Canvis

=== Joventut ===

=== Joventut ===

Se graduà en 1900, obtenint el [[diploma]] de professor de matematiques i de fisica, pero no pogue trobar treball en l'Universitat, per lo que eixerci com tutor en Winterthur, Schaffhausen i en [[Berna]]. El seu companyer de classe, [[Marcel Grossmann]], un home que mes avant eixerciria un paper fonamental en les matematiques de la relativitat general, li oferi un ofici fix en la ''Oficina Federal de la Propietat Intelectual de Suïssa, en Berna'', una oficina de patents, a on treballà de 1902 a 1909.<ref name="Einstein">pg. 40.</ref> La seua personalitat li causà també problemes en el director de l'Oficina, qui li ensenyà a "expressar-se correctament".

Se graduà en 1900, obtenint el [[diploma]] de professor de matematiques i de fisica, pero no pogue trobar treball en l'Universitat, per lo que eixerci com tutor en Winterthur, Schaffhausen i en [[Berna]]. El seu companyer de classe, [[Marcel Grossmann]], un home que mes avant eixerciria un paper fonamental en les matematiques de la relativitat general, li oferi un ofici fix en la ''Oficina Federal de la Propietat Intelectual de Suïssa, en Berna'', una oficina de patents, a on treballà de 1902 a 1909.<ref name="Einstein">pg. 40.</ref> La seua personalitat li causà també problemes en el director de l'Oficina, qui li ensenyà a "expressar-se correctament".

En esta época, Einstein se referia en amor a la seua dona Mileva com «una persona que es el meu igual i tan fort i independent com yo». Abram Joffe, en la seua biografia d'Einstein, argumenta que durant este periodo fon ajudat en les seues investigacions per Mileva. Aço se contradice en atres biografs com Ronald W. Clark, qui afirma que Einstein i Mileva portaven una relacio distant que li brindava la soletat necessaria per a concentrar-se en el seu treball.<ref>"Les cartes d'amor d'Einstein", de Robert Schulmann, R.SChulmann, 2005.</ref>En maig de [[1904]], Einstein i Mileva tingueren un fill de nom [[Hans Albert Einstein]]. Eixe mateix any consegui un treball permanent en la ''Oficina de Patents''. Poc despres finalisà el seu doctorat presentant una [[tesis]] titulada ''Una nova determinacio de les dimensions moleculars'', consistent en un treball de 17 folis que sorgi d'una conversacio mantinguda en Michele Besso, mentres se prenien una tassa de te; a l'ensucrar Einstein el seu, li preguntà a Besso: {{cita|«¿Creus que el calcul de les dimensions de les molecules de sucre podria ser una bona tesis de doctorat?».}}En 1905 redactà varis treballs fonamentals sobre la fisica de menuda i gran escala. En el primer d'ells explicava el [[moviment browniano]], en el segon el [[efecte fotoelectric]] i els dos restants desenrollaven la [[teoria de la relativitat especial|relativitat especial]] i la [[Equivalencia entre massa i energia|equivalencia massa-energia]]. El primer d'ells li valió el grau de doctor per la [[Universitat de Zúrich]] en 1906, i el seu treball sobre l'efecte fotoelectric, li faria mereixedor del Premi Nobel de Fisica en 1921, pels seus treballs sobre el moviment browniano i la seua interpretacio sobre l'efecte fotoelectric. Estos articuls foren enviats a la revista ''Annalen der Physik'' i son coneguts generalment com els articuls del ''Annus Mirabilis'' (any extraordinari).<ref name="Einstein"> 1905, l'any miraculos, pgs. 52 a 65</ref>

