneixqueren llunt del poder, havent sigut conquistats pels Soninké.
+
L'any [[1076]], monges guerrers [[Islam|islàmics]] ([[Almoràvits]] o al Murabitun) varen atacar i conquistaren l'antic imperi de Ghana. Durant quasi 500 anys, els àraps  opongueren fera resistència a la població local (berebers i no berebers), arribant a dominar Mauritània. La [[Guerra dels Trenta Anys Mauritana]] (1644-74) fon l'infructuós esforç final per repelir als invasors yemenites àraps [[Maqil]] liderats per la tribu de [[Beni Hassan]]. Els descendents dels guerrers yemenites de Beni Hassan arribaren a ser l'estrat superior de la societat morisca. Els berebers varen retindre l'influència ya que d'entre ells procedien la majoria dels [[Marabout]] de la regió - aquells que preserven i ensenyen la tradició islàmica. Moltes de les tribus bereber proclamaren l'orige de [[Yemen]]; hi ha poques evidències sobre que açò siga cert, encara que alguns estudis sí que vinculen una conexió entre els dos. El [[hassania]], un dialecte àrap principalment oral, influït pel bereber, el nom del qual deriva del de la tribu yemenita de Beni Hassan, es va convertir en la llengua dominant entre la població majoritàriament nómada. Es desenrollaren castes d'aristócrates i servents: els moros "blancs" (l'aristocràcia), kewri (els pobles indígenes que mai varen ser esclavisats), i els moros "negres" o haratin (la classe esclavisada).
   −
L'any [[1076]], monges guerrers [[Islam|islàmics]] ([[Almoràvits]] o al Murabitun) van atacar i conquistaren l'antic imperi de Ghana. Durant quasi 500 anys, els àraps  opongueren fera resistència a la població local (berebers i no berebers), arribant a dominar Mauritània. La [[Guerra dels Trenta Anys Mauritana]] (1644-74) fon l'infructuós esforç final per repelir als invasors yemenites àraps [[Maqil]] liderats per la tribu de [[Beni Hassan]]. Els descendents dels guerrers yemenites de Beni Hassan arribaren a ser l'estrat superior de la societat morisca. Els berebers van retindre l'influència ya que d'entre ells procedien la majoria dels [[Marabout]] de la regió - aquells que preserven i ensenyen la tradició islàmica. Moltes de les tribus bereber proclamaren l'orige de [[Yemen]]; hi ha poques evidències sobre que açò siga cert, encara que alguns estudis sí que vinculen una conexió entre els dos. El [[hassania]], un dialecte àrap principalment oral, influït pel bereber, el nom del qual deriva del de la tribu yemenita de Beni Hassan, es va convertir en la llengua dominant entre la població majoritàriament nómada. Es desenrollaren castes d'aristócrates i servents: els moros "blancs" (l'aristocràcia), kewri (els pobles indígenes que mai van ser esclavisats), i els moros "negres" o haratin (la classe esclavisada).
+
[[França]] colonisa Mauritània en l'escomençament del [[sigle XX]]. La dita colonisació va comportar prohibicions llegals contra l'esclavitut i obligació de posar fi a les guerres entre clans. Durant el periodo colonial, la població continuà sent nómada, pero molts pobles sedentaris, els antepassats dels quals havien segut expulsats sigles abans, varen escomençar a retornar a Mauritània.
   −
[[França]] colonisa Mauritània en l'escomençament del [[sigle XX]]. La dita colonisació va comportar prohibicions llegals contra l'esclavitut i obligació de posar fi a les guerres entre clans. Durant el periodo colonial, la població continuà sent nómada, pero molts pobles sedentaris, els antepassats dels quals havien sigut expulsats sigles abans, van començar a retornar a Mauritània.
+
En [[1957]], quan encara era colònia francesa, [[Marroc]] reivindica Mauritània en la [[ONU]]. En [[1960]] [[Marroc]] reconeix l'independència del país i el [[28 de novembre]] d'eixe any es proclama definitivament la mateixa, fundant-se la capital [[Nuakchott]] en el lloc a on estava emplaçada una chicoteta vila colonial, El Ksar, quan encara el 90% de la població era nómada. En l'independència, gran número de pobles indígenes ([[Haalpulaar]], [[Soninké]], i [[Wolof]]) entraren en Mauritània, traslladant-se a l'àrea nort del [[riu Senegal]]. Educats en idioma i costums francesos, molts d'estos nou venguts es convertiren en oficinistes, soldats i administradors en el nou estat.
   −
En [[1957]], quan encara era colònia francesa, [[Marroc]] reivindica Mauritània en la [[ONU]]. En [[1960]] [[Marroc]] reconeix l'independència del país i el [[28 de novembre]] d'eixe any es proclama definitivament la mateixa, fundant-se la capital [[Nuakchott]] en el lloc on estava emplaçada una chicoteta vila colonial, El Ksar, quan encara el 90% de la població era nómada. En l'independència, gran número de pobles indígenes ([[Haalpulaar]], [[Soninké]], i [[Wolof]]) entraren en Mauritània, traslladant-se a l'àrea nort del [[riu Senegal]]. Educats en idioma i costums francesos, molts d'estos nou vinguts es convertiren en oficinistes, soldats i administradors en el nou estat.
+
Els moros reaccionaren ad este canvi a l'aumentar la pressió per a arabisar molts aspectes de la vida mauritana, com ara la llei i l'idioma. Es va desenrollar un cisma entre aquells que consideren a Mauritània una nació àrap (principalment moros) i els que busquen un paper dominant per als pobles no moros. La discòrdia entre estes dos visions conflictives de la societat mauritana era evident durant la violència intercomunal que esclatà en abril de 1989, els [[Acontenyiments de 1989]], pero ya s'ha calmat. La tensió entre estes dos visions contínua sent una característica del diàlec polític. Un número significatiu d'abdós grups, no obstant, busquen una societat més diversa i plural.
−
 
