78 888
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Geografia ==
=== Localisació ===
El núcleu urbà està situat en una vall rodejat per la Serra de Mariola, ''Biscoy'', ''L'Ombria'', la ''Serreta'', el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, la Carrasqueta i ''Els Plans''. La ciutat està travessada pels rius Riquer, Benisaidó i Molinar, afluents del Serpis, motiu pel que a voltes se li nomena com ''la ciutat dels tres rius'' o ''la ciutat dels ponts'' pels molts que te per a véncer-los.
Les comunicacions han estat condicionades des de sempre per una topografia accidentada, lo que ha obligat a la construcció de obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis), comunica la ciutat en Alacant pel Sur i en Xàtiva-Valéncia pel Nort, en enllaços a la A-3. La ret viària se complementa con el ferrocarril Alcoy-Xàtiva-Valéncia.
=== Localitats limítrofes ===
Llimita en els termes municipals de Banyeres de Mariola, Benifallim, Bocairent, Cocentaina, Ibi, Xixona, Onil, Penàguila i Torremaçanes.
=== Clima i vegetació ===
Alcoy presenta un clima mediterràneu en un llauger matís continental degut a la relativa altura mija existent. Es caracterisa per tindre un hivern fret (7,5°C de mija en giner i freqüents gelades), en els que ocasionalment es presenten precipitacions en forma de neu. En estiu es registra una temperatura mija de 23,5°C. La pluviometria es variable, alcançant entre 350 i 850 mm.
La vegetació ha conservat importants restes del bosc autòcton mediterràneu, principalment en el Carrascal de la Font Roja, en eixemplars de carrasques, telles i espècies caducifòlies. En atres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que suponen el 85% dels boscs.
== Demografia ==
=== Població ===
El padró oficial a 1 de giner de 2008 otorga 61.698 habitants a la ciutat, 998 mes que el 1 de giner de 2007 (INE 2008).
Degut al procés de [[reconversió industrial]], la població de la ciutat se mante més o menys estable des dels anys 1970.
=== Immigració ===
Alcoy conta tan sóls en un 4,7% d' Immigració població estrangera]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE 2007), proporció molt baixa si es compara en la mija provincial (21,5%) o nacional (9,9%). La colónia més numerosa es la d'equatorians (26,3% del total de estrangers), seguits per la de rumans (con el 23,1%).<ref>'''Font''': Explotació estadística del cens segons el [[Institut Nacional de Estadística de España]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L= Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).]</ref>
=== Llengua ===
En els carrers d'Alcoy compartixen primacia els idiomes valencià i castellà, en certa preponderància d'este primer, si be la gran immigració de castellà-parlants durant els segles XIX i gran part del XX ha fet que esta comunitat alcançara gran importància, arribant a parlar-se més el castellà que la llengua valenciana. La política de Llei d'us i ensenyança del valencià” en la Comunitat Valenciana des dels anys 1980 ha revitalisat l'us del valencià també en Alcoy.
=== Atres indicadors ===
==== Parc de vehículs ====
En l'any 2005: Total vehículs = 35.989, Vehículs per habitant = 0'59.
== Cultura ==
=== Festes ===
Els patrons d'Alcoy son San Maure, San Jordi i La Mare de Deu dels Lliris.
*'''Moros i cristians'''. En abril es celebren les seues festes de Moros i cristians d'Alcoy, en honor a San Jordi, declarades d'interés turístic internacional.
:'''Filaes:'''
:''Bando Moro:'' Llana, Judeus, Domingo Miques, Chanos, Verts, Magenta, Cordó, Llaugers, Mudéixars, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberescs i Benimerins.
:''Bando Cristià:'' Andalusos, Asturians, Cides, Llauradors, Gusmans, Vascs, Mossàraps, Almogàvers, Navarros, Tomasines, Montanyesos, Creuats, Alcodians i Aragonesos.
=== Accessibilitat ===
L'Ordenança Reguladora de l'Accessibilitat en la ciutat d'Alcoy, fon publicada en el Bolletí Oficial de la Província (BOP) en octubre de l'any 1.996 i en vigor des de el dia 9 de novembre del mateix any.
== Alcoyans ilustres ==
== Alcoyans ilustres ==