Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
5 bytes eliminats ,  16:54 11 jun 2013
m
Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'
Llínea 24: Llínea 24:  
{{cita|"Espantáronse" els illencs de vore aquella flota i van ficar-se a la montanya, deixant desamparades les seues cases i facendes. Van entrar alguns espanyols terra dins i van trobar quatre dones en tres criatures i van portar-les a Cortés, i per senyals dels indis que en si portava, va entendre que l'una d'elles era la senyora d'aquella terra i mare dels chiquets. Va fer-li Cortés bon tractament, i ella va fer vindre allí al seu marit, el qual va manar donar als espanyols bones posades i regalar-los molt. I quan va vore Cortés que ya estaven assegurats i contents, va començar a predicar-los la fe de [[Crist]]. Va manar a la llengua que portava, que els diguera que els volia donar un atre millor Deu que el que tenien. Va pregar-los que adoraren la Cruz i una image de la Mare de Deu, i van dir que els plaïa. Va portar-los al seu temple i va trencar-los els ídols i va posar en lloc d'ells creus i imàgens de la Mare de Deu, lo qual tot van tindre els indis per bo. Estant allí Cortés mai van sacrificar hòmens, que ho solien fer cada dia.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/90904584878552620270479/p0000010.htm#190 ''Història de la vida i fets de l'Emperador Carlos V'', Prudencio de Sandoval, 1519, III,1603]</ref>}}
 
{{cita|"Espantáronse" els illencs de vore aquella flota i van ficar-se a la montanya, deixant desamparades les seues cases i facendes. Van entrar alguns espanyols terra dins i van trobar quatre dones en tres criatures i van portar-les a Cortés, i per senyals dels indis que en si portava, va entendre que l'una d'elles era la senyora d'aquella terra i mare dels chiquets. Va fer-li Cortés bon tractament, i ella va fer vindre allí al seu marit, el qual va manar donar als espanyols bones posades i regalar-los molt. I quan va vore Cortés que ya estaven assegurats i contents, va començar a predicar-los la fe de [[Crist]]. Va manar a la llengua que portava, que els diguera que els volia donar un atre millor Deu que el que tenien. Va pregar-los que adoraren la Cruz i una image de la Mare de Deu, i van dir que els plaïa. Va portar-los al seu temple i va trencar-los els ídols i va posar en lloc d'ells creus i imàgens de la Mare de Deu, lo qual tot van tindre els indis per bo. Estant allí Cortés mai van sacrificar hòmens, que ho solien fer cada dia.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/90904584878552620270479/p0000010.htm#190 ''Història de la vida i fets de l'Emperador Carlos V'', Prudencio de Sandoval, 1519, III,1603]</ref>}}
   −
'''Hernán Cortés''' utilisava d'intérpret a un jove [[maya]] pres presoner en la [[Illa Dones]], el nom del qual, cap  [[croniste d'Índies]] va arreplegar pero al que els espanyols deyen «[[Melchorejo]]». A través d'ell va tindre notícies de l'existència d'uns hòmens barbuts en poder d'un cacic  maya pròxim i va enviar emissaris a rescatar-los. En [[1511]] van trobar a [[Gerónimo d'Aguilar]] supervivent del naufragi del barco ''Santa Maria de la Barca''. Aguilar llavors, es va dirigir a buscar a un atre sobrevivent, [[Gonzalo Guerrer]], qui vivia en [[Chetumal]] i a on havia conseguit escapar de l'esclavitut guanyant-se la confiança del cacic [[Nachán Ca]], pera tornar-se ell mateix un ''[[nacom]] '' o cap militar maya i casar-se en la princesa maya [[Zazil Hi ha]], en la que havia tingut diversos fills, hui considerats els primers [[mexicà]]s moderns. Aguilar va decidir tornar en Cortés convertint-se en un dels seus intérprets de [[llengües mayes|maya]], pero Guerrer va decidir quedar-se en els mayes i va morir cap a 1536. Alguns historiadors creuen que va barallar contra els conquistadors espanyols.<ref>[http://www.mexicodesconocido.com/espanol/historia/personajes/detalle.cfm?idcat=1&idsec=5&idsub=0&idpag=4167 ''Jerónimo d'Aguilar i Gonzalo Guerrer: dos actituts enfront de la història'', per Eduardo Matos Moctezuma, Mèxic Desconegut]</ref>
+
'''Hernán Cortés''' utilisava d'intérpret a un jove [[maya]] pres presoner en la [[Illa Dones]], el nom del qual, cap  [[croniste d'Índies]] va arreplegar pero al que els espanyols deyen «[[Melchorejo]]». A través d'ell va tindre notícies de l'existència d'uns hòmens barbuts en poder d'un cacic  maya pròxim i va enviar emissaris a rescatar-los. En [[1511]] van trobar a [[Gerónimo d'Aguilar]] supervivent del naufragi del barco ''Santa Maria de la Barca''. Aguilar llavors, es va dirigir a buscar a un atre sobrevivent, [[Gonzalo Guerrer]], qui vivia en [[Chetumal]] i a on havia conseguit escapar de l'esclavitut guanyant-se la confiança del cacic [[Nachán Ca]], pera tornar-se ell mateix un ''[[nacom]] '' o cap militar maya i casar-se en la princesa maya [[Zazil Hi ha]], en la que havia tingut diversos fills, hui considerats els primers [[mexicà]]s moderns. Aguilar va decidir tornar en Cortés convertint-se en un dels seus intérprets de [[llengües mayes|maya]], pero Guerrer va decidir quedar-se en els mayes i va morir cap a 1536. Alguns historiadors creuen que va barallar contra els conquistadors espanyols.<ref>[http://www.mexicodesconocido.com/espanol/historia/personajes/detalle.cfm?idcat=1&idsec=5&idsub=0&idpag=4167 ''Jerónimo d'Aguilar i Gonzalo Guerrer: dos actituts enfront de l'història'', per Eduardo Matos Moctezuma, Mèxic Desconegut]</ref>
    
