| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:Mediterraneucel.jpg|thumb|right|500px|<center>El '''Mar Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]] | + | #REDIRECT [[Mar Mediterrànea]] |
| − | | |
| − | El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), és un mar continental situat entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Te una superfície aproximada de 2.500.000 quilómetros quadrats. És el breçol de la majoria de civilisacions de l'[[Edat antiga]].
| |
| − | | |
| − | L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] és a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles.
| |
| − | | |
| − | == Característiques Biològiques ==
| |
| − | | |
| − | El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels oceans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d'[[Espanya]]). La mija de les marees és de 0,40.
| |
| − | | |
| − | La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura és manté constant (+13 o -13).
| |
| − | | |
| − | La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; en sols 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt més sali que l'[[oceà Atlàntic]].
| |
| − | | |
| − | El Mediterràneu és un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu és de 630 milímetros per any.
| |
| − | | |
| − | == Principals Illes. ==
| |
| − |
| |
| − | * [[Chipre]], [[Creta]], i [[Rodes]] cap a l'est
| |
| − | | |
| − | * [[Sardenya]], [[Córciga]], [[Sicília]], i [[Malta]] en el centre, i
| |
| − | | |
| − | * [[Mallorca]] i [[Menorca]] cap a l’oest.
| |
| − | | |
| − | | |
| − | == Subdivisions ==
| |
| − | | |
| − | El Mar Mediterràneu està subdividit en chicotets mars, cadascú en la seua pròpia designació (d’oest a l’est):
| |
| − | | |
| − | * El [[mar d’Alboran]] entre [[Espanya]] i [[Marroc]].
| |
| − | | |
| − | * El [[mar Balear]] entre la costa est d'Espanya i les [[Illes Balears]].
| |
| − | | |
| − | * El [[mar de Liguria]] entre [[Córciga]] i [[Liguria]] ([[Itàlia]])
| |
| − | | |
| − | * El [[mar Tirré]] rodejat per [[Sardenya]], la [[Península Itàlica]] i [[Sicília]]
| |
| − | | |
| − | * El [[mar Adriàtic]] entre la Península Itàlica i les costes de [[Croàcia]], [[Bòsnia]] i [[Montnegre]].
| |
| − | | |
| − | * El [[mar Jónic]] entre Itàlia, [[Grècia]] i [[Albany]].
| |
| − | | |
| − | * El [[mar Egeu]] entre Grecia i [[Turquia]].
| |
| − | | |
| − | * El [[mar de Líbia]]
| |
| − | | |
| − | * El [[mar de Màrmara]] entre l'[[Egeu]] i el [[Mar Negre]]
| |
| − | | |
| − | * El [[mar de Cilia]] entre Turquia i [[Chipre]].
| |
| − | | |
| − | * El [[mar Menor]] al surest d'[[Espanya]] pertanyent a [[Cartagena]].
| |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| − | [[Categoria:Geografia d'Europa]]
| |
| − | [[Categoria:Geografia d'Àfrica]]
| |
| − | [[Categoria:Geografia d'Àsia]]
| |