Canvis

[[Wilhelm Ostwald]], un dels líderes de l'escola antiatómica, comunicà a [[Arnold Sommerfeld]] que havia segut transformat en un creent en els atoms per l'explicacio d'Einstein del moviment browniano.

[[Wilhelm Ostwald]], un dels líderes de l'escola antiatómica, comunicà a [[Arnold Sommerfeld]] que havia segut transformat en un creent en els atoms per l'explicacio d'Einstein del moviment browniano.

==== Relativitat especial ====

==== Relativitat especial ====

{{AP|Teoria de la Relativitat Especial}}[[Archiu:1919 eclipse positive.jpg|left|thumb|Una de les fotografies preses de l'eclipse de 1919 durant l'expedicio de [[Arthur Eddington]], en el que se pogueren confirmar les prediccions d'Einstein al voltant de la curvatura de la llum en presencia d'un camp gravitatori.]]

{{AP|Teoria de la Relativitat Especial}}[[Image:1919 eclipse positive.jpg|left|thumb|Una de les fotografies preses de l'eclipse de 1919 durant l'expedicio de [[Arthur Eddington]], en el que se pogueren confirmar les prediccions d'Einstein al voltant de la curvatura de la llum en presencia d'un camp gravitatori.]]

El tercer articul d'Einstein d'eixe any se titulava ''Zur Elektrodynamik bewegter Körper'' ("Sobre l'electrodinamica de cossos en moviment"). En este articul Einstein introduia la teoria de la relativitat especial estudiant el moviment dels cossos i el [[electromagnetisme]] en absencia de la força de [[gravetat|interaccio gravitatoria]].<ref name="Einstein">pg.124></ref>La relativitat especial resolvía els problemes oberts pel [[experiment de Michelson i Morley]] en el que s'havia demostrat que les ones electromagnetiques que formen la llum se movien en absencia d'un mig. La velocitat de la llum es, per lo tant, constant i no relativa al moviment. Ya en [[1894]] [[George Fitzgerald]] havia estudiat esta qüestio demostrant que l'experiment de Michelson i Morley podia ser explicat si els cossos se contrauen en la direccio del seu moviment. De fet, algunes de les equacions fonamentals de l'articul d'Einstein havien segut introduides anteriorment ([[1903]]) per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]], fisic holandes, donant forma matematica a la conjectura de Fitzgerald.<ref name="SH"> pgs. 6-7</ref>

El tercer articul d'Einstein d'eixe any se titulava ''Zur Elektrodynamik bewegter Körper'' ("Sobre l'electrodinamica de cossos en moviment"). En este articul Einstein introduia la teoria de la relativitat especial estudiant el moviment dels cossos i el [[electromagnetisme]] en absencia de la força de [[gravetat|interaccio gravitatoria]].<ref name="Einstein">pg.124></ref>La relativitat especial resolvía els problemes oberts pel [[experiment de Michelson i Morley]] en el que s'havia demostrat que les ones electromagnetiques que formen la llum se movien en absencia d'un mig. La velocitat de la llum es, per lo tant, constant i no relativa al moviment. Ya en [[1894]] [[George Fitzgerald]] havia estudiat esta qüestio demostrant que l'experiment de Michelson i Morley podia ser explicat si els cossos se contrauen en la direccio del seu moviment. De fet, algunes de les equacions fonamentals de l'articul d'Einstein havien segut introduides anteriorment ([[1903]]) per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]], fisic holandes, donant forma matematica a la conjectura de Fitzgerald.<ref name="SH"> pgs. 6-7</ref>

Esta famosa publicacio està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omete citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de [[Henri Poincaré|Poincaré]]. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicacio fenomenologica a observacions desconcertants. El merit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeït en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüencia final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicacio ''[[ad hoc|ad-hoc]] '' o fenomenologica d'un fenomen observat.<ref name="Einstein">pg.124</ref>

Esta famosa publicacio està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omete citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de [[Henri Poincaré|Poincaré]]. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicacio fenomenologica a observacions desconcertants. El merit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeït en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüencia final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicacio ''[[ad hoc|ad-hoc]] '' o fenomenologica d'un fenomen observat.<ref name="Einstein">pg.124</ref>

El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer reformuló el principi de simultaneïtat, introduit per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la fisica deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va mes alla de les conseqüencies previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdos voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdos costats dels observadors se posara un detector, ningu dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rebe el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguirla de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduida per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleracio]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>

El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer reformuló el principi de simultaneïtat, introduit per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la fisica deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va mes alla de les conseqüencies previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdos voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdos costats dels observadors se posara un detector, ningu dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rebe el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguirla de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduida per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleracio]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>

==== Equivalencia massa-energia ====

==== Equivalencia massa-energia ====

{{AP|Equivalencia entre massa i energia}}[[Archiu:I equals m plus c square at Taipei101.jpg|thumb|La famosa formula es mostrada en [[Taipei 101]] durant l'event de l'any mundial de la fisica en 2005.]]

{{AP|Equivalencia entre massa i energia}}[[Image:I equals m plus c square at Taipei101.jpg|thumb|La famosa formula es mostrada en [[Taipei 101]] durant l'event de l'any mundial de la fisica en 2005.]]

El quart articul d'aquell any se titulava ''Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energieinhalt abhängig'' i mostrava una deduccio de la formula de la relativitat que relaciona massa i energia. En este articul s'exponia que "la variacio de massa d'un objecte que emet una energia ''L'', es:  

El quart articul d'aquell any se titulava ''Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energieinhalt abhängig'' i mostrava una deduccio de la formula de la relativitat que relaciona massa i energia. En este articul s'exponia que "la variacio de massa d'un objecte que emet una energia ''L'', es:  

::::: <math>frac{L}{V^2}</math> a on ''V'' era la notación de la velocitat de la llum usada per Einstein en 1905.

::::: <math>frac{L}{V^2}</math> a on ''V'' era la notación de la velocitat de la llum usada per Einstein en 1905.