L'expedició de Cortés va continuar vorejant la costa guiats pel pilot [[Antón d'Alaminos]] fins a arribar el [[14 de març]] de [[1519]] a la desembocadura del [[riu Grijalva|río Tabasco (hui Grijalba)]], en les proximitats de la ciutat de [[Potonchan]] (Putunchan), pertanyent  als putunes o grup [[Ignorant de Tabasco|maya-chontal]] i governada pel ''«halach uinik»'' [[Taabscoob]]. Allí es va produir la crucial [[Batalla de Centla]] relatada des del punt de vista espanyol per [[López de Gómara]] en el capítul ''Combat i presa de Potonchan'' del seu llibre ''La Conquista de Mèxic'':<ref>Gómara, Francisco López de. «Combat i presa de Potonchan», en ''La Conquiste de Mèxic'', p. 72-75. Edició de José Luis de Rojas. Cròniques d'Amèrica. Editorial Dastin, S.L. Espanya.</ref>
 
L'expedició de Cortés va continuar vorejant la costa guiats pel pilot [[Antón d'Alaminos]] fins a arribar el [[14 de març]] de [[1519]] a la desembocadura del [[riu Grijalva|río Tabasco (hui Grijalba)]], en les proximitats de la ciutat de [[Potonchan]] (Putunchan), pertanyent  als putunes o grup [[Ignorant de Tabasco|maya-chontal]] i governada pel ''«halach uinik»'' [[Taabscoob]]. Allí es va produir la crucial [[Batalla de Centla]] relatada des del punt de vista espanyol per [[López de Gómara]] en el capítul ''Combat i presa de Potonchan'' del seu llibre ''La Conquista de Mèxic'':<ref>Gómara, Francisco López de. «Combat i presa de Potonchan», en ''La Conquiste de Mèxic'', p. 72-75. Edició de José Luis de Rojas. Cròniques d'Amèrica. Editorial Dastin, S.L. Espanya.</ref>
Llínea 105: Llínea 105:  
El 24 de juny de [[1520]] l'eixèrcit de Cortés entrava novament en la ciutat. El germà de Moctezuma, [[Cuitláhuac]], fon lliberat perque gestionara la pacificació, pero lo que va fer fon tot lo contrari i es va unir el cap dels cacics, nomenat [[Cuauhtémoc]], pera esclafar els espanyols.  
 
