Llínea 135: |
Llínea 135: |
| Va partir l'expedició en dos barcos des de [[Tehuantepec]] [[Oaxaca]], després de tocar [[Manzanillo (Colima)|Manzanillo]] ([[Colima]]) se van anar costejant les costes de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], que en aquell llavors formaven part de l'audiència de la [[Nova Galícia]], fins a descobrir les [[Illes Marías]], d'allí van tornar a terra ferma i van tractar d'obtindre abastiment d'aigua en la baïa de [[Matanchén]], [[Nayarit]], abastiment que els fon negat per ordrens de [[Nuño de Guzmán]], amo i senyor de la regió. | | Va partir l'expedició en dos barcos des de [[Tehuantepec]] [[Oaxaca]], després de tocar [[Manzanillo (Colima)|Manzanillo]] ([[Colima]]) se van anar costejant les costes de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], que en aquell llavors formaven part de l'audiència de la [[Nova Galícia]], fins a descobrir les [[Illes Marías]], d'allí van tornar a terra ferma i van tractar d'obtindre abastiment d'aigua en la baïa de [[Matanchén]], [[Nayarit]], abastiment que els fon negat per ordrens de [[Nuño de Guzmán]], amo i senyor de la regió. |
| | | |
− | Un dels barcos maltractat per les tempestats va mamprendre la tornada, va arribar a les costes de [[Jalisco]] i va acabar en mans de Nuño de Guzmán, en tant l'atra nau en que anava [[Diego Hurtado de Mendoza (explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] va prendre rumbo al nort, mai cap dels que anaven a bordo va tornar a la [[Nova Espanya]], no es va tornar a tindre notícies d'ells, anys després l'autor de la ''Segona Relació anònima de la jornada que va fer Nuño de Guzmán a la Nova Galícia'', va arreplegar algunes informacions que fan supondre que la nau que comandava [[Diego Hurtado de Mendoza]] havia naufragat en el litoral nort del hui estat de [[Sinaloa]], perint ell i la resta de la tripulació. | + | Un dels barcos maltractat per les tempestats va mamprendre la tornada, va arribar a les costes de [[Jalisco]] i va acabar en mans de Nuño de Guzmán, en tant l'atra nau en que anava [[Diego Hurtado de Mendoza (explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] va prendre rumbo al nort, mai cap dels que anaven a bordo va tornar a la [[Nova Espanya]], no es va tornar a tindre notícies d'ells, anys després l'autor de la ''Segona Relació anònima de la jornada que va fer Nuño de Guzmán a la Nova Galícia'', va arreplegar algunes informacions que fan supondre que la nau que comandava [[Diego Hurtado de Mendoza]] havia naufragat en el litoral nort del hui estat de [[Sinaloa]], perint ell i el restant de la tripulació. |
| | | |
| === La segona expedició === | | === La segona expedició === |
Llínea 217: |
Llínea 217: |
| En [[1794]] les autoritats de la colònia van exhumar novament les restes de Cortés a fi de complir en els desijos del conquistador de [[Mèxic]] que en una una ocasió va solicitar ser sepultat en l'iglésia contigua a l'Hospital de Jesús, aixina que van traure l'ossada de Cortés del temple de San Francisco que jauria en la seua caseta en una urna de fusta i vidre en anses de plata i pintat en la capçalera de l'urna l'escut d'armes del marqués d'Oaxaca, els seus restes van ser traslladats en gran pompa al que es creïa seria el seu últim domicili, es van colocar blandons de plata sobre el sepulcre i dins del temple es va erigir un sòcol i sobre el sòcol un bust del conquistador, en eixe lloc els seus restes descansarien durant 23 anys. | | En [[1794]] les autoritats de la colònia van exhumar novament les restes de Cortés a fi de complir en els desijos del conquistador de [[Mèxic]] que en una una ocasió va solicitar ser sepultat en l'iglésia contigua a l'Hospital de Jesús, aixina que van traure l'ossada de Cortés del temple de San Francisco que jauria en la seua caseta en una urna de fusta i vidre en anses de plata i pintat en la capçalera de l'urna l'escut d'armes del marqués d'Oaxaca, els seus restes van ser traslladats en gran pompa al que es creïa seria el seu últim domicili, es van colocar blandons de plata sobre el sepulcre i dins del temple es va erigir un sòcol i sobre el sòcol un bust del conquistador, en eixe lloc els seus restes descansarien durant 23 anys. |
| | | |
− | En [[1823]], als dos anys de la [[Independència de Mèxic]] va iniciar el memorial pera honrar els insurgents morts durant la guerra d'independència, les restes d'ells van ser portats a la ciutat de [[Mèxic]] en la catedral de la qual van ser depositats, un gran moviment nacionaliste va sorgir entre els habitants de la capital mexicana al grau que es va témer que una torba assaltara el temple per a prendre les restes de Cortés, per això el ministre mexicà [[Lucas Alamán]] i el capellà major de l'Hospital van desmantellar la nit del 15 de setembre el mausoleu, en tant el bust i la resta d'ornaments van ser enviats a [[Itàlia]] per a fer creure els agitadors que les restes mortals de Cortés havien eixit del país, en realitat l'urna en l'ossada fon amagada davall la tarima del temple de l'Hospital de Jesús, durant tretze anys les restes van permanéixer amagats allí. | + | En [[1823]], als dos anys de la [[Independència de Mèxic]] va iniciar el memorial pera honrar els insurgents morts durant la guerra d'independència, les restes d'ells van ser portats a la ciutat de [[Mèxic]] en la catedral de la qual van ser depositats, un gran moviment nacionaliste va sorgir entre els habitants de la capital mexicana al grau que es va témer que una torba assaltara el temple per a prendre les restes de Cortés, per això el ministre mexicà [[Lucas Alamán]] i el capellà major de l'Hospital van desmantellar la nit del 15 de setembre el mausoleu, en tant el bust i el restant d'ornaments van ser enviats a [[Itàlia]] per a fer creure els agitadors que les restes mortals de Cortés havien eixit del país, en realitat l'urna en l'ossada fon amagada davall la tarima del temple de l'Hospital de Jesús, durant tretze anys les restes van permanéixer amagats allí. |
| | | |
| En [[1836]], ya calmades les passions es van extraure les restes i van ser depositats en una caseta que es va construir en la paret del temple a un costat d'on va estar el mausoleu, en eixe lloc van reposar els restes durant 110 anys fins a ser trobats. El ministre [[Lucas Alamán]] en algun moment va informar l'embaixada espanyola del lloc en el que havien depositat les restes de Cortés. | | En [[1836]], ya calmades les passions es van extraure les restes i van ser depositats en una caseta que es va construir en la paret del temple a un costat d'on va estar el mausoleu, en eixe lloc van reposar els restes durant 110 anys fins a ser trobats. El ministre [[Lucas Alamán]] en algun moment va informar l'embaixada espanyola del lloc en el que havien depositat les restes de Cortés. |