  −
Els moros reaccionaren ad este canvi a l'aumentar la pressió per a arabisar molts aspectes de la vida mauritana, com ara la llei i l'idioma. Es va desenrollar un cisma entre aquells que consideren a Mauritània una nació àrap (principalment moros) i els que busquen un paper dominant per als pobles no moros. La discòrdia entre estes dos visions conflictives de la societat mauritana era evident durant la violència intercomunal que esclatà en abril de 1989, els [[Acontenyiments de 1989]], pero ya s'ha calmat. La tensió entre estes dos visions continua sent una característica del diàlec polític. Un número significatiu d'abdós grups, no obstant, busquen una societat més diversa i plural.
      
== Govern i política ==
 
== Govern i política ==
Llínea 85: Llínea 84:  
=== Colp d'estat ===
 
=== Colp d'estat ===
   −
El [[3 d'agost]] de [[2005]], un grup numerós de militars, incloent membres de la Guàrdia Presidencial, van obtindre el control de diferents punts estratègics de la capital del país en el que fon un [[colp d'Estat de Mauritània en 2005|colp d'Estat]] triumfant contra el govern del president [[Maaouya Ould Sid'Ahmed Taya]], mentres assistia als funerals d'estat en [[Aràbia Saudita]] per la mort del Rei Fahd, constituint l'autodenominat ''[[Consell Militar per a la Justícia i la Democràcia]] '', nomenant el Cap de la Policia Nacional, [[Ely Ould Muhammad Vall]] com nou president del país [http://www.elpais.Es/articule/elpporint/20050804elpepuint_1/Tes]. L'[[Unió Europea]] i [[Estats Units]] condenaren el colp militar i demanaren el restabliment de la constitució. L'[[Unió Africana]] va expulsar a Mauritània provisionalment del seu si. El president derrocat es mantingué en [[Níger]] de manera provisional. El [[7 d'agost]] es dissolgué el Parlament i es va anunciar un [[referèndum]] constitucional per a un any després; El Govern llegítim va dimitir per ser contrari al colp, sent nomenat com a nou [[Primer ministre]] l'[[embaixador]] de Mauritània en [[França]], [[Sidi Muhammad Ould Boubacar]], al mateix temps que el nou règim va posar en llibertat a 21 islamistes acusats de pertinença al [[Grup Salafiste per a la Predicació i el Combat]], organisació terrorista islàmica [[Algèria|algerina]] vinculada a [[al Qaida|Al Qaeda]]. L' [[11 d'agost]], Ely Ould Muhammad Vall assumí totes les funcions del [[poder llegislatiu]].
+
El [[3 d'agost]] de [[2005]], un grup numerós de militars, incloent membres de la Guàrdia Presidencial, varen obtindre el control de diferents punts estratègics de la capital del país en el que fon un [[colp d'Estat de Mauritània en 2005|colp d'Estat]] triumfant contra el govern del president [[Maaouya Ould Sid'Ahmed Taya]], mentres assistia als funerals d'estat en [[Aràbia Saudita]] per la mort del Rei Fahd, constituint l'autodenominat ''[[Consell Militar per a la Justícia i la Democràcia]] '', nomenant el Cap de la Policia Nacional, [[Ely Ould Muhammad Vall]] com nou president del país [http://www.elpais.Es/articule/elpporint/20050804elpepuint_1/Tes]. L'[[Unió Europea]] i [[Estats Units]] condenaren el colp militar i demanaren el restabliment de la constitució. L'[[Unió Africana]] va expulsar a Mauritània provisionalment del seu si. El president