Canvis
sense resum d'edició
'''Josep Maria Guinot Galán''', fon un filòlec que naixqué el [[11 de febrer]] de [[1907]] en la localitat castellonenca d’[[Artana]] fill de Josep i de Maria Rosa . Als nou mesos de vida muigué son pare deixant viuda a sa mare que es troba en dos fills Ana i Josep Maria, als que trau cap avant en aquells dificils anys.
'''Josep Maria Guinot Galán''', fon un filòlec que naixqué el [[11 de febrer]] de [[1907]] en la localitat castellonenca d’[[Artana]] fill de Josep i de Maria Rosa . Als nou mesos de vida muigué son pare deixant viuda a sa mare que es troba en dos fills Ana i Josep Maria, als que trau cap avant en aquells dificils anys.
A l´haver faltat son pare, sa mare es torna a casar, fruit d’eixe matrimoni son els seus germans Ricardo, Rafael, Deogracias i la chica Rosita.
==Josep Mª de chiquet==
==Josep Mª de chiquet==
Assistix molt poquet a l’escola publica i se li busca un professor particular al que lo menut Don José María també se negaba, sent s’agüelo, el que basto en ma va fer anar a costura, aon al poc temps ya estava fent discursos davant de l’inspector de l’época. Fins als nou anys la seua vida i la seua educacio transcurrixen en Artana tenint al final d’esta etapa com a educador a [[Mossen Avella]] capellà beneficiat en Artana.
Assistix molt poquet a l’escola publica i se li busca un professor particular al que lo menut Don José María també se negava, sent s’agüelo, el que basto en ma va fer anar a costura, a on al poc temps ya estava fent discursos davant de l’inspector de l’época. Fins als nou anys la seua vida i la seua educació transcurrixen en Artana tenint al final d’esta etapa com a educador a [[Mossen Avella]] capellà beneficiat en Artana.
D’aquella época en Artana Don José María lo primer que recorda es quan van possar les fonts publiques, les seues interpretacions en les obres de teatre que organisava en festes Mossen Avella
D’aquella época en Artana Don José María lo primer que recorda es quan van possar les fonts publiques i les seues interpretacions en les obres de teatre que organisava en festes Mossen Avella
En estos anys qui realment s’encarregà de la seua educació fou s’agüelo, secretari de l’Ajuntament d’Artana, qui li va prohibir parlar la [[llengua valenciana]] , negant-se don José María a dita imposició argumentant que mai li podria negar el dret a parlar el idioma de sa mare, degut a esta circunstancia no recorda haver tingut una infancia plena, no recorda haver-li tirat una pedrà a un gos, ni fer casi cap barrabassada, sempre actuava com un chiquet “modoset”. Degut a que s’agüelo sempre va voler ser capellà pensaren que el jove don José María complira en eixa ilusió ara depositada en ell , i en la ilusió de sa mare de que el seu fill fora el retor d’Artana i puguera donar carrera als seus germans, puix la economia familiar era molt llimitada, sent Don José María el que va traure als seus germans cap avant.
En estos anys qui realment s’encarregà de la seua educació fon s’agüelo, secretari de l’Ajuntament d’Artana, qui li va prohibir parlar la [[llengua valenciana]] , negant-se don José María a dita imposició argumentant que mai li podria negar el dret a parlar el idioma de sa mare, degut a esta circumstància no recorda haver tingut una infancia plena, no recorda haver-li tirat una pedrà a un gos, ni fer casi cap barrabassada, sempre actuava com un chiquet “modoset”. Degut a que s’agüelo sempre va voler ser capellà pensaren que el jove don José María complira en eixa ilusió ara depositada en ell , i en l´ilusió de sa mare de que el seu fill fora el retor d’Artana i puguera donar carrera als seus germans, puix l´economia familiar era molt llimitada, sent Don José María el que va traure als seus germans cap avant.
Als nou anys fa el primer curs de seminarista a Artana per lliure examinant-lo en el seminari de [[Tortosa]], a on despres d’aprovar dit curs ingressa ya en ell. En el seu ingres en el [[seminari]] no mes torna a Artana en estiu i nadal, transcurrin en la ciutat de l’[[Ebre]] la seua joventut. Estant en Tortosa don José Maria sentix, encara que debilment les primeres “ramalaes” com a valencianiste, enviant als [[Jocs Florals]] de [[Burriana]] un articul escrit en llengua valenciana , encara no s’havien publicat les normes del 32 en les que Don José Maria no ha escrit mai en sa vida.
