| [[Image:WilliamOfOrange1580.jpg|thumb|upright|left|[[Guillem I d'Orange-Nassau]], líder dels Països Baixos durant la [[Guerra dels huitanta anys]].]] | | [[Image:WilliamOfOrange1580.jpg|thumb|upright|left|[[Guillem I d'Orange-Nassau]], líder dels Països Baixos durant la [[Guerra dels huitanta anys]].]] |
− | Sota [[Carles V del Sacre Imperi Romano-Germànic|Carles V]], [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romano-Germànic|emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic]], i rei dels [[Imperi espanyol|regnes hispànics]], la regió formava part de les [[Dèsset Províncies]] dels Països Baixos, que incloïa també els actuals territoris de [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], i algunes parts de [[França]] i [[Alemanya]]. La [[guerra dels huitanta anys]] entre les províncies i Espanya començà el 1568. El 1579, la part nort de les dèsset províncies formà la [[Unió d'Utrecht]], un tractat on es prometeren soport mutu en la seua defensa contra l'eixèrcit espanyol. Este tractat és considerat com la fundació dels moderns Països Baixos. El 1581 les províncies del nort adoptaren l'[[Acta d'Abjuració]], la declaració d'independència en la qual les províncies deponien oficialment [[Felip II de Castella|Felip II]]. La guerra continuà fins a 1648, quan el rei [[Felip IV de Castella]] reconegué finalment la independència de les set províncies del nort en la [[Pau de Münster]]. Parts de les províncies del sud se convertixquen ''de facto'' colònies de la nova república. | + | Sota [[Carles V del Sacre Imperi Romano-Germànic|Carles V]], [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romano-Germànic|emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic]], i rei dels [[Imperi espanyol|regnes hispànics]], la regió formava part de les [[Dèsset Províncies]] dels Països Baixos, que incloïa també els actuals territoris de [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], i algunes parts de [[França]] i [[Alemanya]]. La [[guerra dels huitanta anys]] entre les províncies i Espanya començà el 1568. El 1579, la part nort de les dèsset províncies formà la [[Unió d'Utrecht]], un tractat on es prometeren soport mutu en la seua defensa contra l'eixèrcit espanyol. Este tractat és considerat com la fundació dels moderns Països Baixos. El 1581 les províncies del nort adoptaren l'[[Acta d'Abjuració]], la declaració d'independència en la qual les províncies deponien oficialment [[Felip II de Castella|Felip II]]. La guerra continuà fins a 1648, quan el rei [[Felip IV de Castella]] reconegué finalment la independència de les set províncies del nort en la [[Pau de Münster]]. Parts de les províncies del sur se convertixquen ''de facto'' colònies de la nova república. |