4871
edicions
Canvis
mLlínea 11:
Llínea 11: − +
Revertides les edicions de Sempreval (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Valencian
Aixina, en ''"Boninia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo"'', Fadrique Furió Ceriol dia:
Aixina, en ''"Boninia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo"'', Fadrique Furió Ceriol dia:
<blockquote>''“Fuit centum et triginta en hinc annisplus munus versa sacra scriptura (hoc est circa annum 1408) '''in Valentinam lingua''': et quadraginta aut circiter abhinc annis (hoc est circa annum 1516) iterumiisdem litteris elegantius multo impresa (…) Sunt '''Valentina lingua''' omnia Evangelicae historiae capita, quaequmque in orbem toto anno ad populum decantatur.”''</blockquote>
<blockquote>''“Fuit centum et triginta ab hinc annisplus munus versa sacra scriptura (hoc est circa annum 1408) '''in Valentinam lingua''': et quadraginta aut circiter abhinc annis (hoc est circa annum 1516) iterumiisdem litteris elegantius multo impresa (…) Sunt '''Valentina lingua''' omnia Evangelicae historiae capita, quaequmque in orbem toto anno ad populum decantatur.”''</blockquote>
En [[1645]], [[Joan Batiste Civera]] mencionava en sos ''"Annales de la presente casa de Porta-Coeli"'', com descobrí un eixemplar ocult entre atres documents; i inclús en [[1806]], l'escritor de [[Xàtiva]] [[Jaume Villanueva]] encara citava un incunable original en son ''"Viaje literario a las iglesias de España"''. Hui (que es sapia) es conserva solament una fulla: el colofó o epílec. Fins [[1835]], esta fulla estigué en la Cartoixa de Porta-Coeli, pero en la exclaustració d’esta, ú dels empleats la guardà en les alqueríes de Bellver, en [[Benicalap]]. En [[1908]] fon exhibida pel retor de Benicalap en una exposició bibliogràfica de [[Lo Rat Penat]]. Alguns coleccionistes valencians i estrangers intentaren comprar-la, pero al final terminà en l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]] de [[Nova York]], que la califica com ''"the most important"'' dels seus incunables.
En [[1645]], [[Joan Batiste Civera]] mencionava en sos ''"Annales de la presente casa de Porta-Coeli"'', com descobrí un eixemplar ocult entre atres documents; i inclús en [[1806]], l'escritor de [[Xàtiva]] [[Jaume Villanueva]] encara citava un incunable original en son ''"Viaje literario a las iglesias de España"''. Hui (que es sapia) es conserva solament una fulla: el colofó o epílec. Fins [[1835]], esta fulla estigué en la Cartoixa de Porta-Coeli, pero en la exclaustració d’esta, ú dels empleats la guardà en les alqueríes de Bellver, en [[Benicalap]]. En [[1908]] fon exhibida pel retor de Benicalap en una exposició bibliogràfica de [[Lo Rat Penat]]. Alguns coleccionistes valencians i estrangers intentaren comprar-la, pero al final terminà en l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]] de [[Nova York]], que la califica com ''"the most important"'' dels seus incunables.