Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Mediterraneucel.jpg|thumb|right|500px|<center>El '''Mar Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]] | | [[Image:Mediterraneucel.jpg|thumb|right|500px|<center>El '''Mar Mediterràneu''' vist des d'el cel.</center>]] |
| | | |
− | El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), es un mar continental situat entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Te una superfície aproximada de 2.500.000 quilómetros quadrats. Es el breçol de la majoria de civilisacions de l'[[Edat antiga]]. | + | El '''Mar Mediterràneu''' (del [[llatí]] ''Mar Medi Terraneum'', que vol dir "mar en el mig de les terres", també nomenat per l'[[Imperi Romà]] ''Mare Nostrum'', el nostre mar), és un mar continental situat entre [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Àsia]]. Te una superfície aproximada de 2.500.000 quilómetros quadrats. És el breçol de la majoria de civilisacions de l'[[Edat antiga]]. |
| | | |
− | L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] es a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles. | + | L'única conexió natural en l'[[Oceà Atlàntic]] és a través de l'[[estret de Gibraltar]], i artificialment en el [[Mar Roig]] i l’[[Oceà Índic]] a través del [[Canal de Suez]]. Açò fa que les marees en el '''Mar Mediterràneu''' siguen apenes imperceptibles. |
| | | |
| == Característiques Biològiques == | | == Característiques Biològiques == |
| | | |
− | El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels oceans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d'[[Espanya]]). La mija de les marees es de 0,40. | + | El Mar Mediterràneu representa el 1% de la superfície dels oceans, te una superfície 2,51 millons de Km2 (5,4 vegades la superfície d'[[Espanya]]). La mija de les marees és de 0,40. |
| | | |
− | La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura es manté constant (+13 o -13). | + | La temperatura de la superfície de l'[[aigua]] varia segons l’estació de l’[[any]], entre 21 i 30º en [[estiu]] i entre 10 i 15 graus en [[hivern]], a partir dels 100 als 200 m la temperatura és manté constant (+13 o -13). |
| | | |
− | La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; en sols 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt mes sali que l'[[oceà Atlàntic]]. | + | La salinitat mija és de 38% pero aumenta d'est a oest de 37% a 39% la cantitat de sal. Una barrera subterrànea des de [[Tuniç]] a [[Sicilia]] dividix el Mediterràneu en dos conques, l'oriental i l’occidental. Hi ha una atra barrera subterrànea entre [[Espanya]] i [[Marroc]] a l’eixida del Mediterràneu; en sols 300 m de profunditat, restringix la circulació a través del prim estret de [[Gibraltar]], reduint, per tant, les diferencies de nivell de les marees lo que, junt en el alt nivell d'evaporació, fa que el Mediterràneu siga molt més sali que l'[[oceà Atlàntic]]. |
| | | |
− | El Mediterràneu es un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu es de 630 milímetros per any. | + | El Mediterràneu és un mar càlit, en un clima plujós en [[autumne]], en hiverns dolços, primaveres plujoses i estius secs i calorosos. La mija de precipitacions del mar Mediterràneu és de 630 milímetros per any. |
| | | |
| == Principals Illes. == | | == Principals Illes. == |