Canvis

=== Infancia ===

=== Infancia ===

Naixque en la ciutat alemana de [[Ulm]], cent quilometros a l'este de [[Stuttgart]], en el si d'una familia judeu. Els seus pares eren Hermann Einstein i Pauline Koch. Hermann i Pauline s'havien casat en 1876, quan Hermann tenia casi 29 anys i ella 18 anys.<ref name="llibre" />La familia de la chiqueta vivia prop de Stuttgart, concretament en la ciutat de [[Cannastatt]], alli son pare Julius Koch explotava, en el seu germa Heinrich, un comerç molt prosper de cereals. Pauline tocava el piano i li transmete al seu fill el seu amor per la música, entre atres com la seua "perseverança i paciencia".<ref>Ibid., p XVIII.</ref> De son pare, Hermann, tambe heretà certs caracteres com la generositat i l'amabilitat que caracterisà a Albert.<ref name="llibre" />   

Naixque en la ciutat alemana de [[Ulm]], cent quilometros a l'este de [[Stuttgart]], en el si d'una familia judeu. Els seus pares eren Hermann Einstein i Pauline Koch. Hermann i Pauline s'havien casat en 1876, quan Hermann tenia casi 29 anys i ella 18 anys.<ref name="llibre" />La familia de la chiqueta vivia prop de Stuttgart, concretament en la ciutat de [[Cannastatt]], alli son pare Julius Koch explotava, en el seu germa Heinrich, un comerç molt prosper de cereals. Pauline tocava el piano i li transmete al seu fill el seu amor per la música, entre atres com la seua "perseverança i paciencia".<ref>Ibid., p XVIII.</ref> De son pare, Hermann, també heretà certs caracteres com la generositat i l'amabilitat que caracterisà a Albert.<ref name="llibre" />   

En 1880 la familia se mudà a [[Munich]], a on crecería durant 14 anys i son pare i el germa d'este: Jakob, qui influi intelectualment sobre Albert, fundaren en octubre una empresa dedicada a l'instalacio d'aigua i gas. Com el negoci marchava be, en el soport de tota la familia decidiren obrir un taller propi d'aparats electrics (''Elektrotechnische Fabrik J. Einstein & Cie.''), que suministraven a centrals electriques en Munich-Schwabing, [[Varese]] i [[Susa]] en [[Italia]] la que fracassaria despres de endeutar a tota la familia. Aço cause un trauma no nomes per a Albert sino tambe per al restant de la familia. A fi de saldar els deutes i finançar el trasllat, el volgut jardi de la casa de Munich fon venut a un promotor immobiliari.<ref name="llibre">{{cita llibre |apellido=Smith |nombre=Peter D. |título= Einstein|idioma=castellano |otros=v.o. angles |edición=2ª |año=2003 |editor=Jesús Dumenge |editorial=Life&Times |isbn=84-7902-557-3|página=191 |}}</ref>

En 1880 la familia se mudà a [[Munich]], a on crecería durant 14 anys i son pare i el germa d'este: Jakob, qui influi intelectualment sobre Albert, fundaren en octubre una empresa dedicada a l'instalacio d'aigua i gas. Com el negoci marchava be, en el soport de tota la familia decidiren obrir un taller propi d'aparats electrics (''Elektrotechnische Fabrik J. Einstein & Cie.''), que suministraven a centrals electriques en Munich-Schwabing, [[Varese]] i [[Susa]] en [[Italia]] la que fracassaria despres de endeutar a tota la familia. Aço cause un trauma no nomes per a Albert sino també per al restant de la familia. A fi de saldar els deutes i finançar el trasllat, el volgut jardi de la casa de Munich fon venut a un promotor immobiliari.<ref name="llibre">{{cita llibre |apellido=Smith |nombre=Peter D. |título= Einstein|idioma=castellano |otros=v.o. angles |edición=2ª |año=2003 |editor=Jesús Dumenge |editorial=Life&Times |isbn=84-7902-557-3|página=191 |}}</ref>

