Canvis

1 byte eliminat ,  17:49 11 jun 2013
m
Text reemplaça - 'la im' a 'l'im'
Llínea 255: Llínea 255:  
Durant el [[sigle IV]] se conforma en la ciutat, la primera comunitat cristiana de la que se té constància en torn a la memòria de [[Vicent de Saragossa|Sant Vicent]], que és martirisat en la ciutat en l'any 304. L'iglésia assumix les rendes de la ciutat transformant els temples romans en edificis de cult cristians, coincidint en les primeres onejades de pobles germànics.
 
Durant el [[sigle IV]] se conforma en la ciutat, la primera comunitat cristiana de la que se té constància en torn a la memòria de [[Vicent de Saragossa|Sant Vicent]], que és martirisat en la ciutat en l'any 304. L'iglésia assumix les rendes de la ciutat transformant els temples romans en edificis de cult cristians, coincidint en les primeres onejades de pobles germànics.
   −
Vivien en la península, uns 5.000.000 de persones, d'ells, 200.000 eren visigots i 100.000 sueus, els judeus eren també una quantitat important, pero la immensa majoria eren hispà romans. La mateixa proporció en chicotetes variacions podríem aplicar-la a Valéncia.
+
Vivien en la península, uns 5.000.000 de persones, d'ells, 200.000 eren visigots i 100.000 sueus, els judeus eren també una quantitat important, pero l'immensa majoria eren hispà romans. La mateixa proporció en chicotetes variacions podríem aplicar-la a Valéncia.
    
Els visigots formaven la classe dirigent i se'ls coneixia en el nom de ''godi'', ''suevi'' als sueus, ''romani'' als hispà romans normals, i si eren rics ''senatore''. Els hispà romans, per molt rics i poderosos que foren, tenien vedat l'accés a càrrecs polítics. Els serfs i esclaus formaven el gros de la població. L'iglésia tenia en eixa época molta força i era molt rellevant, els pobles germànics ya havien acceptat el cristianisme en les époques prèvies a la conquista musulmana.<ref>La Valencia musulmana</ref>
 
Els visigots formaven la classe dirigent i se'ls coneixia en el nom de ''godi'', ''suevi'' als sueus, ''romani'' als hispà romans normals, i si eren rics ''senatore''. Els hispà romans, per molt rics i poderosos que foren, tenien vedat l'accés a càrrecs polítics. Els serfs i esclaus formaven el gros de la població. L'iglésia tenia en eixa época molta força i era molt rellevant, els pobles germànics ya havien acceptat el cristianisme en les époques prèvies a la conquista musulmana.<ref>La Valencia musulmana</ref>