Als nou anys fa el primer curs de seminariste a Artana per lliure, examinant-lo en el seminari de [[Tortosa]], a on despres d’aprovar dit curs ingressa ya en ell. En el seu ingres en el [[seminari]] nomes torna a Artana en estiu i Nadal, transcurrin en la ciutat de l’[[Ebre]] la seua joventut. Estant en Tortosa don José Maria sentix, encara que debilment les primeres “ramalaes” com a valencianiste, enviant als [[Jocs Florals]] de [[Burriana]] un artícul escrit en llengua valenciana , encara no s’havien publicat les 'normes del 32' en les que Don José Maria no ha escrit mai en sa vida.
==En Tortosa==
==En Tortosa==
Estant en Tortosa don Jose Mª era el corrector del que despres fou el [[Cardenal Tarancón]], sent condiscipuls en el seminari, junts van fer oposicions a beca i junts van passar del colege de [[Sant Josep]] a fer primer de [[Filosofia]], aprovada dita oposicio, pagaven una pesseta com a mija beca. D’aquella época recorda la travessura d’haver encerat en un ciri tota la pizarra per a que el mestre no puguera escriure en ella al esvarar-li el clario, recorda que un supossat companyer va correr a denunciar dit acte als superiors per a “fer merits”, comentant don José María que mai ha actuat de dita forma per considerar-la deslleial i convinanciera, pero n’hi han tants aixina. Avis este de lo que per desgracia moltes vegades apareix en la vida, sense que les persones de bona fe com ell ho puguen compendre la enveja.
Estant en Tortosa, don Jose Mª era el corrector del que despres fon el [[Cardenal Tarancón]], sent condiscipuls en el seminari, junts van fer oposicions a beca i junts van passar del colege de [[Sant Josep]] a fer primer de [[Filosofia]], aprovada dita oposicio, pagaven una pesseta com a mija beca. D’aquella época recorda la travessura d’haver encerat en un ciri tota la pizarra per a que el mestre no puguera escriure en ella a l´esvarar-li el clarió, recorda que un supossat companyer va correr a denunciar dit acte als superiors per a “fer mèrits”, comentant don José María que mai ha actuat de dita forma per considerar-la deslleal i convinanciera, pero n’hi han tants aixina. Avis este de lo que per desgracia moltes vegades apareix en la vida, sense que les persones de bona fe com ell ho puguen compendre l´enveja.
==Estudiant i bibliofil==
==Estudiant i bibliofil==
Tornat als seus estudis, dels dotze anys que durava la carrera de Teologia deu els va fer en [[Tortosa]] i els dos últims en [[Valéncia]], en el primer se va llicenciar i en el segon se va doctorar. En aquells anys s’els prohibia anar en bicicleta, llegir la prensa, no mes els deixaven llegir llibres de text, pero quan don José Maria anava a Artana llegia tots els que volia en la biblioteca de s’agüelo, o quan estava en el seminari al ser ell el bibliotecari els agarrava i els llegia per la nit a amagades en un ciri al costat, sent el seu camp de llectura molt ampli pero sentint preferencia per els llibres de filosofia, historia natural i noveles, sempre havia tingut l’ensomi de ser escritor, encara que reconeix que la seua vocacio frustada va ser la de advotat pero els condicionaments economics de la seua familia li ho van impedir.
Tornat als seus estudis, dels dotze anys que durava la carrera de Teologia dèu els va fer en [[Tortosa]] i els dos últims en [[Valéncia]], en el primer se va llicenciar i en el segon se va doctorar. En aquells anys s’els prohibia anar en bicicleta, llegir la prensa, només els deixaven llegir llibres de text, pero quan don José Maria anava a Artana llegia tots els que volia en la biblioteca de s’agüelo, o quan estava en el seminari al ser ell el bibliotecari els agarrava i els llegia per la nit a amagades en un ciri al costat, sent el seu camp de llectura molt ampli pero sentint preferencia per els llibres de filosofia, historia natural i noveles, sempre havia tingut l’ensomi de ser escritor, encara que reconeix que la seua vocacio frustada va ser la d´advocat pero els condicionaments economics de la seua familia li ho van impedir.