Des dels seus començaments, demostrà certa dificultat per a expressar-se, puix no començà a parlar fins l'edat de 3 anys, per lo que aparentava posseir algun retart que li provocaria alguns problemes. Al contrari que la seua germana menor, Maula, que era mes carcanyola i alegre, Albert era pacient i metodic i no agradava d'exhibir-se. Solía evitar la companyia d'atres infants de la seua edat i a pesar de que, com chiquets, tambe tenien de volta en quan les seues diferencies, unicament admetia a la seua germana en les seues soletats. Cursà els seus estudis primaris en una escola catolica; des de 1888 assisti a l'institut de segona ensenyança Luitpold (que en 1965 rebria el nom de ''Gymasium Albert Einstein''). Trague bones notes en general, no tant en les assignatures d'idiomes, pero excelents en les de ciencies naturals. Els llibres de divulgacio cientifica d'Aaron Bernstein marcaren la seua interés i la seua futura carrera. Fon un periodo dificil que sobrellevaría gracies a les classes de [[violi]] (a partir de 1884) que li donaria sa mare (instrument que li apassionava i que continuà tocant el restant dels seus dies) i a l'introduccio al [[Algebra]] que li descobriria el seu tio Jacop.<ref>[http://www.chem.harvard.edu/herschbach/EinsteinStudent.pdf Einstein com estudiant]</ref> El seu pas pel Gymnasium (institut de bachillerat), no obstant, no fon molt gratificante: la rigidea i la disciplina militar dels instituts de secundaria de l'época de [[Otto von Bismark]] li granjearon no poques polemiques en els professors: en el Luitpold Gymnasium les coses aplegaren a un punt critic en 1894, quan Einstein tenia 15 anys. Un nou professor, el Dr. Joseph Degenhart, li digue que «mai conseguiria res en la vida». Quan Einstein li respongue que «no havia comés ningun delit», el professor li respondíó: «la teua sola presencia aci mina el respecte que me deu la classe».<ref name="Einstein">Einstein;Cent anys de relativitat", pgs. 36, Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>  

Des dels seus començaments, demostrà certa dificultat per a expressar-se, puix no començà a parlar fins l'edat de 3 anys, per lo que aparentava posseir algun retart que li provocaria alguns problemes. Al contrari que la seua germana menor, Maula, que era mes carcanyola i alegre, Albert era pacient i metodic i no agradava d'exhibir-se. Solía evitar la companyia d'atres infants de la seua edat i a pesar de que, com chiquets, també tenien de volta en quan les seues diferencies, unicament admetia a la seua germana en les seues soletats. Cursà els seus estudis primaris en una escola catolica; des de 1888 assisti a l'institut de segona ensenyança Luitpold (que en 1965 rebria el nom de ''Gymasium Albert Einstein''). Trague bones notes en general, no tant en les assignatures d'idiomes, pero excelents en les de ciencies naturals. Els llibres de divulgacio cientifica d'Aaron Bernstein marcaren la seua interés i la seua futura carrera. Fon un periodo dificil que sobrellevaría gracies a les classes de [[violi]] (a partir de 1884) que li donaria sa mare (instrument que li apassionava i que continuà tocant el restant dels seus dies) i a l'introduccio al [[Algebra]] que li descobriria el seu tio Jacop.<ref>[http://www.chem.harvard.edu/herschbach/EinsteinStudent.pdf Einstein com estudiant]</ref> El seu pas pel Gymnasium (institut de bachillerat), no obstant, no fon molt gratificante: la rigidea i la disciplina militar dels instituts de secundaria de l'época de [[Otto von Bismark]] li granjearon no poques polemiques en els professors: en el Luitpold Gymnasium les coses aplegaren a un punt critic en 1894, quan Einstein tenia 15 anys. Un nou professor, el Dr. Joseph Degenhart, li digue que «mai conseguiria res en la vida». Quan Einstein li respongue que «no havia comés ningun delit», el professor li respondíó: «la teua sola presencia aci mina el respecte que me deu la classe».<ref name="Einstein">Einstein;Cent anys de relativitat", pgs. 36, Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>  

