6408
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La [[transició espanyola|transició política]] que, juntament en canvis socials i econòmics profunts en un sentit modernisador, es va ser gestant des del franquisme final fins a la construcció de l'edifici institucional actual ([[Constitució de 1978]] i [[estatuts d'autonomia]]), va produir una reculada molt marcada de la utilisació social dels símbols d'identificació nacional espanyols, mentres que els nacionalismes perifèrics van adquirir una notable presència i quotes de poder territorial, que arriba a ser electoralment majoritària en [[Catalunya]] ([[CIU]], [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]) i el [[País Vasc]] ([[PNB]], [[Eusko Alkartasuna|EA]] i la trucada [[esquerra abertzale]]); i substancialment menor en [[Navarra]] ([[NaBai]]) i [[Galícia]] ([[BNG]]). [[Canàries]] ([[Coalició Canària|CC]]), [[Andalusia]] ([[Partit Andalucista|PA]]) o atres comunitats autònomes presenten nacionalismes menys evidents (freqüentment qualificats com [[Regionalisme i nacionalisme a Espanya|regionalismes]]), basats en [[fet diferencial|fets diferencials]] de caràcter llingüístic o històric no menys marcats que els anteriors.
La [[transició espanyola|transició política]] que, juntament en canvis socials i econòmics profunts en un sentit modernisador, es va ser gestant des del franquisme final fins a la construcció de l'edifici institucional actual ([[Constitució de 1978]] i [[estatuts d'autonomia]]), va produir una reculada molt marcada de la utilisació social dels símbols d'identificació nacional espanyols, mentres que els nacionalismes perifèrics van adquirir una notable presència i quotes de poder territorial, que arriba a ser electoralment majoritària en [[Catalunya]] ([[CIU]], [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]) i el [[País Vasc]] ([[PNB]], [[Eusko Alkartasuna|EA]] i la trucada [[esquerra abertzale]]); i substancialment menor en [[Navarra]] ([[NaBai]]) i [[Galícia]] ([[BNG]]). [[Canàries]] ([[Coalició Canària|CC]]), [[Andalusia]] ([[Partit Andalucista|PA]]) o atres comunitats autònomes presenten nacionalismes menys evidents (freqüentment qualificats com [[Regionalisme i nacionalisme a Espanya|regionalismes]]), basats en [[fet diferencial|fets diferencials]] de caràcter llingüístic o històric no menys marcats que els anteriors.
Des de l'àmbit dels nacionalismes perifèrics, se sol parlar de '''nacionalisme espanyol''' o '''espanyolisme''' com a equivalent a [[centralisme]], normalment per identificar-li, a efectes polèmics o com a argument polític en la [[extrema dreta]] nostàlgica del règim de Franco o en una presunta ''opressió de l'Estat'' sobre estes territoris, que en casos extrems (particularment al País Vasc i Navarra en [[ETA]]) s'utilisa com a justificació per a un terrorisme que s'autodefinix com ''[[lluita armada]]'' encaminada al ''lliberament nacional''. En canvi, cap dels partits polítics majoritaris afectats per tal denominació de '''espanyolistes''' o '''nacionalistes espanyols''', s'identifiquen en el terme, i solen, en el seu lloc, utilitzar l'expressió ''no nacionalistes'' per designar-se a si mateixos enfront dels ''nacionalistes'', que és com se sol designar als nomenats "perifèrics".
Des d'una perspectiva més majoritària en termes socials, territorials i electorals, la identificació en Espanya, els seus símbols i institucions ha adquirit formes més pròpies del [[patriotisme constitucional]] o [[nacionalisme cívic]], que tracta de respectar les diferents visions d'Espanya encaixant-les en un marc plural, ''incloent'' i ''no excloent'', conceptes en els quals solen coincidir els partits polítics majoritaris ([[PSOE]] i [[PP]]) o minoritaris ([[Esquerra Unida (Espanya)|IU]], atres partits regionalistes o nacionalistes de vegades denominats ''moderats''), a pesar de mantindre diferències polítiques profundes de vegades expressades de forma molt crispada.<ref>[[José Luis Rodríguez Zapatero]], en l'última fase del seu primer mandat, va intensificar les referències a Espanya {{cita|Hui parlar de la bandera espanyola i de la nostra pàtria és parlar de llibertat, drets i ciutadania, que és la millor manera d'expressar-se en patriotisme.|Citat per Luis Ayllón: ''Zapatero s'abrigalla en la bandera en els seus mítins d'Uruguai i Argentina'', en ABC 12 de novembre de 2007}}fins i tot s'ha inclòs en els mensages publicitaris l'expressió "Govern d'Espanya", que abans no s'utilisava, per referir-se al govern central o de l'Estat.</ref>
== Referències ==
== Referències ==
<references/>
<references/>