El 24 de juny de [[1520]] l'eixèrcit de Cortés entrava novament en la ciutat. El germà de Moctezuma, [[Cuitláhuac]], fon lliberat perque gestionara la pacificació, pero lo que va fer fon tot lo contrari i es va unir el cap dels cacics, nomenat [[Cuauhtémoc]], pera esclafar els espanyols.  
   −
Cortés va conseguir que Moctezuma tractara de calmar als inconformistes i que deixaren eixir als espanyols de la ciutat. Hi ha dos versions a la mort de Moctezuma, una és que quan parlava al seu poble, va rebre una pedrada dels propis asteques que el va ferir de mort. L'atra diu que Hernán Cortés va ordenar matar-ho quan va vore que no podia calmar al poble, si be esta última versió fon aportada pels asteques i es considera menys probable.<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.Es/història/personages/5749.Htm ''Moctezuma II'',  ARTEHISTORIA, protagonistes de la història]</ref>
+
Cortés va conseguir que Moctezuma tractara de calmar als inconformistes i que deixaren eixir als espanyols de la ciutat. Hi ha dos versions a la mort de Moctezuma, una és que quan parlava al seu poble, va rebre una pedrada dels propis asteques que el va ferir de mort. L'atra diu que Hernán Cortés va ordenar matar-ho quan va vore que no podia calmar al poble, si be esta última versió fon aportada pels asteques i es considera menys probable.<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.Es/història/personages/5749.Htm ''Moctezuma II'',  ARTEHISTORIA, protagonistes de l'història]</ref>
    
Els sitiats veïen disminuir l'aigua, les municions i qualsevol classe de quemenjar. L'única eixida era la retirada. I la van fer en la plujosa nit del 30 de juny a l'1 de juliol de [[1520]], coneguda com la [[Nit Trista]]. En aquella retirada van caure la majoria dels castellans, sobretot els que van arribar en Narváez, que al portar moltes peces d'or en si, a pesar de les advertències de Cortés, van morir ofegats en el llac, ademés de perdre gran quantitat de peces d'artilleria i de cavalls, aixina com gran part del tesor que se transportava. Perseguits pels asteques, el 7 de juliol, prop de [[batalla d'Otumba|Otumba]], els espanyols van fer front als perseguidors en una batalla en que els asteques van ser derrotats i van fugir en desbandada.
 
Els sitiats veïen disminuir l'aigua, les municions i qualsevol classe de quemenjar. L'única eixida era la retirada. I la van fer en la plujosa nit del 30 de juny a l'1 de juliol de [[1520]], coneguda com la [[Nit Trista]]. En aquella retirada van caure la majoria dels castellans, sobretot els que van arribar en Narváez, que al portar moltes peces d'or en si, a pesar de les advertències de Cortés, van morir ofegats en el llac, ademés de perdre gran quantitat de peces d'artilleria i de cavalls, aixina com gran part del tesor que se transportava. Perseguits pels asteques, el 7 de juliol, prop de [[batalla d'Otumba|Otumba]], els espanyols van fer front als perseguidors en una batalla en que els asteques van ser derrotats i van fugir en desbandada.
Llínea 131: Llínea 131:     
=== La primera expedició ===
 
