Canvis

En [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori.

En [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori.

‘…mes allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la nena en les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d’eixa esperanza y d’eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí creixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconeixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.

‘…mes allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la nena ab les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d’eixa esperanza y d’eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí creixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconeixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’.

Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia només 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d’albaes]], etc.

Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia només 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d’albaes]], etc.