El seu tio, Jacop Einstein, un home en gran incentiva i idees, convence al pare d'Albert per a que construise una casa en un [[taller]], a on portarien a veta nous proyectes i experiments [[tecnologia|tecnologics]] de l'época a modo d'obtindre uns beneficis, pero, degut a que els aparats i artilugios que afinaven i fabricaven eren productes per al futur, en el present carien de compradors i el negocià fracassà. El menut Albert creció motivat entre les investigacions que se realisaven en el taller i tots els aparats que alli havia. Ademes, el seu tio incentivó les seues inquietudes cientifiques proporcionant-li llibres de ciencia. Segons relata el propi Einstein en la seua autobiografia, de la llectura d'estos llibres de divulgacio cientifica naixeria un constant cuestionamiento de les afirmacions de la religio; un lliure pensament decidit que fon associat a atres formes de rebuge cap al Estat i l'autoritat. Un [[escepticisme cientific|escepticisme]] poc comu en aquella época, a dir del propi Einstein. El colege no ho motivava, i encara que era excelent en matematiques i fisica, no s'interessava per les demes assignatures. Als 15 anys, sense tutor ni guia, mamprengue l'estudi del calcul infinitesimal. L'idea, clarament infundada, de que era un mal estudiant prove dels primers biografs que escrigueren sobre Einstein, que confongueren el sistema de calificacio escolar de Suïssa (un 6 en Suïssa es la millor calificacio) en l'alema (un 6 es la pijor nota).<ref>Certificat de graduacio d'Einstein en 1896 emés per l'Escola Cantonal d'Argovia, "Einstein. Cent anys de relativitat", pág. 26. Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>[www.blume.net]En este "Erziehungsrat" apareix en nota 6 en els totes les assignatures: Algebra, Fisica, Geometria, Geometria Analitica i Trigonometria.En [[1894]] la companyia Hermann patia importants dificultats economiques i els Einstein se mudaren de [[Múnich]] a [[Pavia]] en [[Italia]] prop de [[Milán]]. Albert permaneixeu en Múnich per a terminar els seus cursos abans de reunir-se en la seua familia en [[Pavia (Italia)|Pavia]], pero la despartiment durà poc temps: abans d'obtindre el seu titul de bachiller decidi abandonar el Gymnasium. Sense consultar-ho en els seus pares, Albert se posà en contacte en un medic (el germa major de Max Talmut, un estudiant de medicina que anava tots els divendres a menjar a la casa dels pares d'Einstein) per a que certificara que patia d'agotament i necessitava un temps sense assistir a l'escola, i convence a un professor per a que certificara la seua excelencia en el camp de les matematiques. Les autoritats de l'escola li deixaren anar. Just despres dels Nadals de 1894, Albert abandonà Múnich i se fon a Milán per a reunir-se en les seues propis pares.<ref name="Einstein"/>

El seu tio, Jacop Einstein, un home en gran incentiva i idees, convence al pare d'Albert per a que construise una casa en un [[taller]], a on portarien a veta nous proyectes i experiments [[tecnologia|tecnologics]] de l'época a modo d'obtindre uns beneficis, pero, degut a que els aparats i artilugios que afinaven i fabricaven eren productes per al futur, en el present carien de compradors i el negocià fracassà. El menut Albert creció motivat entre les investigacions que se realisaven en el taller i tots els aparats que alli havia. Ademes, el seu tio incentivó les seues inquietudes cientifiques proporcionant-li llibres de ciencia. Segons relata el propi Einstein en la seua autobiografia, de la llectura d'estos llibres de divulgacio cientifica naixeria un constant cuestionamiento de les afirmacions de la religio; un lliure pensament decidit que fon associat a atres formes de rebuge cap al Estat i l'autoritat. Un [[escepticisme cientific|escepticisme]] poc comu en aquella época, a dir del propi Einstein. El colege no ho motivava, i encara que era excelent en matematiques i fisica, no s'interessava per les demes assignatures. Als 15 anys, sense tutor ni guia, mamprengue l'estudi del calcul infinitesimal. L'idea, clarament infundada, de que era un mal estudiant prove dels primers biografs que escrigueren sobre Einstein, que confongueren el sistema de calificacio escolar de Suïssa (un 6 en Suïssa es la millor calificacio) en l'alema (un 6 es la pijor nota).<ref>Certificat de graduacio d'Einstein en 1896 emés per l'Escola Cantonal d'Argovia, "Einstein. Cent anys de relativitat", pág. 26. Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME</ref>[www.blume.net]En este "Erziehungsrat" apareix en nota 6 en els totes les assignatures: Algebra, Fisica, Geometria, Geometria Analitica i Trigonometria.En [[1894]] la companyia Hermann patia importants dificultats economiques i els Einstein se mudaren de [[Múnich]] a [[Pavia]] en [[Italia]] prop de [[Milán]]. Albert permaneixeu en Múnich per a terminar els seus cursos abans de reunir-se en la seua familia en [[Pavia (Italia)|Pavia]], pero la despartiment durà poc temps: abans d'obtindre el seu titul de bachiller decidi abandonar el Gymnasium. Sense consultar-ho en els seus pares, Albert se posà en contacte en un medic (el germa major de Max Talmut, un estudiant de medicina que anava tots els divendres a menjar a la casa dels pares d'Einstein) per a que certificara que patia d'agotament i necessitava un temps sense assistir a l'escola, i convence a un professor per a que certificara la seua excelencia en el camp de les matematiques. Les autoritats de l'escola li deixaren anar. Just despres dels Nadals de 1894, Albert abandonà Múnich i se fon a Milán per a reunir-se en les seues propis pares.<ref name="Einstein"/>