derrocat es mantingué en [[Níger]] de manera provisional. El [[7 d'agost]] es dissolgué el Parlament i es va anunciar un [[referèndum]] constitucional per a un any despuix; El Govern llegítim va dimitir per ser contrari al colp, sent nomenat com a nou [[Primer ministre]] l'[[embaixador]] de Mauritània en [[França]], [[Sidi Muhammad Ould Boubacar]], al mateix temps que el nou règim va posar en llibertat a 21 islamistes acusats de pertinença al [[Grup Salafiste per a la Predicació i el Combat]], organisació terrorista islàmica [[Algèria|algerina]] vinculada a [[al Qaida|Al Qaeda]]. L' [[11 d'agost]], Ely Ould Muhammad Vall assumí totes les funcions del [[poder llegislatiu]].
    
=== Procés democratisador ===
 
=== Procés democratisador ===
   −
El [[26 de juny]] de 2006 es va celebrar un [[referèndum]] on es va reformar la Constitució i es llimità el mandat dels governs. Es restabliren les relacions diplomàtiques en [[Israel]]. Les [[Eleccions parlamentàries en Mauritània en 2006|eleccions parlamentàries]] tingueren lloc el [[19 de novembre]] i el [[3 de decembre]] de [[2006]]. Les [[eleccions presidencials de Mauritània en 2007|eleccions presidencials van tindre lloc en març del 2007]], sent triat [[Sidi Ould Cheij Abdallahi]] com nou president en substitució d'Ely Ould Muhammad Vall.
+
El [[26 de juny]] de [[2006]] es va celebrar un [[referèndum]] on es va reformar la Constitució i es llimità el mandat dels governs. Es restabliren les relacions diplomàtiques en [[Israel]]. Les [[Eleccions parlamentàries en Mauritània en 2006|eleccions parlamentàries]] tingueren lloc el [[19 de novembre]] i el [[3 de decembre]] de [[2006]]. Les [[eleccions presidencials de Mauritània en 2007|eleccions presidencials varen tindre lloc en març del 2007]], sent triat [[Sidi Ould Cheij Abdallahi]] com nou president en substitució d'Ely Ould Muhammad Vall.
   −
Fins a 1980 l'esclavitut no fon prohibida. No obstant, en la pràctica, l'esclavitut continua sent comú inclús en els nostres dies. A fi d'erradicar-la en setembre del 2007 el govern  promulgà una llei que criminalisa l'esclavitut, de la que hi ha indicis que s'està aplicant en determinació. Tradicionalment, la pràctica de l'esclavitut en Mauritània era dominant dins de la classe alta tradicional. Durant sigles, la classe més baixa, principalment pobres africans negres que vivien en les àrees rurals, ha sigut considerada esclava. Hui en dia, les actituts socials han canviat entre la classe alta urbana, pero en àrees rurals continua l'antiga divisió de classes.
+
Fins a [[1980]] l'esclavitut no fon prohibida. No obstant, en la pràctica, l'esclavitut contínua sent comú inclús en els nostres dies. A fi d'erradicar-la en setembre del [[2007]] el govern  promulgà una llei que criminalisa l'esclavitut, de la que hi ha indicis que s'està aplicant en determinació. Tradicionalment, la pràctica de l'esclavitut en Mauritània era dominant dins de la classe alta tradicional. Durant sigles, la classe més baixa, principalment pobres africans negres que vivien en les àrees rurals, ha segut considerada esclava. Hui en dia, les actituts socials han canviat entre la classe alta urbana, pero en àrees rurals contínua l'antiga divisió de classes.
    