En esta época, Einstein se referia en amor a la seua dona Mileva com «una persona que es el meu igual i tan fort i independent com yo». Abram Joffe, en la seua biografia d'Einstein, argumenta que durant este periodo fon ajudat en les seues investigacions per Mileva. Aço se contradice en atres biografs com Ronald W. Clark, qui afirma que Einstein i Mileva portaven una relacio distant que li brindava la soletat necessaria per a concentrar-se en el seu treball.<ref>"Les cartes d'amor d'Einstein", de Robert Schulmann, R.SChulmann, 2005.</ref>En maig de [[1904]], Einstein i Mileva tingueren un fill de nom [[Hans Albert Einstein]]. Eixe mateix any consegui un treball permanent en la ''Oficina de Patents''. Poc despres finalisà el seu doctorat presentant una [[tesis]] titulada ''Una nova determinacio de les dimensions moleculars'', consistent en un treball de 17 folis que sorgi d'una conversacio mantinguda en Michele Besso, mentres se prenien una tassa de te; a l'ensucrar Einstein el seu, li preguntà a Besso: {{cita|«¿Creus que el calcul de les dimensions de les molecules de sucre podria ser una bona tesis de doctorat?».}}En 1905 redactà varis treballs fonamentals sobre la fisica de menuda i gran escala. En el primer d'ells explicava el [[moviment browniano]], en el segon el [[efecte fotoelectric]] i els dos restants desenrollaven la [[teoria de la relativitat especial|relativitat especial]] i la [[Equivalencia entre massa i energia|equivalencia massa-energia]]. El primer d'ells li valió el grau de doctor per l'[[Universitat de Zúrich]] en 1906, i el seu treball sobre l'efecte fotoelectric, li faria mereixedor del Premi Nobel de Fisica en 1921, pels seus treballs sobre el moviment browniano i la seua interpretacio sobre l'efecte fotoelectric. Estos articuls foren enviats a la revista ''Annalen der Physik'' i son coneguts generalment com els articuls del ''Annus Mirabilis'' (any extraordinari).<ref name="Einstein"> 1905, l'any miraculos, pgs. 52 a 65</ref>

=== Madurea ===

=== Madurea ===

En [[1908]] a l'edat de 29 fon contractat en l'Universitat de [[Berna]], [[Suïssa]], com professor i conferenciant (''Privatdozent''). Einstein i Mileva tingueren un nou fill, [[Eduard Einstein|Eduard]], naixcut el [[28 de juliol]] de [[1910]]. Poc despres la familia se mudà a [[Praga]], a on Einstein obtingue la plaça de ''Professor'' de fisica teorica, l'equivalent a Catedratic, en l'Universitat Alemana de Praga. En esta época treballà estretament en [[Marcel Grossmann]] i [[Otto Stern]]. Tambe començà a cridar al temps matematic ''quarta dimensio''.<ref name="SH"> "L'Univers en una corfa d'anou", Stephen Hawkings, 6ª edicio, 2002, pg.13 i 33, ISBN=84 8432 293 9</ref>En [[1913]], just abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon elegit membre de la ''Academia Prussiana de Ciencies''. Establi la seua residencia en [[Berlín]], a on permaneixeu durant desset anys. L'emperador Guillem, li invità a dirigir la seccio de Fisica del ''Institut de Fisica Káiser Wilhelm''.<ref>Einstein: ''Este es el meu poble''. p. 70.</ref>  

En [[1908]] a l'edat de 29 fon contractat en l'Universitat de [[Berna]], [[Suïssa]], com professor i conferenciant (''Privatdozent''). Einstein i Mileva tingueren un nou fill, [[Eduard Einstein|Eduard]], naixcut el [[28 de juliol]] de [[1910]]. Poc despres la familia se mudà a [[Praga]], a on Einstein obtingue la plaça de ''Professor'' de fisica teorica, l'equivalent a Catedratic, en l'Universitat Alemana de Praga. En esta época treballà estretament en [[Marcel Grossmann]] i [[Otto Stern]]. Tambe començà a cridar al temps matematic ''quarta dimensio''.<ref name="SH"> "L'Univers en una corfa d'anou", Stephen Hawkings, 6ª edicio, 2002, pg.13 i 33, ISBN=84 8432 293 9</ref>En [[1913]], just abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon elegit membre de la ''Academia Prussiana de Ciencies''. Establi la seua residencia en [[Berlín]], a on permaneixeu durant desset anys. L'emperador Guillem, li invità a dirigir la seccio de Fisica del ''Institut de Fisica Káiser Wilhelm''.<ref>Einstein: ''Este es el meu poble''. p. 70.</ref>