Llavors, la familia Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politecnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el titul de bachiller, tingue que presentar-se a una prova d'acces que suspengue a causa d'una calificacio deficient en una assignatura de lletres. Aço supongue que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciencies, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el titul que li donaria acces directe al Politecnic. La seua familia li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingue el titul de bachiller alema en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apátrida. Inicià els tramits per a naturalisar-se suizo. A fins de 1896, a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politecnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'Europa central per a estudiar ciencies fora d'Alemania, matriculant-se en la ''Escola d'orientacio matematica i cientifica'', en l'idea d'estudiar fisica.<ref name="Einstein"/>

Llavors, la familia Einstein intentà matricular a Albert en la [[Escola Politecnica Federal de Zúrich]] (''Eidgenössische Technische Hochschule'') pero, al no tindre el titul de bachiller, tingue que presentar-se a una prova d'acces que suspengue a causa d'una calificacio deficient en una assignatura de lletres. Aço supongue que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciencies, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el titul que li donaria acces directe al Politecnic. La seua familia li envià a [[Aarau]] per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de [[Argovia]], a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingue el titul de bachiller alema en [[1896]], a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apátrida. Inicià els tramits per a naturalisar-se suizo. A fins de 1896, a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la [[Escola Politecnica Federal de Zúrich]], Suïssa, provablement el centre més important de l'Europa central per a estudiar ciencies fora d'Alemania, matriculant-se en la ''Escola d'orientacio matematica i cientifica'', en l'idea d'estudiar fisica.<ref name="Einstein"/>

Durant els seus anys en la politicament vibrant [[Zúrich]], descobri l'obra de diversos filosofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. Tambe prengue contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingue que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En [[1898]] coneixque a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, tambe amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys consegui la ciutadania suiza. Durant este periodo discutia les seues idees cientifiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingue una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningu sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de 1903, despres que abdos contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria dificilment pot demostrar-se, ya que nomes se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein  sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigue malalt de mort i consenti. Mes sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>

Durant els seus anys en la politicament vibrant [[Zúrich]], descobri l'obra de diversos filosofs: [[Baruch Spinoza]], [[Davit Hume]], [[Immanuel Kant]], [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Ernst Mach]]. Tambe prengue contacte en el moviment socialiste a través de [[Friedrich Adler]] i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingue que vore el seu amic de tota la vida [[Michele Besso]]. En [[1898]] coneixque a [[Mileva Marić|Mileva Maric]], una companyera de classe serbia, també amiga de [[Nikola Tesla]], de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En [[1900]] Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en [[1901]] a l'edat de 22 anys consegui la ciutadania suiza. Durant este periodo discutia les seues idees cientifiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingue una filla en giner de [[1902]], cridada Liserl. Al dia de hui ningu sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de 1903, despres que abdos contragueren matrimoni, el [[6 de giner]] de [[1903]], en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria dificilment pot demostrar-se, ya que nomes se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein  sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigue malalt de mort i consenti. Mes sa mare mai se resignà al mateix.<ref name="Einstein">pgs.40 i 141</ref><ref>Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992</ref>

=== Joventut ===

=== Joventut ===

Se graduà en 1900, obtenint el [[diploma]] de professor de matematiques i de fisica, pero no pogue trobar treball en l'Universitat, per lo que eixerci com tutor en Winterthur, Schaffhausen i en [[Berna]]. El seu companyer de classe, [[Marcel Grossmann]], un home que mes avant eixerciria un paper fonamental en les matematiques de la relativitat general, li oferi un ofici fix en la ''Oficina Federal de la Propietat Intelectual de Suïssa, en Berna'', una oficina de patents, a on treballà de 1902 a 1909.<ref name="Einstein">pg. 40.</ref> La seua personalitat li causà tambe problemes en el director de l'Oficina, qui li ensenyà a "expressar-se correctament".

Se graduà en 1900, obtenint el [[diploma]] de professor de matematiques i de fisica, pero no pogue trobar treball en l'Universitat, per lo que eixerci com tutor en Winterthur, Schaffhausen i en [[Berna]]. El seu companyer de classe, [[Marcel Grossmann]], un home que mes avant eixerciria un paper fonamental en les matematiques de la relativitat general, li oferi un ofici fix en la ''Oficina Federal de la Propietat Intelectual de Suïssa, en Berna'', una oficina de patents, a on treballà de 1902 a 1909.<ref name="Einstein">pg. 40.</ref> La seua personalitat li causà també problemes en el director de l'Oficina, qui li ensenyà a "expressar-se correctament".