=== Nou colp d'estat ===
 
=== Nou colp d'estat ===
   −
El [[6 d'agost]] de [[2008]] diverses unitats militars dirigides per distints generals i oficials de l'eixèrcit, donaren un [[Colp d'Estat en Mauritània en 2008|colp d'Estat i van destituir el president Sidi Ould Cheij Abdallahi]] i al Primer ministre, [[Yahya Ould Ahmet Waghf]], després que hores abans el president destituïra del seu càrrec al Cap de l'Estat Major, el general Muhammad El Ghazuani, i colocara en el seu lloc al coronel Abderahman Ould Bakr. Es formà un [[Alt Consell d'Estat]] formant la junta militar en el general [[Muhammad Uld Abdelaziz]] com a president i onze militars, que assumiren el poder i nomenaren Primer ministre a [[Mulay Uld Muhammad Laghdaf]]. Les condenes internacionals al colp van ser àmplies, des de les [[nacions Unides]] fins a l'[[Unió Europea]] i els països que més relació tenien en Mauritània com [[Estats Units]], [[França]], [[Espanya]] i [[Algèria]], ademés d'atres com [[Rússia]]. Estats Units i França  suspengueren la seua ajuda no humanitària i Algèria i Senegal no reconegueren el nou govern, al temps que l'[[Unió Africana]], ademés de condenar el colp, suspenia en els seus drets en l'organisació a Mauritània.
+
El [[6 d'agost]] de [[2008]] diverses unitats militars dirigides per distints generals i oficials de l'eixèrcit, donaren un [[Colp d'Estat en Mauritània en 2008|colp d'Estat i varen destituir el president Sidi Ould Cheij Abdallahi]] i al Primer ministre, [[Yahya Ould Ahmet Waghf]], despuix que hores abans el president destituïra del seu càrrec al Cap de l'Estat Major, el general Muhammad El Ghazuani, i colocara en el seu lloc al coronel Abderahman Ould Bakr. Es formà un [[Alt Consell d'Estat]] formant la junta militar en el general [[Muhammad Uld Abdelaziz]] com a president i onze militars, que assumiren el poder i nomenaren Primer ministre a [[Mulay Uld Muhammad Laghdaf]]. Les condenes internacionals al colp varen ser àmplies, des de les [[nacions Unides]] fins a l'[[Unió Europea]] i els països que més relació tenien en Mauritània com [[Estats Units]], [[França]], [[Espanya]] i [[Algèria]], ademés d'atres com [[Rússia]]. Estats Units i França  suspengueren la seua ajuda no humanitària i Algèria i Senegal no reconegueren el nou govern, al temps que l'[[Unió Africana]], ademés de condenar el colp, suspenia en els seus drets en l'organisació a Mauritània.
    
