6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 70:
Llínea 70: − [[Fitxer:Jan Steen - Adolf en Catharina Croeser aan de Oude Delft 1655.jpg|thumb|Vida diària durant l'[[Edat d'Or Holandesa]] en una pintura]]+ − [[Fitxer:Van Soest, Attack on the Medway.jpg|thumb|''Atac holandès a Medway'', juny de 1667, durant la [[segona guerra anglo-neerlandesa]].]] −
sense resum d'edició
=== Províncies Unides 1581-1795 ===
=== Províncies Unides 1581-1795 ===
{{AP|Províncies Unides}}
{{principal|Províncies Unides}}
Des de la seua independència de [[Felip II de Castella|Felip II]] el 1581, les set províncies formaren la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos. La república era una [[confederació]] de les províncies d'[[comtat d'Holanda|Holanda]], [[comtat de Zelanda|Zelanda]], [[Província de Groningen|Groningen]], [[Província de Frísia|Frísia]], [[bisbat d'Utrecht|Utrecht]], [[Overijssel]] i [[Gelderland]]. Totes aquestes províncies eren autònomes i tenien el seu propi govern, l'"Estat de la Província". L'"Estat General", el govern confederal, tenia la seu a [[La Haya]] i era format per representants de cadascuna de les províncies. La part poc poblada de [[Drenthe]] també formava part de la república, a pesar de no ser considerada una província. Drenthe tenia el seu propi Estat pero el seu cap era designat per l'Estat General. La república ocupava també les nomenades [[Terres de la Generalitat]] (''Generaliteitslanden'' en neerlandés). Estes territoris eren governats directament per l'Estat General, és a dir, no tenien autogovern ni representant al govern confederal. La majoria d'estes territoris foren ocupats durant la guerra dels huitanta anys. Eren majoritàriament catòlics i eren usats com a zona de seguritat entre la República i els [[Països Baixos espanyols]].
Des de la seua independència de [[Felip II de Castella|Felip II]] el 1581, les set províncies formaren la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos. La república era una [[confederació]] de les províncies d'[[comtat d'Holanda|Holanda]], [[comtat de Zelanda|Zelanda]], [[Província de Groningen|Groningen]], [[Província de Frísia|Frísia]], [[bisbat d'Utrecht|Utrecht]], [[Overijssel]] i [[Gelderland]]. Totes aquestes províncies eren autònomes i tenien el seu propi govern, l'"Estat de la Província". L'"Estat General", el govern confederal, tenia la seu a [[La Haya]] i era format per representants de cadascuna de les províncies. La part poc poblada de [[Drenthe]] també formava part de la república, a pesar de no ser considerada una província. Drenthe tenia el seu propi Estat pero el seu cap era designat per l'Estat General. La república ocupava també les nomenades [[Terres de la Generalitat]] (''Generaliteitslanden'' en neerlandés). Estes territoris eren governats directament per l'Estat General, és a dir, no tenien autogovern ni representant al govern confederal. La majoria d'estes territoris foren ocupats durant la guerra dels huitanta anys. Eren majoritàriament catòlics i eren usats com a zona de seguritat entre la República i els [[Països Baixos espanyols]].