En esta época, Einstein se referia en amor a la seua dona Mileva com «una persona que es el meu igual i tan fort i independent com yo». Abram Joffe, en la seua biografia d'Einstein, argumenta que durant este periodo fon ajudat en les seues investigacions per Mileva. Aço se contradice en atres biografs com Ronald W. Clark, qui afirma que Einstein i Mileva portaven una relacio distant que li brindava la soletat necessaria per a concentrar-se en el seu treball.<ref>"Les cartes d'amor d'Einstein", de Robert Schulmann, R.SChulmann, 2005.</ref>En maig de [[1904]], Einstein i Mileva tingueren un fill de nom [[Hans Albert Einstein]]. Eixe mateix any consegui un treball permanent en la ''Oficina de Patents''. Poc despres finalisà el seu doctorat presentant una [[tesis]] titulada ''Una nova determinacio de les dimensions moleculars'', consistent en un treball de 17 folis que sorgi d'una conversacio mantinguda en Michele Besso, mentres se prenien una tassa de te; a l'ensucrar Einstein el seu, li preguntà a Besso: {{cita|«¿Creus que el calcul de les dimensions de les molecules de sucre podria ser una bona tesis de doctorat?».}}En 1905 redactà varis treballs fonamentals sobre la fisica de menuda i gran escala. En el primer d'ells explicava el [[moviment browniano]], en el segon el [[efecte fotoelectric]] i els dos restants desenrollaven la [[teoria de la relativitat especial|relativitat especial]] i la [[Equivalencia entre massa i energia|equivalencia massa-energia]]. El primer d'ells li valió el grau de doctor per la [[Universitat de Zúrich]] en 1906, i el seu treball sobre l'efecte fotoelectric, li faria mereixedor del Premi Nobel de Fisica en 1921, pels seus treballs sobre el moviment browniano i la seua interpretacio sobre l'efecte fotoelectric. Estos articuls foren enviats a la revista ''Annalen der Physik'' i son coneguts generalment com els articuls del ''Annus Mirabilis'' (any extraordinari).<ref name="Einstein"> 1905, l'any miraculos, pgs. 52 a 65</ref>

En esta época, Einstein se referia en amor a la seua dona Mileva com «una persona que es el meu igual i tan fort i independent com yo». Abram Joffe, en la seua biografia d'Einstein, argumenta que durant este periodo fon ajudat en les seues investigacions per Mileva. Aço se contradice en atres biografs com Ronald W. Clark, qui afirma que Einstein i Mileva portaven una relacio distant que li brindava la soletat necessaria per a concentrar-se en el seu treball.<ref>"Les cartes d'amor d'Einstein", de Robert Schulmann, R.SChulmann, 2005.</ref>En maig de [[1904]], Einstein i Mileva tingueren un fill de nom [[Hans Albert Einstein]]. Eixe mateix any consegui un treball permanent en la ''Oficina de Patents''. Poc despres finalisà el seu doctorat presentant una [[tesis]] titulada ''Una nova determinacio de les dimensions moleculars'', consistent en un treball de 17 folis que sorgi d'una conversacio mantinguda en Michele Besso, mentres se prenien una tassa de te; a l'ensucrar Einstein el seu, li preguntà a Besso: {{cita|«¿Creus que el calcul de les dimensions de les molecules de sucre podria ser una bona tesis de doctorat?».}}En 1905 redactà varis treballs fonamentals sobre la fisica de menuda i gran escala. En el primer d'ells explicava el [[moviment browniano]], en el segon el [[efecte fotoelectric]] i els dos restants desenrollaven la [[teoria de la relativitat especial|relativitat especial]] i la [[Equivalencia entre massa i energia|equivalencia massa-energia]]. El primer d'ells li valió el grau de doctor per la [[Universitat de Zúrich]] en 1906, i el seu treball sobre l'efecte fotoelectric, li faria mereixedor del Premi Nobel de Fisica en 1921, pels seus treballs sobre el moviment browniano i la seua interpretacio sobre l'efecte fotoelectric. Estos articuls foren enviats a la revista ''Annalen der Physik'' i son coneguts generalment com els articuls del ''Annus Mirabilis'' (any extraordinari).<ref name="Einstein"> 1905, l'any miraculos, pgs. 52 a 65</ref>

=== Madurea ===

=== Madurea ===

En [[1908]] a l'edat de 29 fon contractat en l'Universitat de [[Berna]], [[Suïssa]], com professor i conferenciant (''Privatdozent''). Einstein i Mileva tingueren un nou fill, [[Eduard Einstein|Eduard]], naixcut el [[28 de juliol]] de [[1910]]. Poc despres la familia se mudà a [[Praga]], a on Einstein obtingue la plaça de ''Professor'' de fisica teorica, l'equivalent a Catedratic, en l'Universitat Alemana de Praga. En esta época treballà estretament en [[Marcel Grossmann]] i [[Otto Stern]]. Tambe començà a cridar al temps matematic ''quarta dimensio''.<ref name="SH"> "L'Univers en una corfa d'anou", Stephen Hawkings, 6ª edicio, 2002, pg.13 i 33, ISBN=84 8432 293 9</ref>En [[1913]], just abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon elegit membre de la ''Academia Prussiana de Ciencies''. Establi la seua residencia en [[Berlín]], a on permaneixeu durant desset anys. L'emperador Guillem, li invità a dirigir la seccio de Fisica del ''Institut de Fisica Káiser Wilhelm''.<ref>Einstein: ''Este es el meu poble''. p. 70.</ref>  

