123 959
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 42:
Llínea 42: − +
Text reemplaça - 'formacio' a 'formació'
==== Efecte fotoelectric ====
==== Efecte fotoelectric ====
{{AP|Efecte fotoelectric}}
{{AP|Efecte fotoelectric}}
El primer dels seus articuls de [[1905]] se titulava ''Un punt de vista heuristic sobre la produccio i transformacio de llum''. En ell Einstein proponia l'idea de "quanto" de llum (ara cridats [[fotó|fotons]]) i mostrava com se podia utilisar este concepte per a explicar el [[efecte fotoelectric]].
El primer dels seus articuls de [[1905]] se titulava ''Un punt de vista heuristic sobre la produccio i transformació de llum''. En ell Einstein proponia l'idea de "quanto" de llum (ara cridats [[fotó|fotons]]) i mostrava com se podia utilisar este concepte per a explicar el [[efecte fotoelectric]].
La teoria dels quants de llum fon un fort indici de la [[dualitat ona-corpuscul]] i de que els sistemes fisics poden mostrar tant propietats ondulatories com corpusculars. Este articul constitui un dels pilars basics de la [[mecanica quantica]]. Una explicacio completa de l'efecte fotoelectric solament pogue ser elaborat quan la teoria quantica estigue mes alvançada. Per este treball, i per les seues contribucions a la fisica teorica, Einstein rebe el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] de [[1921]].
La teoria dels quants de llum fon un fort indici de la [[dualitat ona-corpuscul]] i de que els sistemes fisics poden mostrar tant propietats ondulatories com corpusculars. Este articul constitui un dels pilars basics de la [[mecanica quantica]]. Una explicacio completa de l'efecte fotoelectric solament pogue ser elaborat quan la teoria quantica estigue mes alvançada. Per este treball, i per les seues contribucions a la fisica teorica, Einstein rebe el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] de [[1921]].
==== Moviment browniano ====
==== Moviment browniano ====