=== La primera expedició ===
Durant la seua estada en [[Espanya]] en [[1529]], Cortés va conseguir de Carlos V el títul de [[marquesat de la Vall d'Oaxaca|Marqués de la Vall d'Oaxaca]]<ref>''Cèdula de l'emperador Carlos V, concedint títul de marqués de la Vall a Hernán Cortés'', 20 de juliol de [[1529]], en la [http://www.Arxive.Org/details/coleccindedocu01madruoft Colecció de documents inèdits per a la història d'Espanya, vol. I], p. 105-108.</ref> i el govern sobre els futurs descobriments en el Mar del Sur.<ref>''Cèdula de Carlos V nomenant a Hernán Cortés governador de les illes i terres que descobrira en el mar del Sur'', 5 de novembre de [[1529]], [http://www.archive.org/details/coleccindedocu02madruoft, op. cit., vol. II], ps 401-405.</ref> Ya de tornada a [[Mèxic]], el 30 de juny de [[1532]] va enviar al seu cosí [[Diego Hurtado de Mendoza (Marí i explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] pera que explorara les illes i litorals de la Mar del Sur, més allà dels llímits de l'audiència de la [[Nova Galícia]] governada per [[Nuño de Guzmán]] enemic acèrrim d'[[Hernán Cortés]].
+
Durant la seua estada en [[Espanya]] en [[1529]], Cortés va conseguir de Carlos V el títul de [[marquesat de la Vall d'Oaxaca|Marqués de la Vall d'Oaxaca]]<ref>''Cèdula de l'emperador Carlos V, concedint títul de marqués de la Vall a Hernán Cortés'', 20 de juliol de [[1529]], en la [http://www.Arxive.Org/details/coleccindedocu01madruoft Colecció de documents inèdits per a l'història d'Espanya, vol. I], p. 105-108.</ref> i el govern sobre els futurs descobriments en el Mar del Sur.<ref>''Cèdula de Carlos V nomenant a Hernán Cortés governador de les illes i terres que descobrira en el mar del Sur'', 5 de novembre de [[1529]], [http://www.archive.org/details/coleccindedocu02madruoft, op. cit., vol. II], ps 401-405.</ref> Ya de tornada a [[Mèxic]], el 30 de juny de [[1532]] va enviar al seu cosí [[Diego Hurtado de Mendoza (Marí i explorador)|Diego Hurtado de Mendoza]] pera que explorara les illes i litorals de la Mar del Sur, més allà dels llímits de l'audiència de la [[Nova Galícia]] governada per [[Nuño de Guzmán]] enemic acèrrim d'[[Hernán Cortés]].
    
Va partir l'expedició en dos barcos des de [[Tehuantepec]] [[Oaxaca]], després de tocar [[Manzanillo (Colima)|Manzanillo]] ([[Colima]]) se van anar costejant les costes de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], que en aquell llavors formaven part de l'audiència de la [[Nova Galícia]], fins a descobrir les [[Illes Marías]], d'allí van tornar a terra ferma i van tractar d'obtindre abastiment d'aigua en la baïa de [[Matanchén]], [[Nayarit]], abastiment que els fon negat per ordrens de [[Nuño de Guzmán]], amo i senyor de la regió.
 
Va partir l'expedició en dos barcos des de [[Tehuantepec]] [[Oaxaca]], després de tocar [[Manzanillo (Colima)|Manzanillo]] ([[Colima]]) se van anar costejant les costes de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], que en aquell llavors formaven part de l'audiència de la [[Nova Galícia]], fins a descobrir les [[Illes Marías]], d'allí van tornar a terra ferma i van tractar d'obtindre abastiment d'aigua en la baïa de [[Matanchén]], [[Nayarit]], abastiment que els fon negat per ordrens de [[Nuño de Guzmán]], amo i senyor de la regió.
Llínea 203: Llínea 203:  
'''Hernán Cortés''' fon inhumat diverses vegades. La causa dels trasllats dels seus restes mortals radica en el fet que en els seus testaments va canviar en més d'una ocasió la situació del lloc a on desijava reposar per tota l'eternitat. Quan residia en la [[Nova Espanya]], primer  va solicitar ser sepultat en l'iglésia contigua al [[hospital de Jesús]], hospital que el conquistador havia fundat, posteriorment va declarar els seus desijos de ser sepultat en un monasteri que havia ordenat construir en [[Coyoacán]], una població veïna a la capital mexicana, monasteri que mai fon construït pel fet que va haver de partir a [[Espanya]] a fi d'enfrontar-se a un juí de residència que se li va seguir.
 