En [[1908]] a l'edat de 29 fon contractat en l'Universitat de [[Berna]], [[Suïssa]], com professor i conferenciant (''Privatdozent''). Einstein i Mileva tingueren un nou fill, [[Eduard Einstein|Eduard]], naixcut el [[28 de juliol]] de [[1910]]. Poc despres la familia se mudà a [[Praga]], a on Einstein obtingue la plaça de ''Professor'' de fisica teorica, l'equivalent a Catedratic, en l'Universitat Alemana de Praga. En esta época treballà estretament en [[Marcel Grossmann]] i [[Otto Stern]]. Tambe començà a cridar al temps matematic ''quarta dimensio''.<ref name="SH"> "L'Univers en una corfa d'anou", Stephen Hawkings, 6ª edicio, 2002, pg.13 i 33, ISBN=84 8432 293 9</ref>En [[1913]], just abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon elegit membre de la ''Academia Prussiana de Ciencies''. Establi la seua residencia en [[Berlín]], a on permaneixeu durant desset anys. L'emperador Guillem, li invità a dirigir la seccio de Fisica del ''Institut de Fisica Káiser Wilhelm''.<ref>Einstein: ''Este es el meu poble''. p. 70.</ref>  

El [[14 de febrer]] de [[1919]], a l'edat 39 anys, se divorcià de Mileva, despres d'un matrimoni de 16 anys, i alguns mesos despres, el [[2 de juny]] de [[1919]] se casà en una cosina seua, [[Elsa Loewenthal]], cuyo llinage de fadrina era Einstein: Loewenthal era el llinage del seu primer marit, Max Loewenthal. Elsa era tres anys major que ell i li havia estat cuidant despres de patir un fort estat d'agotament. Einstein i Elsa no tingueren fills. El desti de la filla d'Albert i Mileva, Lieserl, naixcuda abans de que els seus pares se casaren o trobaren treball, es desconegut. Dels seus dos fills, el primer, Hans Albert, se mudà a [[Californi]], a on aplegà a ser professor universitari, encara que en poca interaccio en son pare; el segon, Eduard, patia [[esquizofrenia]] i fon internat en 1932 en una institucio per a tractament de malalties mentals en Zúrich. Fon el primer de molts ingressos. Eduard vixque 10 anys mes que son pare, morint en el centre psiquiátrico en 1965.<ref name="Einstein">pgs.145-147</ref>En els anys 1920, en  Berlín, la fama d'Einstein despertava acalorades discussions. En els diaris conservadors se podien llegir editorials que atacaven a la seua teoria. Se convocaven conferencies-espectacul tractant d'argumentar lo desficaciada que resultava la teoria especial de la relativitat. Fins i tot se li atacava, en forma velada, no obertament, en la seua condicio de judeu. En el restant del mon, la Teoria de la relativitat era apassionadament debatuda en conferencies populars i texts.<ref>Einstein: ''Este es el meu poble''. pp. 9-11.</ref>  

El [[14 de febrer]] de [[1919]], a l'edat 39 anys, se divorcià de Mileva, despres d'un matrimoni de 16 anys, i alguns mesos despres, el [[2 de juny]] de [[1919]] se casà en una cosina seua, [[Elsa Loewenthal]], cuyo llinage de fadrina era Einstein: Loewenthal era el llinage del seu primer marit, Max Loewenthal. Elsa era tres anys major que ell i li havia estat cuidant despres de patir un fort estat d'agotament. Einstein i Elsa no tingueren fills. El desti de la filla d'Albert i Mileva, Lieserl, naixcuda abans de que els seus pares se casaren o trobaren treball, es desconegut. Dels seus dos fills, el primer, Hans Albert, se mudà a [[Californi]], a on aplegà a ser professor universitari, encara que en poca interaccio en son pare; el segon, Eduard, patia [[esquizofrenia]] i fon internat en 1932 en una institucio per a tractament de malalties mentals en Zúrich. Fon el primer de molts ingressos. Eduard vixque 10 anys mes que son pare, morint en el centre psiquiátrico en 1965.<ref name="Einstein">pgs.145-147</ref>En els anys 1920, en  Berlín, la fama d'Einstein despertava acalorades discussions. En els diaris conservadors se podien llegir editorials que atacaven a la seua teoria. Se convocaven conferencies-espectacul tractant d'argumentar lo desficaciada que resultava la teoria especial de la relativitat. Fins i tot se li atacava, en forma velada, no obertament, en la seua condicio de judeu. En el restant del mon, la Teoria de la relativitat era apassionadament debatuda en conferencies populars i texts.<ref>Einstein: ''Este es el meu poble''. pp. 9-11.</ref>  