==== Nou govern ====
 
==== Nou govern ====
Llínea 102: Llínea 101:     
== Organisació políticadministrativa ==
 
== Organisació políticadministrativa ==
−
[[Image:800px-Chinguetti mosquee.jpg|thumb|right|300 px|<center>Mesquita en Chinguetti</center>]]
+
[[File:Bareina, Mauritania.jpg|thumb|right|300 px|<center>Localitat de Bareina, en Mauritania</center>]]
      Llínea 110: Llínea 109:       −
Mauritània es troba situada a la vora de l'[[oceà Atlàntic]]. Llimita al nort en [[Sàhara Occidental]], al nordest en [[Algèria]], a l'est en [[Malí]] i al sur en [[Senegal]] i Malí. Situada en la regió del Sahel, entre els meridians
+
Mauritània es troba situada a la vora de l'[[oceà Atlàntic]]. Llimita al nort en [[Sàhara Occidental]], al nordest en [[Algèria]], a l'est en [[Mali]] i al sur en [[Senegal]] i Mali. Situada en la regió del Sahel, entre els meridians
 
4t 48' i 16é 30' oest de [[Greenwich]] i els paralels
 
4t 48' i 16é 30' oest de [[Greenwich]] i els paralels
 
14é 45' i 27é 22' nort.
 
14é 45' i 27é 22' nort.
Llínea 134: Llínea 133:     
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
   
Població: 3.177.388 habitants (juliol del 2006)
 
Població: 3.177.388 habitants (juliol del 2006)
−
   
[[Esperança de vida]] al nàixer:     
 
[[Esperança de vida]] al nàixer:     
 
*Hòmens: 50,52 anys.
 
*Hòmens: 50,52 anys.
 
*Dones: 55 anys. (est. 2005)
 
*Dones: 55 anys. (est. 2005)
−
   
Religions: [[islam]] 100%
 
Religions: [[islam]] 100%
−
   
Idiomes: [[Idioma àrap|àrap]] (oficial i nacional), [[Idioma fula|fula]] (nacional), [[Soninké]] (nacional), [[Idioma wolof|wolof]] (nacional), [[Idioma francés|francés]].
 
Idiomes: [[Idioma àrap|àrap]] (oficial i nacional), [[Idioma fula|fula]] (nacional), [[Soninké]] (nacional), [[Idioma wolof|wolof]] (nacional), [[Idioma francés|francés]].
    +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
 
+
{{Commonscat|Mauritania}}
−
* [http://www.africa.upenn.edu/Country_Specific/Mauritania.Html African Studies Center. Universitat de Pennsylvania] (anglés)
+
* [http://www.africa.upenn.edu/Country_Specific/Mauritania.Html African Studies Center. Universitat de Pennsylvania] {{en}}
 
* [http://www.adrar.Net 600 fotos de l'Adrar - Chinguetti, Lligar, Ouadane, Guelb-er-Richat, Terjit, Awjeft, Maireth...]
 
* [http://www.adrar.Net 600 fotos de l'Adrar - Chinguetti, Lligar, Ouadane, Guelb-er-Richat, Terjit, Awjeft, Maireth...]
 
* [http://www.marca.com/edicion/marca/motor/dakar/es/desarrollo/1074550.Html Mauritania no ve justificada la suspensión del Dakar - Marca.Com]
 
* [http://www.marca.com/edicion/marca/motor/dakar/es/desarrollo/1074550.Html Mauritania no ve justificada la suspensión del Dakar - Marca.Com]
Llínea 154: Llínea 151:  
{{Països d'Àfrica}}
 
{{Països d'Àfrica}}
   −
{{Traduït de|es|Mauritania}}
+
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 +
[[Categoria:Mauritània]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/65883...250469»