'''Hernán Cortés''' fon inhumat diverses vegades. La causa dels trasllats dels seus restes mortals radica en el fet que en els seus testaments va canviar en més d'una ocasió la situació del lloc a on desijava reposar per tota l'eternitat. Quan residia en la [[Nova Espanya]], primer  va solicitar ser sepultat en l'iglésia contigua al [[hospital de Jesús]], hospital que el conquistador havia fundat, posteriorment va declarar els seus desijos de ser sepultat en un monasteri que havia ordenat construir en [[Coyoacán]], una població veïna a la capital mexicana, monasteri que mai fon construït pel fet que va haver de partir a [[Espanya]] a fi d'enfrontar-se a un juí de residència que se li va seguir.
   −
En [[Espanya]] ya cansat i malalt a mig d'octubre de [[1547]] va modificar el seu testament pera indicar que hauria de ser sepultat en la parròquia del lloc a on morira.<ref>Testament atorgat per Hernán Cortés el 12 d'octubre de [[1547]], en la [http://www.Arxive.Org/details/coleccindedocu04madruoft Colecció de documents inèdits per a la història d'Espanya, vol. IV], ps. 239-277.</ref> La seua mort en Espanya va portar com a conseqüència que fora inicialment sepultat en el monasteri de Sant Isidor del Camp, en [[Santiponce (Sevilla)]], en la cripta de la família del Duc de Medina Sidonia davall les grades de l'altar major en un epitafi que li va dedicar el seu fill Martín Cortés, segon marqués de la Vall. L'epitafi que li va dedicar el seu fill Deya:
+
En [[Espanya]] ya cansat i malalt a mig d'octubre de [[1547]] va modificar el seu testament pera indicar que hauria de ser sepultat en la parròquia del lloc a on morira.<ref>Testament atorgat per Hernán Cortés el 12 d'octubre de [[1547]], en la [http://www.Arxive.Org/details/coleccindedocu04madruoft Colecció de documents inèdits per a l'història d'Espanya, vol. IV], ps. 239-277.</ref> La seua mort en Espanya va portar com a conseqüència que fora inicialment sepultat en el monasteri de Sant Isidor del Camp, en [[Santiponce (Sevilla)]], en la cripta de la família del Duc de Medina Sidonia davall les grades de l'altar major en un epitafi que li va dedicar el seu fill Martín Cortés, segon marqués de la Vall. L'epitafi que li va dedicar el seu fill Deya:
 
{{Cita|''Pare la sort de qui impròpiament''<br />
 
{{Cita|''Pare la sort de qui impròpiament''<br />
 
''Este baix món posseïa''<br />
 
''Este baix món posseïa''<br />
Llínea 267: Llínea 267:  
*''Hernán Cortés: el conquistedor de l'impossible''. [[Bartolomé Bennassar]] ([[2002]]).
 
*''Hernán Cortés: el conquistedor de l'impossible''. [[Bartolomé Bennassar]] ([[2002]]).
 
*''El déu de la pluja plora sobre Mèxic''. [[László Passuth]]. ([[1939]]) ISBN 84-217-1968-8
 
*''El déu de la pluja plora sobre Mèxic''. [[László Passuth]]. ([[1939]]) ISBN 84-217-1968-8
*''Pasages de la història II: temps d'herois''. [[Juan Antonio Cebrián]] ([[2003]]) (La seua vida es troba en el pasage núm.7, ''Hernán Cortés, símbol d'una conquiste'', pàgines de 181 a 211).
+
*''Pasages de l'història II: temps d'herois''. [[Juan Antonio Cebrián]] ([[2003]]) (La seua vida es troba en el pasage núm.7, ''Hernán Cortés, símbol d'una conquiste'', pàgines de 181 a 211).
 
*''Compostela d'Índies, el seu orige i fundació''. Salvador Gutiérrez Contreras (1949).
 
*''Compostela d'Índies, el seu orige i fundació''. Salvador Gutiérrez Contreras (1949).
 
*''Hernán Cortés. Mentalitat i propòsits''. Demetrio Ramos. ISBN 84-321-2787-6  
 
*''Hernán Cortés. Mentalitat i propòsits''. Demetrio Ramos. ISBN 84-321-2787-6  

Menú de navegació