Davant l'ascens del nazisme, ([[Adolf Hitler]] aplegà al poder en giner de 1933), decidi abandonar Alemania en decembre de 1932 i marchar en desti cap a [[Estats Units]], païs a on imparti docencia en el ''Institut d'Estudis Alvançats de Princeton'', agregant a la seua nacionalitat suiza la [[ciutadania estadounidenca|estadounidenc]] en [[1940]] a l'edat de 61 anys.<ref name="Einstein">pgs. 168-169</ref> {{cita|Per a la colla nazi els judeus no son soles un mig que desvia el resentiment que el poble experimenta contra els seus opressors; veuen tambe en els judeus un element inadaptable que no pot ser dut a acceptar un dogma sense critica, i que en conseqüencia amenaça la seua autoritat –por el temps que tal dogma exista– en motiu del seu encabotament en clarificar a les masses.<br />La prova de que este problema toca el fondo de la qüestio la proporciona la solemne cerimonia de la cremada de llibres, oferida com espectacul pel regim nazi poc temps despres d'adueñarse del poder.|Einstein. Nova York. 1938.<ref>Einstein: ''Este es el meu poble''. p. 46.</ref>}}

Davant l'ascens del nazisme, ([[Adolf Hitler]] aplegà al poder en giner de 1933), decidi abandonar Alemania en decembre de 1932 i marchar en desti cap a [[Estats Units]], païs a on imparti docencia en el ''Institut d'Estudis Alvançats de Princeton'', agregant a la seua nacionalitat suiza la [[ciutadania estadounidenca|estadounidenc]] en [[1940]] a l'edat de 61 anys.<ref name="Einstein">pgs. 168-169</ref> {{cita|Per a la colla nazi els judeus no son soles un mig que desvia el resentiment que el poble experimenta contra els seus opressors; veuen també en els judeus un element inadaptable que no pot ser dut a acceptar un dogma sense critica, i que en conseqüencia amenaça la seua autoritat –por el temps que tal dogma exista– en motiu del seu encabotament en clarificar a les masses.<br />La prova de que este problema toca el fondo de la qüestio la proporciona la solemne cerimonia de la cremada de llibres, oferida com espectacul pel regim nazi poc temps despres d'adueñarse del poder.|Einstein. Nova York. 1938.<ref>Einstein: ''Este es el meu poble''. p. 46.</ref>}}

En Alemania, les expressions d'odi als judeus alcançaren nivells molt elevats. Varis fisics d'ideologia [[nazisme|nazi]], alguns tan notables com els [[Anex:Premi Nobel de Fisics|premis Nobel de Fisica]] [[Johannes Stark]] i [[Philipp Lenard]], intentaren desacreditar les seues teories.<ref>Philipp Lenard: ''Ideelle Kontinentalsperre'', München 1940.</ref> Atres fisics que ensenyaven la teoria de la relativitat, com [[Werner Heisenberg]], foren vetats en els seus intents d'accedir a posats docents.<ref name="Einstein">capitul 10, esp. pg. 163</ref>

En Alemania, les expressions d'odi als judeus alcançaren nivells molt elevats. Varis fisics d'ideologia [[nazisme|nazi]], alguns tan notables com els [[Anex:Premi Nobel de Fisics|premis Nobel de Fisica]] [[Johannes Stark]] i [[Philipp Lenard]], intentaren desacreditar les seues teories.<ref>Philipp Lenard: ''Ideelle Kontinentalsperre'', München 1940.</ref> Atres fisics que ensenyaven la teoria de la relativitat, com [[Werner Heisenberg]], foren vetats en els seus intents d'accedir a posats docents.<ref name="Einstein">capitul 10, esp. pg. 163</ref>

Einstein, en 1939 decidix eixercir la seua influencia participant en qüestions politiques que afecten al mon. Redacta la celebre carta a [[Franklin D. Roosevelt|Roosevelt]], per a promoure el Proyecte atomic i impedir que els «enemics de l'humanitat» ho feren abans: cita|...posat que donada la mentalitat dels [[nazisme|nazis]], haurien consumat la destruccio i l'esclavitut del restant del mon.<ref name="Einstein">pgs. 198-199</ref>Durant els seus últims anys, Einstein treballà per integrar en una mateixa teoria els quatre [[Interaccions fonamentals|Forces Fonamentals]], tarea encara inconclusa.<ref name=Einstein">pgs. 102-120</ref>

Einstein, en 1939 decidix eixercir la seua influencia participant en qüestions politiques que afecten al mon. Redacta la celebre carta a [[Franklin D. Roosevelt|Roosevelt]], per a promoure el Proyecte atomic i impedir que els «enemics de l'humanitat» ho feren abans: cita|...posat que donada la mentalitat dels [[nazisme|nazis]], haurien consumat la destruccio i l'esclavitut del restant del mon.<ref name="Einstein">pgs. 198-199</ref>Durant els seus últims anys, Einstein treballà per integrar en una mateixa teoria els quatre [[Interaccions fonamentals|Forces Fonamentals]], tarea encara inconclusa.<ref name=Einstein">pgs. 102-120</ref>

{{AP|Moviment browniano}}El segon articul, titulat ''Sobre el moviment requerit per la teoria cinetica molecular de la calor de menudes particules suspeses en un liquit estacionari'', cobria els seus estudis sobre el moviment browniano.

{{AP|Moviment browniano}}El segon articul, titulat ''Sobre el moviment requerit per la teoria cinetica molecular de la calor de menudes particules suspeses en un liquit estacionari'', cobria els seus estudis sobre el moviment browniano.

L'articul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importancia, està estretament relacionat, en l'articul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecanica estadistica molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia oit parlar de les medicions de [[Brown (moviment browniano)|Brown]] de la decada de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigue este articul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano"<ref name="Einstein">pg.125</ref>

L'articul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importancia, està estretament relacionat, en l'articul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecanica estadistica molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia oit parlar de les medicions de [[Brown (moviment browniano)|Brown]] de la decada de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigue este articul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano"<ref name="Einstein">pg.125</ref>

L'articul explicava el fenomen fent us de les estadistiques del moviment termic dels atoms individuals que formen un fluit. El moviment browniano havia desparat a la comunitat cientifica des del seu descobriment unes decades arrere. L'explicacio d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existencia real dels atoms. L'articul tambe aportava un fort impuls a la [[fisica estadistica|mecanica estadistica]] i a la [[teoria cinetica dels fluits]], dos camps que en aquella época permaneixían controvertits.

L'articul explicava el fenomen fent us de les estadistiques del moviment termic dels atoms individuals que formen un fluit. El moviment browniano havia desparat a la comunitat cientifica des del seu descobriment unes decades arrere. L'explicacio d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existencia real dels atoms. L'articul també aportava un fort impuls a la [[fisica estadistica|mecanica estadistica]] i a la [[teoria cinetica dels fluits]], dos camps que en aquella época permaneixían controvertits.

Abans d'este treball els [[atom]]s se consideraven un concepte util en [[fisica]] i [[quimica]], pero al contrari de lo que conte la llegenda, la majoria dels fisics contemporaneus ya creïen en la teoria atomica i en la mecanica estadistica desenrollada per [[Boltzmann]], [[Maxwell]] i [[Josiah Willard Gibbs|Gibbs]]; ademes ya s'havien fet estimacions prou bones de les radies del [[nucleu (Kernel)|nucleu]] i del [[numero d'Avogadro]]. L'articul d'Einstein sobre el [[moviment atomic]] entregava als experimentalistas un metodo senzill per a contar atoms mirant a través d'un [[microscopi]] ordinari.<ref name="Einstein">pg. 125</ref>

Abans d'este treball els [[atom]]s se consideraven un concepte util en [[fisica]] i [[quimica]], pero al contrari de lo que conte la llegenda, la majoria dels fisics contemporaneus ya creïen en la teoria atomica i en la mecanica estadistica desenrollada per [[Boltzmann]], [[Maxwell]] i [[Josiah Willard Gibbs|Gibbs]]; ademes ya s'havien fet estimacions prou bones de les radies del [[nucleu (Kernel)|nucleu]] i del [[numero d'Avogadro]]. L'articul d'Einstein sobre el [[moviment atomic]] entregava als experimentalistas un metodo senzill per a contar atoms mirant a través d'un [[microscopi]] ordinari.<ref name="Einstein">pg. 125</ref>

[[Wilhelm Ostwald]], un dels líderes de l'escola antiatómica, comunicà a [[Arnold Sommerfeld]] que havia segut transformat en un creent en els atoms per l'explicacio d'Einstein del moviment browniano.

[[Wilhelm Ostwald]], un dels líderes de l'escola antiatómica, comunicà a [[Arnold Sommerfeld]] que havia segut transformat en un creent en els atoms per l'explicacio d'Einstein del moviment browniano.